Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Una bibliografia bàsica

El 18 de juliol d’enguany farà 90 anys del cop d’estat feixista que inicià la Guerra Civil d’Espanya. Aquest fet històric, segons un article recent de Joan Esculies a La Vanguardia (13-06-2026), “en els darrers vint anys s’han publicat sobre la Guerra Civil uns 3.000 llibres nous en castellà, 1.200 en català, més de 260 en anglès i gairebé 150 en francès. Junt a les publicacions en gallec, basc, italià i altres llengües s’arriba gairebé a 5.000 obres”.

Segons el cercador del catàleg de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès hi ha 1.203 títols sobre “Guerra civil 1936-1939” i 630 títols sobre “Guerra civil 1936-1939 a Catalunya”.

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès ha preparat una bibliografia bàsica de 41 obres sobre la Guerra Civil, pensant en un lector no especialista, però que té interès en aquesta matèria. Els criteris d’inclusió han estat:

a) Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu que tracten d’una manera central la Guerra Civil (1936-1939), per tant, hem exclòs de la llista les obres que tracten tot el període de la República (1931-1939) i també l’exili republicà.

b) Hi ha un predomini de llibres editats o reeditats a partir de 2000. Els llibres anteriors a aquesta data s’han inclòs només els considerats com a referents historiogràfics.

c) S’han inclòs d’una manera especial llibres en català o la versió catalana i també obres sobre la Guerra Civil a Catalunya.

d) S’han tingut present les propostes i ressenyes d’Andreu Espasa, historiador, Miquel Nistal i Quim Jubert, ateneistes ambdós bons coneixedors d’aquest període. També s’han inclòs la majoria de les obres o autors citats per Jordi Canal, historiador, al seu article a La Vanguardia (13-6-2026).

e) Finalment, s’han prioritzat obres escrites per historiadors i historiadores, per tant, no hi ha memòries de polítics o de periodistes. També s’han inclòs temàtiques amb perspectiva de gènere.

La llista consta de tres apartats: a) 9 obres de síntesi i/o referents clàssics; b) 16 obres editades o reeditades, posteriors a l’any 2000 fins al 2026 sobre la guerra arreu d’Espanya; c) 16 obres sobre la Guerra Civil a Catalunya.

L’elaboració d’aquesta bibliografia bàsica que, inclou un enllaç a una sinopsi o bé una ressenya de cada obra, ha anat a càrrec de Joan Solé Camardons, llicenciat en Geografia i Història (UB), Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicades (UB-UAB) i cap de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès (2015-2020 i 2024-2026). També ha rebut el suport i l’assessorament tècnic de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha preparat un Centre d’Interès amb una selecció d’algunes obres que es podrà renovar a mesura que els lectors adquireixin en préstec les obres.

1. SÍNTESIS GENERALS I REFERENTS CLÀSSICS

CASANOVA, JULIÁN: Vol 8 “República i guerra civil” dins de Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, Crítica & Marcial Pons, 2007, 544 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/9rlhY. Una Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, dividida en dotze volums, deu estan concebuts amb criteri cronològic i dos tenen naturalesa més transversal.

BEEVOR, ANTONY: La Guerra civil española, [traducció, Gonzalo Pontón] Crítica, 2005, 902 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/uon1j. Se sol presentar a la guerra civil espanyola com a resultat d’un xoc entre l’esquerra i la dreta, però sabem que això és una simplificació enganyosa. El conflicte tenia dos eixos més: centralisme estatal contra independència regional, i autoritarisme contra llibertat de l’individu. Una de les raons que expliquen la coherència política i militar més gran de les forces “nacionals” radica que, amb només alguna excepció menor, van combinar tres extrems aglutinants. Eren de dretes, centralistes i autoritàries alhora.

FRASER, RONALD: Recuérdalo tú y recuérdalo a otros : historia oral de la Guerra Civil Española, Crítica, 2007, [1979], 860 pàg. PDF: https://tuit.cat/nFx7X. El llibre de Fraser, significà una aproximació al conflicte des de la història social. Allò que el fa sobresortir és el seu caràcter subjectiu, la recreació d’un ambient, d’un clima, d’una memòria personal no sempre coincident amb la “veritat” històrica, però que ens apropa a la “realitat” del conflicte amb una vivesa estremidora.

JACKSON, GABRIEL: La República española y la Guerra civil: 1931-1939; [traducció Enrique de Obregón], Crítica, 1990, 494 pàg. Primeres pàgines: https://tuit.cat/qEmb0.

PAYNE, STANLEY G. : 40 preguntas fundamentales sobre la guerra civil; [traducció, Mª Pilar López Pérez], La Esfera de los Libros, 2006, 549 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/J3ydJ. El llibre planteja quaranta preguntes fonamentals per comprendre la Guerra Civil. A tall d’exemple: Era realment inevitable la guerra? O què hauria passat si els militars no s’haguessin revoltat? Quins eren els objectius de Hitler, Mussolini i l’URSS quan es van decidir a intervenir-hi? Per què les democràcies occidentals no van ajudar la República? Què va passar amb l’or de Moscou? Quin paper van jugar els nacionalismes? Quines van ser les conseqüències immediates i a llarg termini? Ha aconseguit Espanya superar, en ple segle XXI, la Guerra Civil, o encara queda un camí per recórrer?

PRESTON, PAUL: La Guerra Civil espanyola, [traducció, Jordi Ainaud], Base, 2006, 398 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/r6x5p. Versió en català, revisada i ampliada d’una obra clàssica. Amb un capítol inèdit sobre la repressió durant la guerra. En el setantè aniversari de l’esclat del tràgic conflicte, Paul Preston, hispanista de prestigi internacional, actualitzà i amplià el seu estudi de la Guerra Civil tenint en compte tant les darreres investigacions i polèmiques historiogràfiques com l’abundant material inèdit, oferint la seva versió definitiva de La guerra civil espanyola.

RAGUER, HILARI: La Pólvora y el incienso : la Iglesia y la guerra civil española, 1936-1939.  Península, 2001, 478 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/iYnBu. Hilari Raguer mostra la fractura que la Guerra Civil va provocar entre els catòlics, entre dues grans maneres d’entendre el cristianisme que van originar dues postures oposades durant la República i la guerra. Així, dues actituds cristianes es van traduir en dues opcions polítiques. O potser va ser al revés?

THOMAS, HUGH: La guerra civil española, París, Ruedo Ibérico, 1961, 579 pàg. Vegeu la crítica: https://tuit.cat/NmD1u

VILAR, PIERRE: La Guerra Civil espanyola, [traducció, Eulàlia Duran], Crítica 1986,176 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/cg5Jj .Versió en català d’un altra obra de referència.

2. HISTORIOGRAFIA SOBRE LA GUERRA ARREU D’ESPANYA  (2000-2026)

ALEGRE LORENZ, DAVID: Verdugos del 36: La maquinaria del terror en la Zaragoza golpista, Crítica contrastes, 2025, 607 pàg. Ressenya de Miquel Nistal a Gaudir la Cultura. Un llibre que recull i examina, de forma molt detallada i exhaustiva, la investigació historiogràfica dels fets que envoltaren el parcialment fracassat cop d’estat de juliol de 1936 a la ciutat de Saragossa i la zona d’influència més propera.

ALONSO IBARRA, MIGUEL: Cruzados sin gloria: El ejército de Franco en la Guerra Civil. Ed. Pasado y Presente. 2025, 659 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/sIx3v. El principal objectiu d’aquest llibre és reconstruir l’experiència dels soldats de l’exèrcit sublevat a la guerra civil de 1936-1939 en tota la seva dimensió, des de la mobilització fins al combat, passant per les relacions entre soldats i d’aquests amb els civils, la vida quotidiana o l’adoctrinament ideològic, així com també la memòria i els relats sobre la guerra que van elaborar els excombatents franquistas.

CENARRO, ÁNGELA: “La guerra civil española: 1936-1939” dins de “Nueva historia de la España contemporánea (1808-2018) de JOSÉ ÁLVAREZ JUNCO i ADRIAN SHUBERT (Eds.), Galaxia Gutenberg, 2018, 817 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/Wwm2H. Un capítol sobre la guerra, dins d’una obra de caràcter general innovadora.

EALHAM, CHRIS i RICHARDS, MICHAEL eds.: España fragmentada: historia cultural y Guerra Civil española, 1936-1939; [traducció, Jean-Pierre Bergez, Pablo Rojas Salado, Miguel Ángel del Arco Blanco] Ed. Comares 2010, 289 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/kp60b. Els treballs continguts en aquest obra mostren que la guerra civil va ser resultat de multitud de fissures culturals presents a la societat espanyola dels anys trenta, que es van veure accentuades i potenciades per l’esclat de la contesa.

ESPINOSA, FRANCISCO: La Primavera del Frente Popular : los campesinos de Badajoz y el origen de la guerra civil, marzo-julio de 1936; [pròleg Antonio-Miguel Bernal], Crítica, 2007, 433 pàg. Ressenya de Ricardo Robledo: https://tuit.cat/rtEoo

ESPINOSA, FRANCISCO (ed): Violencia roja y azul. España 1936-1950. Crítica, 2010, 485 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/cf2wd. Es tracta de tres estudis precedits d’una visió de conjunt de Francisco Espinosa. El primer de José María García Márquez s’ocupa, en una innovadora investigació local, de la parcel·la pitjor coneguda: la del terror blau que va seguir immediatament el triomf del cop militar. El segon de José Luis Ledesma analitza la violència vermella a la zona republicana, i el darrer de Pablo Gil Vico tracta sobre la repressió judicial militar des dels seus inicis el 1936 fins al 1950.

GÓMEZ BRAVO, GUTMARO:  Geografía humana de la represión franquista : del golpe a la guerra de ocupación (1936-1941), Cátedra, 2017, 311 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/8gbbe. A través de la documentació consultada a prop de vint arxius nacionals i internacionals, reconstrueix la primerenca planificació i la progressiva sincronització geogràfica del sistema repressiu.

JULIÁ, SANTOS (coordinador): República y guerra en España (1931-1939), Espasa, 2006, 459 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/x4ls3. El volum compta amb la col·laboració de set especialistes en la matèria. Entre ells, hi ha un capítol de Santos Juliá “El Frente Popular y la política de la República en guerra”.

MORADIELLOS, ENRIQUE: Historia mínima de la Guerra Civil española [las causas, el desarrollo, las consecuencias y los protagonistas de la gran tragedia española del siglo XX], Turner Publicaciones El Colegio de México, 2016, 298 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/c8ohT. La crítica especialitzada valora molt positivament la capacitat de l’autor per sintetitzar un conflicte massiu amb prou feines 300 pàgines, sense perdre profunditat ni rigor acadèmic. Ideal per a la iniciació: vol evitar un llenguatge excessivament críptic o tècnic, es considera una de les millors portes d’accés per a estudiants o lectors generals que vulguin entendre el conflicte.

PRESTON, PAUL: El Holocausto español : odio y exterminio en la Guerra Civil y después [traduc., C. Martínez Muñoz i E. Vázquez Nacarino],  2011, 859 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/OEZE1. Durant la Guerra Civil espanyola, prop de 200.000 homes i dones van ser assassinats lluny del front, executats extrajudicialment o després de precaris processos legals, i almenys 300.000 homes van perdre la vida als fronts de batalla. A més, un nombre desconegut d’homes, dones i nens van ser víctimes dels bombardejos i els èxodes que van seguir l’ocupació del territori per part de les forces militars de Franco. Al conjunt d’Espanya, després de la victòria definitiva dels rebels a finals de març de 1939, al voltant de 20.000 republicans van ser executats.

PRESTON, PAUL: La pérfida Albión. El contradictorio papel británico en la guerra civil española, Debate, 2025, 336 pàg. Ressenya de Miquel Nistal a Gaudir la Cultura. S’explica el rol dels governs conservadors britànics (el de Stanley Baldwin i el de Neville Chamberlain) i la seva complicitat més o menys directa amb els rebels feixistes. Els diplomàtics presents a Espanya, des de l’ambaixador Henry Chilton al cònsol a Barcelona Norman King, enviaven escabrosos informes a Londres clarament decantats a favor dels feixistes. Les pressions del govern de Baldwin i el seu ministre d’afers exteriors Anthony Eden sobre el govern francès de Léon Blum paralitzà totalment la dubitativa acció de suport francesa al legítim govern de la República.

PUELL DE LA VILLA, FERNANDO i HUERTA BARAJAS, JUSTO ALBERTO: Atlas de la Guerra Civil española : Antecedentes, operaciones y secuelas militares : 1931-1945, Ed. Síntesis, 2007, 357 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/Vocdm. Per tal de desentranyar una successió embolicada de fets d’armes, catalogar-los amb mètode i claredat, i plasmar-los en mapes de conjunt i de detall, s’ha compartimentat l’estudi de la contesa per semestres. Per cadascun s’ofereix un mapa comprensiu dels diferents fets d’armes esdevinguts en el període analitzat, seguit d’altres parcials i de detall de les principals batalles que hi van tenir lloc, ordenats cronològicament…

NASH, MARY: Rojas: Las mujeres republicanas en la Guerra Civil, Taurus, 2024, [2006], 360 pàg. PDF: https://tuit.cat/s5g8W. Mary Nash fa un estudi del paper i les experiències de les dones republicanes a la Guerra Civil (1936-1939), i analitza la seva valuosa aportació a la rereguarda, així com els èxits heroics de les dirigents polítiques i de les dones que van lluitar al front. Per a moltes, participar activament en aquesta lluita va ser una experiència alliberadora després d’haver-se vist aïllades de la vida pública i política. A mesura que anaven guanyant confiança en les seves pròpies aptituds aquestes dones van començar a qüestionar el seu paper tradicional a la societat i les limitacions que els havien imposat per raó del seu sexe. Basat en una extensa investigació, així com en entrevistes amb dones activistes a la Guerra Civil espanyola, Rojas avalua la significativa participació de les dones en la lluita antifeixista contra Franco i introdueix el lector a la complexa realitat de la guerra i la revolució des d’una perspectiva de gènere.

REY, FERNANDO DEL i ÁLVAREZ TARDÍO, MANUEL:  Fuego cruzado : la primavera de 1936 Galaxia Gutenberg, 2024, 694 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/pa540. La llarga “primavera del 1936” va ser el moment més transcendental de la història d’Espanya al segle XX. Cinc mesos entre les eleccions del febrer i el cop d’Estat del juliol en què es va decidir el futur de la República. Per què no es va consolidar la democràcia i la confrontació va augmentar perillosament? Hi va haver realment molta violència política? Qui i amb més força van minar el pluralisme i van assetjar l’Estat de dret? Què van fer els governs de l’esquerra republicana?

RODRIGO, JAVIER; ALONSO, MIGUEL i ALEGRE, DAVID (cord.): La Guerra Civil española: Una historia global, Galaxia Gutenberg, 2026, 639 pàg. “Introducción. Las guerras de la guerra civil española” dels tres coordinadors del llibre a Conversaciones sobre la Historia: https://tuit.cat/xYx64. Ressenya de Quim Jubert a Gaudir la Cultura: Els tres coordinadors han aplegat en 55 capítols, escrits amb altres historiadors, – la majoria menors de 50 anys-, una obra global sobre la Guerra Civil amb nombroses aspectes d’aquest guerra i en articles d’una extensió màxima de 10 pàgines, i que podem categoritzar entre les més noves tendències historiogràfiques.

VIÑAS, ÁNGEL: ¿Quién quiso la Guerra Civil? : Historia de una conspiración, Crítica, 2019, 501 pàg. Ressenya de José Luis de la Granja: https://tuit.cat/P11ni

3. LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

BALLÓ, TÀNIA i BERGER MULATTIERI, GONZALO: Les Combatents : la història oblidada de les milicianes antifeixistes. Ed. Rosa dels Vents, 2021, 250 pàg. Ressenya de Josep Lluís Martín i Berbois:  https://tuit.cat/Qdo3K.  L’obra recupera els noms de les 1.195 milicianes que van participar en la Guerra Civil, la majoria havien quedat ignorades. Ens apropa a la vida d’una vintena de dones conegudes i desconegudes que van patir les conseqüències de la seva ideologia política i de la seva condició de dona.

BERGER MULATTIERI, GONZALO: Les Milícies antifeixistes de Catalunya: Voluntaris per la llibertat, EUMO ed. 2018, 235 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/MQ1pq. Una obra que aproxima amb rigor l’exèrcit de Catalunya i ens en fa conèixer l’organització, la composició ideològica, el finançament, el paper dels militars, el protagonisme femení, el número d’efectius i la qualitat de les tropes implicades. A través de fonts primàries inèdites, ens descriu l’evolució dels tres principals fronts de batalla −Mallorca, Madrid i l’Aragó−, l’ambient polític a la rereguarda i la relació entre els governs català i espanyol.

DUEÑAS ITURBE, ORIOL i MARTÍN BERBOIS, JOSEP LLUÍS (eds.): La Guerra Civil al territori: Lleida, Tarragona i Girona, [director, Jaume Sobrequés Callicó], Memorial Democràtic, 2017, 562 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/4WEdh. La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després.

FERNÁNDEZ TRABAL, JOSEP;  OLIVÉ OLLÉ, FRANCESC i BESOLÍ MARTÍN, ANDREU [i ALTRES]: Guerra Civil a Catalunya: testimonis i vivències,  Ed. Generalitat, 2007, 397 pàg. Catàleg exposició 70è aniversari del començament Guerra Civil: https://tuit.cat/zlhiL. Catàleg de l’exposició commemorativa del setantè aniversari del començament de la Guerra Civil, realitzada íntegrament amb els documents conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. S’estructura en cinc àmbits expositius i una cloenda, dedicats respectivament als anys d’il·lusió de la Segona República, als fets del 19 de juliol de 1936, a les institucions en guerra, a la vida quotidiana en un país en guerra, i revolució i conflicte militar.

GONZÁLEZ VILALTA,  ARNAU (ed): Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939)  Memorial Democràtic, 2017, 301 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/824F7. El llibre s’ha editat en el marc de l’exposició del Memorial Democràtic que explica com, al llarg de la Guerra Civil, tant els ministeris d’afers exteriors europeus i americans com la premsa internacional estaven convençuts que Catalunya proclamaria la independència, en el context dels moviments de fronteres al continent europeu després de 1917-1919 i de les intenses problemàtiques identitàries del vell món.

HURTADO, VÍCTOR; ALTRES AUTORS: SEGURA, ANTONI, VILLARROYA, JOAN, Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Ed. DAU, Universitat de Barcelona, 2010, 507 pàg. Sinopsi. https://tuit.cat/ARV95. Es descriuen els principals episodis de la Guerra Civil, per poder entendre, posteriorment, a fons, els més de quatre-cents mapes en què apareixen poblacions i localitzacions geogràfiques, la disposició de les tropes, el moviment dels fronts, l’avanç i el retrocés dels exèrcits i les columnes, els bombardeigs, la guerra al mar i la guerra aèria, etc.

LÓPEZ ROVIRA, CARLES: La Conquesta de Catalunya : diari d’operacions de l’exèrcit de Franco, Ed. Base, 2012, 151 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/E6dum. Detalla l’ofensiva militar franquista que va posar fi a la Catalunya republicana durant la Guerra Civil. Recrea els moviments sobre el terreny dia a dia i poble a poble gràcies a l’anàlisi de documentació original dels arxius militars.

MARTÍN RAMOS, JOSÉ LUIS: Territori capital: La guerra civil a Catalunya, 1937-1939. L’Avenç, 2015, 512 pàg. Ressenya de Genís Barnosell: https://tuit.cat/LAHmu. Martín Ramos hi reivindica la recerca arxivística i hemerogràfica, enfront de les memòries dels protagonistes, que considera fruit d’una percepció parcial dels fets si no obertament mentideres o fal·laces. I ho fa també enfront dels tòpics que es van repetint d’obra en obra sense una adequada fonamentació empírica. És el segon volum de dues obres de Martí Ramos.

OLIVA LLORENS, JORDI: L’Estudi del cost humà de la Guerra Civil a Catalunya: procés de recerca, fonts documentals i línies d’investigació (1936-1945), Generalitat de Catalunya. Memorial Democràtic, 389 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/807LI. L’obra es planteja com un balanç ampli i crític sobre el que l’autor anomena «cost humà» del conflicte, un concepte que inclou no només les morts directes al camp de batalla, sinó també la mortalitat entre els refugiats i desplaçats dins el territori català i les morts de catalans a l’exili, especialment a França.

PAGÈS BLANCH, PELAI: Catalunya, la República en guerra : (1936-1939), Ed. Base, 2025, 272 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/3B85d. Partint de les causes i dels antecedents del conflicte bèl·lic, aquesta obra mostra l’evolució política i militar, els conflictes que van enfrontar les diferents forces polítiques del bloc antifeixista, les dissidències que van existir entre els Governs de la República i de la Generalitat, sense oblidar les dificultats de tota mena ─especialment les alimentàries─ que va patir la població durant la guerra; sense passar per alt aspectes més conflictius i polèmics, com la repressió o la persecució religiosa, que es varen produir a la rereguarda catalana.

SAGUÉS SAN JOSÉ, JOAN: Una Ciutat en guerra: Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939); [pròleg, CONXITA MIR CURCÓ], Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2003, 754 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/xmtj2. Estudi sobre la guerra civil a la ciutat de Lleida, sense oblidar els problemes d’abast general que marquen els anys trenta al país i a Europa. La revolució social que superà les autoritats republicanes afectà la vida institucional, política, econòmica i judicial dels lleidatans i alliberà unes pràctiques violentes amb un important component de classe i anticlerical. Durant l’últim any de guerra els lleidatans començarien a conèixer els principis del que seria l’estat franquista a partir de 1939.

SOBREQUÉS CALLICÓ, JAUME, [Dir], DUEÑAS ITURBE, ORIOL [Ed], MARTÍN BERBOIS, JOSEP LLUÍS [Ed]: A 80 anys del cop d’estat de Franco : actes del Simposi “La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939)“, celebrat a Barcelona l’1, 2 i 3 de desembre de 2016, Generalitat, Memorial Democràtic, 2017, 991 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/bqj08. Les actes del simposi comprenen l’estudi, des de diferents angles, de l’acció política i econòmica que va dur terme l’executiu de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil (1936-1939).

SOLÉ  SABATÉ, JOSEP MARIA (Dir): La Guerra civil a Catalunya (1936-1939) [dir. adjunt: JOAN VILLARROYA; coordina: EDUARD VOLTAS], 6 Volums, Ed. 62, 2005-2005. Sinopsi: https://tuit.cat/t5q6U. Volumen 1: Alçament militar i primers mesos de guerra.Volumen 2: Una revolució en plena guerra. Volumen 3: Catalunya, centre neuràlgic de la guerra. Volumen 4: Derrota, ocupació militar i exili. Volumen 5: Els papers de Salamanca. Volumen 6: L’exili.

TARRADELLAS, JOSEP i CASASSAS YMBERT, JORDI (introducció): Crònica de la Guerra Civil a Catalunya. Govern de la Generalitat, Ed. Dau 2008-2009,  2 volums, 1.303 pàg. Sinopsi i entrevista amb l’editor Ton Barnils: https://tuit.cat/lFsib. La crònica narra, dia per dia, els esdeveniments de la guerra i el paper del govern de la Generalitat en cada moment. Els autors són anònims, encara que a la introducció l’historiador Jordi Casassas n’apunti alguns de possibles.

UCELAY DA CAL, ENRIC: La Catalunya populista: imatge, cultura i política en l’etapa republicana, 1931-1939,  La Magrana 1982, 412 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/16qcs. L’obra examina com es va forjar el moviment de masses català durant la Segona República, fent èmfasi en el lideratge de figures com Francesc Macià i Lluís Companys, i com aquests van utilitzar el populisme per definir el marc ideològic nacional.

VILARROYA  FONT, JOAN: Els Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981, 254 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/1r51p. Estudi minuciós dels espantosos bombardeigs a què fou sotmesa Barcelona durant la guerra civil, que ocasionaren milers de morts i ferits. Les conclusions, basades en els documents i en les enquestes orals, són absolutament irrebatibles i mostren fins a quin punt els avions “nacionals” italians o alemanys procedents de Mallorca castigaren Barcelona i altres indrets de Catalunya.