Data i hora: Dimarts 6 octubre 2026, 18,30h, Sala Oriol Bohigas. Accés obert, sense inscripció.
Ponents: Giovanni C. Cattini, historiador i professor (Universitat de Barcelona) i Joan Esculies, historiador i professor (Universitat de Vic).
Modera: Ricard Faura, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès i autor del llibre “El complot de Prats de Molló”
Organitza: Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès
Del complot del Garraf als fets de Prats de Molló. Un gir del catalanisme?
Entre el complot del Garraf de 1925 i els fets de Prats de Molló de 1926, el catalanisme viu una etapa de radicalització política marcada per la dictadura de Primo de Rivera, la repressió del catalanisme i l’exili. Dos episodis fallits, però de gran transcendència, que permeten plantejar fins a quin punt es va produir un gir del catalanisme cap a l’acció insurreccional i independentista.
El complot del Garraf, protagonitzat per sectors del catalanisme radical que projectaven un atemptat contra el rei Alfons XIII, i l’intent de Francesc Macià d’organitzar una incursió armada des de França representen dues formes diferents d’entendre la lluita contra la dictadura. Si el primer episodi posa de manifest les tensions i les divisions dins del nacionalisme radical, els fets de Prats de Molló van convertir Macià en una figura de projecció internacional i van contribuir a consolidar el prestigi del seu projecte polític.
La sessió proposa, així, revisar aquests dos episodis més enllà del mite i de la seva lectura posterior: què hi havia realment darrere del Garraf i de Prats de Molló? Quina relació hi havia entre les diferents famílies del catalanisme radical? I, sobretot, van significar aquests episodis un gir decisiu del catalanisme cap a l’independentisme i la via insurreccional?
Giovanni C. Cattini, historiador i professor de la Universitat de Barcelona, és especialista en nacionalisme català i en la dimensió internacional dels moviments polítics. És autor d’El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana, (2009), on a partir d’una investigació en arxius catalans, espanyols i italians, Cattini reconstrueix la xarxa de col·laboracions, delacions i espies que envoltaven el complot. En L’aixecament de Prats de Molló. L’Exèrcit Català de Macià (2021), obra en què amplia la recerca sobre la preparació de l’aixecament, la vigilància diplomàtica espanyola i les xarxes d’informació que van envoltar l’operació. Vegeu l’apunt del Blog d’Història en la sessió impartida per Giovanni C. Cattini.
Joan Esculies, historiador, escriptor i professor agregat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya- ha dedicat bona part de la seva recerca al catalanisme polític, els nacionalismes europeus i els seus dirigents. Entre les seves obres destaquen Joan Selves, de l’alcaldia republicana de Manresa a governar l’ordre públic de Catalunya (2023), una biografia que permet entendre l’evolució del catalanisme republicà en els anys posteriors a la dictadura. I Estat Català (1922-1931). De Prats de Molló a la Generalitat (2022), Fundació Irla. edició no venal. L’obra analitza l’evolució d’Estat Català des de la seva fundació com a “partit-moviment” l’any 1922, emmirallat en el republicanisme irlandès, fins a la seva confluència en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el 1931. També va publicar «Els qui van parlar. La delació separatista del complot de Prats de Molló» a Rubrica Contemporanea, vol. XII, n. 25, 2023, pp. 187-207.
Més informació
Giovanni C. Cattini: Els fets de Prats de Molló (1926), sessió 7a del curs Aula Ateneu Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930), direcció acadèmica: Jordi Roca Vernet; coordinació: Joan Solé Camardons, 21 de maig 2024. Blog d’Història
Joan Esculies: Estat Català, 1922-1931: el partit-moviment independentista que va contribuir al naixement d’ERC. Fundació Irla. Eines núm. 45, 2022. Descarregar PDF
Ricard Faura i Homedes: El complot de Prats de Molló (1r. Premi Enric Borràs d’Història Militar de Catalunya), El Llamp, 1991
