Dimecres 15 de febrer de 2023 a les 18.30h a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la conferència La República Federal o la darrera revolució del segle XIX, a càrrec de Jordi Roca Vernet, historiador i professor de la Universitat de Barcelona.

Acte en ocasió dels 150 anys de la proclamació, l’11 de febrer de 1873, de la Primera República a Espanya.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la Secció d’Història

Podeu veure tota la conferència aquí

Imatge principal: Les repúbliques del món (amb gorres frígies), França, Estats Units o Suïssa entre altres, rendeixen honors a la Primera República Espanyola, mentre les monarquies la repudien. Revista La Flaca (1869 – 1876) Autor: Tomás Padró (1840-1877) (by Rockger21)

La República Federal o la darrera revolució del segle XIX

Text de Jordi Roca Vernet (Universitat de Barcelona)

La I República Espanyola (1873-1874) fou la darrera revolució europea del segle XIX i va tancar el cicle, iniciat per La Comuna de París el 1871, de les revolucions socialitzants que es resistien a la consolidació de l’Estat Liberal constitucional, centralitzador, autoritari i antidemocràtic. També s’oposaven al triomf d’un sistema econòmic capitalista que tendia a la concentració del capital i alhora limitava la legislació laboral i la legalització de sindicats.

El règim de la Restauració (1875-1931) s’aixecà sobre la construcció d’una representació de la República Federal associada al caos, la violència, la fragmentació de la sobirania i la divisió nacional, fet que comportà que aquest horitzó polític desaparegués de la reivindicació dels moviments socials, que preferiren optar per la vaga general revolucionària o per una ambigua revolució.

La repressió de La Comuna va portar a Barcelona i a d’altres ciutats del llevant espanyol a diversos comunards, però fou el seu espantall, quan es desencadenà la revolta cantonal (estiu de 1873), allò que més influí entre les elits i els observadors internacionals. A Barcelona, des de la proclamació de la República, es mantingué latent un clima de tensió entre els republicans federals intransigents i les autoritats centrals de la República, que no va arribar a esclatar per la confiança entre els líders republicans de Barcelona i Madrid. La dissolució de diverses unitats de l’exèrcit, la formació d’unitats de cossos francs i de la milícia que depenien d’autoritats locals o de la diputació, i l’extensió del conflicte carlí generaren una atomització de les forces militars que donaren una sensació de fragmentació del monopoli militar.

Imatge 1 “Barcelona, ​​proclamació de la República, aspecte de la plaça de Sant Jaume el matí del 21 de febrer “. La Ilustración Española y Americana 17. Dibuix de Josep Lluis Pellicer  (1842–1901)  

La República fou obstinadament federal a Barcelona tot i la divergència de significats que li atorgaren al terme. El catalanisme recollí tot aquell ventall de significats, des d’un federalisme regionalista que no volia alterar la unitat de la nació espanyola, a un federalisme que es volia construir des de baix a través dels pactes entre individus i posteriorment entre localitats, i amb una projecció social sense donar res per establert. L’horitzó era la República Federal Social, però calia vèncer els recels i les desconfiances entre els federals intransigents i els obrers internacionalistes enfront d’un ritme lent d’implantació de la República Federal des del govern.

Imatge 2: Tomás Padró (1840-1877) per a La Flaca, 1873 (1869-1876). By Rockger21. Caricatura de la República publicada a La Flaca el 1873. Pi i Margall es veu desbordat pel federalisme, representat en figures infantils vestides amb els diferents vestits regionals, mentre Castelar intenta posar ordre instruint els alumnes.

Alhora, també era convenient apaivagar les pors que generaven els canvis revolucionaris entre les elits econòmiques, l’església i els sectors conservadors. S’assegurava l’ordre públic per evitar atacs anticlericals, antifiscals o contra la propietat, i alhora s’organitzava la lluita armada contra els carlins. Ara bé, les amenaces a la República es multiplicaren a mans de conspiradors civils i militars, i els seus defensors cada cop eren menys. L’esfondrament de la República s’associà a l’ascens de l’autoritarisme, el centralisme i el militarisme per afrontar les amenaces que l’assetjaven. La monarquia preferí esperar per a la seva Restauració a fi que el general Francisco Serrano resolgués militarment alguns d’aquells conflictes durant el seu interregne.

Jordi Roca Vernet

Professor de la Universitat de Barcelona; Llicenciat en Història Moderna i Contemporània (UAB). Doctor en Història (UAB); Coordinador del Màster d’Història Contemporània i Món Actual (UB)

Tesi: Política, liberalisme i revolució: Barcelona, 1820-1823, 2007 (Premi Extraordinari).

Línies de recerca: Història cultural i social de la política durant el segle XIX. Història del primer constitucionalisme i del parlamentarisme liberal. Història del federalisme i del republicanisme.

Darrer tema de recerca: Història dels processos de nacionalització i dels projectes de nació liberal. Història dels rituals polítics a l’espai públic urbà durant els segles XIX i XX. Història dels espais de la política des d’una perspectiva cultural i geogràfica.

Publicacions de Jordi Roca Vernet

Portal Recerca: https://portalrecerca.csuc.cat/orcid/0000-0002-0148-257X

Dialnet: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=779080

Bibliografia sobre la Primera República

Vegeu el Recull bibliogràfic que ha preparat la Secció d’Història i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès aquí.

Imatge 3; Al·legoria de la proclamació de la Primera República Espanyola, Publicat originalment a “La Flaca” vol. 2, núm. 055 (6 de març de 1873). Juan Vázquez, litògraf; Autor: Tomàs Padró Pedret  (1840–1877). Col·lecció Biblioteca de Catalunya