La Secció d’Història de l’Ateneu organitzà l’acte La mirada polièdrica estrangera davant la Catalunya i Espanya en guerra (1936-1939) dimarts 16 febrer  de 2016 a les 19h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès a càrrec d’Arnau Gonzàlez i Vilalta, historiador i escriptor del llibre  Amb ulls estrangers. Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil, que explica per què no es va arribar a assolir la República Catalana durant la Guerra Civil.

Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena Revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d’una República Catalana independent. Una possibilitat que expressarien desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, al govern francès, al Foreign Office o al Palácio das Necessidades de Lisboa. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s’acomplia una possibilitat que els semblava evident.

La Guerra Civil Espanyola que es perllongaria entre el juliol del 1936 i la primavera del 1939 és un dels episodis del segle XX que ha merescut més atenció per part de l’opinió pública internacional. En una Espanya i Catalunya que vivien en la marginalitat de la història europea, el conflicte civil hereu de la inestabilitat de la II República provocaria la intervenció del gruix de les principals potències del moment. Tothom mirà cap a la Península Ibèrica per a prendre-hi partit a favor d’uns o altres.

En un vell món i un planeta en conjunt que viurien l’etapa posterior a la I Guerra Mundial entre el comunisme de la naixent URSS i les noves tendències revolucionàries d’extrema dreta –Feixisme i Nazisme-, la Guerra Civil semblà un banc de proves per a tots els actors implicats. Mentre Roma i Berlín intervenien bèl·licament amb una gran intensitat al costat dels generals revoltats, la Unió Soviètica ho feia de manera menys intensa al costat de la República suposadament democràtica però de facto en mans revolucionàries.

Escut d’armes del Consolat soviètic a Barcelona.

Mentre Hitler preparava l’envit de la conquesta d’Europa i Mussolini aspirava a dominar el Mediterrani, les potències democràtiques –França i Gran Bretanya- es mostraven dèbils al costat d’una URSS defensiva. En aquest context dels anys trenta, la guerra espanyola que esclatà per una sèrie de problemàtiques locals amb tints internacionals, acabaria entrant de ple  en la guerra civil europea desencadenada el setembre del 1939.

Amb aquest quadre general, totes les potències implicades presentarien interessos a defensar o objectius a conquerir a Espanya, però també a Catalunya. I és que en el context de la guerra, Catalunya jugaria un rol que no li corresponia però que l’acabaria situant al centre de les preocupacions de la diplomàcia mundial i dels Estats Majors dels exèrcits europeus.

La premsa internacional no deixaria de prestar atenció al que passava a Catalunya. La possibilitat, manifestada insistentment per diplomàtics, corresponsals i almiralls de la Marina militar francesa o italiana d’una més que factible independència catalana, provocaria no pocs ensurts a Berlín o Roma –alhora que a Madrid, València i Burgos-. Situada geoestratègicament parlant en un espai privilegiat, Catalunya estaria al caire de la secessió alhora que esdevenia nucli de preocupació també per la potència revolucionària del seu anarquisme i comunisme. Si França pretenia evitar el cercle d’estats totalitaris que pretenien Itàlia i Alemanya la possible segregació catalana de la República Espanyola podria ser una opció més que ben vista a París. No obstant, ni la Unió Soviètica ni França acabarien donant resposta als constants rumors sobre la creació d’una República Catalana d’incert futur. De la mateixa manera que ni Companys ni el gruix d’ERC, debilitats per la força de la CNT primer i del PSUC després, no s’atreviren a llançar-se a una opció molt arriscada.

Finalment, la Guerra Civil, amb els seus múltiples conflictes interns al sector republicà, acabaria decantant-se del bàndol comandat pel General Franco gràcies, en part, a l’ajuda i intervenció de l’Eix Roma-Berlín. Al costat d’aquesta aparició exterior, les Brigades Internacionals, la Creu Roja Internacional, la cobertura periodística… en definitiva, un guerra civil que es veuria sobreposada per diferents conflictes externs en curs.

Per a la temàtica de la conferència és de gran interès, entre d’altres, l’obra del conferenciant Arnau González Vilalta:  Amb ulls estrangers. Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil, Barcelona, Ed. Base, 2014.