Dilluns 18 d’abril de 2016 a les 19 h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la primera sessió del Cicle “Grups i classes socials a Catalunya” La pagesia. De classe majoritària a sector productiu minoritari. Els grups socials al camp català. Evolució i canvi, a càrrec de Llorenç Ferrer, catedràtic d’Història Contemporània.
Per poder estudiar els grups socials de qualsevol societat és fonamental conèixer quina és l’estructura de producció i, sobretot, de repartició del producte que es produeix. En el cas de Catalunya hem d’arrencar de la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 que, després d’unes guerres remences, va consolidar el sistema d’emfiteusi i va permetre l’aparició amb força de les masies. Els senyors passaven a tenir un paper secundari i tota la iniciativa econòmica quedava en mans d’aquests pagesos.
A partir de les masies sorgeixen alguns grups socials: pagesos de mas acomodats (hisendats en alguns llocs), masovers i els petits pagesos que accedien a la terra que controlaven els masos per la via de la rabassa morta, de la subemfiteusi, de la parceria, de la pràctica de les boïgues (contracte agrari pel qual se cedeix una finca plantada de bosc per convertir-la en conreu emprant per a això i com a adob solament els boïcs o petits feixos de llenya, fets de brancatges recoberts de gleves en disposició de fogar-los.), etc. Anar a jornal no és un estatus sinó un complement als petits pagesos, com fer de mosso és l’etapa prèvia a convertir-se en petit pagès.
Part del producte agrari era canalitzat cap a l’església i senyors feudals per la via del delme i altres drets que, al mateix temps, per poder ésser cobrats eren arrendats a pagesos acomodats, burgesos, comerciants que captaven així una part del producte agrari.
Així arribarem al segle XIX quan es produirà la desamortització i la construcció del règim liberal. La propietat de la terra es voldrà clarificar i aquells tres nivells que hi havia al camp, es reduirà a dos que conviuran fins a la II República no sense conflictes. La ciutat esdevindrà ara l’espai important i la renda agrària començarà a disminuir no sense intents de mantenir-la el més elevada possible.
La crisi agrària de finals de segle XIX introduirà molts altres canvis i marcarà un punt d’inflexió al camp català.
Informació facilitada per : Llorenç FERRER i ALOS, catedràtic del Departament d’Història Contemporània, de la Universitat de Barcelona; llferrer@ub.edu
Podeu trobar bona part de les seves publicacions a
Secció d'Història 
Llorenç Ferrer fa una història simplificadora perquè obvia, en gran part, les influències polítiques i culturals tot donant prioritat a la lògica econòmica que determina els canvis polítics i jurídics. Solapa, així, les lluites polítiques i culturals, a més dels mecanismes d’explotació del sistema, tant humans com ecològics.Finalment no fa història des del present, intentant comprendre’l remuntant-se al passat, ans el contrari ignora la situació del present negant fins hi tot que actualment al camp hi puguin haver classes socials.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Cicle "Grups i classes socials a Catalunya" – Gaudir la Cultura
Retroenllaç: Cicle “Grups i classes socials a Catalunya” Canal You Tube Història Ateneu Barcelonès (2016) | Secció d'Història