La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana

Dijous 18 de novembre a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la conferència: La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer.

Presenta: Narcís Argemí, ponent de la secció d’Història

Ja es pot veure l’acte per YouTube Historia Ateneu

Els tres eixos de la conferència: Democràcia, revolució i l’ofici d’historiador

La conferència homenatge a Josep Fontana pretén subratllar almenys tres dels fronts historiogràfics i metodològics que el mestre Fontana va desenvolupar en la seva llarga trajectòria: Capitalisme i democràcia a càrrec de Gonzalo Pontón; Imperi i revolució a càrrec d’Anna Sallés; i  Nació i l’ofici d’historiador a càrrec de Borja de Riquer.

Capitalisme i democràcia (a càrrec de Gonzalo Pontón)

Prenent com a base el llibre pòstum de Josep Fontana Capitalisme i democràcia 1756-1848, es tracta de fer un recorregut històric sobre els conceptes de pobresa i desigualtat que van ser una constant de les preocupacions de Fontana al llarg de tota la seva obra. Els inics de la Revolució industrial a finals del segle XVIII, les organitzacions obreres i les revolucions del XIX i les grans crisis del capitalisme al segle XX  (el crash de 1929, la fi del combustible barat als 1973 i 1979, la Gran Recessió de 2007) serien els punts destacats d’aquesta intervenció.

Gonzalo Pontón, historiador, editor, fundador de l’editorial Crítica, conseller delegat del grup Grijalbo-Mondadori i director de l’àrea universitària del Grup Planeta, ha estat president de la Cambra del Llibre de Catalunya. El 2007 va rebre el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural. El 2011 va fundar l’editorial Pasado&Presente, i ha estat director del Gran Diccionari Enciclopèdic Grijalbo. El 2017 va escriure el seu primer llibre, La lucha por la desigualdad: una historia del mundo occidental en el siglo XVIII, que fou guardonat amb el Premi Nacional d’Assaig. També ha escrit España. Una historia de todos nosotros desde el neolítico hasta el coronavirus (2021). Ha editat al voltant de 2.000 llibres, la meitat de temàtica històrica. És el principal editor dels llibres de Josep Fontana.

El segle de la revolució (a càrrec d’Anna Sallés)

Pren com a base els dos grans llibres de Josep Fontana dedicats al segle XX: Por el bien del imperio i El siglo de la Revolución. Serà una reflexió sobre la interpretació que fa Josep Fontana de la història dels cent anys que va des de la Revolució soviètica fins als nostres dies, amb especial atenció a la guerra freda, a l’equilibri de la por que va fer possible durant les dècades posteriors a la segona guerra mundial el desenvolupament de l’estat del benestar, l’ensulsiada de l’imperi soviètic i la represa d’un capitalisme que ja no és industrial, sinó financer i rendista.

Anna Sallés, historiadora i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves recerques s’han centrat en el període de la República i de la guerra civil, i també s’ha interessat per la Revolució Russa. Destaca el llibre fruit de la seva tesi doctoral Quan Catalunya era d’Esquerra (1986). També és autora de distintes síntesis i obres de divulgació sobre aquest període històric, com “De la monarquia a la República 1930-1931”, dins el volum VI de la Història de Catalunya de l’editorial Salvat (1979), i La República i la guerra civil (1992), caracteritzades per ser escrites amb un estil àgil i rigorós. Entre el 1976 i el 1978, dirigí “Documents. 1931-1939”, una col·lecció de fascicles monogràfics sobre la República i la guerra civil a Catalunya, i realitzà l’estudi introductori de l’edició del Resum d’història del catalanisme d’Antoni Rovira i Virgili (1983). D’altres estudis seus són: “El sistema parlamentario durante la Segunda República”, dins Hispania (1995) i “El Mur i la història. Alguns elements sobre la polèmica sobre els orígens de la revolució russa i els primers anys del govern bolxevic”, dins Una historia abierta. Homenaje al profesor Nazario González (1988).

L’escola de Vicens Vives: Josep Fontana i la nació catalana (a càrrec de Borja de Riquer)

Es tracta de fer una breu genealogia de Josep Fontana, recordant el marc universitari en què es va formar i la influència de Jaume Vicens Vives que, juntament amb Ferran Soldevila i Pierre Vilar, van ser  els tres mestres reconeguts de Josep Fontana.  D’aquí van sorgir els tres grans camps historiogràfics als que Fontana va dedicar el seu treball: la història econòmica, l’ofici d’historiador i la història de Catalunya, de la qual és un exponent cabdal el seu llibre La formació d’una identitat: Una història de Catalunya.

Borja de Riquer ha escrit l’article “1931. Josep Fontana. L’historiador que feia pensar la gent” a Vides Catalanes que han fet història. Borja de Riquer (director), edicions 62, Barcelona, 2020 (pàg. 940-946).

Borja de Riquer i Permanyer, historiador, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la UAB, especialista en història del catalanisme i del franquisme. Ha publicat entre d’altres la seva tesi doctoral, Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), Les eleccions de Solidaritat Catalana a Barcelona (1972), El franquisme i la transició democràtica. 1939-1988 (1989), amb J.B. Culla, setè volum de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i Epistolari polític de Manuel Duran i Bas (corresponència entre 1866 i 1904) (1990).

Ha dirigit l’obra Història de la Diputació de Barcelona (1987-88). El 1992 presentà al Primer Congreso de Historia Contemporánea de España la ponència Nacionalidades y regiones en la España Contemporánea. Reflexiones, problemas y líneas de investigación sobre los movimientos nacionalistas y regionalistas. Aquesta ponència causà un impacte notable i es publicà a Itàlia (Passato e presente, 1993), França (Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, 1994) i Espanya (Historia Social, 1994). Ha dirigit l’obra en dotze volums Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (1995-99), ha codirigit Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006).  També ha publicat  L’últim Cambó (1936-1947) (1996), Memòria de Catalunya: del retorn de Tarradellas al pacte Pujol-Aznar (1997, Francesc Cambó. Entre la monarquia i la República (1930-32) (2007), La dictadura de Franco (2010, novè volum de la Historia de España dirigida per J. Fontana i R. Villares) i Alfonso XIII y Cambó. La monarquia y el catalanismo político (2013). Ha estat director del volum Història mundial de Catalunya (2018), que reuneix més d’un centenar d’episodis de la història de Catalunya de repercussió internacional. Amb una orientació similar, dirigí Vides catalanes que han fet història (2020), un volum que recorre la història de Catalunya a través d’un centenar llarg de biografies de personatges destacats. Ha codirigit La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar (2017).

Josep Fontana i Lázaro

Barcelona, Barcelonès, 20 de novembre de 1931 — Barcelona, Barcelonès, 28 d’agost de 2018

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans (1951-54), impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer. Llicenciat en lletres (1956) i doctor en història (1970) per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool (1956-57) i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona (1957-66). Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic d’història econòmica a la de València (1974-76) i, des del 1976, de nou a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou vicerector (1976-78) i degà (1981-83) de la Facultat de Lletres. 

El 1990 passà a la Universitat Pompeu Fabra, en la fundació de la qual participà i d’on fou catedràtic fins a la jubilació l’any 2001, que en fou nomenat catedràtic emèrit. Fou el principal fundador, l’any 1992, de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives d’aquesta universitat, que dirigí fins el 2001 i al qual donà l’any 2011 el seu arxiu personal de més de 37.000 documents. Dirigí també la col·lecció “Jaume Caresmar”, editada per aquest institut.

Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila, Jaume Vicens i Vives i també de Ramón Carande, introduí les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirades en bona part pel marxisme, entre els quals hi ha l’escola dels Annales, Eric Hobswam, Edward Thompson, George Rudé o Aleksandra Lublinskaja. A partir del concepte d’història total formulat o exemplificat per l’obra dels autors anteriors, maldà per construir una explicació de la història coherent i interrelacionada en els seus diversos vessants.

Gran part de les seva recerca estigué dedicada a l’anàlisi dels models de transició de l’Antic Règim cap al capitalisme i, d’una manera monogràfica i molt acurada, estudià la formació del mercat peninsular, les revolucions del 1820 i el 1868 a Espanya i a Catalunya i, sobretot, les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic.

Entre una llarga bibliografia es destaquen La vieja bolsa de Barcelona, 1815-1914 (1961), La revolució de 1820 a Catalunya (1961), Aribau i la indústria cotonera a Catalunya (1963), la seva tesi doctoral La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (1972), Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973), Hacienda y estado, 1823-1830 (1974), La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845) (1977), La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979), Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982), Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de Independencia 1808-1814 amb Ramon Garrabou (1986) i La fi de l’Antic Règim i de la industrialització (1988).

Col·laborà en obres col·lectives, com ara la Historia agraria de la España contemporánea (1986), dirigida per A. García Sanz i R. Garrabou, dirigí, entre altres obres, la Història universal Planeta (1991-94) i tingué cura del volum X d’aquesta mateixa obra, L’època de les revolucions, així com de la direcció del volum V de la col·lecció Història de la cultura catalana, dirigida per Pere Gabriel, Naturalisme, positivisme, catalanisme. 1860-1890 (1995).

Des de la dècada de 1990, la seva obra prioritzà la reflexió historiogràfica de perspectiva àmplia, la metodologia i els reptes i condicionants de les ciències històriques, com també l’anàlisi de les qüestions polítiques i socials més rellevants del món contemporani: La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992) i Europa ante el espejo (1994); i la història de la historiografia i la metodologia de la història: Introducció a l’estudi de la història (1997), La història dels homes (2000), La construcció de la identitat (2005) i L’ofici d’historiador (2010). Posteriorment publicà Por el bien del Imperio. Una historia del mundo (2011), vasta panoràmica de la guerra freda i les seves conseqüències en el món d’avui; El futuro es un pais extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013); La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014), que rebé el premi Crítica Serra d’Or d’humanitats (2015), i El siglo de la revolución: Una historia del mundo desde 1914 (2017).

A banda, el 2008 publicà el volum divulgatiu La guerra del Francès. L’any 2001 es començà a editar la seva obra completa, i pòstumament es publicà  La crisi com a triomf del capitalisme (2018).  

El 2002 l’Ajuntament de Barcelona li concedí la Medalla d’Or al mèrit cultural, el 2003 rebé el premi Narcís Monturiol, el 2006 la Creu de Sant Jordi, el 2007 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura i el 2018 amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. Nomenat doctor honoris causa per la Universidad Nacional del Comahue (Argentina) el 2002 i  per la Universitat Rovira i Virgili (2010).

Fou membre del Consell de Recerca de l’Institut Universitari Europeu, de Florència; avaluador dels Starting Grants de la Comissió Europea de Recerca, de Brussel·les i president de l’Associació d’Història Econòmica Espanyola, i formà part del consell editorial de diverses revistes internacionals.

Cal destacar també, estretament lligada a la professió d’historiador, la seva implicació en nombroses iniciatives polítiques, culturals i cíviques dirigides a la transformació social, objectiu clarament alineat amb els valors de l’esquerra en un sentit ampli, que durant molts exercí especialment des de la militància en el PSUC (on s’afilià el 1957). Copartícip en la fundació de l’òrgan d’aquest partit, Nous Horitzons (on signava amb el pseudònim de Ferran Costa), fou també impulsor i col·laborador de les revistes d’història Recerques, Taula de canvi i L’Avenç, a banda d’escriure multitud d’articles, pròlegs i col·laboracions, fer conferències arreu, participar en seminaris, etc. S’implicà també en l’ensenyament, i propugnà una pedagogia de la història en què prevalgués l’esperit crític en detriment de l’aspecte merament memorístic i, en el cas de l’Estat espanyol, denuncià les versions oficials de la història pel seu conservadorisme, pel menysteniment de la plurinacionalitat i pel nacionalisme espanyol imposat sobretot des de la dreta. Participà també en diversos projectes editorials successivament vinculats a Ariel, Crítica i Eumo Editorial. El 2015 tancà la llista de Barcelona en Comú en les eleccions municipals.

Llista bibliogràfica “Josep Fontana” a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) i la Secció d’Història han preparat una Bibliografia “Josep Fontana” amb les obres d’aquest autor disponibles a la BAB i que conté  també altres obres prologades o amb la intervenció de Fontana, l’enregistrament d’actes amb la seva participació o sobre la seva obra a l’Ateneu Barcelonès.

Es pot consultar al blog d’Història de l’Ateneu Barcelonès aquí.

Més informació d’actes organitzats per Amics de la Història

També podeu veure el contingut de tres tertúlies sobre llibres de Josep Fontana organitzades per Amics de la Història:

La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Tertúlia d’Amics de la Història, 16 de novembre 2015

El millor homenatge és llegir els seus llibres, Tertúlia d’Amics de la Història sobre Josep Fontana, 22 d’octubre de 2018

L’ofici d’historiador i Por el bien del imperio. Tertúlia d’Amics de la Història sobre dos llibres de Josep Fontana, 5 febrer 2019

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s