L’exili austriacista

El 17 de març de 2015 tingué lloc la conferència L’exili austriacista a càrrec d’Agustí Alcoberro dins del cicle L’endemà del 1714

Presenta, Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

L’exili austriacista va ser l’abandó forçós d’Espanya d’austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d’Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat l’Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d’Àustria Carles II. Entre 25.000 i 30.000 persones van fugir del govern borbònic. Molts dels exiliats es van refugiar a Viena al costat de l’Arxiduc Carles, qui des de desembre de 1711 era l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el títol de Carles VI.

Un episodi per a molts desconegut, l’exili dels catalans a Àustria després de la pèrdua de la Guerra de Successió rep per fi el tractament que es mereixia de la mà d’Agustí Alcoberro. Amb aquest detallat estudi veurem les peripècies d’uns homes que marxaren a milers de quilòmetres lluny de la seva llar natal per, de manera insospitada fins ara, viure i prosperar a l’Imperi Austríac, on deixaren una empremta que encara avui en dia hom pot sentir en aquelles terres.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la paraula http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/992

Cicle l’endemà del 1714: Repressió i resistència antiborbònica a Catalunya

Dimecres 4 de març de 2015 tingué lloc la conferència Repressió i resistència antiborbònica a Catalunya, a càrrec  de Josep Maria Torras Ribé, catedràtic d’Història Moderna, dins del Cicle L’endemà del 1714

Repressió i resistència antiborbònica a Catalunya

Conferència sobre les operacions militars i polítiques ordenades per Felip V a fi d’aconseguir la derrota i el sotmetiment de Catalunya. La fase final de la Guerra de Successió, és a dir, la guerra franco-castellana contra Catalunya, no va acabar l’11 de setembre de 1714 amb la rendició de la ciutat de Barcelona davant dels exèrcits borbònics, sinó que va continuar en forma de resistència de guerrilles, dirigides sovint per oficials catalans que havien participat en la Guerra de Successió, que lluitaven contra l’ocupació del Principat. Un dels líders guerrillers més famosos va ser Pere Joan Barceló i Anguera, un capità de fusellers que, en resposta a la repressió borbònica, va alçar-se en armes contra les tropes filipistes que ocupaven Catalunya a finals de 1714. Involucrat en les principals guerres que van assolar Europa durant la primera meitat del segle, el Carrasclet va esdevenir un dels principals malsons dels Borbons en el segle XVIII.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la paraula http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/958