Any: 2026

Mig-segle de política catalana, 1975-2025. Tertúlia Amics de la Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 2 de març a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Mig-segle de política catalana, 1975-2025.

Tertulià convidat: Josep Maria Muñoz, historiador i autor d’Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025.

Presenta: Joan Solé Camardons, cap de la secció d’Història

La tertúlia disposa de 35 places amb prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu

Inscripció tancada.

Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025

En l’últim mig segle, Catalunya ha viscut quatre intents de fer que el reconeixement de la seva identitat nacional i del seu dret a l’autogovern anés acompanyat d’una nova configuració de l’Estat espanyol. El balanç no pot ser, tanmateix, gaire falaguer.

De la promesa que semblava obrir la Transició fins al Procés independentista, passant per l’autonomisme de Jordi Pujol i el federalisme de Pasqual Maragall, el catalanisme polític ha topat amb el mur de la realitat d’una Espanya que s’ha construït en una altra direcció. Un trajecte que l’ha portat a la fase melancòlica actual.

Aquest assaig és un intent de repensar la política catalana recent, per a la qual proposa una interpretació diferent de l’habitual. I és, al mateix temps, una invitació a comprendre el passat per conèixer el present.

Ressenyes sobre el llibre de J. M. Muñoz

Article d’Ignasi Aragay a Ara, 29 d’octubre de 2025.

Entrevista a VilaWeb, 4 de novembre de 2025.

Conversa entre Josep Maria Muñoz i Jordi Amat, moderats per Bernat Puigtobella, Núvol, 20 de novembre de 2025.

Entrevista a La Finestra, Olot Televisió, 27 de novembre de 2025.

Ressenya de Gustau Muñoz a elDiario.es, 2 de desembre de 2025.

Entrevista a La Selva (TV3), 2 de desembre de 2025.

Ressenya de Josep Maria Fonalleras a El Periódico, 10 de desembre de 2025.

Entrevista a Públic, 10 de desembre de 2025.

Entrevista de Pere Bosch i Cuenca a El Punt Avui, 13 de desembre de 2025.ç

Entrevista al diari Ara, 27 de desembre de 2025.

Ressenya a Quadern d’El País, 23 de gener de 2025.

Més informació disponible a l’Ateneu Barcelonès

Josep Termes: Catalunya avui: el llegat de la història. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Primera conferència del cicle “Catalunya demà” en la qual Josep Termes parla sobre els problemes de la història catalana i com afecten l’actualitat [1983].http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/144

Francesc Vallverdú: La normalització del català: situació i perspectives. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Anàlisi sociolingüística a partir dels cens de la ciutat de Barcelona. Es destaca l’existència d’una comunitat molt heterogènia lingüísticament, caracteritzada per l’existència de quatre grans grups: els que tenen el català com a llengua de ple ús; els que parlen habitualment català, però fan servir el castellà com a llengua alta (diglòssia); els que parlen català, però se senten més còmodes escrivint en castellà, i els que només parlen castellà i no entenen el català. S’observa un ús públic del català minoritari i desigual. La problemàtica pertanyent a la voluntat, els efectes de la integració lingüística dels immigrants, la televisió i el seu ús a l’escola marcaran en bona part l’èxit de la normalització del català. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/21

Juan Luís Cebrián: El futuro de Cataluña visto desde España. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Conferència pertanyent al cicle “Catalunya demà” organitzat per la secció de Ciències Morals i polítiques de l’Ateneu Barcelonès, en la qual l’autor parla sobre la prospectiva catalana segons els espanyols. Presentació en català, conferència en castellà. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/20

Pasqual Maragall: [Conferència de l’]Alcalde de Barcelona. Ateneu Barcelonès, 1985. Sinopsi: Conferència de Pasqual Maragall sobre el que ha de ser Barcelona en un futur, com a capital catalana i com a ciutat europea. Estableix la necessitat de dotar la ciutat d’infraestructures, d’equipaments, de recuperar espais. Dibuixa el que ha de ser el model de ciutat en el futur, el paper dins de Catalunya i les perspectives que se li obrien com a ciutat candidata als Jocs Olímpics, així com del fet de tenir competències polítiques en matèria de sanitat i d’organització territorial. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/46

Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 10 de febrer a les 18.30h, sala Verdaguer: Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa amb Xènia Dyakonova, poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura

Presenta: Josep Llop de la Secció d’Història

Accés obert sense inscripció

Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa

Text de Josep Llop partir de la informació d’El conte de l’alfabet, L’Avenç, 2022

El mot d’origen rus intel·liguèntsia s’utilitza sovint per referir-se al conjunt d’intel·lectuals d’un país. En realitat, però, la paraula original fa referència a un finíssim substrat social que es caracteritza no només per compartir unes inquietuds intel·lectuals, sinó també, i sobretot, uns principis ètics. 

El concepte intel·liguèntsia va sorgir a Rússia i ha passat a formar part del llenguatge político-cultural de molts països no sempre recollint el seu significat i sentit profund. A partir de 1863, arran d’una reforma d’Alexandre II que va facilitar l’accés als estudis superiors a homes de diverses classes socials, es va anant creant un nou substrat: els no aristòcrates, amb formació universitària. Eren gent de cultura sòlida – una cultura no d’arrels bizantines, com la dels eclesiàstics ortodoxes, sinó plenament occidental- i més o menys crítica amb la ideologia oficial de l’Imperi rus, que el comte Uvàrov havia resumit amb la famosa tríada “ortodòxia, autocràcia, nacionalisme”.

“Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa” amb Xènia Dyakonova, poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. Presenta: Josep Llop de la Secció d’Història, 10 de febrer de 2026. Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Al segle XX, el significat del terme es va anar modificant. Sota el poder soviètic, la intel·liguèntsia es va convertir en una classe perseguida, a les antípodes del proletariat. Durant els anys del govern soviètic el paper de la intel·liguèntsia russa, unànime en el seu rebuig del règim, va ser clau.

Actualment la situació política a Rússia és una altra, i la intel·liguèntsia també ha canviat. Des de Stalin fins a Gorbachov, la intel·liguèntsia havia passat per un agut procés que l’havia desorientat primer i desarticulat després. El rebuig del comunisme que es va generar durant la perestroika va suposar també el rebuig de l’humanisme i de la missió democràtica tradicional de la intel·liguèntsia. Es va passar de l’esperit humanista a la tecnologia i el consum. D’aquesta manera, no es tractava únicament d’una crisi del sistema, sinó també d’una crisi cultural que incloïa la de la pròpia intel·liguèntsia

A l‘acte del 10 de febrer analitzàrem amb Xènia Dyakonova el recorregut de la intel·liguèntsia russa al llarg del segle XX i durant el primer quart del XXI.

Xènia Dyakonova

Va néixer a Leningrad és poeta, traductora, crítica literària, professora d’escriptura i, sobretot, una gran lectora. L’any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.

Ha impartit molts cursos d’escriptura i literatura, notablement a l’Ateneu Barcelonès, i ha traduït al català obres de poesia i de narrativa de diversos autors, com ara El Mestre i Margarita de Mikhaïl Bulgàkov, Anton Txékhov, Anna Politòvskaia, Borís Pasternak i Aleksandr Kuixner.

Als vint anys publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. El 2003 el poemari  (La meva vida sense mi) amb pròleg d’Aleksandr Kuixner, el 2007  Kanikuly (Vacances) i el 2010 Florianópol .

El pas al català el feu amb  (dos llibres de poesia, un assaig i una narrativa): Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015). Poesia; Dos viatges (Edicions del Buc, 2020). Poesia; Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). Assaig; El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022). Narrativa.

Ha tingut nombrosos premis i guardons

  • 2002 – Premi de Poesia Jove, per Nóvie Imenà (Els nous noms)
  • 2014 – Premiada en el Certamen Joseph Brodsky en la modalitat de cicle poètic
  • 2016 – Premi de Traducció Vidal Alcover
  • 2018 – Premi PEN Català de Traducció Literària, per la seva versió al català del poemari A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova
  • 2022 – Premi Núvol
  • 2023 – Premi Crítica Serra d’Or de narrativa

Com a crítica ha escrit pròlegs i articles en diverses publicacions, ha col·laborat amb els diaris Avui i Ara i amb la revista digital La Lectora, i actualment col·labora amb Ciutat Maragda, un programa sobre llibres de Catalunya Ràdio.  L’any 2023 va fundar l’editorial Vacamú.

Centre d’Interès de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

La Barcelona filipina. Tertúlia Amics de la Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 2 de febrer a les 17h, sala Verdaguer. Tertúlia Amics de la Història. La Barcelona filipina.

Tertulià convidat: Salvador Alegret, catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomás de Manila (Filipines) i autor de Barcelona filipina; Patriotes filipins a Barcelona (1880-1898) i Filipines a la catalana.

Presenta, Joan Solé Camardons.

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

La tertúlia disposa de 30 places. Es donarà prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès

Barcelona filipina

El llibre exposa la relació històrica entre la ciutat de Barcelona i les Illes Filipines, fins als nostres dies.

Durant un llarg període històric l’arxipèlag asiàtic va ser percebut com un lloc remot i exòtic, molt poc conegut per les llars catalanes. Tot això canvià a partir de la segona meitat del segle XIX, especialment amb l’obertura del canal de Suez (1869) que posava la Mediterrània i el port de Barcelona en un posició privilegiada. La ciutat comtal es convertí aleshores en la porta d’entrada a Europa de persones i mercaderies procedents de l’arxipèlag filipí. I no cal dir que mentre uns venien a Barcelona, uns altres, un gran nombre de catalans, agafaven el vapor en sentit contrari per anar cap a Manila a fer les seves «amèriques» particulars.

Barcelona filipina és una invitació a veure d’una altra manera la ciutat. Vol fer adonar-nos que en alguns llocs concrets hi ha unes arrels molt fondes que arriben fins a les Filipines i que ens porten a reconèixer que la capital del nostre país, configurada al llarg de mil·lennis, també ha estat possible gràcies a aquella ubèrrima terra asiàtica i a la seva gent. Aquest és el cas d’alguns edificis de la ciutat que en certa mesura foren aixecats gràcies als recursos extrets de l’arxipèlag filipí. I, sobretot, és el cas de la presència de la diàspora filipina actual a la ciutat, la qual ha generat ja diverses generacions de catalans filipinodescendents. El llibre es clou amb unes passejades pels carrers de Barcelona que ens conviden a tots plegats a veure la ciutat amb una nova mirada, amb ulls d’admiració i agraïment cap a aquella un dia llunyana terra, ara un bell país emergent del sud-est asiàtic que ens és més a prop que mai.

Salvador Alegret i Sanromà

Salvador Alegret i Sanromà (Barcelona, 1947) és catedràtic de química analítica jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Actualment, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomás de Manila. Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2023).

Sobre temàtica filipina ha publicat Filipines a la catalana (2021), Patriotes filipins a Barcelona: 1880-1898 (2021) i Barcelona Filipina (2025)

Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI

/ historiaab / 1 comentari

Dimecres 28 de gener a les 18,30h- 20,00h, Auditori Oriol Bohigas. Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI

Taula rodona amb Joan Antón-Mellón, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UB, i Ismael Seijo Boado, sociòleg i doctorant en Ciències Polítiques a la UB.

Presenta: Anna Vila Cases, ateneista de la Secció d’Història

Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI. Taula rodona amb Joan Antón-Mellón, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UB, i Ismael Seijo Boado, sociòleg i doctorant en Ciències Polítiques a la UB. Presenta: Anna Vila Cases de la Secció d’Història. Dimecres 28 de gener a les 18,30h- 20,00h, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, Auditori Oriol Bohigas.

Des de fa alguns anys, les societats contemporànies estan experimentant una onada reaccionaria mundial amb manifestacions regionals com Donald Trump als Estats Units, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Vox a Espanya. Aquests partits i líders constitueixen la dreta radical, que, no obstant, no és un fenomen nou, sinó que es vincula a la contrarevolució i a la reacció històrica iniciada amb els pensadors de l’Anti-Il·lustració, continuada per reaccionaris de distint tipus i amb la expressió extrema del feixisme clàssic d’Adolf Hitler i Benito Mussolini als anys 30 del segle XX.

A la taula rodona s’exposaren com la dreta radical suposa l’actualització al món d’avui dels principis ideològics d’aquests moviments reaccionaris històrics. A més, explicaren els seus paràmetres ideològics i les causes estructurals de la seva expansió a l’Occident.

Un altre aspecte que es tractà és l’existència de corrents ideològiques i polítiques diferents a l’interior de la dreta radical, amb funcions diferenciades per fer exitosa la proposta reaccionària d’aquests partits. També s’analitzaren els casos dels Estats Units, on existeixen corrents com l’Alt-Right o la Il·lustració fosca, i d’Espanya, on la dreta radical es divideix entre un sector neoliberal i un identitari, com a exemples al respecte.

Joan Antón-Mellón

Catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de Barcelona. Ha investigat temes de pensament polític, teoria política, feixisme clàssic, populisme punitiu, processos de radicalització, serveis d’intel·ligència i dreta radical.

Ha publicat, entre altres, Pensamiento Político en la España Contemporánea, Teide, Barcelona, 1992; Ideologías y Movimientos Políticos Contemporáneos, (2 ediciones), Tecnos, Madrid, 1998, 2007; Orden, Jerarquía y Comunidad. Fascismos, Dictaduras y Postfascismos en la Europa Contemporánea, Tecnos, Madrid, 2002; Las ideas políticas en el siglo XXI, Ariel, Barcelona, 2002; El fascismo clásico y sus epígonos (1919-1945), Tecnos, Madrid, 2012; Islamismo yihadista, radicalización y contrarradicalización, Tirant lo Blanch, Valencia, 2015; Terrorismo. Disección de la barbarie, Tibidabo Ediciones, Barcelona, 2017; Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.

Ismael Seijo Boado

Doctorant en Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Graduat en Sociologia per la Universidade da Coruña i amb un màster en Criminologia, Política Criminal i Sociologia jurídica-penal per la Universitat de Barcelona.

Ha investigat sobre el pensament polític de la ultradreta, els partits de dreta radical i el populisme. Coautor amb Joan Antón-Mellón i Elisenda Antón Carbonell de Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; i amb Joan Antón-Mellón de La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.

La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea

Sinopsi: A l’últim terç del segle XX les societats contemporànies estan experimentant el creixement d’una onada reaccionària mundial en què fenòmens com Donald Trump als Estats Units, Jair Bolsonaro al Brasil, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Santiago Abascal i Vox a Espanya constitueixen algunes de les seves manifestacions regionals. Aquesta onada, però, no és un accident a la història, sinó que es vincula als projectes contrarevolucionaris, des de l’Anti-Il·lustració fins als líders esmentats, passant pel feixisme clàssic (1919-1945) d’Adolf Hitler i Benito Mussolini.

Aquesta obra analitza les característiques d’aquest fenomen com l’actualització contemporània de la contrarevolució, per la qual cosa es tracen les continuïtats i les discontinuïtats entre aquests moviments.

La dreta radical és una amenaça per als drets conquerits i els sistemes democràtics, en tant que és un moviment que entén els éssers humans com a jeràrquics, agressius i territorialitzats. El rostre contemporani de la contrarevolució anhela un passat, àmpliament mitificat, en què les societats no estaven basades en els valors il·lustrats. El seu objectiu és projectar el mite cap al futur.

Centre d’interès de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 13 de gener a les 19h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”. Tertulià convidat, Joaquim Franch Sabrià, escriptor i autor de República o decadència. Un manifest vitalista. Voliana edicions, 2025

Coordinació de Debat Nacional: Carme Adzerias i Jordi Papell. Amb la col·laboració de Joan Solé Camardons de la Secció d’Història.

Inscripció obligatòria a adzeriasmanresa@gmail.com

República o Decadència. Un manifest vitalista

Aquest és un llibre que, partint d’una anàlisi descarnada i succinta del moment crític que viu Catalunya com a subjecte polític, no defuig l’atreviment d’aportar una proposta innovadora tant en termes estructurals com estratègics. El talent i l’activisme, dos dels principals eixos que configuren un esperit vitalista en la cultura política d’un país, han de permetre imaginar una sortida urgent del pendent que actualment ens porta cap a la decadència.

«En el moment que l’independentisme català impugna el nucli fonamental de la raó d’Estat espanyola, emergeix allò que en Joaquim Franch, en aquest llibre que tinc l’honor de prologar -República o decadència. Un manifest vitalista- denomina Estat-monstre. És el Leviatan de Hobbes, que Jaume Vicenç Vives va qualificar de Minotaure o que, recentment, la premsa política ha batejat com a Deep State o Estat profund. Ens referim a la cara B d’una estructura estatal que opera en múltiples dimensions, al marge dels controls institucionals, lluny del joc democràtic i amarada d’una violència soterrada, sorda, omnipresent i letal. (…) De les tres maneres d’afrontar un conflicte que l’economista Albert Hirschman ens proposa -sortida, veu i lleialtat- l’Estat espanyol només ens n’ha deixat una. Les altres dos han estat explorades durant segles amb èxit escàs. O pitjor: amb submissió, repressió i violència. Marxar és l’únic camí possible. I és en aquest punt que el manifest que ens proposa en Joaquim Franch assoleix tota la seva força narrativa, documentada, argumentada, esperançadora. No tot està perdut» Damià del Clot Trias

Joaquim Franch i Sabrià

(Girona, 1958) és llicenciat en Ciències Químiques (UAB), postgraduat en Biotecnologia Alimentària (UPC) i màster en Gestió Gerencial (EADA). També és autor del llibre Abans de fer política (2017), una reflexió de fons sobre el poder polític i la condició humana, i d’un assaig sobre la creativitat, Freedom and Other Keys to Creativity (2022).

Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923)

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 12 de gener a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923).

Tertulià convidat: David Revelles, periodista i coautor del llibre: El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom.

Presenta: Josep Sauret, historiador de la Secció d’Història

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom

Quan a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial encara morien milers d’homes, Barcelona, èbria per una riquesa desmesurada i obscena derivada dels negocis associats al conflicte bèl·lic, es va convertir en una ciutat corcada per un terror intens i desmesurat, un escenari de mort que va arrabassar centenars de vides en una espiral de violència infinita.

Havia començat el pistolerisme (1917-1923), el regnat de les pistoles Star i Browning, d’una violència extrema, en què cada dia moria algú cosit a trets als carrers d’una Barcelona on convivien el miratge de nits eternes als cabarets i music-halls de la Rambla o del carrer del Conde del Asalto –de xampany francès, prostitució de luxe, coc aïna i foxtrot– i la pobresa extrema de la classe treballadora. El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917-1923) recupera aquella guerra soterrada que mai no es va estudiar als llibres de text.

Vegeu un resum del llibre: https://www.efados.cat/pagina-principal/711-el-pistolerisme-a-barcelona.html

David Revelles

Periodista especialitzat en divulgació històrica i periodisme de viatges, col·labora amb diaris i revistes com El País i Condé Nast Traveler. És professor associat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de Periodisme de Viatges de la UAB. Creador de rutes històriques a Barcelona, entre elles, «Pistolers de Barcelona (1917-1923)», col·labora amb institucions com el Museu d’Història de Catalunya o el Reial Cercle Artístic en la divulgació del patrimoni cultural i històric de la ciutat.

Més informació sobre el pistolerisme a l’Ateneu Barcelonès

Francesc Layret en el temps del pistolerisme, 15 d’abril de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Vidal Aragonés i Chicharro, advocat, professor, polític i autor de l’obra “Francesc Layret. Vida, obra i pensament”.


L’era dels atemptats (1892-1896). Cicle “Violència política i social a Catalunya i a Espanya (1868-1923)”, 18 de febrer de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Teresa Abelló i Güell, historiadora, professora titular de la UB.

El primer feixisme espanyol i la Catalunya del pistolerisme, 17 gener de 2024, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès) a càrrec de Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, historiadors i autors d’El fascio de las ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español, Ed. Pasado y Presente, 2023. Presenta: Miquel Nistal, ponent adjunt d’Història de l’Ateneu.