Dilluns 2 d’octubre 2023 a les 17h a sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la Tertúlia: La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra, amb Amadeu Gallart, economista, escriptor i autor del llibre La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra. La figura d’Enric Canturri (1931-1939), edicions Salòria.
Presenta: Joan Solé Camardons d’Amics de la Història
La Tertúlia, amb una assistència de 29 persones despertà una gran interès per part dels tertulians.
Tertúlia Amics de la Història 2-10-2023 La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra
Inscripció obligatòria a amicsdelahistoria2015@gmail.com
Amadeu Gallart: La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra. La figura d’Enric Canturri (1931-1939), edicions Salòria.
La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra
La figura d’Enric Canturri, alcalde de la Seu entre el 1931 i el 1933, diputat al Parlament català des del 1932, exiliat a Andorra, França i Bèlgica arran dels Fets d’octubre del 1934, retornat el febrer del 1936 amb el triomf del Front Popular i comissari de la columna Macià-Companys durant la Guerra civil, és sens dubte una de les més fascinants dels anys 30 del segle passat al Pirineu. Fascinant i també controvertit, pel paper que va tenir –o que més aviat, no va tenir– en els funestos mesos inicials de la conflagració, quan una trentena de veïns de la Seu i comarca van ser víctimes dels faistes que controlaven el Comitè de Milícies Antifeixistes.
Enric Canturri i Ramonet (La Seu d’Urgell, 8 d’abril de 1897 – Ciutat de Mèxic, 16 de desembre de 1971)
El llibre d’Amadeu Gallart arrenca amb la proclamació de la República i l’ascens de Canturri a l’alcaldia, en repassa les principals fites –assenyaladament, la instauració de l’institut a la Seu– i la participació als Fets d’octubre, i l’estretíssima relació que durant tot aquest període va mantenir amb Andorra, amb atenció destacada per a la vaga de Forces Hidroelèctriques d’Andorra (FHASA) del 1933 i per on va marxar a l’exili en dues ocasions, la primera, el 1934; la segona i definitiva el 1939: va desfilar per Montlluís, Montpeller i Casablanca, i el 1942 es va embarcar cap a Mèxic, on va morir el 1971 sense haver tornat mai a trepitjar la Seu. (Font: A. Luengo a Bon Dia AD 31/12/2019)
Barcelona, 6 de desembre de 1932. El president Francesc Macià amb els diputats d’Esquerra Republicana de la circumscripció de Lleida, durant l’obertura del Parlament de Catalunya. D’esquerra a dreta: Francesc Viadiu, Josep Magre, Enric Canturri, Pere Mias, Josep Maria Espanya, Francesc Macià, Humbert Torres, Pere Coromines, Ricard Palacín, Josep Companys i Joan Sauret. Autoria: Pau Lluís Torrents. Font: Fundació Irla
Amadeu Gallart
Amadeu Gallart, és economista i llicenciat en història contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a gestor administratiu i com a col·laborador del negoci familiar de vins i licors. Va ser alcalde de la Seu de 1979 al 1984. Ara dedica bona part del seu temps a llegir i a escriure sobre la nostra història pirinenca. Entre altres llibres destaquen:
Alt Urgell: una visió de conjunt: una aproximaxió a la seva història, vol. 3 (coescrit amb Sol Gasch i Duran i Mercè Grau) (2011)
Trossos de temps de la Seu de postguerra (coescrit amb Sol Gasch) (2016)
Per Déu, per la pàtria i el rei : la vida d’un carlista pirinenc (Antoni Martí, 1806-1863) (2022)
Amadeu Gallart, tertulià convidat d’Amics de la Història
La tertúlia d’Amics de la Història : L’Alguer. L’encant de la història amb Antonio Budruni, autor de l’obra del mateix títol en què també hi participava Gustau Navarro, responsable de l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat de Catalunya, prevista dilluns 18 de setembre a les 17h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) s’ha hagut d’anul·lar.
Ressenya “L’Alguer, l’encant de la història” d’Antonio Budruni (2022)
Autor de la ressenya: Adrià Mainar Scanu, historiador i guia cultural (@EsguardHistòric @MainarScanu, Blog Esguard Històric )
Imatges: Antonio Budruni, autor de Breu història de l’Alguer i L’Alguer. L’encant de la història
Ressenya
L’Alguer, la ciutat catalana de Sardenya, com se sol anomenar, és un mirall de la nostra Història. És el testimoni d’un passat gairebé oblidat, amb llums i ombres, que avui ens pot sorprendre però que convé conèixer. Llegint sobre l’Alguer aprenem sobre l’expansió mediterrània de l’antiga corona d’Aragó i l’herència cultural que els catalans deixàrem, amb grans dolors, a Sardenya.
L’any 1353, en temps de la conquesta catalano-aragonesa de l’illa, que s’havia complicat més del que hom preveia, un estol dirigit per Bernat II de Cabrera ocupà l’Alguer. Mesos més tard, la població s’aixecà en armes i foragità els soldats de la guarnició. Arran d’això, l’estiu de 1354 el rei Pere el Cerimoniós s’hi dirigí, hi posà setge personalment i la feu capitular; llavors, per castigar la “rebel·lia” dels sards i genovesos que hi habitaven, els expulsà i ordenà que la ciutat fos repoblada amb catalans. Des d’aquell moment, l’Alguer, oberta al mar i emmurallada, funcionà com a “cap de pont” per sotmetre Sardenya en una guerra que encara s’allargaria més de 60 anys. Per la seva condició estratègica, la “fidelíssima” fortalesa de l’Alguer, ara habitada per catalans, fou mimada amb nombrosos privilegis i tancada als sards amb pany i forrellat.
Malgrat les vicissituds històriques, com el sonat assalt nocturn que patí l’any 1412, la terrible pesta de 1582 o el desenllaç de la Guerra de Successió, pel qual Sardenya passà als Savoia (1720) i l’Alguer quedà separada de la resta de territoris de parla catalana, els algueresos mantingueren al llarg dels segles el català, que a la Sardenya moderna tenia consideració de llengua de prestigi, i a finals del s. XIX redescobriren un sentiment de “catalanitat” que tot i les convulsions del s. XX, i gràcies a iniciatives com el “Viatge del Retrobament” (1960), perviu fins avui.
Imatge: L’arribada de l’expedició catalana a l’Alguer, 1960/ A. F. Scanu. Font: Esguard Històric
Antonio Budruni, després de la seva Breu història de l’Alguer (2010), un llibre de referència per conèixer l’Alguer medieval i moderna, el procés de repoblament i pervivència dels pobladors catalans així com el funcionament institucional de la ciutat, a semblança del Principat, presenta ara L’Alguer, l’encant de la història (2022). En aquest nou llibre, on recupera i amplia alguns punts de l’anterior, que acabava al s. XVIII, Budruni aborda també l’època savoiana (1720-1946).
En rebre el Regne de Sardenya (1720) els Savoia pogueren coronar-se reis, si bé inicialment regiren l’illa com a un mer apèndix de llurs dominis al Piemont. L’Alguer i Sardenya, fins llavors acomodades a l’ordenament hispànic, toparen amb les noves institucions piemonteses, que en llur exercici sovint entraren en conflicte amb el funcionament del municipi de l’Alguer.
A mitjans del s. XVIII els Savoia emprengueren un seguit de mesures que afectaren a Sardenya i l’Alguer entre les quals destaquen la introducció de l’italià a l’illa, la reforma dels consells cívics o un intent de “nacionalització” de la pesca del corall, activitat que duien a terme principalment corallers napolitans. L’any 1861 els Savoia proclamaren la unificació d’Itàlia, de manera que l’illa de Sardenya quedà incorporada al naixent estat italià. Arran d’això, la vida dels sards i dels algueresos restà lligada al govern de Roma i es veieren directament involucrats en els episodis més importants de la història contemporània italiana, com fou la 1a Guerra Mundial (1915-1918), l’adveniment del feixisme de Mussolini (1922) i la 2a Guerra Mundial (1939-1945), després de la qual s’instituí la República italiana i els Savoia foren desterrats.
De tot plegat Budruni ens en parla L’Alguer, l’encant de la Història (2022). I ho fa en el català de l’Alguer, cosa que singularitza el llibre. Tot i que això pot desconcertar inicialment a qui no conegui la variant algueresa, la lectura és prou amena i es fa entenedora, oferint una aproximació panoràmica a la història, la societat i la cultura de la ciutat.
L’autor
Antonio Budruni, catedràtic de disciplines jurídiques i econòmiques, va néixer al centre històric de l’Alguer, a la Muralla. Ha publicat diversos llibres que estudien la història de l’Alguer i Sardenya. Ha publicat la novel·la “Los minyons de la Muralla” (2009), premi Osilo (2011) i “Los adolescents de la Muralla” (edicions Abbà, 2021), “L’Alguer, l’encant de la història” (edicions, Abbà 2022).
Selecció d’obres sobre l’Alguer disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès
ARMANGUÉ I HERRERO, JOAN. Llengua i cultura a l’Alguer durant el segle XVIII. Barcelona : Curial Abadia de Montserrat, 1996. 274 pàgines.
CATALÀ I ROCA, PERE. L’aventura catalanista de “La Palmavera” : L’Alguer, 1906. [Alguer] : Edicions Municipi de l’Alguer, 1998. 365 pàgines.
FARINELLI, MARCEL A. El feixisme a l’Alguer. Barcelona: Centre d’Estudis de Temes Contemporanis : Angle, 2010. 149 pàgines.
TODA, EDUARD. L’Alguer: un poble català d’Itàlia. Barcelona : La Renaixensa, 1888. 200 pàgines. (consulta a sala)
Mans manetes : l’Alguer : paraules, cançons i veus de minyons. [Barcelona] : Plataforma per la Llengua, [2018]. 100 pàgines.
Retrobament de l’Alguer. [Lloc de publicació no identificat] : Tramontane, 1961. 168 pàgines.
Rondalles alguereses. Barcelona : Rafael Dalmau, [1985]. 141 pàgines.
Més informació
GUIDO SARI: “Commemoració del cinquantè aniversari del Retrobament [de l’Alguer]”, Llengua Nacional – núm. 73 – IV trimestre del 2010, aquí
MAINAR SCANU, ADRIÀ: “Lo Retrobament”, el viatge que restablí els lligams amb l’Alguer (1960)”, Esguard Històric. Blog d’història, artesanal, propera i autocentrada, agost, 2016, aquí
MAINAR SCANU, ADRIÀ: “4 llibres per conèixer l’Alguer”, Esguard Històric. Blog d’història, artesanal, propera i autocentrada , abril, 2019, aquí
Imatge: El Virginia de Churruca, al fons, fou el creuer que portà els catalans a l’Alguer / A. F. Scanu. Font: Esguard Històric
Dilluns 8 de maig de 2023 a les 17.00h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la Tertúlia Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció,amb Lluís Duran, historiador i autor de Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció, Viena Edicions.
Presenta: Joan Solé Camardons d’Amics de la Història. Amb la col·laboració de Viena Edicions,
Lluís Duran i Joan Solé Camardons; Tertúlia “Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció”. Ateneu Barcelonès 8-5-2023
Manuel Carrasco i Formiguera
La biografia d’un dels polítics que ha deixat una empremta més profunda al nostre país, i que fou afusellat a mans dels franquistes durant la Guerra Civil
És una figura cabdal per entendre la història passada i present del catalanisme, i un dels polítics que ha deixat una empremta més profunda en la història del nostre país durant la primera meitat del segle XX.
Manuel Carrasco i Formiguera en una visita al País Basc, cofat amb la típica txapela. Amic personal del lendakari Aguirre i dels principals dirigents del PNV
A través del seu ideari —cristià, catalanista, antimonàrquic radical…—, i també de la seva obra de govern —tant a la Generalitat de Catalunya com a l’Ajuntament de Barcelona, però també en entitats d’àmbit més reduït—, l’historiador Lluís Duran ens descobreix la biografia i el llegat polític d’un home que va consagrar la seva vida a defensar Catalunya, la democràcia i la República, encara que això li comportés represàlies durant la dictadura de Primo de Rivera i, en plena Guerra Civil, un judici sumaríssim que el condemnà a l’afusellament per les tropes franquistes.
Seguint la seva trajectòria política —de la Joventut Nacionalista a Acció Catalana – Partit Catalanista Republicà, passant per l’impuls a Unió Democràtica de Catalunya—, ens acostem a un home que ha deixat un llegat inigualable.
Sobre l’obra de Lluís Duran: Manuel Carrasco i Formiguera: Pensament i acció
Lluís Duran, historiador i autor del llibre Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció, Viena Edicions
“No és Terminator, és Carrasco i Formiguera” Article de Francesc Canosa, diari ARA 13-11-2022: aquí
“La via de Carrasco i Formiguera” Ressenya de Pere Bosch Cuenca, diari El Punt Avui 6-12-2022: aquí
“Lluís Duran ens presenta l’assaig Manuel Carrasco i Formiguera: pensament i acció. Per una Catalunya lliure i socialment justa”, Més 324 TV3, 17-01-2023, Xavier Grasset conversa amb Lluís Duran, historiador: aquí
“Lluís Duran fa parlar Carrasco i Formiguera”, Ressenya de Víctor Rodríguez a CR Catalunya Religió 2-3-2023: aquí
“Lluís Duran: “No interessar-nos per la vida de Carrasco seria matar-lo dues vegades” Entrevista a Lluís Duran a càrrec de Joan Safont Plumed a Vilaweb 19-03-2023: aquí
Selecció d’obres sobre Carrasco i Formiguera disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès
CARDONA, EDUARD; COLL I ALENTORN, MIQUEL: Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera, Generalitat de Catalunya, Catalans Il·lustres, 5, 1991, 114 pàg.
DURAN, LLUÍS: Manuel Carrasco i Formiguera : pensament i acció : per una Catalunya lliure i socialment justa ; pròleg de Quim Torra; Viena Edicions 2022, 927 pàg.
Manuel Carrasco i Formiguera. Diari de presó, 1923-1924, Introducció i edició a cura de JOSEP M. FIGUERES, Barcelonesa d’edicions, 1999, 234 pàg.
BENET, JOSEP: Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat; a cura de Josep Poca Gaya ; epíleg de Rosa Maria Carrasco i Azemar; Edicions 62, 2009, 197 pàg.
RAGUER I SUÑER, HILARI: Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera, 3a edició revisada i molt ampliada, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015, 580 pàg.
Manuel Carrasco i Formiguera: un referent pels nostres dies, Sessió a l’Ateneu Barcelonès organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, juntament amb la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès: “Els orígens del seu compromís Carrasco i Formiguera i la Lliga Espiritual”, a càrrec de LLUÍS DURAN; i “Perquè ens cal fer memòria de Carrasco i Formiguera” a càrrec d’HILARI RAGUER. Presenten l’acte: Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història. Ateneu Barcelonès, 4 de juny de 1919. Blog d’Història aquí,
Sumaríssim 477, Carrasco i Formiguera, Direcció, guió i investigació, M. DOLORS GENOVÈS ; realització, LLUÍS MONTSERAT ; producció, GISELA PERRAU, Televisió de Catalunya.
Dilluns dia 3 d’abril a les 17h tingué lloc al passeig central de les Rambles, 128 la Tertúlia Kennedyana, l’obra pòstuma de Vicenç Pagès amb Joaquim Noguero, periodista cultural i Ernest Folch editor de Kennedyana. La Dinastia que va crear la trama perfecta, Folch & Folch Editors.
La Tertúlia és fruit de la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès i Línia Cultura Rambles, en un espai acotat que disposa de cadires, micròfons i de tota la logística i seguretat adequades, en un indret històric davant mateix del Cafè Moka.
Presenta: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història.
A la Rambla de Barcelona s’hi barregen l’aroma sintètica i apegalosa que imita la xocolata amb els perfums afruitats que desprenen alguns passejants. La majoria són turistes, però també s’hi pot veure algun venedor d’artefactes voladors que no acaba d’entendre per què hi ha una cinquantena de cadires enmig del passeig. Aviat en traurà l’entrellat, si para una mica d’atenció: la família Kennedy està a punt de reaparèixer enmig de la ciutat un dilluns de Setmana Santa, avançant-se a l’anual resurrecció de Crist. Vegeu l’article complet aquí
Joaquim Noguero, periodista cultural; Ernest Folch, editor de Kennedyana; Joan Solé Camardons, d’Amics de la Història. Tertúlia a les Rambles organitzada per l’Ateneu Barcelonès i Línia Cultura Rambles 3-4-2023. Foto MSSM
Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta, Folch & Folch
Les vicissituds de la família Kennedy són el millor guió imaginable. Desembarquen als Estats Units fugint de la fam a Irlanda i en quatre generacions arriben a la presidència del país. De sobte, JFK és assassinat a trets. Som en una superproducció que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria. La protagonitzen assassins obscurs, hereves calculadores, generals ambiciosos, mercenaris cubans, milionaris grecs, espies soviètics, mafiosos i cantants. Les seqüeles no es resolen, sinó que es multipliquen en subtrames plenes de giragonses argumentals.
Quim Noguero: “El joc a tot o res, ‘Kennedyana’ com a regla” Núvol 10-11-2022
[…] Kennedyana és un cop més això. Assaig, però d’un alè narratiu innegable, precís en cada paraula, clar en cada frase, oportú paràgraf per paràgraf. Un relat generacional, lligadíssim no sols a la biografia de l’autor [Vicenç Pagès] va néixer poc després de l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy a Dallas), sinó a la seva obra (ja era present a “El món d’Horaci”). I, per descomptat, és també un tractat de narratologia encobert, que explica què va universalitzar el relat dels Kennedy (les correspondències mítiques, l’enllaç amb relats de totes les èpoques, des de la Grècia clàssica a Shakespeare passant pel cicle artúric), a més de totes les reflexions metadiscursives afegides, que enllacen la història amb molts relats contemporanis de la televisió, el cinema i la música. No hi ha res desaprofitable. Conté mil sorpreses, però amb tanta precisió i sobrietat i claredat que no sé com s’ho feia. Com pot dir tant de forma tan directa?
Jack i Jackie: atractius com una ficció. El matrimoni Kennedy, la imatge perfecta de joventut i bellesa, navegant en un veler a la costa de Massachusetts.
Vicenç Pagès Jordà
Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963 – Torroella de Montgrí, 2022) és un dels escriptors fonamentals de la narrativa catalana contemporània. Va debutar amb Cercles d’infinites combinacions (1990) i l’any 1997 va veure la llum el seu primer gran èxit, la novel·la curta Carta a la Reina d’Anglaterra, i el seguirien Un tramvia anomenat text (1998), i la novel·la La felicitatno és completa, premi Sant Joan 2003. També ha obtingut reconeixement amb els reculls de contes En companyia de l’altre i El poeta i altres contes, així com amb Els jugadors de whist, que va ser un èxit de vendes i va obtenir el premi Crexells a la millor novel·la de l’any. Kennedyana és el llibre que tanca la seva obra.
Dilluns 6 Març de 2023 a les 17:00 h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la Tertúlia d’Amics de la Història amb Fermí Rubiralta, historiador i biògraf de “Daniel Cardona i Civit”. També hi intervingué Daniel Cardona i Pera, familiar del biografiat.
Presenta Joan Solé Camardons.
Inscripció: amicsdelahistoria2015@gmail.com
Fermí Rubiralta, Daniel Cardona Pera i Joan Solé Camardons
Daniel Cardona (1890-1943). La via irlandesa
Nota: Breu biografia redactada per Fermí Rubiralta
Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l’etapa inicial del moviment independentista català: l’etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista.
Fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!
Cardona forní el separatisme d’una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l’estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d’un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.
Defensor d’un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC). Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l’única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.
Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme amb opuscles com el Catecisme Patriòtic o el Manual del Legionari, contribuint a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).
Fons Daniel Cardona i Civit de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Contingut: La documentació personal de Daniel Cardona i Civit que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona està formada per un total de 175 documents, dels quals tots, excepte 20, són cartes. 113 d’aquests documents estan adreçats a Cardona i 41 a altres corresponsals. Aquesta documentació aporta interessants dades, principalment del període 1923-1930, del grup independentista Estat Català, de les diferencies i el trencament definitiu entre Daniel Cardona i Francesc Macià i dels grups catalans a exili. Catàleg del Fons Daniel Cardona i Civit
Fermí Rubiralta
Fermí Rubiralta i Casas (L’Hospitalet de Llobregat, 1959). Llicenciat en història contemporània per la UB (1985) i doctor en Ciència Política per la EHU-UPV), és especialista en la història de l’independentisme català.
Ha publicat diverses biografies polítiques –Joan Cornudella (2004), Daniel Cardona (2008), Miquel Badia (2011), Vicenç A. Ballester (2015), Joaquim Juanola (2019)–; treballs d’estasiologia –Orígens i desenvolupament del PSAN (1988), El Partit Nacionalista Català (2010), Estat Català sota el franquisme (2021); vàries síntesis –Una història de l’independentisme polític català (2004); Historia del independentismo político catalán (2020) o Breu història de l’independentisme als Països Catalans (2020)–, estudis comparatius – El nuevo nacionalismo radical. Los casos gallego, catalán y vasco (1997), De Mao a Castelao (1998); i d’altres com Els orígens de l’independentisme català a Cuba (2017), o el treball d’introspecció, l’Evolució independentista del catalanisme (2019).
Ha estat igualment coordinador de dues obres col·lectives, –Diccionari biogràfic d’Estat Català (2021) i Estat Català (1922-2022) (2022) –i s’ha interessat també pels orígens del socialisme basquista a Un panadero socialista en el Gobierno Vasco (2014). Ha col·laborat en diverses revistes científiques com Revue Internationale de Politique Comparée, Afers, L’Avenç, Revista de Catalunya, Uztaro, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Nazioni e Regioni, etc, i d’altres publicacions de divulgació general.
Tertúlia Amics de la Història. Acte sobre Daniel Cardona Civit amb els tertulians convidats: Fermí Rubiralta historiador i biògraf i Daniel Cardona Pera, familiar. Coordina Joan Solé Camardons, Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, 6-3-2023
Dilluns 6 de febrer de 2023 a les 17.00h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la tertúlia Joan Sauret. Biografia d’un líder republicà europeista.
Amics de la Història
La tertúlia amb més de trenta assistents, tingué com a tertulians convidats Àlvar Llobet, historiador, periodista i autor de la biografia: Joan Sauret. Tasca i esperança; i Josep Vall, director de la Fundació Irla, entitat promotora i editora de l’obra. Al final de l’acte es lliuraren 10 exemplars als primers inscrits a la tertúlia Amics de la Història
Josep Vall director de la Fundació Irla s’adreça al tertulians d’Amics de la Història (6-2-2023)
Josep Sauret de la secció d’Història que comparteix cognom amb el biografiat, feu un breu referència a l’origen del cognom i a les diverses branques de Sauret a Catalunya. Hi assistiren també fins a 6 persones que compartien el cognom amb Joan Sauret. També hi intervingueren diversos balaguerins agraint les referències literàries i documentals a la ciutat de Balaguer a la biografia d’Alvar Llobet.
Josep Vall informà de l’origen d’aquesta biografia, tan necessària per a qui havia estat durant 20 anys el secretari general d’ERC. També informà de la tasca de la Fundació Irla especialment la recerca i edició de més de 40 biografies de republicans que poden descarregar-se gratuïtament. Vegeu les publicacions d’estudis històrics i biografies aquí
Àlvar Llobet, balaguerí, historiador i periodista explicà amb rigor i amenitat la biografia de Joan Sauret, de qui va reconèixer que no era prou recordat a la seva ciutat natal, fruit de la desmemòria interessada d’una determinada política.
Àlvar Llobet, balaguerí, historiador, periodista i autor de la biografia sobre Joan Sauret
Després s’inicià la tertúlia amb una desena d’intervencions amb tots els tertulians, amb Joan Solé Camardons de moderador.
La tertúlia comptà amb el suport de la Fundació Irla, que lliurà alguns exemplars de l’obra als assistents a la tertúlia d’Amics de la Història.
Foto 1: Perpinyà, 27 de gener de 1946. Joan Sauret intervenint davant la militància d’Esquerra, reunida al Grand Hotel en un vi de germanor amb motiu de la visita de Carles Pi i Sunyer per a pronunciar una conferència. Entre d’altres, es poden reconèixer, Josep Sans, Francesc Falivene, Joan Prat, Martí Barrera i Andreu Claret. ANC-Col·lecció Documental sobre l’exili català al segle XX (Joan Sauret)
Joan Sauret. Tasca i esperança
Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899–1985) emigra en l’adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d’àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català̀ Republicà; el 1931 participa en la fundació d’Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat.
París 31 juliol de 1948. Homenatge a Joan Tauler. D’esquerra a dreta, Josep Sans, x, Joan Sauret, sra. Quintana, Josep Tarradellas, Joan Tauler, Carme Ballester, Víctor Torres, Simone Hilaire, Antoni Xirau, Josep Fontbernat, Lluís Gausachs. PAUL COLIN-MAX MICOL /AMTM
Amb la derrota de la Guerra Civil, s’exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d’ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l’organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l’incipient moviment federalista europeu.
París, 6 de novembre de 1950. Víctor Torres, Josep Tarradellas, Manuel Irujo i Joan Sauret. AMTM
Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d’Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L’exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau.
Joan Sauret: L’Exili polític català, Ed Proa, 1979
Àlvar Llobet
Àlvar Llobet i Sotelo (Balaguer, 1984). Llicenciat en Història de l’Art per la UB i en Periodisme per la UPF. Actualment és periodista de Nació (Digital). Ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, RNE, La Manyana, Ràdio Balaguer i UA1 Ràdio. Ha publicat com a autor: El reconeixement internacional de la Intersindical (2015) i com a editor, Picar pedra. 50 reflexions republicanes sense jugades mestres (2021).
Dilluns 9 gener 2023 a les 17 h tingué lloc a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès), la tertúlia L’expansió catalana a la mediterrània medieval. Una visió cartogràfica. El tertulià convidat és Víctor Hurtado, historiador, un dels màxims experts en cartografia històrica catalana i autor dels textos i mapes de l’Atles de l’expansió catalana a la Mediterrània, Editorial Base, amb pròleg de l’historiador Jaume Sobrequés i Callicó.
També hi intervingué: Francisco Romero, realitzador informàtic de la cartografia de l’Atles i bon coneixedor de la toponímia catalana medieval.
Imatge principal: “Primeres actuacions de Roger de Flor…”, Atles de l’expansió catalana a la Mediterrània.
Centre d’Interès
La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha preparat un Centre d’Interès amb les obres de Víctor Hurtado disponibles en aquesta Biblioteca. Les podeu demanar en préstec.
Centre d’Interès sobre obres de Víctor Hurtado que ha preparat la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès
Atles de l’expansió catalana a la Mediterrània
Víctor Hurtado és l’autor dels textos i mapes de l’Atles de l’expansió catalana a la Mediterrània en gran format de llibre de bibliofília. L’obra adopta l’estructura habitual dels atles de caràcter històric, formada per una distribució temàtica a doble pàgina, cadascuna independent però seguint un ordre cronològic. L’Atles recull més de 180 mapes i gràfics acompanyats de textos, il·lustracions i taules.
L’exposició del tertulià convidat presentarà, entre altres, els mapes de l’expansió provençal del comte de Barcelona Ramon Berenguer III fins a les Guerres d’Itàlia de Ferran el Catòlic. Aquesta extensa obra cartogràfica pretén mostrar l’expansió medieval de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrània.
L’atles inclou les conquestes de Jaume I, les Guerres dels Vespres a Sicília i Calàbria, les intervencions a l’Estret, l’aventura dels Almogàvers, la conquesta de Sardenya, les expedicions del Magnànim, etc. També hi figuren mapes de les batalles i accions de personatges com Roger de Llúria, Roger de Flor, Bernat de Rocafort o Bernat de Vilamarí entre d’altres. Sense oblidar el marc institucional i jurídic com va ser el Consolat de Mar, les reglamentacions del cors, la formació de tropes mercenàries, el món dels mercaders, les rutes del comerç o la moneda.
Finalment també inclou, una visió cultural del que va representar l’expansió amb el desenvolupament dels portolans mallorquins, els viatges de Ramon Llull, d’Anselm Turmeda o l’itinerari de Tirant lo Blanc i la presència del gòtic català a Sardenya, Sicília i Nàpols.
Imatge 2: “Irrupcions a Calàbria i accions de Roger de Llúria…”, Atles de l’expansió catalana a la Mediterrània
Imatge 3: Atles de l’expansió catalana a la Mediterrània, Editorial Base
Entrevista a Víctor Hurtado d’Andreu Barnils a Vilaweb 09-06-2022 Aquí
L’expansió catalana a la mediterrània medieval. Una visió cartogràfica. El tertulià convidat és Víctor Hurtado
Víctor Hurtado
Economista, historiador i cartògraf català, nascut a Mèxic, on el seu pare, l’escriptor Odó Hurtado i Martí (Barcelona, 1902-1965) es va exiliar després de la Guerra Civil espanyola, i net d’Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 1875 – Barcelona, 1950), advocat i polític català que va ser conseller durant el govern del president Macià, Victor Hurtado es va formar com a economista, i doctorar en Història Medieval. I des de l’any 1985 s’especialitzà en cartografia històrica.
El seu llibre Els Mitjavila: una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV, fruit de la seva tesi doctoral, el 2007 va rebre el premi Ciutat de Barcelona. El 2010 va veure la llum l’Atles de la Guerra Civil a Catalunya, coordinat conjuntament amb Antoni Segura i Mas. I els anys 2011 i 2013 publicà els dos primers volums de l’Atlas de la Guerra Civil Española, el primer dedicat a la sublevació, i el segon a les Brigades Internacionals.
Una de les seves obres més destacades és l’Atles manual d’història de Catalunya, una obra en tres volums, publicats consecutivament el 2014, el 2016 i el 2020, que recull la història del país des dels temps antics fins al moment actual. El primer volum, que enceta la trilogia, cartografia la història de Catalunya des del paleolític fins al segle XIII, el segon volum abasta la història des dels comtes reis al tractat dels Pirineus, i el tercer s’ocupa del període que va des de la divisió del Principat, amb la pèrdua de la Catalunya del Nord el 1659, fins al Primer d’Octubre del 2017.
El seu Atles d’història dels jueus de Catalunya, escrit conjuntament amb l’historiador Manuel Forcano, publicat el 2019 per Rafael Dalmau (Editor), el 2020 va rebre el XXXV Premi Ferran Soldevila.
Imatge 5: Atles manual d’història de Catalunya. Dels comtes reis al tractat dels Pirineus
Imatge 6: Atles de la Guerra civil a Catalunya
Víctor Hurtado: “L’expansió catalana a la Mediterrània medieval. Una visió cartogràfica” . Presenta: Joan Solé Camardons, Ateneu Barcelonès, 9 Gener 2023
Dilluns, 12 de desembre 2022 a les 17.00h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la tertúlia: Tarradellas, una certa idea de Catalunya amb Joan Esculies, historiador i autor de Tarradellas, una certa idea de Catalunya.
Presenta Joan Solé Camardons d’Amics de la Història
La tertúlia comptà amb més de trenta persones. Joan Esculies destacà vuit etapes de la llarga vida de Josep Tarradellas (1899-1988). A continuació fem un resum imperfecte de la seva intervenció de més d’una hora:
a) 1899-1930. La formació d’un polític diferent. Un polític autodidacta que és formà al CADCI i que s’acaba guanyant molt bé la vida com a viatjant de comerç. Coneix a Antònia Macià i Gómez amb qui festejarà i es casarà. És un gran organitzador que ho classifica tot i a tothom en fitxes. La seva formació i visió comercial, l’aplicarà a la política: “La política és el tracte del homes”. El 1927 es casa i el 1928 neix la seva filla Montserrat Tarradellas i Macià amb síndrome de Down. Això el marcarà de per vida. La Montserrat és alhora la persona més important per a ell, i també serà el factor que el farà sortir de casa i entrà a la política d’una manera plena i intensa totes les hores del dia, intentant “fugir” de casa. Molta gent creia que Tarradellas era solter.
b) 1931-1936. La conversió de self-man en polític. Fa una progressió política meteòrica i esdevé diputat d’ERC i secretari del President Francesc Macià. Però aviat tenen una forta discrepància i amb el lluhins o grup de l’Opinió se separen d’ERC i formen el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE) coneguts com els “panarres” per les seves sigles. Els fets del 6 d’octubre de 1934, en què no hi participa activament, suposen per a Tarradellas un punt d’inflexió, d’un error que sempre té present i que cal evitar. Catalunya i el govern de Catalunya ha de tractar directament amb el Govern d’Espanya, sense intermediaris de tu a tu i no intentar mai “arrreglar” els assumptes espanyols. Tarradellas, no és un separatista, no és un federalista, no és un confederalista, no és tampoc un regionalista, ni un autonomista, és un nacionalista que cada moment històric, vol i lluita pel màxim autogovern de Catalunya. Tarradellas amb Macià aprèn aviat la importància de la imatge en política. Ell mateix acabarà sent un polític amb una bona planta, elegant i que alguns començarien a imitar amb els seus vestits de gris tarradellas.
c) 1936-1938.Polític de Guerra i de Revolució. Amb 40 anys, Tarradellas assoleix personalment i també el Govern de Catalunya, el màxim autogovern, a la pràctica, confederat amb la República espanyola. Durant la guerra reconquereix el poder arrabassat amb la retallada de l’Estatut que havien fet les Corts espanyoles. Entre altres temes, incauta el fons del banc d’Espanya i dirigeix les indústries de Guerra. Té molta més bona afinitat amb els anarquistes de la CNT que amb els comunistes del PSUC amb qui creu que estats subordinats al PCE.
d) 1939-1944. La gestió de la derrota. Tarradellas intenta reorganitzar ERC que tenia els seus quadres i militants dispersos entre Mèxic i arreu de França. Fa una munt de viatges per Europa per recomposar ERC i donar suport a tots els seus militants i quan cal i pot amb ajuda econòmica. Josep Irla esdevé, sense gaire convenciment personal, president de la Generalitat a l’exili. Per a Irla en paraules seves “El càrrec de president de la Generalitat és un fardo“. Entre 1942-44 viu a Suïssa i neix el seu fill Josep Tarradellas i Macià, és un fill no esperat, amb qui no va tenir mai una relació bona, tampoc dolenta. Finalment l’octubre de 1944 pot marxar de Suïssa i torna a París.
e) 1945-1954. Recompondre ERC i cap a la Presidència. En acabar la segona Guerra Mundial, Tarradellas reapareix i reorganitza de nou ERC i prova diferents estratègies que no acaben de funcionar (la Solidaritat Catalana, formació d’un Govern a l’exili i altres) i apareix el problema amb els bascos. La Generalitat està econòmicament ofegada. Havia hagut de tornar al govern de la República el fons que administrava, mentre que el govern basc no ho va fer. Des de 1952, és de facto el president de la Generalitat. Irla fa temps que ho vol deixar per motius de salut i de cansament.
f) 1954-1977. Consolidar la presidència (1954-1959), Lligar-se a l’interior i amb nous actors (1960-1969), Aconseguir el reconeixement i fer el camí (1970-1977) i el Retorn (1977)
Aquesta llarga etapa amb diversos subperíodes, suposen la seva elecció i consolidació com a president de la Generalitat, amb una intensíssima vida política amb dotzenes de viatges per Europa i Amèrica i milers de cartes, sempre amb l’objectiu de preservar la institució de la Generalitat, no només des del punt de vista simbòlic. sinó també real, però lligat amb l’interior. Per això no fa mai un govern de la Generalitat a l’exili com els bascos o els republicans espanyols. I manté relacions amb l’exili mexicà, i sobretot amb diferents actors catalans i espanyols (Jaume Vicens Vives, Domingo Valls Taberner, Manuel Ortínez, Duran Farell, Carles Sentís, Jordi Pujol, Josep Maria Bricall, Jaume Ros Serra, Frederic Rahola, Joan Sauret, Humbert i Víctor Torres, Heribert Barrera, Carles Martí Feced, Baltasar Porcel, Antoni Gutiérrez, Verde i Aldea, Serra i Moret, Pallach, Joan Reventós, Adolfo Suárez i un llarg etcètera)
g) 1978-1980. Un altre cop al capdavant del govern, 1978-1980
Tarradellas fa un govern d’unitat i intenta omplir de contingut la Generalitat, amb la figura de Jordi Pujol que emergeix i que clarament no es refia de Tarradellas. Alguns esdevenen tarradellistes sense que hi hagi un partit, ni ERC, tarradellista.
h) 1981-1988. Després del Govern, Tarradellas continua fent política
S’aguditzen les relacions amb Jordi Pujol i es declara contra la LOHAPA i les 17 autonomies. Els socialistes reclamen la seva figura. De fet és una veu que ningú fa callar. Fins hi tot Obiols podria semblar un candidat tarradellista.
Tarradellas, una certa idea de Catalunya
La trajectòria personal i política del president Josep Tarradellas ja té el llibre que es mereix. L’historiador Joan Esculies ha escrit una biografia exhaustiva i perspicaç, més enllà d’interessos partidistes. El treball d’Esculies permet conèixer l’evolució de Tarradellas a partir de les coincidències i discrepàncies amb figures com Francesc Macià, Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, l’abat Escarré, Josep Benet, Jordi Pujol, Adolfo Suárez o el rei Joan Carles. A la vegada, el text permet un recorregut per la història del catalanisme i la relació entre Catalunya i Espanya al llarg del segle xx.
Per primera vegada es fa evident quina era la filosofia del tarradellisme i el perquè de les seves opcions, que han generat tanta controvèrsia. Esculies aporta nova informació sobre episodis com la proclamació de la República, els Fets d’Octubre, la Guerra Civil, la seva elecció com a president el 1954, els intents de venda del seu arxiu, el retorn a Catalunya, el 23-F, etc. I finalment, el lector té a les mans un manual de política i gestió governamental a partir de les idees, les reflexions i la praxi d’una de les figures polítiques més eminents i polèmiques de la història de Catalunya.
Joan Esculies
Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és escriptor i historiador. Ha publicat biografies, assaigs i articles acadèmics centrats en el catalanisme polític del segle xx. L’any 2018 va rebre el premi Gaziel de Biografies i Memòries per Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador. Exerceix de professor a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya i escriu a La Vanguardia.
Centre d’Interès sobre Josep Tarradellas per la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès
La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha preparat el Centre d’Interès sobre Josep Tarradellas.
Ja està exposat a biblioteca i confiem que serà de l’interès dels socis.
Dilluns 7 de novembre de 2022 a les 17h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la sessió Ventura Gassol. Una biografia política. El tertulià convidat fou Manuel Pérez Nespereira, historiador, ateneista i autor de Ventura Gassol. Una biografia política.
Joan Manuel Tresserras, escriptor, assagista i president de la Fundació Jose Irla, editora de l’obra participà també a la tertúlia i en va fer la seva presentació.
La tertúlia compta amb el suport de la Fundació Irla, que lliurà alguns exemplars de l’obra als assistents a la tertúlia d’Amics de la Història.
Modera la tertúlia: Joan Solé Camardons
Inscripció obligatòria a amicsdelahistoria2015@gmail.com
Ventura Gassol i Rovira (1893-1980)
Una biografia política
Ventura Gasol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 – Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s’alia a Estat Català̀, esdevé́ un dels lloctinents de Francesc Macià̀ i participa en la insurrecció́ de Prats de Molló́, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà̀.
Retornat a Catalunya participa en la fundació́ d’Esquerra Republicana i en l’adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d’Instrucció́ Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l’endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d’Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d’Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d’haver d’exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau.
Barcelona, 16 d’octubre de 1936. Festival al Teatre Olympia, en honor als mariners del Zirianin, el vaixell soviètic arribats dies abans amb un carregament de queviures per la ciutat. D’esquerra a dreta: el consol Vladimir Antónov-Ovséienko, Josep Tarradellas i Ventura Gassol. Agustí Centelles /CDMH. Fundació Josep Irla
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en Història Contemporània de Catalunya, especialista en la figura d’Enric Prat de la Riba, el primer terç del segle XX a Catalunya i el catalanisme d’aquest període.
Autor de més de mitja dotzena d’obres, entre les quals: Prat de la Riba, nacionalisme i formació d’un estat català; La secessió catalana; La Ciutadella; Jaume aiguader, la nació popular.
Ha publicat en revistes especialitzades i genèriques, i al costat de l’obra individual ha col·laborat en un bon nombre d’obres col·lectives.
Una breu selecció d’articles de revistes: La crisi de la fi de segle a l’Ateneu barcelonès; La primera crisi positivista a l’Ateneu Barcelonès (1877-1878); Precedents de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (1800-1860); La recepció de la cultura i el pensament europeus a la Catalunya de la Restauració. L’Ateneu Barcelonès i la seva biblioteca com a vehicles de recepció, assumpció i difusió; L’Ateneu Barcelonès i Josep Pla. Dues actituds davant la lluita social. Més informació aquí.
Dilluns 3 d’octubre a les 17 h tingué lloc la Tertúlia d’Amics de la Història de l’Ateneu Barcelonès Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana.
La Tertúlia tingué lloc al passeig central de les Rambles, (Les Rambles, 128 Barcelona) i comptà amb la col·laboració deLínia Cultura Rambles. L’espai acotat disposava de cadires, micròfons i de tota la logística i seguretat, en un indret històric davant mateix del Cafè Moka. Hi assistiren una trentena llarga de persones a més de tots els vianants i tafaners que escoltaren la tertúlia
Els tertulians convidats foren Isidre Surroca, coautor de Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana i Imma Cabré escriptora i autora de la novel·la històrica Els Senyors del poder.
La Tertúlia comptà també amb el suport de la Fundació Irla, editora de la biografia de Nativitat Yarza que lliurà una dotzena d’exemplars de l’obra als assistents a la tertúlia d’Amics de la història a les primeres persones inscrites a la Tertúlia.
Presentà la tertúlia: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història de l’Ateneu Barcelonès.
Joan Solé Camardons en nom d’Amics de la Història de l’Ateneu Barcelonès informà sobre el 150è aniversari del naixement de Nativitat Yarza i reivindicà les Rambles com a espai cívic i de cultura de tot el veïnat, les entitats barcelonines i tota la ciutadania. La tertúlia de l’Ateneu Barcelonès s’inscriu com una activitat Àgora tertúlia del projecte Línia cultura Rambles.
Isidre Surroca, historiador i biograf de Nativitat Yarza, destacà els moments més importants de la llarga trajectòria de la primera alcadessa elegida per sufragi universal.
Imma Cabré, escriptora, explicà l’origen de la seva novel·la “Els senyors del Poder” inspirada en el personatge. També llegí un fragment del míting que suposadament Nativitat Yarza feu per a la seva elecció com a alcaldessa. I finalment recreà el dia que passejà per les Rambles en motiu de la recepció oficial que li oferí el president Companys.
Al final el públic assistent, feu diverses preguntes als dos tertulians ponents i van reivindicar el paper del personatge com a mestra, alcaldessa i miliciana per la llibertat i educació de tota la ciutadania.
Imma Cabré, Joan Solé Camardons i Isidre Surroca. Tertúlia Amics de la Història de l’Ateneu Barcelonès, 3 d’octubre de 2022, en motiu del 150 aniversari de Nativitat Yarza
Antoni Dalmau i Isidre Surroca: Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana
Nativitat Yarza. Una biografia
Nativitat Yarza i Planas (Valladolid, 1872 – Tolosa de Llenguadoc, 1960), criada a Barcelona, fou una mestra amb un marcat compromís laïcista i feminista que la portà a militar en partits polítics republicans i esdevenir la primera alcaldessa electa de la història de Catalunya, el gener de 1934 a Bellprat, per Esquerra Republicana. Amb l’esclat de la Guerra Civil s’allistà a la Columna del Barrio, vinculada a la UGT i el PSUC, i durant uns mesos esdevingué miliciana al front d’Aragó. Retornada a la rereguarda dirigí el Grup Escolar Lina Òdena de Barcelona en el marc del Consell de l’Escola Nova Unificada, fins que la derrota republicana la portà a l’exili. A França va mantenir el seu compromís republicà, es va negar sempre a tornar a una Espanya franquista i va morir en condicions molt precàries, en el més absolut dels oblits.
Barcelona, 12 de febrer de 1934. Joan Tauler, Josep Tomàs i Piera, Nativitat Yarza, Lluís Companys i Francesc Riera a la recepció oferta pel president de la Generalitat a l’alcaldessa de Bellprat. Foto Carlos Pérez de Rozas / AFB.
Una novel·la sobre Nativitat Yarza
L’argument de la novel·la d’Imma Cabré, Els senyors del poder, alterna l’època de Nativitat Yarza i una ficció política coincidint amb unes eleccions a la presidència de la Generalitat. El punt de connexió de les dues èpoques és la Margarida i Sira, la seva néta que treballa en una empresa de publicitat que porta la campanya de Pere Pau Aligó, candidat a la presidència de la Generalitat.
Imma Cabré: Els senyors del poder
Biografia de Nativitat Yarza editada per la Fundació Irla
L’Ajuntament de Barcelona, en complicitat amb els agents culturals implantats al territori com l’Ateneu Barcelonès, promou un ambiciós projecte de dinamització cultural de la Rambla barcelonina i els seus entorns. El programa, integrat en el pla de Transformació de la Rambla traçat per l’equip KM0 i reenfocat en el context covid, porta el nom genèric d’Àgora Rambles, un paraigües que aixopluga diferents programacions culturals a la via pública amb l’objectiu de revitalitzar l’emblemàtic passeig i reconnectar-lo amb el veïnat de la ciutat.
Secció d'Història 