Dijous 10 de desembre 18,30h Sala Verdaguer. Accés obert, sense inscripció
Nazisme i qüestió nacional. 2a sessió del Cicle “La Crisi d’entreguerres”
Francisco Morente, historiador, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB
Presenta: Andreu Espasa, ateneista, historiador, professor de la UAB
Nazisme i qüestió nacional
Els tractats de pau que van seguir al final de la Gran Guerra van remodelar profundament el mapa europeu. La desaparició dels Imperis multinacionals va donar pas a la creació de nous estats i al redimensionament d’alguns ja existents. Milions de persones van passar a viure a estats diferents d’aquells dels quals havien estat ciutadans i ciutadanes fins el 1918. Bona part d’elles es van convertir en minories nacionals., i la qüestió d’aquestes minories va ser un dels grans eixos que van condicionar la política internacional a l’època d’entreguerres.
A la conferència s’analitzarà l’origen del problema, la seva presència a Europa als anys vint i trenta, la forma en què Alemanya el va abordar durant l’època de la República de Weimar, els canvis (teòrics, ideològics, polítics) que s’hi van esdevenir amb l’accés de Hitler al poder i com el nacionalsocialisme va instrumentalitzar la qüestió nacional al llarg dels anys trenta per, primer, avançar en la seva política de revisió del Tractat de Versalles i, més endavant, impulsar la política d’expansió territorial que desembocarà (i arribarà a la seva màxima expressió) durant la Segona Guerra Mundial.
Temàtica del Cicle. La Crisi d’entreguerres.
Durant els anys trenta, l’ordre internacional sorgit del Tractat de Versalles va entrar en crisi. A mesura que avançava la dècada, s’accentuava la sensació que el món s’encaminava cap a una nova conflagració bèl·lica mundial. Aquest cicle es proposa revisar la política exterior d’algunes de les grans potències del moment a través de tres eixos: a) la diplomàcia soviètica i de la Komintern – La internacional Comunista – en relació amb la Guerra Civil Espanyola; b) la política exterior nazi davant els conflictes nacionals europeus a partir de l’exemple català; i c) el gran debat geopolític que va tenir lloc als Estats Units abans de Pearl Harbor.
L’ascens del feixisme a l’Europa dels anys vint i trenta del segle passat va transformar el funcionament i la realitat del continent europeu i, també, del conjunt del Planeta. Pràcticament un segle després, i no necessàriament en forma explícita de feixisme, però sí d’extrema dreta, la dinàmica viscuda en el segle passat comença a presentar cada vegada més punts de contacte amb aquelles dècades. Analitzar el motius i les lògiques amb les quals els ciutadans europeus del segle passat van reaccionar davant aquesta nova realitat, esdevé un interessant, i necessari, bagatge per afrontar l’actual ascens de l’extrema dreta a nivell mundial.
Francisco Morente Valero és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) El seu camp de recerca és la dictadura franquista i els règims feixistes de l’època d’entreguerres, amb especial atenció als aspectes culturals, acadèmics i ideològics. Sobre aquestes qüestions ha publicat quatre monografies i un gran nombre d’articles a les principals revistes del camp, ha estat editor/coordinador de vuit llibres d’autoria col·lectiva i ha estat Investigador Principal de tres projectes finançats pels successius ministeris espanyols responsables de ciència.
A més, ha participat com a investigador a una desena de projectes finançats tant d’àmbit europeu com estatal. Entre 2009 i 2019 va coordinar el grup consolidat de la Generalitat (SGR) «Grup d’Estudis República i Democràcia». Ha estat investigador visitant al Rockefeller College of Public Affairs & Policy de la State University of New York, Albany (NY), Estats Units (2012) i al Zentrum für Antisemitismusforschung de la Technische Universität Berlin, Alemanya (2025) Des del novembre de 2024 és vicerector adjunt al Rector per a la Planificació Estratègica de la UAB, i entre 2016 i 2022 en va ser vicerector de Personal Acadèmic.
