Dimecres dia 12 de gener de 2022 a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la conferència:  Pàtria, independència i emancipació? Reflexions en torn el bicentenari de la Independència del Perú, a càrrec de Cielo Zaidenwerg, doctora en Història d’Amèrica (Universitat de Barcelona), professora associada de la UB i investigadora assistent en l’Instituto Interdisciplinario de Estudios de Género, Universidad de Buenos Aires.

Presenta: Miquel Nistal en substitució de Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la Secció d’Història.

Nota: Activitat d’accés obert al públic general, d’acord amb les restriccions sanitàries. També es pot veure a Canal You Tube Ateneu Història

Imatge principal

“Proclamación de la Independencia del Perú”. San Martín proclama la independencia del Perú el 28 de julio de 1821, en Lima, Perú. Óleo de Juan Lipiani

Contingut

Aquesta conferència és la segona i darrera del cicle “Bicentenari de les independències hispanoamericanes” i proposa un recorregut històric que incorpora algunes reflexions dels principals consensos i qüestionaments de la independència i posterior construcció de l’Estat nació al Perú.  També proposa una reflexió sobre les conseqüències socials actuals d’aquests processos: perspectiva ètnica i econòmica.

Reflexions entorn el bicentenari de la Independència del Perú

Des de l’any 2009 fins als nostres dies, es commemoren els bicentenaris de les independències de les Repúbliques llatinoamericanes. Aquest escenari històric és transcendental i oportú per reflexionar entorn dels processos revolucionaris i republicans que han transitat la majoria dels països en aquesta regió. En aquesta oportunitat ens proposem identificar, des d’una mirada àmplia, el cas concret de l’experiència peruana.

S’abordarà per això, els antecedents, les causes i la conseqüència al voltant de la idea de legitimitat, a partir de la qual es va fonamentar el procés d’independència i la construcció de l’Estat nació al Perú. Entenent, a més, que és una oportunitat per obrir una reflexió sobre els desafiaments actuals que travessa aquesta societat.

És important que aquestes reflexions, ja siguin en forma de consensos, ja siguin en forma de qüestionaments, s’emmarquin també en espais fora de l’acadèmia. Com a comunitat hem d’assumir que les experiències socials històriques i actuals ens atenyen sempre, siguin processos que passin dins de les nostres fronteres o fora. Ser capaços de generar espais de trobada i discussió d’aquestes pràctiques ens converteix en protagonistes de la nostra història, que no és altra que la història de la humanitat.

Cronologia. “Independencias Americanas“

Font: Instituto Cervantes

Cronologia dels esdeveniments més rellevants en els processos d’independència dels països americans. S’ha dividit en tres períodes principals:

• Primeres revoltes i orígens: 1740-1807.
• Ocupació francesa d’Espanya i desenvolupament dels processos d’independències: 1808-1830.
• Consolidació de les independències: 1831-1983.

“Independencia del Perú” (Font: Wikipedia en español)

“La Independencia del Perú fue un capítulo importante en las guerras de independencia hispanoamericanas. Fue un proceso histórico y social, el cual corresponde a todo un periodo de fenómenos sociales, levantamientos y conflictos bélicos que propiciaron la independencia política y el surgimiento de la República Peruana como un estado independiente de la monarquía española, resultado de la ruptura política y desaparición del Virreinato del Perú por la convergencia de las corrientes liberadoras y la acción de sus propios hijos.[…]
[…] En 1820, la rebelión de la Grande Expedición de Ultramar hizo desaparecer la amenaza de invasión del Río de la Plata y Venezuela, y posibilitó la llegada al Perú de las corrientes libertadoras. La Expedición Libertadora del Perú al mando del general argentino José de San Martín desembarcó en las costas peruanas procedente de Chile.

“Los realistas abandonaron Lima, se fortificaron en el Cuzco y el general San Martín proclamó la independencia del Estado peruano el 28 de julio de 1821, y bajo su Protectorado se formó el primer Congreso Constituyente del país”.

“La Guerra de Maynas consigue liberar el oriente peruano en 1822. Con el estancamiento del conflicto y la decepcionante Entrevista de Guayaquil con el Libertador Simón Bolívar, San Martín se ve obligado a retirarse del Perú”.

“La joven república sostenía una guerra de resultado incierto contra los reductos realistas en el interior del país, y esta situación propicia la llegada al Perú de la corriente libertadora del norte y de Simón Bolívar que se pone al frente del Ejército Unido Libertador del Perú.
Finalmente, en 1824, la rebelión del Alto Perú quiebra el bastión de la sierra, tuvieron lugar las batallas de Junín y Ayacucho que culminaron con la capitulación del ejército realista y el fin del Virreinato del Perú” .[…]

[…] “El rey español Fernando VII muere en 1833 y el parlamento español el 4 de diciembre de 1836 renuncia de todo derecho de soberanía sobre América continental y autoriza a sus gobiernos para sellar tratados de paz y amistad con las nuevas repúblicas reconociendo su independencia.
Sin embargo, debido a distintos desencuentros, España concluirá el tratado con el Perú en fecha de 14 de agosto de 1879, mediante la firma en París del Tratado de Paz y Amistad España-Perú, por parte de España lo hace el Marqués de Molíns y Mariano Roca de Togores, y por el Perú, Juan Mariano de Goyeneche y Gamio, conde de Guaqui. España envía como su primer embajador en Lima a Emilio de Ojeda”.