Barcelona i el tràfic atlàntic d’esclaus

Dilluns, 28 de Maig de 2018 a les 19:00 – 20:30 tindrà lloc a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) la conferència Barcelona i el tràfic atlàntic d’esclaus a càrrec de Martín Rodrigo Alharilla, historiador i coeditor de Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX) 

Presenta: Josep Lluís Belmonte, antropòleg

Coordina el cicle “Històries de Barcelona”: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història-

Barcelona i el tràfic atlàntic d’esclaus

El tràfic atlàntic d’esclaus va ser un dels principals fenòmens de la història del món durant gairebé quatre segles. Parlem d’una activitat que va implicar tres continents (Àfrica, Amèrica i Europa) i d’un fenomen que va implicar que un mínim de dotze milions i mig d’homes, dones i nens africans fossin carregats en vaixells, entre 1501 i 1866, amb destí a Amèrica (un milió i mig dels quals van morir, per cert, durant la travessa). Una part important d’aquests africans esclavitzats van arribar als principals ports de les possessions colonials espanyoles al Nou Món (Cartagena de Indias, Veracruz, La Habana, Buenos Aires, …).

Durant els segles XVI, XVII i bona part del segle XVIII, el subministrament d’esclaus als dominis espanyols a Amèrica es va desenvolupar sota el règim de licencias i asientos, un sistema que va afavorir, en successives etapes, homes de negoci estrangers (portuguesos, holandesos, francesos, britànics, …). Serà només a partir de 1789, és a dir, quan s’acordi la liberalització total en la importació d’esclaus per les possessions americanes de la Corona espanyola, que qualsevol súbdit de la monarquia hispànica (entre ells, qualsevol català) podrà dedicar-se lliurement a aquesta activitat. I, efectivament, serà a partir d’aleshores quan començarem a trobar (i cada cop més) comerciants catalans dedicats al tràfic atlàntic d’esclaus.

1830_velopassahera_ouidah_royalnavymuseum_ss

Fragata Veloz Pasajera, que era d’un comerciant barceloní (i va protagonitzar una història molt singular, l’any 1832).

Quan Ferran VII accedeixi a les pressions britàniques i il·legalitzi el tràfic d’esclaus (a partir de 1820), la participació catalana en la susdita activitat ja era un fet remarcable. Val a dir que amb la seva il·legalització, el tràfic d’esclaus no va desaparèixer sinó que es va mantenir durant quaranta sis anys més, fins l’any 1866. A més, la desaparició dels comerciants britànics i nord-americans d’aquesta activitat permetria la resta d’agents implicats poder omplir els forats que van deixar. Parlem d’un moment que els dos grans mercats d’esclaus eren Brasil i Cuba.

A l’illa de Cuba hi havia aleshores una important presència de comerciants i hisendats catalans. A més, la portuària ciutat de Barcelona mantenia també una notable relació comercial amb l’Havana i amb els principals ports de l’Illa. Per tot plegat, la Barcelona del segle XIX fou una ciutat estretament vinculada amb el tràfic atlàntic d’esclaus, especialment a partir de la seva il·legalització (en 1820) i amb destí a l’Illa de Cuba. Uns vincles que es van produir de diferents maneres i que han deixat diferents petjades i llegats a la capital catalana. Sense anar més lluny, la mateixa seu de l’Ateneu Barcelonès era el lloc de residencia i des d’on manegava els seus negocis, un comerciant barceloní vinculat al tràfic d’esclaus anomenat Jaume Torrents Serramalera. El que s’intentarà, a la conferencia, és precisament repassar quina va ser la dimensió d’aquesta relació entre Barcelona i el tràfic atlàntic d’esclaus i descriure alguns dels seus llegats.

Martín Rodrigo y Alharilla

Professor Titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats, membre de l’IUHJVV i anterior coordinador de l’MHM. És llicenciat en Filosofia i Lletres (1992) i Doctor en Economia (2000) per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les seves investigacions han estat becades i finançades per diferents institucions i fundacions (Banc d’Espanya, Museu Marítim de Barcelona, ​​Fundació Caja Madrid, Fundació Noguera i Fundació Gas Natural) i forma part, a més, de la Unitat Associada del CSIC del Grup d’Estudis de Àsia i el Pacífic. Integra el consell de redacció de la revista d’història TST, Transports, Serveis i Telecomunicacions i és Secretari de la revista Illes i Imperis, Illes i Imperis.

Les seves línies de treball s’han centrat en la història de l’empresa contemporània a Espanya, en l’estudi de l’activitat naviliera catalana i sobretot en l’anàlisi del sistema imperial espanyol durant el segle XIX, tant en l’espai antillà (Cuba i Puerto Rico ) com en el filipí.

Entre els seus llibres destaquen: Los marqueses de Comillas, 1817-1925. Antonio y Claudio López (Madrid; LID Editorial Empresarial, 2000, Finalista del III Premio LID de Biografía Empresarial); La Casa Ramos, 1845-1960. Más de un siglo de historia marítima (Barcelona, MuseuMarítim de Barcelona, 2005, Finalista del IV Premi d’investigació Josep Ricart i Giralt), i Indians a Catalunya. Capitals cubans en l’economia catalana, Barcelona, Fundació Noguera, 2007.

negreros_y_esclavos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s