Conferències

Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones

/ historiaab / 1 comentari

La Secció d’Història de l’Ateneu organitza una sessió sobre “Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones” dimecres 20 de gener a les 7 del vespre a la sala Verdaguer

Intervendran: Jordi Martí-Rueda, escriptor i historiador i  Lourdes Prades documentalista i historiadora, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República (UB)

Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu

La història té l’estranya qualitat de reservar alguns capítols en què les raons i les passions conflueixen en un moment efímer i en un minúscul tros de terra. I poques vegades les passions humanes han estat tan intenses com al 1936. La creació de les Brigades Internacionals i l’arribada de 40.000 persones de més de 50 països per lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola n’és l’exemple més rotund.

Des d’aleshores s’ha escrit molt, sobre aquell grup d’homes i dones. Sovint, des de l’oposició més furibunda o des de l’enaltiment. Altres vegades, des de l’academicisme i la voluntat d’explicar. Però s’ha parlat poc de les persones de carn i ossos que van protagonitzar aquest episodi històric.

Sota el títol de “Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones”, l’historiador i escriptor Jordi Martí-Rueda respondrà als perquès que sempre han acompanyat el nom de les Brigades Internacionals i enfocarà el zoom en alguns dels seus protagonistes. Com Oliver Law, que va dirigir el batalló Lincoln i es va convertir en el primer negre de la història dels Estats Units que comandava soldats blancs. I Penny Phelps, una infermera anglesa refinada que a la península Ibèrica hi va trobar el fang i l’amor. I l’alemany Ernst Busch, que va animar la vida cultural del front organitzant un cor de cent veus. I Salaria Kea, l’única dona negra de la Guerra Civil. I George Nathan, un misteriós oficial britànic que es va trobar dirigint una companyia de rebels irlandesos. O Henri Rol-Tanguy, el cap de la resistència francesa, que cinc anys després de la Guerra Civil va dirigir l’alliberament de París vestit amb el seu antic uniforme de brigadista, perquè els parisencs sabessin on havia començat de veritat la Segona Guerra Mundial.

A continuació, la documentalista i historiadora Lourdes Prades, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República (UB), presentarà SIDBRINT.

SIDBRINT és un lloc web sobre les Brigades Internacionals. Es tracta d’un portal de la Universitat de Barcelona en el qual hi participen investigadors de diverses universitats i centres de recerca i hi col·laboren més de 50 especialistes.

Actualment, la documentació existent sobre les  Brigades Internacionals està dispersa en nombrosos arxius, biblioteques i fons particulars d’arreu del món. SIDBRINT es proposa recollir en un únic espai tota la informació disponible i documentar la història personal de cada un dels brigadistes que van venir a lluitar al costat de la República a partir de l’any 1936.

Font: Jordi Martí Rueda : Tocats pel vent. Pagès Editor

SIDBRINT Memòria Històrica Brigades Internacionals

SIDBRINT

Catalunya i Portugal en perspectiva històrica, perifèries peninsulars

/ historiaab / Deixa un comentari

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès  va organitzar la  sessió sobre “Catalunya i Portugal en perspectiva històrica, perifèries peninsulars” dimarts dia 1 de desembre  de 2015 a les 7 del vespre a la sala Jacint Verdaguer.

Intervenen: Flocel Sabaté de la Universitat de Lleida i Luis Adao da Fonseca de la Universitat  de Porto.

Presenta: Carles Santacana, historiador i vocal de l’Ateneu Barcelonès.

Podeu veure el vídeo aquí:

La sessió tractarà sobre l’Espanya que mai va ser, la península Ibèrica des de les seves perifèries, a partir del llibre “Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the periphery”. Aquest llibre és el fruit d’un projecte internacional finançat per la Fundació Europea de la Ciència que tenia per objecte l’estudi de les diferents identitats europees.

Diferents estudiosos catalans i portuguesos analitzaren els elements diferencials i específics de la perifèria de la Península Ibèrica des de l’Edat mitjana fins al segle XIX.

Amb una mirada interdisciplinar, historiadors de la literatura, de la llengua, de les cultures polítiques  i historiogràfiques reflexionen sobre el passat peninsular tractant temes heterogenis com: l’estudi de la península des de la perifèria; la conquista musulmana del nord est peninsular, els orígens de la història catalana i les seves fonts documentals; el naixement  del català escrit i els seus primers textos; el naixement de Portugal i la seva percepció des d’Espanya des de l’edat medieval a la moderna; l’arquitectura i la identitat; la noció de justícia en la Corona d’Aragó; discursos identitaris a Catalunya i Portugal, entre d’altres.

La cronologia arriba fins al final del Segle XIX -començament del Segle XX amb intervencions que reflexionen sobre el passat medieval en la cultura política catalana del Vuit-cents així com el pes de la història en la representació de la nació portuguesa en el mateix període o el pes de l’iberisme en la cultura política del catalanisme.

Aquest volum miscel·lani permet reflexionar sobre la complexa formació d’una identitat que han sobreviscut fins al nostre present.

Font:  Sabaté, Flocel / da Fonseca, Luis Adão (eds.): Catalonia and Portugal. The Iberian peninsula fromt the periphery

Podeu consultar les dades bàsiques aquí: 

75 aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys

/ historiaab / Deixa un comentari

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès rememora la sessió sobre el “75 aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys”

La sessió va tenir  lloc dijous dia 15 d’octubre de 2015  a la sala Oriol Bohigas a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i de Jordi Boixaderas, actor que va fer una lectura dramatitzada de textos del consell de guerra. Presideix l’acte Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès.  Presenta, Joan Solé Camardons, ponent d’Història

Podeu veure el vídeo de la sessió

Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, Jordi Boixaderas, actor que va fer una lectura dramatitzada de textos del consell de guerra.

Una breu història

El 13 d’agost de 1940 va ser detingut –juntament amb el seu nebot Francesc Ballester– a La Baule-les-Pins per la Gestapo, per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l’ambaixada espanyola a França. Segons l’historiador Josep Benet, Companys no va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya, és a dir, la Wehrmacht. Pedro Urraca Rendueles va ser present a l’operació de detenció del president Lluís Companys a Ar Baol-Skoubleg, a la Bretanya, li féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid.

Sigui com sigui, Companys fou portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per “ser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya”. Després de diversos interrogatoris, el 3 d’octubre va ser traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s’ha demostrat de forma il·legal.

El dictamen de Marc Aureli Vila referent a la sentència de mort del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover diu textualment en les seves conclusions:

“La sentència que condemnà a mort al President Companys fou una farsa tràgica i monstruosa en la qual no es respectà la llei escrita ni els Principis Generals del Dret ni el Dret de la Gent. La sentència s’ha de qualificar d’assassinat jurídic. D’aquest delicte en són responsables tots els que intervingueren en el Consell de Guerra i aquells que segrestraren el President a França i aquells que aprovaren tot els que es féu. No es tracta d’un error judicial; es tracta d’un crim dut a terme amb plena premeditació (Apartat 4rt. de l’article 412 del Codi Penal) i en menyspreu d’un home i del poble del qual, En Lluís Companys i Jover n’era el President”.

Font: Josep Maria Figueres: El Consell de Guerra a Lluís Companys. President de la Generalitat de Catalunya, Ed Proa, 1997.

El procés judicial sobre el Sis d’Octubre al President Companys

/ historiaab / 1 comentari

Ja podeu veure i escoltar la sessió per YouTube “El procés judicial sobre el Sis d’Octubre al President Companys” que tingué lloc el dia 6 d’octubre a les 19 h. a la sala Oriol Bohigas, amb Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador, i Jordi Boixaderas, actor. Amb una lectura dramatitzada de textos de la causa judicial. Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Ver veure la sessió cliqueu aquí

Què  fou el Sis d’Octubre ? Aquell vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Mobilitzà una sèrie de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts d’Esquerra Republicana – Estat Català als d’Unió Democràtica o Palestra i als rabassaires. Però quan arribà el moment culminant d’obrir foc contra l’exèrcit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar l’ordre. El govern català i els sectors separatistes s’arronsaren i fugiren per les «clavegueres». Alhora, certs sectors de l’obrerisme marxista —i alguns anarquistes— cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió però que anticipà molts dels escenaris de l’estiu de 1936. Però què era allò: una revolució nacionalista o una revolta social? O només era el reflex català del conflictiu context espanyol i europeu d’entreguerres?

Sovint, la premsa i els comentaristes de les tertúlies de ràdio i televisió reiteren que el nacionalisme-independentisme català està atrapat en la dinàmica del 6 d’octubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que l’encapçalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca d’un horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Però, realment, què succeí en aquella data tan recordada? És tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur? És un exemple o referent ineludible? Hi ha punts de connexió entre 1934 i  l’actualitat?

Font: Arnau Gonzàlez Vilalta, E. Ucelay-Da Cal i M. López Esteve: 6 d’octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, Ed. Base, Històrica Núm.119

http://www.ccma.cat/audio/embed/844638“>Entrevista amb Arnau Gonzàlez Vilalta a Catalunya Ràdio (6-10-2014)

Aspectes estratègics i militars poc coneguts de la Guerra de Successió

/ historiaab / Deixa un comentari

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès us convida a la conferència il·lustrada “Aspectes estratègics i militars poc coneguts de la Guerra de Successió” dimarts dia 22 de setembre a les 7 del vespre a la sala Verdaguer, a càrrec de Francesc Xavier Hernàndez, historiador i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador

Amb F. Xavier Hernàndez, director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials (UB), i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades.

S’hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar, la uniformologia i lògicament les accions que van protagonitzar.

La guerra de Successió (1702-1715) va ser, d’entrada, un conflicte internacional que va afectar la pràctica totalitat d’estats europeus i les seves colònies d’ultramar. El conflicte també va esdevenir ben aviat una guerra civil en el si de la monarquia hispànica. La victòria borbònica va generar una duríssima repressió i un nodrit exili.

Per a Catalunya, com per als altres territoris de la Corona d’Aragó, va suposar, a més, l’abolició de les constitucions i de les institucions de govern pròpies, la fi de l’estat català.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la Paraula (cliqueu l’enllaç) http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1125

El carlisme dins del franquisme (1936-1975). La metamorfosi del carlisme català

/ historiaab / 1 comentari

L’historiador Robert Vallverdú, culmina la seva quadriologia sobre el carlisme català a Catalunya, amb el llibre “La metamorfosi del carlisme català: del Déu, Pàtria i Rei a l’Assemblea de Catalunya (1936-75)”.

A l’acte del dia 17 de juny a les 7 del vespre a l’Ateneu hi intervindrà també Javier Lubelza i Roca, president d’Amics de la Història del Carlisme.

Vegeu l’entrevista a Robert Vallverdú publicada al Núvol. “El carlisme ha incidit en molts aspectes de la nostra vida” http://www.nuvol.com/entrevistes/robert-vallverdu-el-carlisme-ha-incidit-en-molts-aspectes-de-la-nostra-vida/

El llibre tracta d’una època especialment rellevant: la guerra civil, amb les baralles entre carlins i falangistes, el franquisme ­amb les lluites entre els grups carlins profranquistes i antifranquistes­ i els inicis de la transició, quan el carlisme es va desfer després dels embolics dinàstics i de la preponderància del rei Joan Carles.

Entre les principals conclusions destaca el gran esforç del príncep Carles Hug per modernitzar el carlisme. Cal tenir present que des de l’octubre de 1833, quan es varen aixecar les primeres partides carlines fins avui, han passat més de 180 anys i això vol dir dues coses: que el carlisme és el partit més antic d’Espanya i que durant aquests anys les persones han evolucionat i han canviat els costums, la vida, el pensament i l’economia.

Però el carlisme cap als anys seixanta del segle anterior continuava unit al quatrilema del segle XIX (“Déu, Pàtria, Rei i Furs”), mentre que la societat avançava i evolucionava cap a formes més modernes.

Els Borbó-Parma s’adonaren que el carlisme no podia mantenir-se ancorat en el passat i decidiren transformar-lo, actualitzar-lo i adequar-lo als temps moderns, sense renunciar a res del passat. Carles Hug va promoure una espectacular democratització interna i una evolució lògica que el va portar a adoptar el socialisme autogestionari i la participació activa a l’Assemblea de Catalunya i en les plataformes d’oposició al franquisme.

 

Paraules amb geografia i història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts dia 26  de 2015 a les 7 del vespre a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Esteban Calm va impartir la sessió: “Una història particular de les nostres paraules, unes paraules amb geografia i història”

La conferència debat parlarà sobre els nostres mots, testimonis i portaveus de la nostra presència en el món al llarg de la història. El valor patrimonial de la nostra llengua.

Jordi Esteban ens convida a endinsar-nos en l’obra de Joan Coromines per tal de conèixer el recorregut històric i geogràfic que han fet molts mots catalans, i augmentar-ne així el valor i l’estima. Mostrarà un seguit d’exemples que mostren com la nostra llengua és hereva de mil experiències viscudes per generacions i generacions de catalans i promourà l’extensió d’aquests relats entre les persones que s’inicien en l’ús del català, com a proposta altament motivadora i integradora.

“Sabíeu que quiosc és un mot d’origen turc que significa ‘palauet’ i que inicialment es referia al pavelló cobert i voltat de columnes, típic de molts jardins públics i d’avingudes, destinat a l’aixopluc i ocupat sovint per músics i venedors de flors o de diaris?

La transició vista pels franquistes

/ historiaab / 1 comentari

Dimarts 14 d’abril de 2015 a les 19:00 a la sala Verdaguer, la sociòloga Marta Rovira, autora d’un llibre dedicat al tema, va impartir  una conferència La transició vista pels franquistes sobre les arrels de la transició, els seus condicionants i el relat dominant.

Sempre s’ha dit que el preu de la Transició va ser l’oblit del franquisme. Però la Transició no és res més que una gran operació política de memòria, que se sosté sobre uns fonaments que necessiten una revisió crítica. Quines són les arrels de la memòria de la Transició? Quins són els seus condicionants? Per què els líders polítics de la Transició han publicat tantes autobiografies i memòries personals? Quins són els elements que configuren el relat dominant de la Transició? A partir d’aquests preguntes, el llibre s’endinsa en la genealogia d’aquest relat, que ha esdevingut des de l’inici de la mateixa Transició, un comú denominador transmès i assumit per la societat i els partits polítics sense gaire discussió. Ara que la Transició és més criticada que mai, ens cal comprendre qui i com construí aquell relat i per què.

Vida i mort de Charles d’Espagnac : el virrei dèspota de Ferran VII, conegut com a comte d’Espanya

/ historiaab / Deixa un comentari

El dia 9 d’abril de 2015 tingué lloc la conferència Vida i mort de Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, el virrei dèspota de Ferran VII a càrrec de Marcel Fité.

Presenta, Joan Solé Camardons, ponent d’Història

Podeu escoltar l’enregistrament de la conferència http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1022

Conferència de l’escriptor Marcel Fité, autor de Coll de Nargó, sobre la biografia de Charles d’Espagnac. La vida i la mort d’aquest personatge té força relació amb l’Alt Urgell. Per això, Marcel Fité començà a estudiar-lo fa temps, fins que ara presenta les darreres novetats d’aquesta recerca històrica. D’Espagnac va entrar a l’exèrcit espanyol, en el qual arribaria a general. Va lluitar al servei dels Borbons a la guerra Gran i a la del Francès i, amb l’entrada a Madrid el 1812, fou designat governador de la plaça. Més tard, participaria també en la batalla de Vitòria, en el bloqueig de Pamplona (en el qual fou ferit) i en la batalla de Sorauren, entre altres. L’any 1827, Charles d’Espagnac va començar a llaurar la seva imatge sinistra a Catalunya amb la persecució de l’Alçament dels Malcontents. Un cop reprimida aquesta revolta, hi restà com a capità general, càrrec en el qual es va fer famós per la seva crueltat. Fou tan important la reacció popular contra la crueltat del comte d’Espanya que finalment, el 1832, fou rellevat del seu càrrec. Tot i això, el 1838, un cop mort Ferran VII i en ple conflicte carlí, va tornar i es posà al costat dels carlins de Catalunya. La manca d’èxits militars provocà que finalment fos destituït i fugís a França, on fou capturat i empresonat.