Dilluns 15 gener 2018 a les 19:00 – 20:30 h tingué lloc la conferència Aportacions de l’Església catalana a la cultura universal a càrrec de Jaume Aymar i Ragolta, doctor en història de l’art i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL) i de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.
Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.
Conferència del cicle “Història de les religions a Catalunya”
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’història de l’Ateneu Barcelonès
En el decurs de la història l’Església a Catalunya ha fet aportacions culturals molt valuoses que han tingut projecció universal. Sense ànim de ser exhaustius a continuació subratllem algunes de les principals aportacions.
L’establiment d’espais de pau (les sagreres) i les assembles de Pau i Treva, dels quals fou artífex l’Abat Oliba. L’art romànic, el monestir benedictí de Montserrat – amb una de les escolanies més antigues del món i l’editorial més antiga d’Europa sense solució de continuïtat- i el calendari cristià adoptat internacionalment pel Concili de la Província Tarraconense (1180) quan es prengué una decisió transcendental: trencar amb el sistema de datació basat en el any 1 de cada nou rei i adoptar un sistema més generalitzable basat a definir una nova era, un any zero, amb l’any del naixement de Jesucrist. Avui aquest sistema de datació ha estat reconegut per tots els estats del món i totes les organitzacions internacionals d’estats.
Monument a l’Abat Oliba, de Domènec Fita (Vic)
Altres aportacions catalanes i cristianes universals estan vinculades a quatre “Ramons”: sant Ramon de Penyafort, dominic un dels grans especialistes en dret canònic de l’Edat mitjana, el beat Ramon Llull, laic “el doctor il·luminat” que prengué davant de la diversitat religiosa una actitud racionalment persuasiva i fou formador del primer col·legi missional de llengües; el seu deixeble, Ramon Sibiuda, un dels filòsofs més editats a Europa al segle XVI que va defensar el coneixement d’un mateix i finalment fra Ramon Paner, jerònim (s.XV-XVI) iniciador de l’etnografia americana i primer missioner del Nou Món.
Ramon Llull/Raimundus Lullus (1232? – 1316; Encyclopedist)
Vita Christi és el primer llibre editat arreu escrit per una dona (la valenciana Sor Isabel de Villena). Altres aportacions de l’Església catalana són els centres educatius jesuïtes i la difusió de les humanitats europees al segle XVI, de la mà de Sant Francesc de Borja, superior general de la Companyia de Jesús; l’atenció humanitària i evangelitzadora dels indígenes i dels esclaus africans, obra de Sant Pere Claver; l’exploració de Califòrnia i la fundació de San Diego i Monterrey, i la fundació de les missions franciscanes a l’Alta Califòrnia, origen de ciutats californianes obrada pel beat Juníper Serra, franciscà, canonitzat pel Papa Francesc.
Vita Christi d’Isabel de Villena al monestir de la Trinitat de València
Subratllem també el valent paper de l’abadessa benedictina Teresa Sans i de Monrodon (1705-1781) excomunicada pel bisbe de Barcelona quan la Guerra de Successió i després absolta per Roma.
Ressenyem encara les escoles i els hospitals de les Germanes Carmelites de la Caritat, fundades per Santa Joaquima de Vedruna i l’orde dels Missioners del Cor de Maria, fundats per Sant Antoni Maria Claret; la universalitat del Cardenal Anselm Maria Albareda, monjo de Montserrat i director de la Biblioteca Vaticana i la projecció internacional de dos jesuïtes catalans: el Pare Miquel Batllori historiador de la cultura, i el Pare Francesc Abel impulsor de la bioètica.
Imatge: Miquel Batllori; Font: https://www.escriptors.cat/autors/batllorim/
Text de Jaume Aymar
Secció d'Història 
UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA D’AQUÍ I D’ARREU
A mitjan gener es celebrà a l’Ateneu Barcelonès la conferència «Aportacions de l’Església catalana a la cultura universal», per part del Sr. Jaume Aymar i Ragolta, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, que ha estat degà de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i actual director de Radio Estel i del setmanari Catalunya Cristiana,.
Les notes aportades pel religiós i filòsof foren, a petició del ponent de la Secció d’Història de l’entitat, Joan Solé, de caràcter merament “històric” i basades en “aportacions objectives” sense entrar en consideracions i valoracions subjectives. Tot i així la conferència fou amena i hi hagué apunts realment interessants.
Per exemple: què són les sagreres, o les trenta passes eclesiàstiques que dibuixaven el perímetre de l’assentament eclesial; la “Pau i Treva de Déu” promoguda per l’Abad Oliba, sense parió en l’època medieval; que Sant Pere de Rodes fou l’epicentre de l’art romànic europeu; la importància de Ramon de Penyafort (“pioner del diàleg interreligiós”, segons Aymar), Ramon Llull (lo foll, que amb una actitud “racionalment persuasiva, volia convèncer”), Ramon Sibiuda (“un dels filòsofs més editats a l’Europa del segle XVI”) i Ramon Paner (“el primer europeu a aprendre una llengua ameríndia”); el “proto-feminisme” de l’obra Vita Christi, de Sor Isabel de Villena; les anècdotes de Sant Antoni Maria Claret (fundador dels claretians) amb Isabel II, de qui era confessor; la importància d’Anselm Maria Albareda, monjo i cardenal, assessor de quatre papes (de Pius XI a Pau VI. Gràcies al qual, aquest papa proclamà St Benet “pare d’Europa”) i restaurador de la figura de Ramon Llull i gran estudiós de l’Abad Oliba, a més d’artífex de l’expressió “llengua vernacle”, enlloc de “vulgar”; o quatre dels sacerdots catalans més importants: l’eminent Miquel Batllori, jesuïta; el també jesuïta Francesc Abel, expert mundial en bioètica i fundador de l’Institut Borja de Bioètica, pioner internacional en la seva especialitat; el sacerdot Manuel Trens i Ribas, poeta i intel·lectual, on s’unien de manera “indestriable” la “vocació estètica” i la “vocació sacerdotal”; o el sacerdot Alfred Rubio de Castarlenas, poeta també i promotor, l’any 1989, de la Carta de la Pau adreçada a l’ONU.
L’acte acabà recordant, a remolc de les intervencions, la importància del catecisme com a eina de catequització i de catalanisme; o que Nicolau Aymarich (declarat detractor de Ramon Llull) interpolà textos heterodoxos a l’obra luliana amb la intenció d’aconseguir frenar la seva canonització (que ben aviat fou un clam popular). L’historiador Pere Arnau, mitjançant l’estudi crític textual, ha pogut identificar l’engany i així s’ha desbloquejat recentment el procés de canonització.
Xavier Semilles, secretari del Pregó (Tertúlia de l’Ateneu Barcelonès)
M'agradaM'agrada