Dilluns 8 Novembre de 2021 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la tertúlia: La premsa i la Segona República, el cas del diari El Diluvio, amb Gil Toll, periodista i professor associat a la UAB i autor del llibre “El Diluvio”, la prensa y la Segunda República.

Presenta: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història

Inscripció obligatòria a amicsdelahistoria2015@gmail.com       

La Premsa i la Segona República, el cas del diari El Diluvio

La premsa va ser decisiva en la proclamació de la República a Espanya amb la creació d’un ambient polític de crítica a la monarquia que es va aguditzar l’any 1930. Un cop assolit el canvi de règim, els diaris van viure un gran auge de vendes per l’interès del públic en l’esdevenidor polític. Conscients del poder de l’opinió pública, els sectors dretans es van moure amb rapidesa per guanyar posicions en l’àmbit de la premsa amb operacions de compra de destacades capçaleres.

A Barcelona, el diari republicà de referència era El Diluvio, nascut el 1858 sota el nom d’El Telégrafo. Defensava el republicanisme federal, però a les seves pàgines també es donava bona acollida a les reivindicacions obreres i hi havia punts de contacte amb totes les forces progressistes de l’època i les expressions culturals d’avançada, com la maçoneria o l’esperanto.

El Diluvio va veure en Esquerra Republicana i Francesc Macià l’opció adequada per aconseguir la República Federal i transformar el país. Va ser l’únic diari que va donar suport a aquesta candidatura a les eleccions municipals de 1931.

El diari era un ferm partidari de la unitat de les candidatures republicanes a les eleccions per afrontar el sistema d’elecció majoritari. A la convocatòria d’eleccions generals de 1933, davant la divisió republicana, va proposar als electors una llista de selecció amb candidats de diferents opcions.

Quan va morir Francesc Macià, el diari va apostar per Lluís Companys com a relleu en una sèrie d’articles que van tenir ressò a la resta de la premsa de la ciutat. Companys havia estat col·laborador del diari i la seva elecció va ser rebuda amb eufòria per la Redacció.

El Diluvio, en canvi, va criticar Companys després del 6 d’octubre. El diari va ser suspès durant més d’un mes i després sotmès a censura prèvia. La relació amb Companys es va reprendre amb entrevistes a la presó de Cadis i una campanya de gran suport al Front d’Esquerres a les eleccions de febrer de 1936.

Durant la guerra el diari es va mantenir fidel a la República i va aconseguir seguir amb la mateixa direcció fins 1938, quan el govern de la República va imposar la intervenció de la UGT. La major part dels periodistes van sortir a l’exili un cop acabada la guerra, els pocs que es van quedar van ser empresonats, com ho va ser l’editor, Manuel de Lasarte, que va morir a la Model setmanes després d’ingressar.

El nostre tertulià convidat, Gil Toll

Periodista, màster en estudis Internacionals i doctor en Història. És professor associat de la UAB. Treballa als serveis informatius de TV3 en l’àmbit de la informació econòmica i és secretari de l’Associació Casa de la Premsa.

Ha publicat entre altres:

• El Diluvio, la prensa y la Segunda República, Icaria editorial, Antrazyt, 2021.
• Heraldo de Madrid. Tinta catalana para la II República espanyola, Editorial Renacimiento, 2013.
• Edita el digital www.heraldodemadrid.net “Periodismo e Historia del siglo XX”
• Director del documental Heraldo de Madrid ¡Viva el periodismo libre!