El segle XIX i Catalunya. De la Guerra del Francès a la Crisi de 1898

Dimarts dia 5 de novembre a les 19 h a la sala Oriol Bohigas tindrà lloc la primera conferència del cicle El segle XIX i Catalunya. De la Guerra del Francès a la Crisi de 1898 a càrrec de Jordi Casassas, historiador, catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de l’Ateneu Barcelonès.

El cicle El segle XIX català tindrà lloc al llarg del darrer trimestre de 2019 i el primer semestre de 2020 organitzat per la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Casassas_lluita a la plaça Marià Vayreda

Imatge: Lluita a la plaça, pintura de Marià Vayreda que il·lustra el caràcter de guerra fratricida entre carlins i liberals.

EL SEGLE XIX I CATALUNYA

Jordi Casassas

Al segle XIX se l’ha caracteritzat de moltes maneres: el segle del liberalisme, el segle del progrés, el segle romàntic, el segle de les nacions, etc. Al historiadors els ha costat posar-se d’acord en la manera com explicar un període tant dens i dinàmic, en el que passaren moltes coses en un món que començava a fer-se petit d’una manera evident. Un dels fets que dificulta més realitzar una explicació global d’aquest segle és que els seus canvis no es produïren d’una manera global i simultània com si succeeix avui en dia. Aquestes transformacions s’iniciaven en centres capdavanters i sovint tardaven força temps a afectar les àrees més allunyades a les que acostumem a denominar perifèries.

Integrada políticament a Espanya, és evident que Catalunya es troba en una d’aquestes perifèries. No obstant, es podria dir que la seva situació perifèrica no deixa de ser una  mica atípica. Catalunya havia consolidat durant el segle XVIII una economia moderna basada en una dinàmica combinació d’especialitzacions interiors i una remarcable capacitat comercial d’expansió exterior (amb l’inconvenient de dependre massa de les fluctuacions internacionals). Aquest punt d’arrencada va permetre Catalunya una assimilació remarcable amb els grans eixos europeus del canvi modern, i, en contrapartida, emprendre un camí aparentment irreversible de diferenciació respecte la resta d’Espanya.

Així doncs, del que es tracta és d’explicar de manera combinada tot allò que depenia de la subjecció (sovint violenta) de Catalunya a l’estat espanyol amb el que depèn de la seva pròpia dinàmica interna. Les repercussions són d’una gran significació i es poden comprovar en els equilibris del món rural i les seves relacions amb un país que s’urbanitzava amb rapidesa; en una dinàmica econòmica en la que cada cop sobresortia més l’activitat industrial amb els corresponents transvasaments moderns de població; en una dinàmica social, sindical i política rica i plural; o en la plural transformació de les identitats particulars en un sentiment particularista que s’acomodà als canvis generals per acabar convertint-se en una expressió política.

Casassas_portada_la-voluntat-i-la-quimera_jordi-casassas_201610261753

Jordi Casassas

El doctor Jordi Casassas ha desenvolupat la seva recerca en els àmbits de la història política, cultural i de les institucions, així com en història del nacionalisme. Entre d’altres, és autor de La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (Afers) i El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (Proa). Ha estat codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català, assessor principal de l’obra Història política, societat i cultura dels Països Catalans i codirector del Diccionari d’historiografia catalana. Va obtenir el Premi Ramon Trias Fargas 2004 pel llibre El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats. Igualment, ha estat coordinador i coautor de L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural i de Les identitats a la Catalunya contemporània. També és coautor dels llibres La Universitat de Barcelona. Història dels ensenyaments (1450-2010) i La Universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce (1450), tots dos d’Edicions de la UB. Actualment, Jordi Casassas també presideix l’Ateneu Barcelonès.

Fa dos anys guanyà el XXXIII Premi Ferran Soldevila, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, per l’obra La Voluntat i la quimera: el noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme, publicada per l’editorial Pòrtic el 2017. L’obra realitza un important esforç de reintrepretació del noucentisme, en les seves vessants cultural i política, i el relaciona amb els nous papers exercits per la intel·lectualitat europea en el marc de la societat de masses contemporània.

Una cronologia* del segle XIX català

Cicle promogut per la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès 2019-2020

* Cronologia d’història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, Jesús Mestre Campi i Montserrat Roig Aran, Edic. 62, Barcelona, 2005.

1793-1795          Guerra Gran del Regne d’Espanya i la República Francesa

1808-1814          Guerra del Francès entre Espanya i el Primer Imperi Francès

  •     1812-1814 Promulgació-derogació de la Constitució de 1812 “La Pepa”

1814-1822          Reacció i revolució. El Regnat de Ferran VII (1814-1833)

  • 1817      Pronunciament i afusellament del general Lacy
  • 1820-1822          El Trienni Liberal o constitucional

1823-1833          La Dècada absolutista. La crisi final de la vella societat

  • 1823      La invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís: exèrcit de la Santa                        Aliança
  • 1827      La Guerra del Malcontents: insurrecció armada absolutista
  • 1831-1833          La regència de Maria Cristina

1833-1843          Revolució liberal i revolta popular

  • 1833-1840          Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys
  • 1836     La Desamortització de Mendizábal
  • 1837     Bullanga de 1837 a Barcelona. Execució de Ramon Xauradó, líder del         liberalisme radical, republicà i federalista.
  • 1837     Trasllat de la universitat de Cervera a Barcelona
  • 1840     “La revolució de 1840”
  • 1840-1843     La regència d’Espartero
  • 1841      Joaquim Rubió i Ors publica el llibre “Lo Gaiter del Llobregat, el pròleg del    qual és considerat el manifest de la Renaixença
  • 1842      Insurrecció o Bullanga. Bombardeig de Barcelona per Espartero
  • 1842      Ambó Terradas escriu l’himne revolucionari La Campana
  • 1843      La Jamància. Una revolta progressista i popular
  • 1843      Andorra es proclama estat independent sota la protecció d’Espanya i França

1844-1854         La Dècada Moderada

  • 1844    El Govern de González Bravo crea la Guàrdia Civil, nou sistema políciac
  • 1845    Anselm Clavé, músic i polític republicà fundà la coral l’Aurora que                                 esdevindrà amb altres entitats els Cors de Clavé
  • 1846   Laureà Figuerola funda l’Escola Normal de Barcelona, institució educativa encarregada de la formació del professorat
  • 1847   S’inagura el Gran Teatre del Liceu de Barcelona
  • 1846-1849          La Guerra del Matiners o Segona Guerra Carlina
  • 1850   Víctor Balaguer publica la “Historia de Cataluña y la Corona de Aragón” amb  una interpretació dels fets que l’allunya de les versions tradicionals

1854-1856          El Bienni Progressista

  • Govern de coalició de progressistes i liberals moderats
  • 1855      Primera vaga general obrera a Catalunya

1856-1868          La Unión Liberal

  • 1868      Revolució de Setembre de 1868 o La Gloriosa

1868-1874          Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari

  • 1869     Joan Alsina, dirigent republicà esdevé el primer obrer diputat a les Corts pel  Partit Republicà Democràtic Federal
  • 1869    Pacte Federal de Tortosa o Pacte de Tortosa dels republicans federals de          Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó (18 de maig)
  • 1869     Constitució de 1869. Sufragi universal masculí (6 de juny)
  • 1869     Joan Prim militar reusenc és nomenat cap del govern espanyol (juliol)
  • 1869     Insurrecció federalista (setembre i octubre)
  • 1870-1873          Amadeu I de Savoia, rei d’Espanya
  • 1870    Se celebra a Barcelona el primer Congrés Obrer Espanyol
  • 1873-1874          Primera República Espanyola
  • 1872-1876          Tercera Guerra Carlina

1874-1898          De la Restauració borbònica a la Crisi de 1898

  • 1876      Constitució de 1876. Cánovas del Castillo
  • 1880      Primer Congrés Catalanista
  • 1883      Segon Congrés Catalanista
  • 1885      Mort Alfons XII. Memorial de Greuges 1885
  • 1886      Valentí Almirall publica “Lo Catalanisme
  • 1887      Fundació de la Lliga de Catalunya (Guimerà, Domènech i Montaner,              Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer, Lluís Duran, Puig i Cadafalch)
  • 1888      Exposició Universal de Barcelona
  • 1888      Missatge a la Reina Regent
  • 1892      Bases de Manresa
  • 1895-1898          Guerra de la Independència de Cuba
  • 1898      Guerra Hispano-nordamericana o Desastre del 98
  • 1899      La Unión Conservadora de Francisco Silvela guanya les eleccions generals    espanyoles. “Gobierno de regeneración nacional”
  • 1899      Tancament de caixes

Casassas- Crema de retrats dels Borbó a Barcelona-1868-324x235

Crema de retrats dels Borbó a Barcelona durant la Revolució de Setembre de 1868

El segle XIX i Catalunya. De la Guerra del Francès a la Crisi de 1898 a càrrec de Jordi Casassas, historiador, catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de l’Ateneu Barcelonès. 5 de novembre de 2019. Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

“La Exposición Iberoamericana de Sevilla (1929): historia, legado y repercusión” ACTE SUSPÈS

ACTE SUSPÈS. Dilluns 21 Octubre 2019 a les 19:00 – 20:30 a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència “La Exposición Iberoamericana de Sevilla (1929): historia, legado y repercusión” a càrrec d’Amparo Graciani, doctora en Història de l’Art i catedràtica de la Universidad de Sevilla.

Presenta: Josep Sauret, de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

 

La Exposición Iberoamericana de Sevilla (1929): historia, legado y repercusión

Amparo Graciani García

1929 fue el año de la Exposición Internacional de Barcelona y de la Iberoamericana de Sevilla, siendo la sevillana de duración algo mayor, pues mientras la de Barcelona se celebró del 20 de mayo de 1929 a 30 de enero de 1930, la de Sevilla, transcurrió del 9 de mayo de 1929 al 21 de junio de 1930.

Aunque la historia de ambas fue larga, ya que se remonta a la primera década del siglo XX, la materialización final de dichos certámenes se debió a la reconversión de la idea primigenia, en ambos casos por iniciativa municipal, en un proyecto político de Primo de Rivera denominado la Exposición General Española que se fundamentaba en una campaña propagandística por la que se pretendía convertir España en el centro de mira internacional a fin de fortalecer los lazos institucionales, políticos y económicos del país.

Ambos certámenes presentan entre sí evidentes diferencias como consecuencia de su distinto carácter (iberoamericana / internacional) pero también existen confluencias entre ellos. Esta conferencia pretende precisamente despertar en el auditorio ideas que contribuyan a establecer conexiones y puntos de confluencia entre ambos certámenes; para ello se explicarán los hitos esenciales del proceso histórico que llevó a la celebración de la Exposición Iberoamericana de Sevilla, así como unas reflexiones sobre su legado y repercusión.

Estas serán las tres partes en que se organizará la intervención. En la primera, se realizará un rápido recorrido por el largo periodo de preparativos, desde el anuncio de la idea de celebrar este certamen el 25 de junio de 1909 hasta su celebración; se abordarán las distintas fases históricas, de impulso y retroceso en la idea, organizadas cronológicamente en función de los Comisarios Regios que estuvieron al frente de la iniciativa.

En la segunda parte de la conferencia se explica lo que fue el recinto exposicional, su conformación urbanística y sus elementos principales, incidiendo en las tipologías de pabellones y los estilos arquitectónicos en que se realizaron, indicando qué edificaciones de la Exposición Iberoamericana han llegado a nuestros días. Se plantea así mismo, la incidencia de la exposición –a lo largo de todo el periodo previo al certamen– en el esplendor artístico que otras artes, como la pintura y la escultura, alcanzaron en el marco de un proyecto regionalista.

En la tercera parte se abordará la repercusión que para la ciudad la Exposición Iberoamericana tuvo en la época desde diferentes puntos de vista (urbanístico, turístico, artístico, económico,…) y lo que actualmente este legado supone para la ciudad de Sevilla.

EXpo_ Sevilla

 

Amparo Graciani García

Amparo Graciani García (Sevilla, 1966), doctora en Historia del Arte por la Universidad de Sevilla, es Catedrática de la Universidad de Sevilla, adscrita al departamento Construcciones Arquitectónicas II, donde imparte desde hace 30 años la asignatura Historia de la Construcción, clases de doctorado y másteres en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Edificación, ETS de Arquitectura y en la Facultad de Geografía e Historia. Cuenta con diversos premios destacando el Premio Ciudad de Sevilla, al número 1 de promoción, el Premio Nacional de Expediente Académico, el Premio Ciudad de Sevilla de Investigación, el Premio de Investigación Ciudad de Sevilla de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras y el Premio del Ayuntamiento de Sevilla por una vida ejemplar en defensa del Distrito Sur.

Sus investigaciones se centran en dos líneas fundamentales. La Historia de la Construcción y las técnicas constructivas, centrándose especialmente en el estudio de las fábricas, y la Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929. 

Desde 2017 centra sus esfuerzos en esta última línea, de cara a los preparativos de la Conmemoración del Centenario en 2029, si bien su trayectoria investigadora sobre la Exposición Iberoamericana se remonta a 1989, cuando comenzó su Tesis Doctoral (defendida en 1993) sobre los pabellones internacionales y coloniales del Certamen, investigación que le valió el premio Relaciones Andalucía y América (sección de arte) de la Academia Sevillana de Buenas letras (1993). 

Amparo Graciani cuenta con numerosas publicaciones sobre el tema, muchas de ellas en forma de monografías, entre las que destacan su tesis doctoral (ICAS, 2010), el pabellón de México (Braojos y Graciani, US, 1998), el pabellón de Brasil (US, 2006), el Parque de María Luisa (Parque Centenario, catálogo de la magna exposición sobre el parque que comisarió en 2014 con motivo de su centenario; ICAS, 2015), el Pabellón de Portugal (Imprenta Municipal, 2014), el pabellón de Colombia (Graciani, Padilla y Rivadeneira, 2014), y los seis libros, que coordina derivados de la celebración del referido congreso, de los cuales ya dos han visto la luz en sus ediciones digital e impresa publicadas por la US; el dedicado a la Imagen, el espectáculo y escenografía en la Exposición Iberoamericana (2018) y, el segundo, sobre la conservación y la divulgación del legado de la Exposición Iberoamericana (2019), estando en ciernes la que compila nuevas aportaciones a la historia del certamen (2019). 

Entre las tesis que ha dirigido, algunas versan sobre la Exposición Iberoamericana, en concreto, la del Doctor José Antonio Solís Burgos sobre la Plaza de España y la de la Doctora Eva María Valenzuela Montalvo sobre las empresas de construcción en la Exposición.  Actualmente dirige la tesis doctoral de Inmaculada Gallego Maya sobre la eficiencia energética del Pabellón de Artes e Industrias Decorativas (Pabellón Mudéjar) de Plaza de América y su relación con el uso museístico del edificio.

Algunos de sus estudios sobre la Exposición se han focalizado en obras de Aníbal González; entre ellos, los Pabellones de las Bellas Artes, (abordado como pieza del mes, diciembre de 2010, del Museo Arqueológico), el de las Artes e Industrias Decorativas, el Colegio Mayor Hispanoamericano para los Jardines de San Telmo-Sector Norte, y la evolución del planeamiento que el arquitecto realizó entre 1910 y 1925 para dicho sector.

Destaca especialmente su interés por la promoción y la divulgación de la Exposición Iberoamericana y su legado. Así, ha impartido numerosas conferencias sobre el tema, en foros locales, nacionales e internacionales. Recientemente, en paralelo a su labor sobre la conmemoración del Centenario de la Exposición, desarrolla acciones diversas para la promoción inclusiva del legado patrimonial de la Exposición Iberoamericana en aras de que ésta alcance al mayor espectro de público posible, con especial incidencia en los niños y los discapacitados auditivos y visuales.

Selección de publicaciones de la autora (sobre la Exposición Iberoamericana)

    • (a) Graciani García, Amparo. El pabellón de Colombia en la Eia, en Revista Todos por el 92, Asociación Todos por el 92, 2: 1988, pp. 22-23.
    • (A) Graciani García, Amparo. El pabellón de la Marina de Guerra en la Exposición Iberoamericana, en Revista Aparejadores, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla, 1990, pp. 13-18. Issn: 1695-8934. 
    •  (a) Graciani García, Amparo. El Barrio Moro en la Exposición Iberoamericana. Sevilla, 1929, en Cuadernos de Inice, Instituto de Investigaciones Científicas y Ecológicas Inice, España), 1991, pp. 187- 192. Issn: 0211-5875.
    • (a) Graciani García, Amparo. El Pabellón Vasco en la Exposición Iberoamericana, en Revista Aparejadores, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla, 1991, pp. 13-18. Issn: 1695-8934. 
    • (a) Graciani García, Amparo. Pabellones comerciales en la Exposición Iberoamericana: El Pabellón Domecq, en Revista Aparejadores, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla, 1991, pp. 15-27, Issn: 1695-8934.
    •  (a) Graciani García, Amparo. El Pabellón de Castilla y León en la Exposición Iberoamericana, en Revista Aparejadores, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla, 1992, pp. 23-26. Issn: 1695-8934.
    •  (A) Graciani García, Amparo. La iconografía del d Méjico en la Exposición Iberoamericana, en Cuadernos de Arte e Iconografía, Fundación Universitaria Española. Seminario de Arte Marqués de Lozoya, 1993, vol. 6, pp. 400-411. Issn: 0214-2821.
    •  (CL) Graciani García, Amparo. La participación argentina en la Exposición Iberoamericana. La actuación de Martín Noel: un edificio una misión, en Gutiérrez, Ramón; Gutman, Margarita, y Pérez Escolano, Víctor (eds). El arquitecto Martín Noel. Su tiempo y su obra, Consejería de Cultura. Junta de Andalucía, Sevilla, 1995, pp. 161-179. Isbn 10: 84-87826-71-7. Isbn 13: 9788487826719. 
    • (A) Graciani García, Amparo. La escultura ornamental del Pabellón Nacional Portugués en la Exposición Iberoamericana, en Laboratorio de Arte, 1995, vol. 8, pp.459-478. Issn: 1130-5762.
  •  (L) Braojos Garrido, Alfonso y Graciani García, Amparo. El Pabellón de México en la Sevilla de 1929: evocaciones históricas y artísticas. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla. Ediciones Especiales, núm. 23. Sevilla, 1998. Isbn: 84-472-04-634, 173 pp. 
  •  (A) Graciani García, Amparo. El Pabellón de México en la Exposición Iberoamericana, en Hábitat, 2002, pp. 58-78, Universidad Autónoma de San Luis Potosí (México). Issn: 2007-2112
    • (L) Graciani García, Amparo. El pabellón de Brasil en la Exposición Iberoamericana (1929–1999). Sevilla, Universidad de Sevilla, Ediciones Especiales, número 26, 2006. 128 pp. Isbn: 84-472-1002-2. 
    •  (L) Graciani García, Amparo. La participación internacional y colonial en la Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929. Secretariado de Publicaciones de la Us (Colección Arte, núm. 28) – Icas (Instituto de Cultura y Artes de Sevilla) del Ayuntamiento de Sevilla (Colección Temas Libres, núm. 42). Sevilla, 2010, 524 pp. Isbn: 978-84-472-1245-3. 
  •  (A) Graciani García, Amparo. Presencia, valores, visiones y representaciones del hispanismo latinoamericano en la exposición iberoamericana de Sevilla de 1929, en Revista Iberoamericana. América Latina, España, Portugal. Instituto Ibero-Americano, Berlín; Instituto de Estudios Iberoamericanos de Hamburgo; Iberoamericana/Vervuert, Frankfurt /Madrid, Vol. 13, núm. 50 (2013), pp. 133-146. Dossier coord. Thomas Fischer y Andrés Jiménez Ángel (La hispanidad en América: la construcción escrita y visual del idioma y de la raza). Issn: 1577-3388. 
  •  (CL) Graciani García, Amparo. La Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929. Contextualizando la presencia colombiana, en Graciani, A.; Padilla, C. (ed.) y Rivadeneira, R. El Pabellón de Colombia en la Exposición Iberoamericana de Sevilla. Ed. La Bachué, Bogotá (Colombia), 2014, pp. 14-37. Isbn: 978-958-5767-1-2-6. 
  • (P) Graciani García, Amparo. Prólogo, en Graciani, A.; Padilla, C. (ed.) y Rivadeneira, R. El Pabellón de Colombia en la Exposición Iberoamericana de Sevilla. Ed. La Bachué, Bogotá (Colombia), 2014, pp. 14-37. Isbn: 978-958-5767-1-2-6. 
  • (L) Graciani García, Amparo. El pabellón de Portugal en la Exposición Iberoamericana. Imprenta Municipal, Ayuntamiento de Sevilla, 2014, 20 pp. Isbn: 978-84-92417-87-2 
  •  (L) Graciani García, Amparo y Cháves Maza, José Lucas. Parque Centenario. Icas  (Instituto de Cultura y Artes de Sevilla). Ayuntamiento de Sevilla. Sevilla, 2014, 235 pp. ISBN: 978-84-92417-60-5.
  •  (A) Graciani García, Amparo. Los planos de Juan Talavera de la Vega para las obras derivadas de la donación de los terrenos para le creación del Parque de María Luisa de Sevilla, en Laboratorio de Arte, 2015, pp. 441-457. Issn: 1130-5762 
  • (A) Graciani García, Amparo. El relato cosmogónico y el origen del hombre como expresión de la identidad nacional colombiana en la exposición iberoamericana de sevilla (1929). Convergencias y traducciones en las manifestaciones visuales, en Olivero Guidobono, Sandra y Caño Ortigosa, José Luis (coords.). Temas Americanistas: historia, cultura y diversidad cultural. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla y Diputación Provincial de Sevilla. Sevilla, 2015. Isbn: 978-84-472-1604-8. 
  •  (L) Graciani García, Amparo y Fernandez, Fernando (eds.). Reflexiones en torno al Parque de María Luisa. Conferencias del ciclo conmemorativo de su Centenario (1914-2014). Icas, Ayuntamiento de Sevilla, 2017-18 (en prensa).
  • (CL) Graciani García, Amparo. Los jardines no donados. De San Telmo a la Exposición Iberoamericana, en Graciani, A. y Fernandez, F. (eds.). Reflexiones en torno al Parque de María Luisa. Conferencias del ciclo conmemorativo de su Centenario (1914-2014). Icas, 
  • (L) Graciani García, Amparo y Barrientos-Bueno, Mercedes (coords.) Imagen, escenografía y espectáculo en la Exposición Iberoamericana (vol. I).  Testimonios, artistas y manifestaciones. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2018.
  • (P) Graciani García, Amparo y Barrientos-Bueno, Mercedes (coords.). Prólogo, en Imagen, escenografía y espectáculo en la Exposición Iberoamericana (vol. I). Testimonios, artistas y manifestaciones (pp. 11-14). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2018.
  • (L) Graciani García, Amparo y Ponce Ortiz de Insagurbe, Mercedes (coords.). Devenir y actualidad del legado de la Exposición Iberoamericana. Vol. I., Conservación y divulgación. Reflexiones, estudios, procesos, estrategias y experiencias. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo y Ponce Ortiz de Insagurbe, Mercedes (coords.). Introducción, en Devenir y actualidad del legado de la Exposición Iberoamericana. Vol. I, Conservación y divulgación. Reflexiones, estudios, procesos, estrategias y experiencias (pp. 13-15). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo y Rincón Millán, María Dolores. Reflexiones sobre la promoción y accesibilidad del legado de la Exposición Iberoamericana. Una experiencia: la muestra Rómulo Rozo. El mensaje de las esencias. En A. Graciani García y M. Ponce Ortiz de Insagurbe (coords.), Devenir y actualidad del legado de la Exposición Iberoamericana. Vol. I. Conservación y divulgación. Reflexiones, estudios, procesos, estrategias y experiencias (pp. 113-135). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (L) Graciani García, Amparo y Langa Nuño, Concha (coords.). La Exposición Iberoamericana de Sevilla. Nuevas aportaciones desde la Historia. Vol. I. Oportunidades, intereses y perspectivas. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo y Langa Nuño, Concha. Preámbulo, en La Exposición Iberoamericana de Sevilla. Nuevas aportaciones desde la Historia. Vol. I. Oportunidades, intereses y perspectivas (pp. 13-18). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo. Cincuenta años de historiografía sobre la exposición iberoamericana (1968-2018). Autores, iniciativas, estímulos e intereses, en La Exposición Iberoamericana de Sevilla. Nuevas aportaciones desde la Historia. Vol. I. Oportunidades, intereses y perspectivas (pp. 19-46). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo. Proyectos y avatares para la incorporación de los Jardines del Seminario de San Telmo al recinto de la Exposición, en La Exposición Iberoamericana de Sevilla. Nuevas aportaciones desde la Historia. Vol. I. Oportunidades, intereses y perspectivas (pp. 107-128). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (L) Graciani García, Amparo (coord.). El turismo y la Exposición Iberoamericana (vol. I).  Oportunidades, promoción, imagen e identidad. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa).
  • (CL) Graciani García, Amparo. Preámbulo, en El turismo y la Exposición Iberoamericana (vol. I).  Oportunidades, promoción, imagen e identidad (pp. 11-14). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa).
  • (L) Graciani García, Amparo (coord.). Empresas, industria y Comercio en la Exposición Iberoamericana de Sevilla (vol. I). Presencias, intereses y manifestaciones. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa).
  • (L) Graciani García, Amparo (coord.). El legado de la Exposición Iberoamericana (vol. I).  Artífices, fundamentos, identidades y manifestaciones. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa).
  •  (L) Graciani García, Amparo y Barral, Margarita (coords.). Huellas de España en la Exposición Iberoamericana. Vol. I. Galicia. Visión, presencia y mensajes. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa)

Exposicions Iberoamericana

Els orígens del neoliberalisme als Estats Units: un debat econòmic sobre la democràcia

Dijous 13 Juny 2019 a les 19:00h a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Els orígens del neoliberalisme als Estats Units: un debat econòmic sobre la democràcia, a càrrec d’Andreu Espasa de la Fuente, professor de la Universidad Nacional Autónoma de Mexico (UNAM).

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història.

Imatge principal: Walter Lippmann (Nova York, 23 de setembre de 1889 – Nova York, 14 de desembre de 1974) va ser un escriptor nord-americà, periodista, comentarista polític i una figura clau en l’organització i l’estudi de l’opinió pública del segle XX. També, va ser l’artífex del terme estereotip, molt recurrent en la psicologia moderna.

Origens dels neoliberalisme 

Text d’Andreu Espasa de la Fuente

Tot i que els inicis del triomf del neoliberalisme estan associats amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, el cert és que els orígens d’aquest influent moviment es poden traçar fins als anys de la Gran Depressió. Als Estats Units, la publicació del llibre del periodista Walter Lippman The Good Society, al 1937, popularitzà entre el gran públic algunes de les idees dels economistes més importants de l’Escola Austríaca, Friedrich Hayek i Ludwig Von Mises, i de la primera Escola de Chicago, entre els quals destacava Frank Knight.

Neolibealisme Friedrich_Hayek

Friedrich Hayek

En el context nord-americà, les idees neoliberals es van interpretar com una crítica a les tendències més socialitzants del New Deal, el programa de reformes econòmiques que estava duent a terme l’Administració Roosevelt. Al mateix temps, però, el neoliberalisme també es presentava com una impugnació del vell liberalisme decimonònic del laissez-faire. En contra de la idea del caràcter natural dels mercats, els nous ideòlegs plantejaven que, per garantir el seu correcte funcionament, l’Estat havia de regular fortament el mercat. Més enllà de les discussions econòmiques, molt sovint les propostes dels primers neoliberals se centraven en arguments polítics i s’entrelligaven, de fet, amb el gran debat dels anys trenta sobre la crisi del sistema democràtic, en un moment en què l’ascens del feixisme i la popularitat del comunisme feien témer pel futur de la democràcia liberal. Des d’aleshores, i malgrat l’evolució del moviment i de les seves idees, la relació entre neoliberalisme i democràcia ha estat permanentment marcada per una tensió de difícil solució.

Neoliberalisme Franklin Delano Roosevelt

Franklin Delano Roosevelt

Bibliografia bàsica (Facilitada per Andreu Espasa)

  • Alan Brinkley, The end of reform: New Deal liberalism in recession and war, New York: Random House, 1996.
  • Angus Burgin, Great persuasion: reinventing free markets since the depression, Cambridge: Harvard University Press, 2015.
  • Fernando Escalante, Historia mínima del neoliberalismo, Madrid: Turner, 2016.
  • David Harvey, Breve historia del neoliberalismo, Madrid: Ediciones Akal, 2007.
  • Ben Jackson, “At the Origins of Neo-Liberalism: The Free Economy and the Strong State, 1930–1947”, The Historical Journal, Volume 53, Issue 1, March 2010, pp. 129-151.
  • Philip Mirowski i Dieter Plehwe (editors), The Road from Mont Pèlerin: The Making of the Neoliberal Thought Collective, With a New Preface, Cambridge: Harvard University Press, 2016.
  • Jurgen Reinhoudt, The Walter Lippmann Colloquium: the birth of neo-liberalism, Cham, Switzerland: Palgrave Macmillan, 2018.
  • María Eugenia Romero Sotelo, Los orígenes del neoliberalismo en México: la escuela austriaca, Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2016.
  • Quinn Slobodian, Globalists: the end of empire and the birth of neoliberalism, Cambridge: Harvard University Press, 2018.
  • Ronald Steel, Walter Lippmann and the American century, London: Bodley Head, 1981.

Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939). Una nova mirada al conflicte

Dilluns 27 de maig 2019 a les 19:00 – 20:30 a la sala Sagarra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Diaris personals durant la Guerra a Catalunya (1936-1939). Una nova mirada al conflicte a càrrec d’Oriol Riart i Arnalot, historiador, arxiver i autor del llibre Itinerari d’una memòria enfrontada.
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

DIARIS_2

“Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”, Oriol Riart i Arnalot

Aquesta comunicació té com a objectiu presentar, analitzar i posar en discussió els diaris personals escrits per combatents en la Guerra Civil Espanyola com a font historiogràfica i eina didàctica que contribueix a una interpretació i aprenentatge més proper, tangible i atractiu del conflicte. A més, es pretén establir aquesta font com a complement i / o alternativa a les fonts més tradicionals en l’àmbit de la investigació històrica.

El diari personal és un tipus de document on l’autor escriu de primera mà i en primera persona, els fets que considera destacables en què participa o observa, alhora que en dóna la seva opinió. Tot i que l’autor intenta plasmar en el diari allò que més li crida l’atenció, el seu contingut no deixa de ser la més humil i inessencial quotidianitat que, amb el pas del temps, adquireix més rellevància, ja que pot apreciar-se el modus vivendi de determinats sectors socials, en aquest cas dels combatents al front català.

D’aquesta manera, els diaris personals dels combatents són una font historiogràfica que permet una mirada més propera i personal als fets històrics. Es tracta d’una documentació complementària i alternativa a les limitacions de l’oralitat, a la documentació militar i al relat històric oficial. Les fonts autobiogràfiques, degudament sotmeses a contrast com qualsevol altra, són les òptimes per a aquest enfocament historicista que va de baix a dalt, construint un relat més pròxim, atractiu i didàctic de la història.

Diaris 5 RED

Imatge d’alguns dels diaris utilitzats en l’estudi d’Oriol Riart i Arnalot “Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”

El corpus documental per a la comunicació és l’estudi de 30 diaris personals de combatents d’ambdós bàndols escrits al front català. Aquest volum permet conèixer l’interès i les influències literàries que van portar els joves a escriure un diari personal, també els objectius i motivacions que hi ha darrera d’aquest hàbit, i sobretot conèixer com vivien aquests homes els fets col·lectius o històrics dels què n’eren els protagonistes però que en canvi el relat històric oficial poques vegades els té en compte.

DIARIS_3

Imatge d’un dels diaris utilitzats en l’estudi d’Oriol Riart i Arnalot “Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”

Catalunya i la plurinacionalitat, vista des de fora d’Espanya

Dijous 9 de maig de 2019, a les 19.00 a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, tindrà lloc la sessió “Catalunya i la plurinacionalitat, vista des de fora d’Espanya” amb la participació de Jorge Cagiao y Conde, professor titular de “Civilització espanyola contemporània”, Universitat de Tours; Gennaro Ferraiuolo, professor titular de Dret Constitucional a la Universitat Federico II de Nàpols; i de Patrizio Rigobon, professor agregat de Literatura Catalana a la Universitat Cà Foscari de Venècia.

Presentarà l’acte el president de l’Ateneu Barcelonès, el dr. Jordi Casassas Ymbert, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona.

Els tres ponents, que recentment han editat el llibre La Nazione catalana. Storia, lingua, politica costituzionale nella prospettiva plurinazionale, plantejaran temes per comprendre la complexitat des d’una mirada estrangera sobre el procés independentista català.

Lanazionecatalana2-600x408

El professor Cagiao analitzarà la crisi del sistema polític espanyol com a conseqüència d’un problema o falta de reconeixement nacional. El nacionalisme espanyol s’ha negat a debatre durant llargs anys el seu propi model d’Estat, rebutjant un darrere l’altre qualsevol intent d’encaix del pluralisme nacional existent en el seu si fora del marc autonòmic en vigor. Com se sap, aquesta dinàmica oposada al reconeixement nacional ha acabat generant un important suport social a la solució referendària i a la independència. El professor Cagiao reflexionarà sobre aquest tema des d’una perspectiva més controvertida (i potser paradoxal), posant el focus en el problema de reconeixement nacional de Catalunya: si el procés hagués dividit el Principat en dos grans blocs (independentistes i unionistes) amb un pes similar, seria d’interès analitzar aquesta divisió i sobretot les actituds observades, principalment en el catalanisme unionista, sobre el reconeixement nacional de Catalunya per part dels catalans contraris a la independència.

Nazione Catalana_Cagiao

Jorge Cagiao y Conde, professor titular de “Civilització espanyola contemporània”, Universitat de Tours

Per part del professor Ferraiuolo intervindrà explicant com la lectura italiana d’esdeveniments catalans sovint es deforma pel fenomen cultural i polític de la Lliga Nord. De fet, hi ha diversos indicadors que ens permeten mostrar l’enganyós que és  aquest paral·lelisme. La seva intervenció se centrarà en aquests elements, que es poden trobar en els estudis i dades sociològiques i polítiques, així com també en l’evolució del model regional italià. A partir de l’anàlisi de la trajectòria política de la Lliga Nord, també serà possible avaluar la forma en què l’Estat italià s’enfronta al conflicte territorial: les respostes de les institucions centrals que des d’un punt de vista legal i formal poden semblar idèntiques a les espanyoles, adquireixen però, un significat diferent si s’emmarquen en la dimensió dels processos polítics i institucionals de cada país.

Nazione Catalana_Ferraiuolo

Gennaro Ferraiuolo, professor titular de Dret Constitucional a la Universitat Federico II de Nàpols

Finalment, el professor Rigobon oferirà una reflexió sobre com ha reaccionat la premsa diària italiana als fets catalans  de setembre i octubre 2017, plantejant-se els següents interrogants: Quina cobertura han donat als esdeveniments? Quin grau de coneixement de la realitat catalana tenien els periodistes involucrats? Quines pautes resseguien els editorials? A partir d’un repàs general dels diaris italians més importants  i dels seus articles sobre Catalunya es veurà com els plantejaments sobre el tema han estat molt diferents i s’han vist actituds oposades dins els mateixos sectors ideològics. No hi ha hagut, segons el professor Rigobon, una resposta “de dretes” o “d’esquerres”: hi ha hagut diferents respostes  (i sovint molt diferents entre elles)  dins dels mateixos blocs, la qual cosa demostra que el cas català representa un desafiament a qualsevol categorització i simplificació.

Nazione Catalana_Rigobon

Patrizio Rigobon, professor agregat de Literatura Catalana a la Universitat Cà Foscari de Venècia

 

Autor del text: Giovanni Cattini

Per saber-ne més:

http://www.editorialescientifica.com/materia/diritto/diritto-costituzionale/la-nazione-catalana-detail.html

Els dos exilis de la Guerra Civil, 1936 i 1939

Dilluns 6 de maig de 2019 a les 19h a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès), tindrà lloc la conferència Els dos exilis de la Guerra Civil, 1936 i 1939 a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois, historiador i coeditor de l’obra A 80 anys del cop d’estat de Franco, 2018.

 

Presenta:  Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’AB.

La violència dels primers mesos de la Guerra Civil a Catalunya es traduí en una nombrosa xifra de víctimes i l’exili de milers de persones a diferents països europeus, en especial França i Itàlia. Un èxode, que per diferents motius, encara avui ha restat força descuidat per la historiografia catalana. Es coneix com l’exili de 1936.

Exili La Tribuna Illustrata

Imatge: Portada de la Tribuna Illustrata, diari italià que parlava de l’arribada dels catalans a Gènova el 9 d’agost de 1936.

El progressiu avanç de les tropes franquistes obligà a milers de persones a fugir de Catalunya inicialment direcció a França. Un total d’aproximadament 470.000 individus provinents de tot l’Estat espanyol travessaren la frontera. Posteriorment, milers d’ells acabaren sent internats en camps de concentració improvisats i en condicions molt deplorables.

Els militars republicans no van poder entrar a França fins al 5 de febrer i van ser enviats als camps de concentració. AUGUSTE CHAUVIN (ARCHIVES DÉPARTEMENTALES DES PYRÉNÉES-ORIENTALES)

Tanmateix hi hagueren molts catalans que pogueren exiliar-se a França, Londres o a països de l’altra banda de l’Atlàntic com Mèxic, Xile, Argentina, Colòmbia, Veneçuela, la República Dominicana o els Estats Units. Un dels fets més tràgics d’aquest exili fou l’assassinat, per part del règim franquista, del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover el 15 d’octubre de 1940, el qual havia estat detingut inicialment a França per la Policia Militar Alemanya.

L’esclat de la Segona Guerra Mundial feu que molts republicans s’allistessin a les Companyies de Treballadors Estrangeres i posteriorment s’integressin a la resistència antinazi després de l’ocupació Alemanya. Un important nombre d’ells foren detinguts i deportats en algun camp nazi (especialment a Mauthausen). Dels 9.446 deportats que coneixem actualment, uns 3.000 eren nascuts a Catalunya i uns 1.800 no sobrevisqueren.

Text de Josep Lluís Martin Berbois

Per saber-ne més: Museu Memorial de l’Exili

El problema català i / o el problema espanyol. Reflexions i interpretacions a partir de 1714. Perles negres i Perles blanques.

Dimarts 13 novembre 2018 a les 19:00 – 20:30 a la Sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la sessió “El problema català i / o el problema espanyol. Reflexions i interpretacions a partir de 1714. Perles negres i Perles blanques “, a càrrec de Josep Sanmartí, historiador, docent i autor del Blog Perles negres, Perles blanques

Presenta la sessió, Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història

 Perla 34_Cambó_AlfonsXIII borja-de-riquer_560x280

Perla 34. Una Mancomunitat catalana sense Tarragona

Perles negres, Perles blanques

Les “Perles” que es recullen en el Blog Perles negres, Perles blanqueshttps://perlesnegresblog.wordpress.com/  tenen dos colors. No pretenen seguir un ordre cronològic, ni temàtic. Cadascuna tracta d’interrelacionar un mateix aspecte anant endavant i endarrere en el temps.

A partir de fonts documentals històriques es fa un relat argumentat sobre els encontres i desencontres “trobats” en el passat i en el present, pel que fa als àmbits de la llengua, de l’ensenyament i de la història en general, que s’han anat produint en aquests darrers 300 anys.

Els escrits que s’articulen dins cada perla (basats sempre en textos contrastats) pretenen explicar com va ser i com es va viure cada fet o situació històrica, contemplant el seu recorregut en el temps i les consegüents afectacions posteriors.

La voluntat és fer una historiografia connectada i tramada entre èpoques diferents, posant el focus en molts matisos d’una continuada divergència.

La interpretació última dels fets queda oberta al propi lector.

Fins el dia d’avui s’han editat 35 “Perles”  sobre les complexes relacions entre Catalunya i Espanya, principalment a partir dels “Decrets de Nova Planta” fins a l’actualitat.

Darreres Perles editades

Qui hi ha darrera les Perles

Josep Sanmartí  i Sala és el creador i redactor principal de “Perles negres, Perles blanques” Llicenciat en Filosofia i Lletres especialitat en Història Moderna. Ha estat professor d’Història i Director del C.E.Montseny de Barcelona. Vocal i President de l’Associació de Directius de Centres Concertats de Batxillerat de Catalunya, vicepresident de l’AESECE, i assessor del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya.

Josep Sanmartí

Josep Samartí i Sala, autor del Blog Perles negres, Perles blanques

Col·labora en l’edició i difusió Joan Solé Camardons, llicenciat en Geografia i Història, Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicades, sociolingüista, ateneista i coordinador de la Tertúlia “Amics de la Història” de l’Ateneu Barcelonès.

El tractament de la història catalana al cinema. L’Edat Mitjana

Dilluns 11 de juny de 2018 a les 19:00 – 20:30 a  la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès), tindrà lloc la conferència El tractament de la història catalana al cinema. L’Edat Mitjana, a càrrec d’Ana Fernández, doctora en Geografia i Història, Història de l’Art, professora, crítica d’art i investigadora i Joan Solé Camardons, historiador, Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada i ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu. Ambdós són autors de la Base de dades (IMDb) Tractament Història Catalana al Cinema.

Tractament IMBd Joan Solé

Imatge: Llista “Edat Mitjana i Cinema a Terres de Llengua Catalana” de la base de dades IMBD Tractament Història Catalana al Cinema 

En aquesta conferència es pretén donar a conèixer una base de dades sobre films, documentals i sèries sobre la història del conjunt de terres de llengua catalana creada per tal de mostrar quina ha estat la filmografia que fins els nostres dies s’ha ocupat del fet històric català, des dels llargmetratges de ficció als documentals, incloent també el format sèrie, biografies i altres films basats en obres literàries. En aquesta base de dades queden explicitats el criteris seguits per a incloure cadascuns dels films, així com els aspectes d’anàlisi emprats a l’hora de classificar-los i valorar-los, prestant atenció a quin tipus de tractament se li ha donat a cada argument i quin àmbit narratiu s’ha escollit a l’hora de guionitzar cada història. La base de dades, amb més de 200 títols és d’accés públic a IMDb  https://www.imdb.com/list/ls020564110/ .

La llista de films i documentals sobre Història catalana i cinema, inclou: a) Gènere històric; b) Biografies de personatges catalans; c) Adaptacions d’obres literàries catalanes; d) Documentals amb mirada històrica sobre Catalunya; e) Sèries sobre Història de Catalunya.

Tractament Historia Ermessenda (2011), Lluís Maria Güell

Imatge: “Ermesenda”. Tractament: hagiogràfic; Gènere: biografia; Època: Edat Mitjana

Aquesta compilació fílmica és, a més, el fonament d’un ampli estudi sobre quins han estat els tractaments formal i argumentatiu que la història catalana ha experimentat des del cinema mut fins els mitjans audiovisuals actuals. El tractament inclou fins a set categories: a) Dramatització; b) Hagiogràfic; c) Documentalisme; d) Recreació dramatitzada; e) Descriptiu informatiu; f) Costumisme; g) Metahistòric.

Concretament, i a manera d’exemple, en aquesta ocasió es parlarà sobre la fotogènia medieval catalana al cinema, tot reflexionant sobre quin tracte ha rebut aquest període a la pantalla, sense oblidar, però, la directa relació entre l’any de realització de cada film i la seva corresponen conjuntura sociopolítica. Vegeu la llista de films:  Edat Mitjana i Cinema a Terres de Llengua Catalana (IMBd).

Tractament Historia Cinema_Jo, Ramon Llull (2016), Joan Gallifa i Antoni Tortajada“Jo, Ramon Llull”. Tractament: hagiogràfic; Gènere: docudrama; Època: Edat Mitjana

Josep Tarradellas: continuïtat i futur. Commemoració del 40è. aniversari del seu retorn a Catalunya

El 23 d’octubre de 1977 el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, retornà a Catalunya després de 38 anys d’exili a França.

Divendres, dia 21 d’abril –a les 19h-, la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i l’Associació Cultural  Vibrant portaran a terme, en la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, un acte commemoratiu  recordant aquesta data, on s’analitzaran des de diferents punts de vista, la figura del President Josep Tarradellas així com el moment històric, polític, social i personal que emmarcà tot aquest procés.

Les ponències d’aquest acte correran a càrrec de Montserrat Catalán, secretària personal de Josep Tarradellas, exdirectora de l’Arxiu Tarradellas i actualment comissària dels actes de commemoració dels 40 anys de retorn del President Tarradellas; Jordi Miravet, president de l’Associació del Memorial 1714 i col·laborador de l’Associació Vibrant; i Carles Santacana, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i vocal de la Junta directiva de l’Ateneu Barcelonès. Presentarà l’acte Maria Mestre,  historiadora i adjunta a la ponència de la Secció d’Història de l’Ateneu.

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló 19/01/1899 – Barcelona 10/06/1988), havia iniciat la seva singladura dins del món de la política, durant els primers anys de la II República, de la mà de Francesc Macià. Durant la Guerra Civil va ocupar els càrrecs de Conseller de Finances i de Conseller Primer de la Generalitat, i president de la Comissió d’Indústries de Guerra fins a la seva expropiació el 1938.

tarradellas_Companys.jpg

Ja en ple exili, durant les eleccions de les vacants al Parlament i a la Presidència a la Generalitat de Catalunya, en les que varen votar 27 dels 60 diputats que formaven aleshores la cambra catalana, va sortir escollit President de la Generalitat per 24 vots. La seva proclamació com a President es portaria a terme en l’ambaixada de la República Espanyola a Mèxic, el 7 d’agost de 1954 i, posteriorment fixaria la seva residència i el domicili institucional al Clos de Mosny –Sant Martin-le Beau (França).

tarradellas_oficial

© Arxiu Tarradellas

Durant aquesta etapa d’exili, la Generalitat de Catalunya publicà tres números del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC): el primer, de juny de 1956, en què el President Tarradellas signava un decret pel qual s’anunciava que la presidència de la Generalitat podia  nomenar delegacions generals i especials a Catalunya, a l’exili i “als territoris on l’emigració catalana ho justifiqui”. I els altres dos, de maig i d’agost de 1977, per una banda, prepararien el camí cap al restabliment de l’autogovern i el retorn del President de la Generalitat i , per l’altra, es farien públics els acords establerts entre Adolfo Suárez –President del Govern d’Espanya- i Josep Tarradellas – President de la Generalitat de Catalunya-.

Després de derogar-se la llei de 1938 – per la qual el règim franquista, violant el marc legal vigent en aquells moments, i sota la força de les armes, havia “eliminat” les institucions catalanes- se signà el Reial Decret Llei de 29 de setembre de 1977 que restablia “provisionalment” la Generalitat de Catalunya.

Celebrades les primeres eleccions al Parlament de Catalunya d’ençà de 1932, deixà la presidència de la Generalitat el mes d’abril de 1980, passant el relleu a Jordi Pujol i Soley.

Bibliografia bàsica:

Tarradellas, Josep: Carta en defensa pròpia: Contra Sauret, Xirau, Guinart i Dardalló, Pagès Editors, 2012.

Govern de la Generalitat /Josep Tarradellas: Crónica de la Guerra Civil a Catalunya (Volum 1),  Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, primera part, Introducció de Jordi Casassas, Edicions Dau

Govern de la Generalitat /Josep Tarradellas: Crónica de la Guerra Civil a Catalunya Volum 2. Textos del Govern de la Generalitat: Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, segona part; Textos de Josep Tarrradellas: La crisi d’abril del 1937. L’aportació de Catalunya a la República. Diari dels darrers dies: del 4 al 27 de gener del 1939, Edicions Dau.

Esculies, Joan:  Josep Tarradellas. Dels orígens a la República (1899-1936). Edicions Dau.

Martín Ramos, Josep Luís: Josep Tarradellas. Guerra CivilEdicions Dau.

Santacana, Carles: Josep Tarradelllas. L’Exili 1 (1939-1954), Edicions Dau.

Santacana, Carles: Josep Tarradellas. L’Exili 2 (1954-1977),  Edicions Dau.

Pujol, Enric: Josep Tarradellas. El retorn del president (1977), Edicions Dau.

Pàgines web:

 

La política sanitària de la Generalitat republicana (1931-1936)

Dilluns dia 26 de setembre a les 19 h a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la sessió “La política sanitària de la Generalitat republicana (1931-1936) a càrrec de Carles Hervàs, metge i historiador que va realitzar la seva tesi doctoral “Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil “. Presenta l’acte Josep Sauret, economista, historiador i membre de la Secció d’història de l’Ateneu.

Foto destacada: El nou govern de la Generalitat, presidit per Francesc Macià, d’esquerra a dreta: Francesc Xavier Casals (Treball i Obres Públiques), Pere Coromines (Justícia i Dret) Carles Pi i Sunyer (Hisenda), el president, Ventura Gassol (Cultura), Joan Selves (Agricultura i Economia) i Josep Dencàs (Assistència Social i Sanitat). Palau de la Generalitat de Catalunya. 1932. [ Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM) ]

Durant els primers anys trenta del passat segle, Catalunya va tenir l’oportunitat d’organitzar una sanitat pública, civil i equitativa aprofitant les possibilitats d’un govern autonòmic.

Un antecedent proper fou la Mancomunitat de Catalunya, entitat de caràcter administratiu però carregada de significació política. Malgrat totes les seves limitacions, l’obra de la Mancomunitat tingué l’encert d’orientar la política sanitària i social a Catalunya de tal manera que la seva influència s’estendrà al llarg de tot el segle XX.

josep-dencas_serveis_pro-infancia

Foto: Josep Dencàs, conseller de Sanitat i Assistència Social, i Bonaventura Gassol, conseller de Cultura, presideixen la inauguració dels Serveis Pro-Infància a la Plaça del doctor Serrat d’El Clot, Barcelona. 1934. [ Fot. Sagarra – ANC ]

Amb la República i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tot feia preveure que havia arribat l’hora dels canvis i la possibilitat d’instaurar una política sanitària recolzada en uns nous principis socials. El traspàs de competències i una estabilitat política mantinguda durant uns anys permeteren encetar un reduït marc legislatiu que va començar a orientar les primeres mesures en aquest terreny.

En aquesta conferència s’analitzaran els projectes i les realitzacions en tot aquest àmbit, fins arribar a l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, a partir del qual tots els elements de la vida del país i de la seva gent es van veure trasbalsats pels efectes de la guerra.

josep-dencas_-torres-picat

Foto: Josep Dencàs, conseller d’Assistència Social i Sanitat, despatxant amb el seu secretari, Torres Picart. Palau de la Generalitat. 1932. [ Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM) ]

Tesi doctoral de Carles Hervàs:  “Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil “