El zenit de la Revolució Liberal o la Jamància 1843. Curs Aula Ateneu

Dimecres 17 d’abril, 11-13 h. Sala Oriol Bohigas.

Ponent: Núria Miquel Magrinyà, historiadora i investigadora (Universitat de Barcelona)

3a. sessió del curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)”

Direcció acadèmica: Jordi Roca Vernet; Coordinació: Joan Solé Camardons

Sinopsi

La Jamància és el darrer episodi de la Revolució Liberal a Catalunya i el més radical pel que fa a la ruptura amb l’autoritat governamental. Com a tal, fou el resultat de la resta d’experiències revolucionàries de la primera meitat del segle XIX —especialment les bullangues del període 1835-1842—, però també de la repressió i persecució del liberalisme que aquestes havien desencadenat.

La tardor de 1843, el progressisme barceloní endegà una alternativa en la construcció de l’Estat liberal, que passava per una organització del poder més descentralitzada que inclogués una participació més efectiva de les classes populars.

Les contínues decepcions dels seus homòlegs a nivell estatal dugueren el progressisme barceloní a refermar-se en la via revolucionària, que es materialitzà entre el setembre i el novembre de 1843, quan es produí un alçament a la ciutat i s’hi formà una junta revolucionària sobirana que trencà, efectivament i institucionalment, amb el poder preestablert.

El Trienni Progressista (1840-1843)

  • Novembre 1842: revolta i formació d’una junta radical i republicana
  • Desembre 1842: bombardeig de la ciutat
  • Juny 1843 la reacció antiesparterista la formació de les juntes i la restitució del govern
  • Juliol 1843 la fugida d’Espartero
  • Agost 1843 la dissolució de les juntes
  • Setembre 1843 inici de la revolta, formació de la junta revolucionària
  • Setembre novembre 1843 setge i bombardeig de la ciutat
  • Novembre capitulació de la junta

La Junta Central

  • Els casos precedents: 1808 1810, 1820, 1835
  • Progressiva radicalització del concepte
  • 1843 : màxima expressió de la sobirania “nacional”, de la mobilització política i preocupació pels interessos de les classes populars > projecte alternatiu per a la nació liberal

Les juntes revolucionàries de Barcelona

  • Juny de 1843: independència respecte a un govern il·legítim, restitució del govern destituït per Espartero
  • Agost de 1843: desafiament i exigència al govern de convocar la Junta Central i desconvocar les Corts
  • Setembre novembre de 1843: Junta Central, llibertat, Constitució, Isabel II i independència
    • Ruptura jurídica amb el govern.
    • Programa a favor de les classes populars.
    • Substitució del poder civil i militar pel revolucionari

La repressió i la persecució del progressisme

  • 1835-1843: radicalitat creixent tant de les revoltes com dels processos repressius
    • 1835-37: execucions, depuracions, deportacions i empresonaments
    • 1842-43: bombardeigs, estats de setge, fi de les llibertats de premsa i sindical
  • Barcelona: inici de la repressió un cop acabat l’aixecament, malgrat el conveni de capitulació i la retirada de les institucions revolucionàries:
    • Depuració de funcionaris municipals
    • Prohibició d’usar vestimenta militar
    • Desarmament de la població i dels milicians nacionals
    • Dissolució de la Milícia Nacional
    • Intervenció i posterior desaparició de “El Constitucional
  • Detencions i empresonaments a finals de novembre
  • Nomenament del baró de Meer com a Capità general: neutralització del progressisme (primer trimestre del 1844)

Bibliografia bàsica

BOU ROS, Jordi: «La Jamància: el naixement de l’última bullanga popular (juny-agost de 1843)». Barcelona quaderns d’història, 2004, 10, 171-186.

FONTANA, Josep (2003a): La fi de l’Antic Règim i la industrialització a VILAR, Pierre (dir

FUSTER I SOBREPERE, Joan (2005): Barcelona i l’Estat centralista.Indústria i política a la dècada moderada.Vic: Eumo.

GARCIA ROVIRA, Anna Maria: « Los proyectos de España en la revolución liberal. Federalistas y centralistas ante la inserción de Cataluña en España (1835 37)», Hispania , 203, vol. 59, 1999, pp. 1007 1031 .

MIQUEL MAGRINYÀ, Núria: «La Jamància (1843). L’alternativa revolucionària del progressisme barceloní», Cercles. Revista d’Història Cultural, 23, 2020, pàg. 81-117. https://raco.cat/index.php/Cercles/article/view/377730

RISQUES, Manuel: “1843. La Jamància, antecedent de la Comuna de París?”a Història Mundial de Catalunya. Direcció de Borja de Riquer, pàg. 522-529, Edicions 62, 2018.

ROCA VERNET, Jordi i MIQUEL MAGRINYÀ Núria: La Bullanga de Barcelona: La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835. Barcelona: Rosa dels Vents, 2021

Deixa un comentari