L’extrema dreta al segle XXI a Catalunya i a Europa

Dijous 30 de juny a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la conferència debat: “L’extrema dreta al segle XXI a Catalunya i a Europa” a càrrec de Jordi Borràs fotoperiodista autor de “Tots els colors del negre” i Joan Antón-Mellón, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona.

Presenta: Narcís Argemí Terrades, ponent de la secció d’Història.

L’extrema dreta al segle XXI a Catalunya i a Europa” a càrrec de Jordi Borràs i Joan Antón-Mellón. Presenta Narcís Argemí-

Fotografia principal del web: Nazis raus (Fora nazis!) Foto de Jordi Borràs

El 20 d’abril de 2016 uns 250 neonazis es van manifestar a la ciutat alemanya de Jena, situada al land de Turíngia. Malgrat que la convocatòria oficial de la marxa era contra “el feixisme d’esquerres” i contra “l’estrangerització d’Alemanya”, la data no era gens casual: aquell 20 d’abril es commemorava el 127è aniversari del naixement d’Adolf Hitler. La convocatòria neonazi va comptar amb el permís oficial de les autoritats locals, ja que la justícia va considerar que una marxa ultradretana en un dia tan assenyalat com el 20 d’abril no implicava una relació directa amb el naixement del dictador. És per això que els ultradretans van poder desfilar amb total tranquil·litat pel centre de Jena tot i la presència de 3.500 antifeixistes que van sortir al carrer com a mostra de rebuig a la manifestació neonazi, molts dels quals amb la intenció de barrar-los el pas durant el seu recorregut sota el crit de nazis raus (fora nazis). Un ampli dispositiu policial de més de 400 agents antiavalots va acordonar un perímetre del centre de la ciutat perquè la marxa pogués fer-se sense cap mena d’impediment.

L’extrema dreta al segle XXI a Catalunya i a Europa

Els canvis socials i econòmics estructurals que s’han donat a occident a partir de la globalització econòmica i cultural des de finals del segle XX, han provocat canvis ideològics rellevants en les formacions polítiques tant a Catalunya com a la resta d’Europa.

En aquesta conferència mirarem d’esbrinar els canvis socioeconòmics i els idearis doctrinals que estan portant els moviments d’extrema dreta a posicions de poder en molts països d’Europa. Estem veient com a Polònia, Hongria, Grècia, Itàlia, Portugal, Espanya, França o Alemanya, partits d’ideologia xenòfoba i ultraconservadora estan en disposició de condicionar l’acció de govern dins els seus estats. Analitzarem els trets distintius de l’extrema dreta al segle XXI i quines poden ser les conseqüències de la seva consolidació.

Jordi Borràs

Jordi Borràs, fotoperiodista que ha treballat la crònica fotogràfica social amb un interès especial en l’extrema dreta que actua a Catalunya i Europa. Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Treballa com a reporter gràfic freelance col·laborant en diferents mitjans catalans com El Món, La Mira —on desenvolupa les funcions de cap de fotografia— o la revista basca Argia, entre d’altres. A nivell internacional ha publicat a Associated Press, Vice News, Jungle World, The Guardian o a les revistes especialitzades en extrema dreta com la britànica Hope Not Hate o la capçalera sueca Expo, on ha he fet articles i fotoreportatges sobre aquesta temàtica. Des de 2013 col·labora al Matí de Catalunya Ràdio i des de 2017 amb TV3. L’any 2018 va publicar amb Ara Llibres, Dies que duraran anys, el segon llibre de no ficció en català més venut d’aquell any, una llibre traduït al castellà i a l’anglès i que va ser premiat pel Gremi d’Arts Gràfiques de Catalunya que reconeix el millor llibre imprès de l’any.

Jordi Borràs

Publicacions:

  • Tots els colors del negre. L’extrema dreta a l’Europa del segle XXI. Ed. Ara. 2022

Sinopsi: Resultat de més de 13 anys de reportatges documentant l’extrema dreta a Catalunya i a diferents països europeus com Polònia, Grècia, Itàlia, Portugal, França o Alemanya, entre d’altres. Una crònica viva i vibrant en clau catalana i de dimensió europea, una investigació periodística de primera magnitud, un relat sense ficció de lectura àgil i necessària per entendre l’abast del perill que tenim a sobre.

Tots els colors del negre. L’extrema dreta a l’Europa del segle XXI
  • Warcelona, una història de violència (Pol·len Edicions, 2013).
  • Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya (Pol·len Edicions, 2015).
  • Desmuntant Societat Civil Catalana (Saldonar, 2015).
  • La cara B, una altra mirada al procés (Pagès Editors, 2016).
  • Dies que duraran anys (Ara Llibres, 2018).
  • La revolta catalana (Ara Llibres, 2018).
  • La força de la gent (Ara llibres, 2020).
  • La revolta catalana 2018-2020 (Ara Llibres, 2020).
  • L’any sense primavera (Ara Llibres, 2020).

Joan Antón-Mellón

Joan Antón-Mellón, Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i doctor en Història Contemporània, especialitzat en Història del Pensament Polític i Radicalització. Les principals línies de recerca són: Història del pensament polític, Teoría política (dreta radical), Intel·ligència i anàlisi estratègica; i Radicalització i contra radicalització:

Joan Antón-Mellón

Publicacions:

El Fascismo Clásico (1919-1945) y sus epígonos. Nuevas aportaciones teóricas. Editorial Tecnos. 2012

El Fascismo Clásico (1919-1945) y sus epígonos
  • Las ideas políticas en el siglo XXI. Editorial Ariel. 2002
  • Ideologías y Movimientos Políticos Contemporáneos (2a edición). Editorial Tecnos. 2007
  • The idés-force of the European New Right: a new paradigm?. En Mammone, A.; Godin, E.; Jenkins, B. (Ed.) Varieties of Right-Wing Extremism in Europe. Routledge. 2013
  • Islamismo yihadista: radicalización y contraradicalicalización. Tirant Lo Blanch. 2015

Racisme i supremacisme durant el franquisme (Eduard Llaudó). Els ultres són aquí (Xavier Rius Sant). Tertúlia d’Amics de la Història

Dilluns 2 de maig de 2022 a les 17 h fins a les 19 h tingué lloc a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès la tertúlia sobre Racisme i supremacisme durant el franquisme. Els ultres ja són aquí amb els tertulians convidats Eduard Llaudó, autor de Racisme i supremacisme polítics a l’Espanya contemporània i Xavier Rius Sant, periodista, autor d’ Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox.

Presenta: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història

Inscripció obligatòria a amicsdelahistoria2015@gmail.com

Eduard Llaudó, Joan Solé Camardons i Xavier Rius Sant. Tertúlia 2 de maig de 2022

Racisme i supramacisme franquista

Eduard Llaudó Avila descriu les bases ideològiques racistes i supramacistes del franquisme que ha documentat en el seu llibre Racisme i supremacisme polítics a l’Espanya contemporània.

Al voltant de la Guerra Civil espanyola, va agafar força un racisme unitarista. El règim colpista del general Franco desplegà accions repressives molt clares i contundents, una política genocida de caràcter cultural i biològic. Però, a diferència del nazisme, el franquisme tingué moltes dècades per blanquejar les seves accions, i reconvertir-les en un tradicionalisme anticomunista. Tot i això, el nacionalisme espanyol modern encara conserva amb orgull facetes heretades de les pàgines negres de la seva història, com la destrucció cultural -la catalana, per exemple- com a eina de dominació.

La desmemòria històrica no és gens bona per encarar amb coneixement de causa el futur. Per això és remarcable la feina d’Eduard Llaudó, que aplega en aquest llibre nombrosa documentació al voltant d’una realitat poc coneguda. I és, doncs, un bon punt de partença per començar a despullar el relat d’un nacionalisme d’Estat clarament pervers.

Eduard Llaudó Avila: Racisme i supremacisme polítics a l’Espanya contemporània

Els ultres són aquí

D’altra banda Xavier Rius Sant, un dels periodistes i estudiosos més ben informats sobre les xarxes d’ultradreta del nostre país, en el seu llibre Els ultres són aquí fa una radiografia de l’evolució de la ultradreta des dels inicis de Plataforma per Catalunya fins a la irrupció de Vox en l’àmbit espanyol i també al Parlament de Catalunya.

Quan a les eleccions del 14 de març de 2021 Vox aconsegueix 218.121 que es reflectien en 11 diputats al Parlament (amb representació a totes les circumscripcions), es tancava un cercle que s’havia iniciat a les eleccions municipals de 2007 quan Plataforma per Catalunya (PxC) obtindria 17 regidors a tot Catalunya amb un discurs xenòfob. Dels 5.000 vots que PxC va aconseguir a les eleccions al Parlament de l’any 2003 als més de 200.000 de Vox el 2021 hi ha un llarg camí de grupuscles diversos, activitats més o menys minoritàries i noms propis que es van repetint per un lloc i altre.

La irrupció i consolidació de la ultradreta és una de les qüestions més importants de la política catalana i espanyola d’avui. Vox ha entrat al Parlament amb onze diputats i és la quarta força de la cambra. A Espanya és, des del 2019, la tercera força política. Creat per dirigents del PP que troben Mariano Rajoy massa tou, Vox salta al primer pla amb les querelles contra el líders dels Procés. Hi conflueixen franquistes i ultracatòlics de l’òrbita del PP amb exmilitants de la dividida ultradreta espanyola. Després de l’entrada de Vox al Parlament andalús l’any 2018 l’organització xenòfoba Plataforma per Catalunya es dissol per facilitar la integració dels seus membres a la nova formació.

Els ultres són aquí i no n’érem prou conscients. A Catalunya encara no poden condicionar l’acció de govern, però sí que ho fan a Andalusia i Madrid, i tindrien la clau per un retorn del PP al govern d’Espanya. D’on surten tots aquests diputats i regidors? Qui són? Què en podem esperar? Quins són els trets distintius de la ultradreta del segle XXI?

Xavier Rius Sant: Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox

Xavier Rius Sant

Nascut a Barcelona el 1959, periodista i escriptor. Vinculat a moviments pacifistes els anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, publicà diversos llibres sobre l’objecció i el pacifisme. Especialitzat en conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid, i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i la ultradreta són temàtiques de la seva especialització. Ha publicat El libro de la inmigración en España ,editat el 2007. Ara col·labora al PuntAvui, El Periódico i Nació Digital. A COMRàdio portava la secció Conflictes del Món. El 2011 anys publicà Xenofòbia a Catalunya que tracta l’ascens del discurs xenòfob i d’ultradreta. Posteriorment ha publicat la novel·la Amor a la carta i Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox

Recull bibliogràfic de llibres consultables a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Nota: S’han seleccionat només les obres a partir de 2019

JORDI BORRÀS: Tots els colors del negre : l’extrema dreta a l’Europa del segle XXI, pròleg de Mark Bray, Ara Llibres, febrer 2022, 499 p.

XAVIER CASALS: “De Fuerza Nueva a Vox: de la vieja a la nueva ultraderecha española (1975-2019)”, Ayer. Revista de historia contemporània núm 118, Marcial Pons Ed. Historia, 2020

STEVEN FORTI: Extrema derecha 2.0: qué es y cómo combatirla; pròleg d’Enric Juliana, Ed. Tres cantos: Siglo XXI, 2021, 271 p.

ANDREW MARANTZ: Antisocial: la extrema derecha y la “libertad de expresión” en Internet, traducció Lucía Barahona, Ed. Capitán Swing, 2021, 525 p.

MIGUEL URBAN CRESPO: La Emergencia de Vox : apuntes para combatir a la extrema derecha española; pròleg de Nuria Alabao, Ed. Sylone, 2019, 183 p.

JOAN ESCULIES: “Nuestros ultras”. La Vanguardia: 29/01/2022