Selecció a cura de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i de la Secció d’Història

Aquest selecció sobre La Dictadura franquista: Repressió i resistència inclou tant sols 19 obres entre les més destacades de les 200 de la Bibliografia: Història de la Dictadura franquista i la Transició (1939-1985) que podeu consultar aquí. Properament editarem en aquest mateix Blog d’Història una segona selecció sobre La Transició: Mite i realitat amb 23 obres. I  una tercera sobre La Dictadura i la Transició a Catalunya amb 29 obres.

Els criteris d’inclusió en la bibliografia general han estat: a) Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu; b) Per matèria: franquisme, transició, història 1975-1982 i molts d’altres); c) Obres destacades per l’autor o pel tractament; d) S’han prioritzat les obres sobre el tardofranquisme; e) També s’han prioritzat les obres editades després de 2014; f) S’han inclòs també almenys una obra sobre tractaments sectorials: paper de la cultura, els mitjans de comunicació, la premsa, el cinema, la literatura, el moviment obrer, el moviment feminista i el moviment LGTBIQ+ durant la dictadura i la transició; g) També, s’han inclòs les obres més destacades sobre la dictadura i la transició a Catalunya i a tots els Països catalans.

Agraïm a Andreu Mayayo, catedràtic de la Universitat de Barcelona i Director de l’observatori i centre de documentació Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el seu assessorament bibliogràfic i, d’una manera especial, les obres més recents que hem mirat d’adquirir a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Aquesta activitat compartida amb la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès s’insereix en el marc del projecte Memorial Ateneu 2024 del qual anirem informant puntualment.

La Dictadura franquista: Repressió i resistència

ALCÁNTARA, Pablo: La Secreta de Franco: la Brigada Político-Social durante la dictadura. Barcelona: Espasa, 2022, 357 pàg.

Sinopsi: Després del brutal cop d’Estat del 1936, la repressió franquista va posar en marxa tots els mecanismes al seu abast per a la construcció d’un “Nou Estat”. Entre ells, va destacar la creació de la Brigada Polític-Social (BPS), o Policia política de la qual s’estudia i recopila d’informació inèdita dels expedients personals dels principals agents, dels butlletins de recerca, de la documentació dels tribunals militars i civils, així com de diverses entrevistes. També es desvetllen les seves relacions amb la Gestapo, la CIA i l’FBI, o les seves tècniques de tortura contra els militants antifranquistes. I analitza què va ser dels agents de la BPS després de la mort del dictador, quan, de la nit al dia, es van convertir en policies «demòcrates», sense ser jutjats per la seva actuació durant els anys de la dictadura.

BOX, Zira: España, año cero. La construcción simbólica del franquismo. Madrid: Alianza, 2010, 391 pàg.

Sinopsi: La dictadura franquista va necessitar configurar un entramat simbòlic per conformar-ne la legitimitat i l’autoritat. Cerimònies, ritus, festes, reelaboracions de la història, martiris, símbols, discursos, caigudes i redempcions, ciutats i monuments. La finalitat de tot això era establir una nova realitat ideal en què la totalitat de la vida de la Nueva España cobrés sentit subjectiu. Aquest llibre aborda aquest procés de construcció simbòlica pel qual un règim imposat, dictatorial i repressiu va quedar inserit dins una nova visió del món. Encara que més endavant també hi va haver conflictes i pugnes dins del règim, aquí s’aborden els primers anys en què semblava que la història s’obria de nou i els protagonistes se sentien capaços de modelar allò que podia ser l’Espanya de la Victòria.

CASANELLAS, Pau: Morir matando: el franquismo ante la práctica armada, 1968-1977. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2014, 318 pàg.

Sinopsi: Si una imatge queda desmentida al llarg d’aquestes pàgines, aquesta és la d’un franquisme amable al seu tram final. Lluny de liberalitzar-se, la dictadura es va tancar en els últims compassos sobre sí mateixa, en un retorn a les essències que s’explica fonamentalment per l’intent de tallar d’arrel la cada vegada més àmplia contestació social a què havia de fer front. En aquest llibre s’analitza una de les vessants d’aquesta deriva repressiva, la política duta a terme davant de la pràctica armada en el període de crisi del règim, comprès entre finals dels anys seixanta —moment en què es van produir les primeres morts a mans d’ETA— i les eleccions parlamentàries del juny del 1977. S’intenta retratar, per tant, la resposta de la dictadura —inclòs el període del franquisme sense Franco— a les organitzacions i grups polítics que van prendre les armes, i ho fa amb especial atenció en tres àmbits: el policial i dels serveis secrets, el desenvolupament legislatiu i judicial i, finalment, les propostes formulades des de l’esfera política.

CASANOVAS, Julian; GIL ANDRÉS, Carlos (ed): Cuarenta años con Franco. Barcelona: Crítica,  2015, 403 pàg.

Sinopsi: El tret distintiu de la història d’Espanya al segle XX va ser la llarga durada de la dictadura de Franco, afirma Julián Casanova, que coordina en aquest volum una visió global on, a més de les seves pròpies contribucions sobre l’origen de la dictadura i sobre la violència de la postguerra, es trobaran col·laboracions de Paul Preston sobre els seus tres principals centres de poder (Exèrcit, Església i Falange); d’Àngel Viñas, que s’ocupa dels anys de glòria i d’ombra; de Borja de Riquer, que n’analitza la crisi; i de Carlos Gil, que traça la silueta biogràfica dels principals actors. Aquesta visió del marc polític es complementa amb una sèrie d’anàlisis de la societat i la cultura: Mary Nash s’ocupa de les dones, ‘vençudes, represaliades i resistents’; José-Carlos Mainer ens parla de ‘lletres i idees baix (i contra) el franquisme’, Agustín Sánchez Vidal estudia el cinema espanyol d’aquells anys; i Enrique Moradiellos, ‘les narratives sobre el règim i el seu cabdill’. Ignacio Martínez de Pisón, finalment, tanca aquest panorama amb una mirada als quaranta anys sense Franco.

Ressenya d’Ivan Heredia (Universidad de Zaragoza) info

CAZORLA, Antonio: Miedo y progreso. Los españoles de a pie bajo el franquismo (1939-1975). Alianza Editorial, 2016, 408 pàg.

Sinopsi: El missatge principal de la dictadura de Franco durant quaranta anys de propaganda va ser que havia portat pau i ordre a Espanya. Però l’origen i la base del model franquista va estar en la combinació de por i fam o, dit més clarament, l’assassinat de líders sindicals, la destrucció d’organitzacions representatives i la imposició generalitzada del terror i de l’opressió socioeconòmica durant i després de la guerra. I als anys seixanta, amb les polítiques macroeconòmiques correctes i amb els treballadors controlats, el franquisme va garantir un ambient positiu per a la inversió. I així va poder tenir lloc l’explotació òptima del treball tant per l’Estat com pel capital privat.

DAY, Peter: Los amigos de Franco: los servicios secretos británicos y el triunfo del franquismo. Barcelona: Tusquets, 2015, 276 pàg.

Sinopsi: El llibre explica la poc coneguda història de com el MI6 (servei britànic d’intel·ligencia exterior) va ajudar a orquestrar el cop que va portar el general Franco al poder. En aquest revelador llibre, explorant arxius fins fa poc classificats, Peter Day detalla els suborns, les conspiracions i els dilemes morals ocults després d’una de les accions més tèrboles empreses pel Govern britànic en nom dels seus interessos. Així mateix, Day relata la història, encara més important, de com els agents britànics van evitar que el règim de Franco s’unís al seu aliat ideològic alemany i mantingués una precària neutralitat amb conseqüències inèdites per al curs d’aquesta guerra.

DOMÈNECH SAMPERE, Xavier: Cambio político y movimiento obrero bajo el franquismo: Lucha de clases, dictadura y democracia: (1939-1977). Barcelona: Icaria, 2012, 247 pàg.

Sinopsi: El tramat de fons són les circumstàncies extraordinàries en què van viure els homes i les dones que, pertanyent a la classe obrera, van patir una de les dictadures més dures i longeves del segle XX europeu. Homes i dones que van mantenir i van construir identitats des de les quals van poder resistir, formes de lluita des de les quals van poder transformar la vida de la majoria i un model de conflictivitat que va estar a la base del principal desafiament que va patir la dictadura fins a fer-la inviable. Un procés que, més enllà de la lectura política, econòmica i social, va estar vinculat amb la lluita de classes que va impregnar tot el desenvolupament.

ESTEBAN RECIO, Asunción; ETURA, Dunia; TOMASONI, Matteo (eds): La alargada sombra del franquismo. Naturaleza, mecanismos de pervivencia y huellas de la dictadura. Granada: Editorial Comares, 2019, 440 pàg.

Sinopsi: Tracta d’algunes qüestions pendents d’estudi del franquisme, com la seva naturalesa, els motius de la seva llarga durada o les empremtes que ha deixat a la societat actual. Amb un enfocament multidisciplinari, reconeguts experts aborden des de diferents perspectives, que van des de l’anàlisi històrica, sociològica o educativa a la de gènere. El resultat és una reflexió ponderada i extensa que afronta qüestions essencials com les arrels ideològiques, la construcció i consolidació del sistema, els instruments de dominació i legitimació del règim; el control i el paper que exerceixen els mitjans de comunicació en la configuració de la mentalitat, i l’herència política, institucional i sociològica del franquisme.

GALLEGO, Ferran: El evangelio fascista: la formación de la cultura política del franquismo, 1930-1950. Barcelona: Crítica, 2014, 979 pàg.

Sinopsi: Aquesta investigació històrica estudia una evolució que parteix de l’aparició del partit feixista espanyol, entre 1931 i 1936. Al centre d’aquesta evolució hi ha el procés constituent del feixisme espanyol que es va desenvolupar a partir del 1936, quan la Falange va permetre mobilitzar i integrar un conjunt de les forces contrarevolucionàries que donaven suport a un exèrcit que, havent fracassat en el seu intent de cop de força, iniciava una sagnant contesa civil. La diversitat de forces que es van integrar a la sublevació va acabar més endavant facilitant l’oportuna desfeixistització del règim, convertit en un estat nacional-catòlic.

GONZÁLEZ DEVÍS, Raül: Maquis i masovers: entre la resistència, la supervivència i el terror. Benicarló: Onada Edicions, 2018, 378 pàg.

Sinopsi: La resistència armada antifranquista va representar el major esforç que hi hagué per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats, incorporats des de l’interior i enviats des de França (especialment pel PCE), pretengueren bastir un projecte armat per restaurar la República. Això significà tant la consagració del compromís antifranquista d’exiliats o represaliats com un refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicà esperances, grans expectatives i enormes i valuoses pèrdues. L’objectiu de la present obra, és efectuar un anàlisi de l’AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de l’òptica territorial i del component humà que integrà i col·laborà amb l’Agrupació. El caràcter i la procedència dels integrants, així com el procés de formació de l’AGLA resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferències respecte les altres agrupacions armades antifranquistes.

HOFMANN, Anna Catharina: Una modernidad autoritaria. El desarrollismo en la España de Franco (1956-1973). València: Publicacions Universitat de València, 2023, 484 pàg.

Sinopsi: El règim franquista (1936/39-1975) no només va ser una de les dictadures més longeves a l’Europa del segle XX, sinó també una de les més estables. Aquesta singularitat s’explica per la “reinvenció” del règim com a dictadura desenvolupista amb l’objectiu de catapultar el país a l’era industrial, imitant el model de planificació francès. En aquest sentit, l’anàlisi se centra en el principal arquitecte d’aquesta estratègia de legitimació, Laureano López Rodó, comissari del Pla de Desenvolupament entre el 1962 i el 1973. L’autora desenvolupa una nova interpretació del segon franquisme en mostrar com, paradoxalment, la seva política va acabar posant les bases per a l’erosió de la dictadura perquè va contribuir a aguditzar les lluites de poder a l’elit franquista i va exposar el règim a la crítica. S’analitza en profunditat i amb una perspectiva nova l’intent de legitimar el règim franquista com a dictadura desenvolupista des de la dècada de 1950 fins a seu esfondrament.

JIMÉNEZ VILLAREJO, Carlos; DOÑATE MARTÍN, Antonio: Jueces, pero parciales: la pervivencia del franquismo en el poder judicial. Barcelona: Pasado & Presente, 2012, 329 pàg.

Sinopsi: Un fiscal, Jiménez Villarejo, i un jutge, Antonio Doñate, aborden la pervivència del franquisme al poder judicial. A partir del seguiment de diferents casos penals (des del de Companys al de Baltasar Garzón), els autors aporten àmplia documentació i denuncien el continuisme de la manipulació repressiva del règim franquista a les esferes del poder judicial durant la transició i fins als nostres dies. L’anàlisi dels casos de l’homicidi d’Agustín Rueda o l’atemptat contra la revista El Papus porten a la llum els excessos d’un poder judicial manipulat pel conservadorisme reaccionari.

MAYAYO i ARTAL, Andreu; LO CASCIO, Paola; RÚA FERNÁNDEZ, José Manuel: Economía franquista y corrupción: Para no economistas y no franquistas. Barcelona: Flor del Viento, 2010, 230 pàg.

Sinopsi: Basada sobretot en fonts secundàries i obres d’autors destacats en la matèria com Erick Hobsbawn, Preston o Josep Fontana i documents oficials de discursos, memoràndums i altres documents d’organismes com el FMI. Destaquen també, els informes de Jaume Miravitlles sobre l’economia franquista de postguerra escrita per al Departament d’Estat nord-americà, amb l’objectiu de deixar Espanya fora de l’ajuda del Pla Marshall. Es defensa la hipòtesi que, en contra d’aquells que defensen que “el franquisme era dolent però va portar coses bones”, el franquisme va significar un clar retrocés en la modernització tan econòmica, com política i social d’Espanya. La modernització i industrialització tenen la seva arrencada en època republicana. Període, el republicà, entelat per la “Guerra Civil i el desenvolupisme dels anys seixanta des del pou miserable i insalubre dels anys quaranta”.

MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere: La Anatomía del franquismo: De la supervivencia a la agonía, 1945-1977. Barcelona: Crítica, 2008, 320 pàg.

Ressenya de Marc Baldó: S’analitza la dictadura franquista a partir del 1945 i arriba fins al seu «desmantellament». Els autors, no separen el primer i el segon franquisme, sinó que el presenten com un tot, com un règim que, nascut abans, va sobreviure a la victòria aliada. «Possiblement —escriuen—, una part destacada de les anàlisis que s’han fet sobre el franquisme han infravalorat la forta continuïtat, tant personal com ideològica, en la trajectòria del règim» Com a «supervivent» va aconseguir redreçar les relacions amb els països de l’entorn gràcies a la guerra freda, va aconseguir ser acceptat a la nova circumstància internacional els primers anys cinquanta, va cancel·lar —empès pels números vermells— l’opció autàrquica el 1957-59, permetent que l’economia espanyola participés del creixement que experimentaven les europees, va procurar adaptar-s’hi a les transformacions socials dels seixanta, però va envellir al mateix temps que ho feia el seu dictador, entrant en fase agònica a partir del 1969, manifestant les seves fissures internes en «la crisi del 1970», i es va esfondrar els anys següents, ferit de mort per les mobilitzacions socials i la desorientació i incapacitat dels dirigents, capturats per contradiccions doctrinals i polítiques, tensions entre sectors, confusió programàtica i fins i tot desànim. El llibre, doncs, està organitzat en dues parts: supervivència (1945-1970) i ​​agonia (1970-1977). La supervivència, des del 1945, va ser el seu projecte de futur. El treball, a més, explica «des de dins», des de la veu dels seus agents, basant-se en documentació no explorada fins ara… Ressenya completa de Marc Baldó aquí

MUNIESA I BRITO, Bernat: Dictadura y transición: la España lampedusiana, I: la dictadura franquista: 1939-1975. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2005, 334 pàg.

Sinopsi: Agrupa en dos volums els períodes crucials de la història de l’Estat espanyol: la dictadura franquista i la monarquia parlamentària nascuda del procés conegut com la Transició, és a dir, des del 1939 fins a principis del segle XXI. Els seus continguts historiogràfics superen el nivell de manual, que també ho és, per inscriure’s en una perspectiva interpretativa crítica.

PAGÈS, Pelai  (dir) ; ACOSTA LÓPEZ, Alejandro [i 10 més]: Els Maquis: La resistència armada contra el franquisme 1936-1965, València: Tres i Quatre, 2020, 226 pàg.

Sinopsi: Recull diverses aportacions en l’estudi i divulgació d’aquest moviment: des de la participació dels republicans espanyols a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, fins al darrer guerriller que va actuar a l’estat espanyol i fou assassinat l’any 1965, passant per la invasió de la Vall d’Aran, per la guerrilla urbana i rural que va actuar a Catalunya i per l’activitat que va desenvolupar l’Agrupació Guerrillera del Llevant i Aragó. Inclou un apartat dedicat a la memòria històrica del maquis i un estat de la qüestió d’allò que se sap dels maquis.

PONTÓN, Gonzalo: El franquismo: Una historia gráfica. Il·lustracions Amat Pellejà. Barcelona: Pasado y Presente, 2023,168 pàg.

Sinopsi: Síntesi rigorosament històrica, del que va significar el franquisme per a la història d’Espanya al segle XX. «Una història que molts joves haurien de saber, però que no van aprendre mai. La prosa àgil de Gonzalo Pontón, adornada amb les il·lustracions d’Amat Pellejà, introdueix la informació essencial sobre les dècades crucials del segle XX. Una crònica gràfica instructiva i oportuna de Franco i la dictadura».

SARTORIUS, Nicolás; SABIO ALCUTÉN, Alberto: El final de la dictadura : la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975-diciembre de 1978). Barcelona: Espasa Libros, 2018, 783 pàg.

Sinopsi: El títol de l’obra El final de la Dictadura mostra el període en què discorre aquest relat, el final d’una dictadura, el moment en què es legalitzen els partits i sindicats, es reconeixen les llibertats polítiques, s’accepta l’amnistia i se celebren eleccions lliures. En aquest procés de conquerir la llibertat van tenir un paper essencial diferents col·lectius socials. La protesta al carrer va ser resposta des del poder amb duresa repressiva, però, al final, es va imposar la negociació i el consens conjuntural, i amb això es va evitar un nou xoc entre espanyols.

SESMA, Nicolás: Ni una, ni grande, ni libre. La dictadura franquista. Barcelona: Editorial Crítica, 2024, 760 pàg.

Sinopsi: Res no ha marcat tant la nostra història recent com la dictadura franquista. Ni segueix tan present a l’Espanya actual. Ni una, ni gran, ni lliure ens ofereix el primer relat complet i actualitzat d’aquesta història, pensat tant per als qui van viure aquells anys com per als que vulguin redescobrir i entendre aquell episodi decisiu. Ens trobem davant d’una història de la dictadura el protagonisme de la qual ja no recau exclusivament en el general Francisco Franco, sinó en tota la ciutadania i que, sobretot, posa definitivament en qüestió el mite d’una Espanya singularment diferent. Nicolás Sesma, professor de la Universitat Grenoble Alpes, recull les millors aportacions de la historiografia nacional i internacional per posar-les al servei d’una reinterpretació ambiciosa i multidimensional. Així, s’hi inclouen referències a tota la geografia estatal i a tots els sectors socials —alguns presents per primera vegada en una història global del règim—. A més, mereixen la mateixa atenció la immediata postguerra i la dècada dels setanta, les desfilades de la victòria i els XXV Anys de Pau, l’autarquia i el desenvolupisme, la classe política i l’oposició antifranquista, l’estraperlo i la cultura del consum, els marginats i les noves classes mitjanes. Tot això acompanyat de referències i fites culturals –des de la literatura i el cinema fins a la novel·la gràfica i l’art pop–, que acompanyen una narració divulgativa i brillant, emmarcada en un context interpretatiu internacional. Se’ns ofereix així una lectura de la dictadura franquista a través del prisma del segle XXI.