El grup de tertúlia AMICS DE LA HISTÒRIA organitza el primer debat tertúlia sobre el llibre Sàpiens. Una breu història de la humanitat Dilluns dia 18 de maig a les 17 h de 2015 a la sala Pompeu Fabra.
A la tertúlia hi assistiran com a primers lectors: Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens i Ferran Cortés, ateneista que ha fet un extens resum del llibre. Moderaran la tertúlia: Carme Llobet i Joan Solé.
Autor: Yuval Noah Harari és doctor en Història per la Universitat d’Oxford i professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en Històriadel Món. La seva recerca se centra en les qüestions generals, com ara la relació entre la història i la biologia, si hi ha justícia en la història o si el progrés comporta felicitat. Els seus cursos i conferències en línia han atret centenars de milers de visites. El 2012 va ser guardonat amb el premi Polonsky de creativitat i originalitat en les disciplines humanístiques.
Sinopsi: Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.
Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys
Secció d'Història 
Xavier Bru de Sala té publicat un article a EL PERIÓDICO a propòsit de “Sàpiens” amb el nom de “EL LLIBRE DEL MIl·LENI”
Comença així : “He llegit llibres millors, però cap síntesi tan completa i precisa de l’aventura de l’espècie humana, la seva situació actual i les incertes perspectives de futur com Sapiens, de Yuval Noah Harari. Encapçala les vendes a les nostres llibreries i a les d’altres països, però se’n parla poc. ¿Com és? Qui hagi aprofitat el batxillerat el pot seguir sense trencar-s’hi la closca.”
I continua “El lector poc avesat a la divulgació científica i no gaire entrenat per discriminar allò que és important del que és accessori en aquest temps d’hiperinformació, pot sofrir una lleu desorientació, perquè l’autor se serveix d’un nou gènere, híbrid entre el manual, la divulgació i l’assaig, no exempt d’hipòtesis i de punts de vista propis. També es pot fer diverses preguntes: ¿la informació és fiable? Com la que més. El suport de les dades, en les diverses matèries que tracta, és ampli i suficient. ¿És important el que diu? La resposta es troba girant la pregunta, no diu res que no sigui important.”
Vegeu l’article complet a; http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/llibre-del-millenni-3666968
Joan Solé Camardons
M'agradaM'agrada
També Jorge Wagensberg té un article sobre “Sàpiens” a El Periódico ” Déus i pàtries” en què es fa seus els principals arguments de Yuval Noah Harari
” Durant uns 200.000 anys l’Homo sapiens i l’Homo neanderthalensis van coexistir com a petits grups nòmades. Tots dos eren caçadors i recol·lectors i competien per la mateixa mena d’aliment. Les seves poc probables trobades no devien ser gaire amistoses. Ni tan sols ho devien ser les trobades entre grups d’una mateixa espècie. El temps va fluir a poc a poc durant molt de temps. Coexistir no és el mateix que conviure. Els primers enfrontaments es produeixen a l’Orient Mitjà i, segons sembla, se’ls apunten els neandertals per la força i agressivitat individual que tenien. Però alguna cosa molt especial devia passar perquè al final ens hàgim quedat, nosaltres els sapiens, com l’única espècie del gènere al planeta i que, a més a més, ho fem dins de col·lectius de milers o de milions d’individus. És fins i tot possible que les dues coses (estar molt sols i malgrat tot molt acompanyats) estiguin relacionades entre si”.
“En l’un contra un, fins i tot en el pocs contra pocs, s’hauria d’haver imposat el neardental. Per tant, si al final s’imposa el sapiens és perquè troba la manera d’organitzar-se en grups significativament més nombrosos. Aquí està la primera clau: el sapiens troba la manera de cohesionar grups grans (segurament per sobre dels 150 individus) per foragitar o liquidar col·lectius menors encara que aquests siguin d’individus més forts. Per comprendre’ns a nosaltres mateixos convé seguir la pista de l’antropòleg Yuval Noah Harari: la clau següent està en el llenguatge (“De animales a dioses”, Debate, 2014).”
Aquest darrer és el títol de la versió en castellà de “Sàpiens. Una breu història de la humanitat”
Podeu llegir l’article complet a http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/deus-patries-3534481
Joan Solé Camardons
M'agradaM'agrada
Clàudia Pujol, directora de la revista “Sàpiens” lectora i participant a la tertúlia sobre el llibre de Yuval Noah Harari feia la valoració següent:
“Quo vadis, ‘Homo sapiens’?
“El fet que el best-seller mundial de la tardor passada hagi estat un llibre d’història, que es tituli “Sàpiens” com la nostra revista i que sigui una “breu història de la humanitat” en un moment en què, com molts de vosaltres ja sabeu, tenim una cinquantena d’historiadors i periodistes immersos en l’aventura de confeccionar la primera “Història de la humanitat i la llibertat” (www.sapiens.cat/llibertat), em semblava un motiu prou sòlid per submergir-me, durant la treva nadalenca, en la lectura de les gairebé 600 pàgines del llibre. I començaré pel final: l’assaig del professor israelià format a Oxford Yuval Noah Harari és el llibre d’història més original i suggeridor que he llegit en molt de temps.”
“Allunyat de les historiografies marxista i liberal, en aquesta breu història de la humanitat, no hi apareixen pràcticament ni noms propis ni batalles, sinó que se centra a analitzar les dinàmiques que s’han produït a la Terra des que l’Homo sapiens es va escampar per tot el planeta i va sotmetre la resta d’espècies, fins avui, quan els homes estan adquirint unes capacitats tradicionalment associades als déus, com crear vida artificial o retardar la mort.”
“Si la nostra tesi en l’obra que estem elaborant és que la llibertat i el progrés han estat un dels principals motors de la història de la humanitat, per Harari el principal motor de l’evolució humana ha estat la insòlita capacitat dels homes d’inventar ficcions (siguin les religions, les nacions, els imperis, els diners, les democràcies, les llibertats, els drets humans…) i, sobretot, transformar-les en mites compartits. Quan milers o milions de persones confien en els mateixos relats imaginaris, pots emprendre croades —no us perdeu l’article “Catalans a la conquesta de Jerusalem!” d’aquest número de la revista— o construir piràmides, catedrals i hospitals —igualment esperem que gaudiu de la lectura sobre la desconeguda història de l’Hospital Clínic, el principal hub de talent científic de l’Estat espanyol.”
“La cara fosca de les ficcions col·lectives apareix quan les persones creuen en relats antagònics. “El problema d’Israel i Palestina —diu Harari parlant de la seva terra— no és per una qüestió d’escassetat de menjar. El problema és que hi ha dues comunitats que regeixen les seves vides per mites incompatibles i ningú no ha estat capaç de reconciliar aquestes històries antagòniques amb un nou relat integrador”.
“Per tant, la pregunta que podem formular-nos és: si tot en el que creiem és una ficció, hi ha alguna cosa real? Harari també té resposta per a això: l’únic real és el sofriment i la seva contraposició, la felicitat. La resta, com el seu llibre, és un gran relat de ficció, molt ben argumentat, en el qual un pot estar més o menys d’acord, però que inevitablement us farà meditar i, després de llegir-lo, esdevenir una mica més Sàpiens.”
Clàudia Pujol.
Publicat en la secció “El retrovisor” del número 152 (febrer 2015) de la revista SÀPIENS. http://blogs.sapiens.cat/amblupa/2015/02/09/quo-vadis-homo-sapiens/
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Sàpiens. El naixement de la humanitat. Una història gràfica – Gaudir la Cultura