Memorial Ateneu

Impacte cultural i social de la immigració 1950-1980

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres 3 de desembre, 18.30-20.00h sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès). Impacte cultural i social de la immigració 1950-1980 a Catalunya.

Ponents: Lluís Cabrera Sánchez, activista cultural, músic i escriptor; Cristina Sànchez Miret, sociòloga i professora a la UdG; i Emili Muñoz Martínez, docent, formador de professorat i exalcalde de Tiana.

Presenta, Joan Solé Camardons. Organitza: Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès en el marc del Memorial Ateneu 2025: Cicle de Migracions del 1950 al 1980 a Catalunya.

Accés obert.

L’ATENEU BARCELONÈS, O L’AGGIORNAMENTO CULTURAL

Crònica d’Emili Muñoz Martínez

No para de sorprendre’ns l’activitat innovadora de l’Ateneu Barcelonès, consolidada en el segon mandat de l’equip de la presidenta Isona Passola i de la vicepresidenta Lluïsa Julià. Un veritable aggiornamento de la prestigiosa institució centenària amb els problemes i reptes més punyents de la Barcelona i de la Catalunya actuals. Mostren com la cultura no és un llimbs bucòlic sinó una eina de transformació de la realitat, si més no d’intentar-ho. Les activitats del centenari de Paco Candel entorn del fenomen de la immigració, l’antiga i l’actual, n’és una bona mostra.

L’Ateneu deixa en evidència, de retruc, la llastimosa negligència de les institucions catalanes, totes, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i la resta, en no tenir iniciatives per acabar d’assimilar col·lectivament la nova societat catalana sorgida del gran moviment migratori dels anys cinquanta als vuitanta. Es tracta d’una elaboració col·lectiva que és indispensable també per comprendre i tractar el fenomen de la nova immigració, ara internacional i més diversa.

He tingut el plaer de participar en una taula rodona a l’Ateneu amb en Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, i la sociòloga Cristina Sánchez, ella experta en el fenomen per estudis, els altres per testimoni i reflexió personal. La sociòloga recordava que la identitat de grup es construeix en la dicotomia “nosaltres” i els “altres”. Què fa que els “altres” esdevinguin “nosaltres”? Vàrem coincidir en senyalar els següents escenaris de trobada i d’interacció: el treball, les lluites polítiques compartides, l’escola integrada, els serveis comuns, les associacions, els espais d’oci, la formació de famílies mixtes…En el cas de la immigració dels anys ‘50 als ‘80 majoritàriament aquests espais d’integració van funcionar malgrat la dictadura.

La societat civil en va ser la protagonista. Bo i així, destacàvem també com la manipulació política ha intentat mantenir les diferències d’origen, poc o gens presents en les segones i terceres generacions, reivindicant l’existència d’una comunitat andalusa a Catalunya – PSA ,Cs…-, o reconeixent-la com a minoria folklòrica, cas dels governs de la Generalitat subvencionant l’artificiosa Feria de Abril.

En resum, constatem que no va haver conflicte identitari en els anys seixanta, sí de classes, i que va dominar el respecte i una notable integració mútua i progressiva, ben manifesta en els catalans descendents dels andalusos que van emigrar al segle XX. Fa dècades que no existeixen els immigrants dels seixanta, ni els “altres catalans”, per molt que les polítiques de dretes s’entestin en revifar-los. O per molt que sectors del nacionalisme identitari encara remetin a aquella immigració per explicar-se avui els problemes del català o el vot no independentista. Es va formar, això sí, una nova realitat i una nova consciencia nacional catalana en reconstrucció permanent. L’ombra de la manipulació de la immigració és molt allargada. Gràcies Ateneu per facilitar que en parlem, encara.

Impacte cultural i social de la immigració 1950-1980

Entre 1950 i 1980, Catalunya va experimentar una onada significativa d’immigració procedent principalment d’altres regions de la península Ibèrica, especialment d’Andalusia, Extremadura, Castella i Galícia. Aquesta arribada massiva va transformar profundament l’estructura social catalana, ja que milers de persones buscaven millors condicions de vida i treball a les ciutats industrials catalanes, atrets per l’expansió econòmica i les oportunitats laborals. Aquesta nova població va contribuir a la revitalització econòmica, però també va generar nous reptes, com el creixement ràpid i sovint desordenat de barris perifèrics, la necessitat d’infraestructures bàsiques i l’aparició de nous espais de convivència i tensió social.

Culturalment, la immigració peninsular va suposar un enriquiment i, alhora, un repte per a la identitat catalana. L’arribada de centenars de milers de persones de llengua castellana, costums i tradicions diferents va provocar una convivència intensa que va afavorir l’aparició d’una societat més plural i diversa. Tanmateix, també va comportar una certa tensió pel que fa a la preservació de la llengua catalana i les tradicions locals, especialment en un context polític marcat per la dictadura franquista i la repressió cultural. Malgrat les dificultats inicials, amb el pas del temps es va produir una integració progressiva, i molts dels descendents d’aquells immigrants han esdevingut part fonamental de la societat catalana contemporània.

Qüestions per centrar el debat

El focus del debat són les repercussions socials, culturals i polítiques en la població immigrada i en el conjunt de la societat d’arribada. Conceptes claus del debat: canvi social, identitat nacional, polítiques públiques i cohesió social i conflicte.

  • La interacció entre població immigrada i autòctona en un context de dictadura. Quins processos es van donar en la societat civil? Absorció? Coexistència? Integració? Conflicte? Què va passar en la realitat quotidiana de la societat civil?
  • La qüestió de la identitat personal i col·lectiva: descatalanitzacio o nova identitat nacional? Qui és català? La qüestió de la llengua.
  • Les polítiques públiques post dictadura: què vol dir “un sol poble”?
  • Es poden establir conclusions aplicables a la nova immigració estrangera? Quines?


Lluís Cabrera Sánchez, Cristina Sánchez Miret i Emili Muñoz Martínez.


Lluís Cabrera Sánchez, músic, escriptor, activista cultural i fundador del Taller de Músics, escola en la que estudiaren Rosalía, Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral, Miguel Poveda o Santiago Auserón. Impulsor de Els altres andalusos associació dedicada a denunciar la manipulació de la immigració dels anys seixanta a Catalunya com a instrument polític contra la identitat catalana. Cabrera va trencar estereotips i va promoure el reconeixement de les arrels diverses de la societat catalana, destacant la necessitat d’una convivència basada en el respecte mutu i la inclusió. Fruit d’aquesta iniciativa foren, entre d’altres, els llibres Els altres andalusos (2006) i Fabricar l’immigrant (2009), dels quals és coautor. Ha publicat també Catalunya serà impura o no serà (2010) i la novel·la autobiogràfica La vida no regalada (2021), sobre la vida al barri barcelonès del Verdum als anys seixanta i els seus inicis en el món de la música, i La muerte no desvelada (2025), la darrera novel·la sobre l’Andalusia oblidada. És també coautor de Generació Barcelona (2011) i Per què volem un Estat propi? (2012).

Lluís Cabrera


Cristina Sánchez Miret, sociòloga, professora de la Universitat de Girona, ha centrat part de la seva recerca en la integració de la immigració peninsular i la transformació de la identitat catalana. Sánchez Miret ha analitzat com els processos migratoris han contribuït a la configuració d’una nova societat catalana, més diversa i cohesionada, i ha subratllat la importància de les polítiques públiques d’integració i la promoció de la igualtat d’oportunitats. A través dels seus estudis, destaca que la immigració no només ha estat un factor de canvi demogràfic i econòmic, sinó també un element clau en la redefinició de la identitat col·lectiva catalana, fent èmfasi en la necessitat de reconèixer la pluralitat.

Cristina Sànchez Miret

El 2024 va rebre el Premi Catalunya de Sociologia Emili Boix i Selva. Ha publicat més 40 obres entre capítols, articles i llibres. Destaquem quatre obres vinculades amb la temàtica que ens ocupa: La definició dels grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona. Un problema teòric i metodològic (1995); Grups i classes socials a la regió Metropolitana de Barcelona (1992), “Llengua i posició de classe” dins de L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau; Qui parla què? Llengua i classe social a Catalunya (2017).

Emili Muñoz, ateneista, nascut a Granada i emigrat a Badalona amb la família el 1961 amb 8 anys. Catedràtic d’institut públic de secundària i formador de professorat a la UAB i UB. Director de l’Àrea d’Educació als Ajuntaments de Badalona i de Mataró. Militant del PSUC i ICV fins a 2014. Va ser alcalde de Tiana del 2007 al 2011. Autor de la biografia: Una manera de veure el món. Teresa Lleal 1940-1988 editat pel Museu de Badalona. També va impulsar l’estudi i després el llibre sobre La immigració a Badalona durant el segles XX, 2006.

Emili Muñoz Martínez

Ruta Desviada. Barcelona i el sexili entre els anys 1950 i 1970

/ historiaab / Deixa un comentari

Dijous 23 d’octubre a les 18.30 a l’entrada de l’Ateneu Barcelonès. Ruta guiada per Laia Segura Maldonado, historiadora especialitzada en el període contemporani.

Inscripció al formulari https://ateneubcn.cat/form-sortida-ruta-desviada/

Una ruta guiada per explorar el fenomen de l’exili sexual de persones LGBTIQ+ viscut a la Barcelona de les dècades 50, 60 i 70 del segle XX.

Organitza: Secció de Feminismes, Secció d’Història i Cafè Continental en el marc del Memorial Ateneu 2025 Cicle de Migracions 1950-1970.

Migració i escena queer a la Barcelona franquista

Als anys 50 i 60 la persecució de les persones homosexuals i trans va ser especialment dura. La Llei de Vagos y Maleantes (modificada el 1954 per incloure l’homosexualitat) i més endavant la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1970) criminalitzaven les identitats i expressions dissidents. Moltes persones LGTBI van patir presó, internament en centres psiquiàtrics o camps de treball.

En aquest marc que reduïa i privava de llibertats, Barcelona va ser un dels punts peninsulars de major migració de persones homosexuals, trans i moralment dissidents. Aquells qui tenien unes formes de viure que sortien dels ideals imposats pel règim franquista fos a nivell cultural, moral o social, van veure Barcelona com un espai de possibilitats i llibertats.

Ruta desviada. Sortida Ateneu Barcelonès

A escala espanyola, molts dels nouvinguts a la capital varen ser principalment gent que deixava els pobles i els àmbits més rurals en cerca de noves feines, però també d’una major llibertat, la qual oferia l’anonimat de la ciutat a diferència dels pobles o d’altres ciutats espanyoles.

Barcelona acabaria essent la ciutat gai, no pas perquè en aquesta no hi hagués mètodes repressius, sinó pel gran moviment queer que es va crear, el qual gràcies a la seva extensa ocupació d’espais i la creació d’una àmplia xarxa de solidaritat i sociabilitat van poder fer front a les dures mesures imposades pel règim franquista. La capital catalana no només va acabar representat una icona i referent a nivell espanyol, sinó també a nivell europeu, acollint a grans figures que varen tenir un fort impacte en la reivindicació queer a escala mundial.

Bibliografia

Arnalte, Arturo. Redada de violetas. La represión de los homosexuales durante el franquismo. Ed. Egales.

Berzosa, Alberto, et al., eds. Reimaginar la disidencia sexual en la España de los 70: redes, vidas, archivos. Edicions Bellaterra, 2019.

Huard, Geoffroy. La huida a la capital. La emigración homosexual durante la dictadura franquista. Cruising Torremolinos. Cuerpos, territorio y memoria (2022): 49-69.

Huard, Geoffroy. Los «invertidos» en Barcelona durante el franquismo y la construcción de La memoria gay. Un caso de cambio de sexo  reconocido legalmente en 1977”. Université du Havre, 2018.

Huard, Geoffroy. Los antisociales. Historia de la homosexualidad en Barcelona y París, 1945-1975. Ed. Marcial Pons Historia.

Huard, Geoffroy. Los gais durante el franquismo. Ed. Egales.

Huard, Geoffroy. Els homosexuals a Barcelona sota el franquisme. Prostitució, classe social i visibilitat entre 1956 i 1980.  Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura, 2016, núm. 4, p. 127-51

Johnson, L., Julià Capdevila, L., Martí Olivella, J., Mérida Jiménez, R., Nash Baldwin, M., Segarra, M. Gènere i sexualitat en la cultura catalana, febrer 2013. Universitat Oberta de Catalunya. https://hdl.handle.net/10609/69145

Rafael M. Mérida Jiménez: Homosexualitat i cultura a Catalunya: vides trans a Barcelona 1914-1978, UOC Consulta aquí

Nofre i Mateo, Jordi. L’agenda cultural oculta. Una destrucció de l’oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis. Generalitat de Catalunya. Premi Joventut 2009, col.lecció estudis, n.32 (2014): 75-97.

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma.  Homosexuales en la España de Franco, Editorial Dos Bigotes.

Salinas Soto, Andrea. Transexualidad y clandestinidad en el Franquismo. Universidad de Murcia, 2023.

Usó, Juan Carlos. Orgullo travestido. Ed. El Desvelo.

Blogs i articles digitals

El Born Centre de Cultura i Memòria – Memòria democràtica. El Patronato de Protección de la Mujer: Històries en primera persona:

Casanova, Mayo (2011). Barcelona, recuerdos de posguerra (XII). Petreraldia: El diario digital del Valle del Vinalopó:

FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció

/ historiaab / 1 comentari

Dimecres dia 5 de febrer, a les 18.30h, a l’auditori Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats.

L’acte fou presidit per Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica  de la Generalitat i Pedro Barbado, responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, que donen suport al projecte Memorial Ateneu 2024. La periodista Rita Marzoa conduí l’acte i la taula rodona.

Durant l’acte es projectà el documental FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció  (30 minuts) que mostra el debat sobre la Memòria Democràtica i la Transició de vuit ateneistes, de dos historiadors i d’un escriptor.

El Memorial Ateneu 2024 és un projecte de recerca i divulgació de memòria democràtica, que recull en un documental una selecció de vuit entrevistes a persones ateneistes de tres generacions diferents, sobre la seva memòria personal i familiar de la dictadura franquista i de la transició. 

Vegeu el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció“

Procés participatiu

Abans de seleccionar els ateneistes es va obrir un procés participatiu, amb una enquesta en línia que coordinà Josep Ribó, ateneista i director de l’Institut Opinòmetre sobre “Memòria i Història sobre la dictadura franquista i la transició” adreçada  a totes les persones sòcies que tingué una acollida de 328 respostes, de les quals més de 80 mostraren el seu interès per participar activament en el documental. Després d’un segon procés auto selectiu hi hagué una vintena de socis, entre els quals finalment, en foren seleccionats vuit (tres homes i cinc dones).

Les persones sòcies que han participat al documental són: de la generació més jove, Mireia Arquijo filòloga i humanitats, Jordi Vàzquez, enginyer aeroespacial i Ariadna Romans, politòloga i filòsofa; de la generació intermèdia: Jaume Fusté, educador i professor i de la generació més gran: Elisenda Guarro, filologia romànica i professora, Joan Botella, politòleg i professor de la UAB, Lluïsa Bertran, psiquiatra i Guiomar Amell, llicenciada en Belles Arts.

El documental també recull les anàlisis dels historiadors Andreu Mayayo i Arnau Gonzàlez Vilalta i de l’escriptor Eduard Màrquez, sobre alguns dels fets polítics i socials més destacats pels ateneistes i també del paper de la memòria o de les memòries de cada generació i d’una manera especial en la transició. Quin significat té avui la mort de Franco? I l’atemptat de Carrero Blanco? Com es vincula amb Puig Antich? Què van suposar les primeres Jornades de la Dona? Què significa el silenci i la por de la població?

No tenim encara, una Història de la transició i fins fa poc teníem només unes memòries (polítiques) i de polítics que passaven com a la Memòria de la Transició. Ara comencem a tenir memòries populars sobre la transició. N’hem vist un exemple en El 47. Com diu l’escriptor Eduard Màrquez, convé tenir memòries i històries a la menuda, fetes per tota la bona gent, enfront de la Memòria i Història a l’engròs que fan els historiadors. Totes dues són necessàries i poden ser complementàries però també contradictòries. Aquest documental Memorial Ateneu 2024, vol ser una contribució a aquestes memòries i històries a la menuda.

Taula rodona amb cinc dels entrevistats

Recull bibliogràfic

En l’inici del procés participatiu, la Secció d’Història i la Biblioteca de l’Ateneu prepararen una bibliografia amb dues-centes obres sobre la dictadura franquista i la transició i tres reculls bibliogràfics específics o centres d’interès amb una sinopsi o ressenya de cada obra que es poden consultar aquí:

El projecte Memorial Ateneu 2024 ha rebut l’ajut de la Diputació de Barcelona i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.  Lluïsa Julià, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès i Oriol Bota gerent, han fet el seguiment institucional i gerencial de tot el projecte que ha dirigit Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història. La selecció dels entrevistats i de continguts ha anat a càrrec de l’equip de la Secció d’Història, especialment de Narcís Argemí i Miquel Nistal. Txell Esteve és la responsable principal del guió, mentre que Iaco Rocher ho és de la realització i l’edició del documental, i Pau Torrano, ajudant de realització. Tot el projecte ha comptat també amb la participació i suport dels equips tècnics i administratius de l’Ateneu Barcelonès.

Resultats de l’Enquesta sobre Memòria i Història del franquisme i la transició.

/ historiaab / Deixa un comentari

Des de la secció d’Història, s’ha dut a terme una Enquesta sobre Memòria i Història del franquisme i la transició.

Dades de l’Enquesta sobre Memòria i Història

La Secció d’Història amb el suport dels serveis tècnics de l’Ateneu i l’Institut Opinòmetre va dur a terme una enquesta en línia a totes les persones sòcies amb adreça electrònica. Es van recollit 328 enquestes vàlides amb un error mostral ± 5,41% per a un interval de confiança del 95,5% (2 sigmes) i sota el supòsit de màxima indeterminació (on P=Q=50%).

El qüestionari constava d’onze preguntes sobre el coneixement i la valoració del principals fets polítics i socials entre 1951 i 1985. S’ha repartit en tres períodes: El primer comprèn la segona meitat dels 50 i la dècada dels 60, amb 16 fets destacats. Per a la dècada dels 70 s’han enunciat fins a 22 ítems. Per a la primera meitat de la dècada dels 80, un total de 7 fets. Per a tot el conjunt hem demanat la coneixença i la valoració d’un total de 45 fets o esdeveniments polítics i socials entre 1951, la primera vaga del tramvies i 1985, la despenalització de l’avortament.

Es demanava per a cada període que es marqués els fets que conegués bé, l’hagués viscut o no. També es demanava que destaqués per a cada període, almenys els quatre fets més rellevants per a la persona enquestada.

Segona meitat dels 50 i dècada dels 60

Els fets més coneguts per al entrevistats

Per aquest període els quatre fets més coneguts són: 1. La Nova Cançó. Els Setze Jutges, 1961, (79,3%). 2. La riuada del Vallès Occidental el 25 Setembre de 1962, (75,9%). 3. La Caputxinada entre 9 i 11 de març 1966 (74,1%). 4. La publicació d“Els altres catalans de Paco Candel, 1964 (65,9%).

Mentre que els cincs menys coneguts són: L’Execució de Julián Grimau (20 d’abril de 1963); El Contuberni de Múnic entre 5 i 8 de juny de 1962; El Primer Congrés de la Cultura Catalana Barcelona entre 1961-1964. La Fundació d’Òmnium Cultural, 11 de juliol de 1961. Fundació de la Comissió Obrera Central Barcelona (20-11-64). Tots amb percentatges que oscil·len entre el 32% i el 23%.

Queden entre 50% i un 38% de coneixença, dates destacades com: Els fets del Palau de la Música (19 de maig de 1960). L’assalt al Rectorat de la UB (17 de gener 1969). Les dues vagues de tramvies (de 1951 i de 1957). Les declaracions de l’Abat Escarré a Le Monde (14 Novembre 1963). Les morts del darrers maquis catalans: Quico Sabaté (5-01-60) i Caracremada (7-08-63). L’afer Galinsoga (entre juny de 1959 i febrer de 1960.

Els fets més importants per als enquestats

Quan es demana quins són els fets més destacats o importants per a l’entrevistat, hi ha tres fets entre els més coneguts que continuen sent també els més importants: 1. La Nova Cançó. Els Setze Jutges (1961) 50,6%. 2. La Caputxinada (entre 9 i 11 de març 1966) 50,3% 4. Riuada del Vallès Occidental del 1962 (25-9-1962) 41,5%. Però ara apareix en tercer lloc les dues Vagues de tramvies (de 1951 i de 1957) amb 45,1%.

Hi ha sis esdeveniment que són valorats amb menys del 15%: L’assalt al Rectorat de la Universitat de Barcelona; Fundació d’Òmnium Cultural; L’afer Galinsoga; El Contuberni de Múnic. L’execució de Julián Grimau; Els darrers maquis catalans (Q. Sabaté i Caracremada)

La dècada dels 70

Els fets més coneguts pels entrevistats

En aquesta dècada hi ha sis fets històrics que són ben coneguts per més del 90% dels enquestats: 1. Mort de Francisco Franco (20-11-1975), 98,5%. 2. Atemptat i mort de Carrero Blanco (20-11-1973). 97,0%. 3. Execució de Salvador Puig Antic i Heinz Chez (2-3-1974), 94,8%. 4. Primeres eleccions democràtiques (15-6-1977), 93,3%. 5.Restabliment de la Generalitat (29-9-77), 92,7%. 6. Referèndum sobre la Constitució espanyola (6-11-78), 91,2%.

Hi ha tres fets que són relativament poc coneguts, menys de la tercera part dels entrevistats: Primeres Jornades Catalanes de la Dona (25/30-5-1976), 33,5%. Campanya “Jo també soc adúltera” (Novembre 1976), 25,6%; Festival Popular de Poesia Catalana al Price (25 d’abril de 1970), 21,3%.

Els fets més “importants” pels entrevistats

Quant a la valoració o importància d’aquests fets dels 70, no hi ha un consens molt ampli. Els han destacat entre el 65% i el 32% dels entrevistats. Els cincs primers són: 1. Atemptat i mort de Carrero Blanco (20 de desembre de 1973), 64,6%. 2. Mort de Francisco Franco (20 de novembre de 1975), 63,1%. 3. Execució de Salvador Puig Antic i Heinz Chez (2 març de 1974), 42,1%. 4. Primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977), 32,3%. 5. Restabliment de la Generalitat (29 de setembre 1977); 32,0%. No apareix ben valorat el Referèndum sobre la Constitució.

Entre els vuit fets poc destacats (menys del 7% dels entrevistats) trobem: Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política (15-12-1976) 6,1%. Llei d’Amnistia espanyola de 1977 (15-10-1977), 5,2%. Despenalització dels anticonceptius (Llei 7-10-1978), 4,0%. Primeres Jornades Catalanes de la Dona (25-30 maig 1976) 3,4%. Sisena edició Sis Hores de Cançó a Canet de Mar (24-7-1976), 3,0%. Detenció dels 113 de l’Assemblea de Catalunya (28-10-1973); 2,7%. Festival Popular de Poesia Catalana al Price (25-4-1970), 2,4%. Campanya “Jo també soc adúltera” (Novembre 1976), 1,2%.

La primera meitat de la dècada dels 80

Els tres fets coneguts per més del 84% són;1. Cop d’Estat de 23 de febrer de 1981, 98,8%. 2. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 (20 de març), 84,5%. 3. Eleccions generals espanyoles de 1982 (28-11-1982), 84,1%.

Els altres tres fets també son força coneguts (més de 67%): 4. Despenalització de l’avortament (5 de juliol de 1985), 69,5%. 5. Llei de Normalització lingüística (18 d’abril de 1983), 68,6%, 6. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 (29 d’abril de 1984), 67,7%.

Els fets més “importants” del quinquenni 1980-1985 per als enquestats són: 1. Cop d’Estat de 23 de febrer de 1981 (93,0%). Seguit a força distància de: 2. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, (66,5%); i 3. Llei de Normalització Lingüística de Catalunya promulgada 18-4-1983 (56,7%). Sembla que l’impacte negatiu del 23F és més destacat que la institucionalització de la democràcia.

Altres preguntes

Recorda què va fer el dia de la mort de Franco o en dies posteriors? (Només per a enquestats que tenen 60 anys i més):1.”Ho vaig celebrar amb els meus familiars i amics amb un 57,5%”.2. “No vaig fer res d’especial o diferent de l’habitual” amb un 29,7%
Sobre el Judici del 23F (cop d’Estat protagonitzat per Antonio Tejero), diria vostè que es va fer justícia i es van aclarir tots els fets? 1. Totalment d’acord 2,4%; 2.Parcialment d’acord amb un 25,6%: 3. En desacord amb un 72,0%.

Presenta: Equip de treball de la secció: Miquel Nistal, Narcís Argemí i Joan Solé Camardons; i Josep Ribó, ateneista i director de l’Institut Opinòmetre

Manifestació dels treballadors de Jorsa. Barcelona, [1980]. Fons Memòria obrera de la fàbrica ENASA (PEGASO) (PEGASO 2) CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona


El Memorial Ateneu 2024: Tu què recordes? Tu què vas fer?

El projecte Memorial Ateneu 2024, vol contribuir a la recuperació de la memòria col·lectiva recollint experiències i testimonis que ajudin a comprendre millor les vivències d’aquells anys i generar espais de debat i reflexió sobre el passat.

El projecte Memorial Ateneu 2024, un projecte de recerca, recuperació i difusió de la memòria democràtica de les persones sòcies i de llurs familiars d’aquesta entitat, del període franquista i de la transició post franquista, mitjançant entrevistes entre persones de tres generacions que expliquen, quins fets polítics i socials recorden o coneixen bé i quins els van impactar més. També recull entrevistes amb persones expertes sobre aquests mateixos fets.

El projecte es desenvolupà en tres etapes:

Primer, es recolliren les dades mitjançant una enquesta en línia als socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès, en què aplegarem els seus coneixements, records i vivències o de llurs familiars.

En segon lloc, es triaren onze persones sòcies (vuit dones i tres homes) per a les entrevistes del documental “Fem Memòria. Una transició en construcció” que es complementaren amb tres entrevistes a experts. El resultat es donà a conèixer en una Jornada memorialista oberta a tota la població, i d’una manera especial a altres entitats memorialistes.

El projecte es completà amb una bibliografia exhaustiva del període històric i una ressenya de cada obra, preparada per la Secció d’Història i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, que ja es pot consultar al Blog d’Història.

Mes de 80 persones sòcies de l’Ateneu han participat en el projecte “Memorial Ateneu: Tu què recordes? Tu què vas fer? Tres generacions parlen entre elles, del franquisme i de la transició.”

Manifestació : “USO CCOO UGT Estamos unidos los obreros por la disolución de las bandas fascistas…” Barcelona, 1977. Fons Memòria obrera de la fàbrica ENASA (PEGASO) (PEGASO 2). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona

Obres sobre La Dictadura franquista i la Transició


Cada obra té una fitxa bibliogràfica, una sinopsi o una ressenya i una imatge de la coberta del llibre.

Presentació i projecció del documental “Sota el jou del franquisme. Memorial Ateneu Barcelonès”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts dia 30 de gener de 2024, a les 18.30h, a la sala Oriol Bohigas tingué lloc l’estrena del documental “Sota el jou del franquisme. Memorial Ateneu Barcelonès”. L’acte clogué amb un taula rodona amb les sis persones sòcies entrevistades.  

Hi participaren Lluïsa Julià, vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès i Jordi Font director del Memorial Democràtic de la Generalitat que ha donat suport a l’edició del documental.

Presentà l’acte: Enric Calpena, periodista que dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En guàrdia, a Catalunya Ràdio.

Taula rodona amb Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història i director del documental i amb les persones sòcies entrevistades: Pere Baltà Llopart, periodista i promotor cultural; Araceli Bruch Pla, actriu, directora i dramaturga; Josep Maria Carreras Puigdengolas, economista i tècnic urbanista; Joan Clavera Monjonell, economista i catedràtic d’universitat; Dolors Folch Fornesa, historiadora, sinòloga i professora;  Maria Teresa Lecha Berges, infermera, activista i cofundadora de l’Associació de Veïns de Sant Andreu.

Sota el jou del franquisme. Memorial Ateneu Barcelonès

El documental és el primer producte del projecte Memorial Ateneu promogut per la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès que pretén la recuperació i la difusió de la memòria democràtica, mitjançant entrevistes d’ateneistes que hagin estat testimonis de la resistència política i cultural durant el franquisme, de l’emancipació de les dones, i de la repressió i l’exili català de la postguerra. Es tracta de recollir les vivències personals de sis persones ateneistes durant la seva adolescència i joventut.

Els temes principals tractats han estat: a) la resistència i la recuperació política i cultural durant el franquisme; b) la vida laboral i professional de les dones ateneistes o llurs familiars durant el franquisme; i c) el coneixement que tenien sobre la vida de les persones represaliades o exiliades i llurs famílies dins i fora de Catalunya.

Els sis ateneistes narren com van viure en primera persona la repressió cultural i política franquista en la seva adolescència i en la seva joventut; i quines activitats culturals i socials van impulsar. També parlen sobre els seus referents familiars, professionals o culturals que els han fet créixer com a persones i com a professionals.

És un projecte totalment voluntari que ha tingut una petita subvenció de la Diputació de Barcelona i del Memorial Democràtic que ha permès enregistrar sis entrevistes a tres socis i tres sòcies de l’Ateneu i editar el documental resum d’aquestes entrevistes. La idea i la direcció és de Joan Solé Camardons, amb l’ajut de Miquel Nistal i Narcís Argemí i la producció i l’edició a càrrec de Iaco Rocher. També ha comptat amb Lluïsa Julià, vicepresidenta de l’Ateneu, que ha coordinat tots els serveis interns.

Aquí podeu veure les 6 entrevistes completes:

Entrevista a Joan Clavera: https://youtu.be/TF3hzl68J0Q?si=4s5c2TbVtm75uLlJ

Entrevista a Josep Maria Carreras: https://youtu.be/udHY9_yBOd8?si=NH5PyZqD1M149KcC

Entrevista a Dolors Folch: https://youtu.be/st4XFJ8sGaE?si=cFe-3g-EpJDpUna1

Entrevista a Pere Baltà: https://youtu.be/urLSLjIOD-M?si=Z4rTZ6aSSIDN1qrD

Entrevista a Maria Teresa Lecha: https://youtu.be/urLSLjIOD-M?si=Z4rTZ6aSSIDN1qrD

Entrevista a Araceli Bruch: https://youtu.be/urLSLjIOD-M?si=Z4rTZ6aSSIDN1qrD

Memorial Ateneu Barcelonès (2023)

/ historiaab / Deixa un comentari

Recuperació de la memòria dels nostres ateneistes

Memorial Ateneu  2023 és un projecte promogut per l’Ateneu Barcelonès que pretén la recuperació i difusió de la memòria democràtica mitjançant entrevistes d’ateneistes que hagin estat testimonis de la resistència política i cultural durant el franquisme, de l’emancipació de les dones i de l’exili català de la postguerra. Es tracta de recollir les vivències personals de sis persones ateneistes.

El projecte consisteix en la realització i edició d’un documental resum de sis entrevistes a ateneistes que es donarà a conèixer en una Jornada memorialista oberta a tota la ciutadania.

Imatge principal : Conferència de Salvador Dalí a l’Ateneu Barcelonès (19-10-1950). Foto: Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Activitats previstes al projecte Memorial Ateneu Barcelonès

L’any 2023 aquest projecte inclourà les activitats següents:

  1. Realització de 6 entrevistes a ateneistes nascuts entre 1940 i 1955, enregistrades en vídeo i que passaran a formar part de l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès. Els temes principals tractats seran: a) la resistència i la recuperació política i cultural durant el franquisme; b) vida laboral i professional de les dones ateneistes o familiars seves durant el franquisme i, c) les persones exiliades i llurs famílies dins i fora de Catalunya.
  2. Edició  d’un vídeo documental que resumeixi les principals aportacions de les entrevistes realitzades d’una durada entre 20 a 30 minuts, i un vídeo promocional de 2 minuts per a la seva difusió a xarxes socials.
  3. Organització d’una Jornada memorialista per difondre i debatre els principals resultats i presentar el vídeo documental en el marc d’un acte obert a tota la societat que contribueixi a exposar i debatre les causes i les conseqüències dels fets individuals i col·lectius en el període del franquisme.

Calendari

  1. Preparació definitiva del guió de les entrevistes i dels equips de treball (juliol 2023)
  2. Formació de l’equip de treball (Entrevistadors i productora audiovisual: juliol 2023)
  3. Selecció definitiva de les persones a entrevistar (segona quinzena de setembre 2023)
  4. Realització de les entrevistes  (segona de quinzena d’octubre 2023)
  5. Edició del documental sobre les entrevistes  (novembre 2023)
  6. Incorporació de les entrevistes al repositori l’Arxiu de la Paraula (novembre 2023)
  7. Jornada memorialista i presentació del documental (desembre 2023-gener 2024)

Imatge: Premis “Ciutat de Barcelona 1950” a l’Ateneu Barcelonès. En una cantonada es troba la taula de premsa de l’acte de lliurament dels premis. Foto: Pérez de Rozas. 26-01-1951. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Número de registre 72519.

Objectius del projecte Memorial Ateneu Barcelonès

  1. Preservar la memòria viva de persones ateneistes que, per la seva edat i trajectòria, van viure un període singular ique corre el perill de perdre’s.
  2. Difondre l’experiència d’aquests testimonis, contribuint a un debat amb familiars i persones més joves, perquè coneguin de primera mà les causes i les conseqüències dels fets individuals i col·lectius durant el franquisme.
  3. Contribuir a difondre el treball que l’Ateneu Barcelonès, com a entitat memorialista, realitza per a recuperar la seva memòria i el seu paper dins la tradició democràtica i catalanista.

Les entrevistes

Les persones sòcies de l’Ateneu, nascudes entre 1940 i 1955, que tinguin interès a participar activament en el projecte poden contactar a: amicsdelahistoria2015@gmail.com abans del dia 29 de setembre.

S’informarà per escrit si han estat seleccionades per a la realització de les entrevistes i en qualsevol cas es deixarà oberta la possibilitat que puguin participar en la Jornada memorialista prevista. Els temes tractats a l’entrevista seran, a més d’una breu autobiografia, els següents:

a) Resistència i recuperació política i cultural durant el franquisme (1939-1977).

b) El paper de les dones en l’educació, en la vida professional i en la transmissió de valors democràtics.

c) Vida i paper de les persones exiliades i dels seus familiars.

Jornada memorialista i públic destinatari

La Jornada memorialista on es presentarà el documental sobre les entrevistes amb la participació de les persones entrevistades i llurs familiars més joves, vol obrir un debat sobre la memòria democràtica intergeneracional. El públic destinatari d’aquesta Jornada memorialista és:

  1. Persones grans que han viscut durant el franquisme experiències similars.
  2. Persones joves amb familiars o coneguts de les persones entrevistades.
  3. Persones de mitjana edat, amb o sense coneixement d’aquestes experiències vitals.

Imatge: Curs d’estiu per a periodistes a l’Ateneu Barcelonès organitzat per l’escola Oficial de Periodisme (30-6-1952 a 20-9-1952). Foto: Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Equips de treball

Memorial Ateneu 2023 ha obtingut una subvenció de la Diputació de Barcelona i una altra de la Generalitat de Catalunya que cobreixen les despeses d’enregistrament, edició de les entrevistes i del documental.

El disseny, la direcció tècnica, el guió, la realització de les entrevistes i la preparació de la Jornada van a càrrec Joan Solé Camardons i de Miquel Nistal de la Secció d’Història  com a voluntaris responsables d’aquestes activitats, coordinades  per Lluïsa Julià des de la Junta de govern, Ariadna Robert des de la gerència de l’Ateneu i amb el suport del personal de les diverses àrees de l’Ateneu (biblioteca, arxiu, cultura, comunicació i regidoria d’espais).

La productora audiovisual Iaco Rocher serà l’encarregada de l’enregistrament de les entrevistes i de l’edició del documental.  

Ateneu Barcelonès, 13 de setembre de 2023