Curs Aula Ateneu. 6, 13, 20, 27 d’octubre i 3 de novembre, Auditori Oriol Bohigas, 11.00-13.00h.

Barcelona i Catalunya: Lectures geogràfiques d’una relació capital.

Dirigit i impartit per Oriol Nel·lo.

Barcelona i Catalunya

La ciutat de Barcelona ha estat percebuda, alternativament, com un potencial per a Catalunya (“l’eina d’un poble renaixent”, en paraules de Jaume Vicens Vives) o com una amenaça (“Barcelona és per a tot Catalunya un veritable perill”, en l’expressió de Gaziel).

El curs explorarà des d’una perspectiva geogràfica la relació entre el desenvolupament de la ciutat i el conjunt de Catalunya d’ençà els inicis del segle XX: el pes relatiu de Barcelona i el seu entorn metropolità sobre el conjunt del país, els fluxos i intercanvis que els lliguen, les desigualtats territorials, els reptes del govern i la percepció ciutadana.

En conjunt, es tracta d’una proposta per entendre millor la relació entre Barcelona i Catalunya, més enllà dels tòpics, i per pensar els seus reptes de futur.

Calendari i horari del curs

Totes les sessions tindran lloc a l’Auditori Oriol Bohigas d’acord amb el calendari següent:

• Sessió 1a. Dimarts, 6 d’octubre, 11-13h. 1.1. Barcelona: eina o amenaça? El debat sobre el paper de la capital en l’espai català
• Sessió 2a. Dimarts, 13 d’octubre, 11-13h.  Com s’ha transformat el territori? De ciutat a metròpoli
• Sessió 3a. Dimarts, 20 d’octubre, 11-13h. D’on venen i on van els recursos? Sòl, la mobilitat, l’aigua, l’energia
• Sessió 4a. Dimarts, 27 d’octubre, 11-13h. On són avui les principals desigualtats territorials? La distribució de la riquesa i els grups socials  
• Sessió 5a. Dimarts, 3 de novembre, 11-13h.  Com governar el país? L’ordenació del territori i la divisió territorial

Preu del curs (5 sessions)

• Socis: 40 € / menors de 30 anys: 20 €
• No Socis: 100 € / menors de 30 anys : 40 €
• No es permeten sessions soltes

Inscripció i pagament

Presencialment a l’oficina d’atenció al soci, o bé, en línia mitjançant aquest formulari: Form-curs-historia-Octubre-2026 – Ateneu Barcelonès
Si no hi ha un mínim d’alumnes garantit s’avisarà amb antelació de la cancel·lació del curs i es retornaran els diners.

Informació del curs

Les classes són presencials i no es permeten sessions soltes. Les sessions es recolzaran en presentacions de PowerPoint amb mapes i imatges de suport, un material que compartirem amb els participants amb prou antelació perquè el pugueu consultar

Direcció acadèmica, professorat i coordinació tècnica

Direcció acadèmica i impartició: Oriol Nel·lo Colom, geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori, temes sobre els que ha publicat un bon nombre de llibres i articles científics. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona (Doctor en Geografia) i a la Johns Hopkins University (Mestratge en Afers Internacionals), ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), Diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i Secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011).

Actualment, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i professor de la UAB, on es reincorporà l’any 2011 per impartir des del Departament de Geografia ensenyaments de grau, postgrau i doctorat. Dirigeix així mateix el Grup de Recerca sobre Energia, Territori i Societat (GURB) de la UAB.

Coordinació tècnica: Joan Solé Camardons, cap de la secció de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, Llicenciat en Geografia i Història (UB) i Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (UB-UAB) serà el contacte entre l’alumnat i els serveis de l’Ateneu Barcelonès historia@ateneubcn.cat

Programa del Curs

6 d’octubre 2026. Tema 1. Barcelona: eina o amenaça? El debat cultural, acadèmic i polític sobre el paper de la capital en l’espai català

• La canviant percepció de Barcelona: les odes a la ciutat de Jacint Verdaguer i Joan Maragall com a exemple i punt de partida.
• Barcelona com a motor i eina: Ildefons Cerdà, Gabriel Alomar, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Vicens Vives, Oriol Bohigas.
• Barcelona com a amenaça: Gaziel, Joan Anton Vandellós, Manuel Baldrich, Josep Iglésies
• La configuració de l’imaginari territorial: equilibri vs. desequilibri; concentració vs. desconcentració; policefàlia vs. macrocefàlia.
  • 13 d’octubre 2026. Tema 2.
  Com s’ha transformat el territori? De ciutat a metròpoli
• La posició de Barcelona en l’espai català: les interpretacions de Pierre Vilar i de Pau Vila
• L’evolució de la població: de la implosió o l’explosió urbana
• El pes relatiu de la ciutat metropolitana sobre el conjunt de Catalunya: el debat sobre la “macrocefàlia”.
• El creixement físic de la ciutat: de l’Eixample Cerdà a la configuració de l’espai metropolità.

20 d’octubre 2026. Tema 3. D’on venen i on van els recursos? Sòl, la mobilitat, l’aigua, l’energia

• L’ocupació del sòl: l’extensió de la taca urbana i la transformació del paisatge
• La mobilitat: l’exacerbació dels fluxos i la integració del territori
• L’aigua: l’escassedat dels recursos i els reptes de la gestió
• L’energia: els espais de generació i consum, les exigències de la transició energètica

27 d’octubre 2026. Tema 4. On són avui les principals desigualtats territorials? La distribució de la riquesa i els grups socials

• Les desigualtats socials: de la reducció a increment
• Els grups socials: velles i noves classes
• La segregació residencial: la separació dels grups socials sobre el territori
• Les fractures territorials: Catalunya rica vs. Catalunya pobra; Ciutat vs. poble; Catalunya urbana vs. Catalunya rural; barris benestants vs. barris vulnerables.

3 de novembre 2026. Tema 5. Com governar el país? L’ordenació del territori i la divisió territorial

• El mapa administratiu: l’herència de la divisió provincial i la inadequació de la planta municipal
• El debat de la divisió territorial: de les comarques i vegueries de 1936 a les lleis d’organització territorial de 1987 i 2010.
• Els assaigs de govern metropolità: de la Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes (1953) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2010)
• Planejament i govern del territori: el Pla Territorial Metropolità i el Pla Director de l’Àrea Metropolitana

Introducció sobre el curs d’Oriol Nel·lo

La relació entre Barcelona i Catalunya ha estat sovint debatuda a partir d’estereotips i conceptes generals, tot contraposant ciutat i nació, urbanitat i ruralitat o macrocefàlia i equilibri. Així, en moltes ocasions, el debat ha acabat prenent un caràcter marcadament ideològic que dificulta la comprensió sobre la realitat d’aquesta relació capital.

El curs que proposem té per objectiu aportar elements per a la reflexió sobre la qüestió, més enllà dels estereotips esmentats. Així, al llarg de les cinc sessions programades, analitzarem la interacció del cap i casal amb el conjunt del país a partir de les realitats geogràfiques i factuals: l’evolució del poblament, el pes relatiu de la ciutat i el seu entorn, la mobilitat, els fluxos d’aigua i energia, les desigualtats i el govern del territori.

El nostre recorregut s’iniciarà amb una exploració sobre la forma com, d’ençà inicis del segle XX, s’han anat configurant els termes del debat sobre el paper de Barcelona en l’evolució de Catalunya. En aquest debat han concorregut dues visions: per un costat, una aproximació optimista -compartida per autors com Cerdà, Alomar, Rovira i Virgili, Vicens Vives o Bohigas- que ha vist en la ciutat una eina per a l’enfortiment, la modernització i la projecció de Catalunya; per l’altre, la lectura negativa d’autors com Gaziel, Vandellòs, Baldrich o Iglésies, que han interpretat el creixement de la ciutat com una amenaça per a l’esdevenidor social, moral i nacional del país. És sobre aquest imaginari contrastat -descrit ja fa anys per Ramon Grau- que s’han construït els termes que dominen encara avui el debat sobre el nostre tema.

Establert el marc del debat, en la segona sessió estudiarem l’evolució real del poblament a Catalunya. Així, veurem com en la distribució de la població sobre el territori estigué caracteritzada, d’ençà inicis del segle XX fins a mitjans dels anys setanta, per una aguda tendència a la concentració, de manera que la ciutat i el seu entorn immediat van acabar aplegant més de la meitat de la població del país. És aquesta realitat la que ha engendrat la imatge de la “macrocefàlia” barcelonina. Tanmateix, en les darreres dècades la tendència dominant ha estat la de la desconcentració del poblament, de manera que Barcelona i la seva àrea metropolitana pesen avui menys sobre el conjunt de Catalunya que fa mig segle.

La tercera sessió estarà dedicada a mostrar que la urbanització ha comportat una major integració i interdependència del territori català. Així, veurem com -tot i les carències de les infraestructures- els nostres desplaçaments quotidians tenen cada vegada més sovint un abast supramunicipal, relligant el conjunt de l’espai metropolità. De la mateixa manera, els fluxos d’aigua, energia i residus integren de manera indestriable l’àmbit metropolità i el conjunt de Catalunya. Ara bé, les llums d’aquest procés -major llibertat de desplaçament, millor accés als serveis- s’han combinat amb pesades ombres -l’artificialització del sòl, el consum energètic, la degradació del paisatge.  

Tot seguit, en la quarta sessió, analitzarem l’evolució de les desigualtats territorials. Així, mostrarem com el procés d’urbanització i la millora de les comunicacions han permès una reducció molt notable de les diferències entre la ciutat i la resta del país pel que fa als nivells de benestar mitjà, els estils de vida i l’accés als serveis. Tanmateix, s’afermen d’altres desigualtats territorials, associades a la segregació residencial, la tendència dels grups socials a separar-se sobre el territori segons la seva capacitat d’escollir lloc de residència. En un context caracteritzat pel creixement demogràfic accelerat i l’arribada de grans contingents migratoris, la combinació entre integració territorial i segregació residencial està configurant una nova geografia de les desigualtats a Catalunya.

Finalment, la darrera conversa del nostre curs estarà dedicada al govern i l’ordenació del territori. En primer lloc, s’analitzarà com les dinàmiques territorials i urbanes han anat evidenciant les limitacions de l’estructura administrativa basada en províncies i municipis, heretada del segle XIX. Limitacions que les successives reformes -l’establiment de les comarques (1987) i la creació de l’àrea metropolitana (2010)- no han acabat de superar. Per altra banda, s’estudiarà els instruments amb els que comptem per ordenar el territori i respondre a les necessitats d’habitatge, mobilitat, rehabilitació urbana i medi ambient. Una reflexió sobre l’adequació d’aquests instruments administratius i urbanístics a l’hora de fer front a les necessitats de la ciutadania clourà el curs.