Riego a Amèrica. De la constitució a la independència mexicana de 1821

Dijous dia 25/11/2021 – 18:30 a la sala Oriol Bohigas tindrà lloc la conferència Riego a Amèrica: de la constitució a la independència mexicana de 1821 a càrrec de Rodrigo Moreno i Andreu Espasa, recercadors acadèmics i professors de la Universidad Autónoma Nacional de México (UNAM)

Primera sessió del Cicle sobre el Bicentenari de les Independències Hispanoamericanes

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la Secció d’Història

Acte en directe amb la intervenció de Rodrigo Moreno, investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas i professor de la Universidad Autónoma Nacional de México, que parlarà des de México en directe i en castellà. També intervindrà Andreu Espasa de la Fuente, acadèmic i professor de la UNAM que introduirà breument l’acte des de Barcelona.

Accés obert. Es podrà veure en directe https://www.ateneubcn.org/endirecte

De la constitució a la independència mexicana de 1821

La sessió oferirà una mirada crítica a l’etapa definitiva del procés independentista mexicà a partir dels vincles, les implicacions i les conseqüències del restabliment de la Constitució de Cadis el 1820, propiciada pel pronunciament del general Rafael de Riego. Un apropament històric, amb motiu de la commemoració del bicentenari de la independència mexicana, durant el qual s’analitzarà l’impacte en la societat i la política espanyola i americana.

El 24 de febrer de 1821 Agustín d’Iturbide, va donar a conèixer a Iguala el Plan de Independencia que incloïa, entre altres, aquests tres principis o garanties:

  • La religión de la Nueva España es y será la Católica Apostólica Romana sin tolerancia de otra alguna
  • La Nueva España es independiente de la antigua, y de toda otra potencia aun de nuestro continente
  • Todos los Habitantes de la Nueva España sin distincion alguna, de Europeos, Africanos, ni Indios, son ciudadanos de Esta Monarquia, con opcion á todo Empleo, segun su merito y virtudes.

Per protegir-lo i per l’èxit de l’empresa naixia en aquest mateix document El Ejército de las Tres Garantías.

Se formara un exercito protector que se denominara de las Tres Garantias, por que baxo su proteccion toma:

  • lo primero la conservacion de la Religion C. A. R. cooperando de todos los modos que esten en su alcance, para que no haya mescla alguna de otra secta, y se ataquen oportunamente los Enemigos que puedan dañarla.
  • Lo segundo la Independencia bajo el sistema manifestado.
  • Lo tercero la union intima de Americanos y Europeos; pues garantizando bases tan fundamentales de la felicidad de N. E. antes que consentir la infraccion de ellas se sacrificará dando la vida del primero al ultimo de sus individuos

Set mesos més tard un important contingent de la Trigarancia va entrar triomfalment a la ciutat de Mèxic i va donar peu a l’elecció formal de l’Imperi Mexicà com a entitat política independent.

Vegeu el text original del Plan de  Iguala o Plan de Independencia   

Retrato póstumo del Ejército Trigarante pintado por Ramón Sagredo para adornar el Salón Iturbide del entonces Palacio Imperial mexicano.

El llibre de Rodrigo Moreno La trigarancia. Fuerzas armadas en la consumación de la independencia. Nueva España, 1820-1821,  estudia aquest procés fonamental recuperant el context històric que li va donar vida, és a dir, el restablert règim constitucional a Nueva España de 1820 i 1821 i proposa l’anàlisi detallada del moviment trigarante com a conflicte bèl·lic. D’aquesta manera, la investigació busca renovar l’entesa d’aquest peculiar, fascinant i contradictori procés històric conegut com “la consumació de la independència de Mèxic” en el marc de la crisi de la monarquia espanyola i del sorgiment dels Estats nacionals des de la perspectiva d’un dels protagonistes col·lectius: les forces armades. El llibre es pot descarregar aquí

La Independència de Mèxic

La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d’un procés polític i social d’emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l’Imperi Espanyol. Després de tres segles sent part d’Espanya, alguns habitants del Virregnat de la Nova Espanya van començar a exigir la independència del territori continental. Al començament del s. XIX aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la Ciutat de Mèxic.

El conflicte va durar almenys onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar a Dolores, en aquesta població Miguel Hidalgo convocà els assistents a aixecar-se contra el mal govern, en un acte conegut com a Grito de Dolores (16 de setembre de 1810) i es considera l’inici de la guerra per la independència mexicana. Després l’encapçalà José María Morelos i més tard es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l’exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud.

Més tard, el coronel reialista, Agustín de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i ho va provar, sense èxit, amb el virrei. Finalment, es va consumar la independència de Mèxic, d’una manera pacífica, amb l’entrada de l’Exército de las Tres Garantías a la capital de México, el 27 de setembre de 1821. Espanya, però, no va reconèixer oficialment el nou país fins el 28 d’abril de 1836. El territori continental independent es va convertir en una monarquia constitucional anomenada Imperi Mexicà.

Rodrigo Moreno Gutiérrez,

  • Investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas (UNAM), doctor en Història, i professor de l’asignatura “Independencias Iberoamericanas, licenciatura en Historia de la UNAM”.
  • Les principals línies d’investigació: “Historia social de la guerra de independència; Independencia de México; i Independencias iberoamericanas”.
  • “Premio Ernesto de la Torre Villar en el área de Investigación Histórica sobre la Independencia de México, otorgado por el Instituto Nacional de Estudios Históricos de las Revoluciones de México, 2015”
  • Publicacions  de Rodrigo Moreno
  • La trigarancia. Fuerzas armadas en la consumación de la independencia. Nueva España, 1820-1821, México, UNAM, Instituto de Investigaciones Históricas, 2016.
  • Capítol: “200 años de los Sentimientos de la Nación: valoración y vigència” a Sentimientos compartidos: el contexto hispanoamericano de los Sentimientos de la Nación, Universidad Anáhuac México Sur, 2015
  • Intendentes e Independencia: militarización y control regional en la revolución de Nueva España” a  Territorialidad y poder regional de las intendencias en las independencias de México y Perú, Fondo Editorial del Congreso del Perú, 2019

Andreu Espasa de la Fuente

  • Investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas (UNAM), doctor en Historia Comparada, Política y Social, Universitat Autònoma de Barcelona; Área de investigación: Historia Moderna y Contemporánea
  • Professor de la asignatura “Historia de Estados Unidos”, licenciatura en Historia, Facultad de Filosofía y Letras, UNAM; Profesor del seminario temático “Capitalismo y democracia durante la Gran Depresión”, posgrado en Historia, UNAM
  • Principals línies d’investigació: Orígenes del neoliberalismo en México y EUA; Historia de la Era Keynesiana en México y EUA
  • Premio Extraordinario de Doctorado de 2014, Universidad Autònoma de Barcelona
  • Llibre: Historia del New Deal. Conflicto y reforma durante la Gran Depresión, Madrid, Libros de la Catarata/Universidad de Alcalá, Instituto Franklin, 2020.
  • Llibre: Estados Unidos en la Guerra Civil española, Madrid, Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Históricas/Libros de la Catarata, 2017

Més informació (una visió de la premsa espanyola)

200 Aniversario: Riego, el hombre que no quiso ser Napoleón, Francisco Martínez Hoyos, La Vanguardia 01/01/2020

Rafael de Riego conducido por los realistas a la cárcel de La Carolina. (Dominio público)

200 Aniversario: La independencia de México: una guerracivil, Francisco Martínez Hoyos, La Vanguardia, 16/09/2021

Los otros relatos detrás de los 200 años de independencia de México,Camila Osorio,El País26-09-2021

Mural ‘Retablo de la independencia’ del pintor Juan O’Gorman. INAH

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s