Dimarts dia 12 de maig a les 17h a la sala Montserrat Roig. Seminari de lectura històrica El dietari de Samuel Pepys, 2021, edició abreujada en català.  Diarios  (1660-1669) de Samuel Pepys, 2014, 564 pàg.

Coordina el seminari: Dolors Folch, sinòloga i historiadora

És requisit haver llegit el llibre i inscriure’s a historia@ateneubcn.cat

The Diary of Samuel Pepys

El Dietari de Samuel Pepys és una de les obres més fascinants de la literatura universal perquè ofereix un retrat sense filtres de la vida a Londres entre 1660 i 1669. Pepys, un alt funcionari de l’administració naval, va escriure aquestes memòries en un sistema de taquigrafia xifrada que no va ser desxifrat fins al segle XIX, la qual cosa li va permetre ser brutalment honest sobre la seva vida privada i els esdeveniments públics de l’època.

Pepys va viure i documentar en primera persona moments clau de la història d’Anglaterra, com la Restauració de la monarquia amb Carles II, la Gran Pesta de Londres (1665) i el Gran Incendi de Londres (1666). A diferència d’altres autors, Pepys no escrivia per a ser llegit. Al dietari hi trobem des de detalls sobre la corrupció política fins a les seves pròpies infidelitats conjugals, les seves pors, les seves despeses diàries i el seu amor per la música i el teatre. Descriu què menjava, com es vestia i com funcionava la societat del segle XVII, convertint-se en una “càpsula del temps” inigualable

Per aquells que vulguin entrar en més detalls, o busquin entendre millor les constants referències a persones o fets, hi ha una web –  https://www.pepysdiary.com/ que té totes les entrades necessàries i que recull els comentaris de l’edició completa i comentada dels Diaris, que té 11 volums.

Per altra banda, totes les IA proporcionen tots els aclariments necessaris per poder seguir el Diari, ja que és un text sobre el que, només en el segle XXI, s’han fet desenes de tesis. Podeu utilitzar Perplexity, amb respostes excel·lents.

Temes de debat

Proposem articular el seminari del dia 12 al voltant d’aquests temes: 

1. Per què es tracta d’un text tan excepcional
2. El regnat de Chhharles II: el rei, la cort i el parlament
3. Quina importància dona la classe alta del XVII anglès al menjar, al vestir i al sexe
4. Europa i les guerres al segle XVII
5. L’expansió colonial i la rivalitat amb Holanda
6. La Royal Navy. Els problemes de governabilitat i la situació dels mariners
7. La Royal Society: Quina importància té?
8. Quins llibres llegeix Pepys?
9. Quina importància té el teatre a l’Anglaterra de Pepys?
10. L’incendi de Londres: per què es va estendre tant i com es va reconstruir la ciutat?
11. La pesta de Londres: quina importància té i quines mesures es prenen?

Nota d’edició

El text que ve a continuació s’ha fet preguntant a la IA cadascuna de les 11 preguntes del debat. Posteriorment s’ha fet una revisió del contingut i una adaptació lingüística a càrrec de Joan Solé Camardons.

1. PER QUÈ ES TRACTA D’UN TEXT TAN EXCEPCIONAL

Els diaris de Samuel Pepys són excepcionals perquè combinen una mirada íntima i molt sincera amb un valor històric extraordinari: documenten la vida quotidiana, la política, la guerra, la pesta i el Gran Incendi de Londres des d’una perspectiva de primera mà. També destaquen per la precisió i la riquesa de detalls, que fan que siguin alhora una gran font històrica i un relat literari molt viu.

Per què són tan especials: a) Pepys escrivia amb una franquesa poc habitual sobre les seves febleses, els seus hàbits i fins i tot la seva vida privada. b) El diari cobreix una dècada clau de la Restauració anglesa, cosa que el converteix en una font primària de primer ordre. c) Barreja esdeveniments quotidians amb grans crisis històriques, i això dona una visió molt completa del seu temps. d) L’ús de taquigrafia li permetia escriure amb llibertat i privacitat, fet que reforça la sinceritat del text.

2. EL REGNAT DE CHARLES II: EL REI, LA CORT I EL PARLAMENT

En el dietari de Samuel Pepys, el regnat de Charles II apareix com una etapa de reconstrucció política i cultural després de la revolució i la guerra civil. El rei és presentat com un monarca carismàtic però inconsistent; la cort, com un món de luxe i intrigues; i el Parlament, com una institució cada vegada més determinant. Pepys mostra que el govern de l’Anglaterra del segle XVII no depèn només de la voluntat del sobirà, sinó d’un delicat equilibri entre monarquia, cort, Parlament i administració. Per això, el seu dietari és una font imprescindible per entendre els orígens de la monarquia constitucional britànica i la política de la Restauració.

2.1. El rei Charles II

El descriu com un home: afable i accessible, intel·ligent i irònic, políticament flexible, i amant del plaer i de la conversa. El rei apareix sovint en ambients informals, passejant per Whitehall Palace, assistint al teatre, navegant pel River Thames o mantenint converses amb ministres i cortesans. Pepys admira especialment la seva capacitat per recuperar la monarquia després de la dictadura de Oliver Cromwell. Tanmateix, també subratlla els seus defectes: la tendència a ajornar decisions, la manca de disciplina administrativa, la dependència de favorits i amants, la poca constància en els assumptes d’Estat. El retrat és, doncs, ambivalent: Charles II és encantador, però sovint superficial.

2.2. La cort: luxe, intrigues i favoritismes

La cort de Charles II apareix en el dietari com un món fascinant i alhora moralment ambigu. Pepys observa: El protagonisme de les favorites reials, especialment Barbara Palmer. Les rivalitats entre faccions. L’ostentació i el luxe. La importància del teatre, la moda i la música. La Restauració significà un contrast radical amb l’austeritat puritana del període republicà. La cort es converteix en un centre de sociabilitat i de cultura, però també en un espai de corrupció, nepotisme i influències personals. Pepys, tot i mostrar una certa fascinació per aquest ambient, manté una mirada crítica sobre les seves conseqüències polítiques i morals.

2.3. El duc de York i el govern efectiu

Una figura central del dietari és James, Duke of York, germà del rei i cap de la Marina. Pepys hi treballa directament i el descriu com: laboriós, metòdic, competent, molt més disciplinat que Carles II. A través del duc de York, Pepys accedeix als cercles de decisió i mostra com moltes qüestions pràctiques de govern depenen més de funcionaris i administradors eficients que no pas del mateix monarca.

2.4. El Parlament: poder, conflicte i fiscalització

El Parlament ocupa un lloc destacat en el dietari, especialment en relació amb: el finançament de la Marina; les guerres contra Netherlands; la vigilància de la despesa pública; els debats sobre religió i successió. Pepys descriu el Parlament com una institució poderosa, capaç de limitar l’acció del rei i d’exigir responsabilitats als ministres. Tot i ser monàrquic, entén que la Corona no pot governar sense recursos aprovats pels Comuns. Aquesta tensió constant entre rei i Parlament és un dels elements essencials del sistema polític anglès posterior a la Guerra Civil.

2.5. Les grans crisis del regnat

1. Great Plague of London, La Gran plaga de Londres va ser un brot de pesta que va esclatar a Londres entre els anys 1665 i 1666 i que va causar més de 100.000 morts (gairebé una quarta part de la població de la ciutat).
2. Great Fire of London, El Gran incendi de Londres va ser un incendi molt important que va cremar en diversos barris del centre de Londres entre el 2 i el 5 de setembre de 1666. El foc va destruir la City de Londres situada dins la muralla romana i va amenaçar durant dies la Ciutat de Westminster, el Palau de Whitehall i molts barris marginals dels afores. Va destruir al voltant de 13.200 cases, 87 esglésies i la Catedral de Sant Pau així com molts edificis senyorials. S’estima que va destruir les cases de 70.000 dels 80.000 habitants que tenia la City aleshores.
3. Second Anglo-Dutch War. La Segona Guerra Anglo-Neerlandesa va ser un conflicte armat sostingut entre Anglaterra i les Províncies Unides (aproximadament els Països Baixos) des del 4 de març de 1665 fins al 31 de juliol de 1667. Anglaterra tractava de trencar el domini neerlandès sobre el comerç mundial. Va ser la continuació de la Primera Guerra Anglo-neerlandesa que va acabar amb la victòria anglesa en la batalla de Scheveningen l’agost de 1653. La segona guerra anglo-neerlandesa després d’una primera etapa de domini anglès va acabar amb la victòria de les Províncies Unides.

Aquestes catàstrofes posen a prova l’autoritat del rei i revelen tant la resistència de l’Estat com les seves limitacions. Pepys descriu amb detall les dificultats administratives, la por col·lectiva i els errors del govern.

2.6. La monarquia restaurada: entre tradició i modernització

Un dels grans valors del dietari és mostrar la consolidació d’un nou model polític: a) El rei conserva un gran prestigi simbòlic; b) La cort és un centre de poder i influència; c) El Parlament controla els recursos; d) Els funcionaris professionals guanyen importància. Pepys exemplifica aquesta nova burocràcia moderna: homes formats, ambiciosos i tècnicament competents que sostenen l’Estat.

3.  QUINA IMPORTÀNCIA DONA LA CLASSE ALTA DEL XVII ANGLÈS AL MENJAR, AL VESTIR I AL SEXE

Segons el dietari de Samuel Pepys, la classe alta i les elits emergents de l’Anglaterra del segle XVII concedien una enorme importància al menjar, al vestir i al sexe. a) El menjar simbolitzava abundància i sociabilitat. B) El vestir expressava jerarquia i aspiració social. C) El sexe constituïa una esfera de plaer, poder i contradicció moral.

Aquests tres àmbits no són detalls anecdòtics, sinó components centrals d’una cultura aristocràtica i burgesa que, després de la Restauració, celebrava la riquesa, el refinament i el gaudi de la vida com a signes d’èxit i de prestigi.

3.1. El menjar: abundància, refinament i sociabilitat

Per a les elits angleses, menjar bé era una expressió directa de prosperitat i de prestigi. Pepys descriu contínuament: a) banquets amb carn, peix, caça i vins importats; b) àpats d’ostentació en tavernes i cases particulars; c) invitacions i sopars com a instruments de relació política; d) l’interès per productes exòtics com el te i el cafè.

El menjar tenia tres funcions principals: a) Mostrar riquesa; b) Crear xarxes de patronatge i amistat; c) Gaudir intensament de la vida. Pepys és molt sensible a la qualitat dels àpats i sovint registra amb satisfacció quan ha “dined very well”, una expressió recurrent que revela la importància del bon menjar com a part essencial d’una vida reeixida.

3.2. El vestir: aparença, jerarquia i ascens social

La roba és un dels temes més constants del dietari. Pepys dedica molta atenció a: a) Teles de seda, vellut i puntes; b) Perruques i complements; c) Vestits nous per a cerimònies i ocasions públiques; d) La despesa que aquestes adquisicions comporten.

En la societat de la Restauració, vestir-se bé era fonamental perquè: a) Indicava rang i posició; b) Transmetia credibilitat i autoritat; c) Facilitava la mobilitat social; d) Permetia imitar la cort. Pepys, fill d’una família relativament modesta, utilitza conscientment el vestit per afirmar el seu ascens dins de l’administració. L’elegància no és superficialitat, sinó una forma visible de poder.

3.3. El sexe: desig, doble moral i poder masculí

El dietari és també extraordinari per la seva franquesa sobre la sexualitat. Pepys registra: a) Aventures extramatrimonials; c) Temptacions constants; d) Sentiments de culpa; e) Relacions amb criades, actrius i dones casades.

El sexe és present a tots els nivells socials, però en les elits masculines apareix sovint com: a) Un privilegi associat al poder; b) Una demostració de virilitat; c) Una activitat compatible amb el matrimoni; d) Una pràctica envoltada de tensions morals i religioses. Pepys oscil·la entre el desig i el penediment, cosa que reflecteix la coexistència de l’hedonisme durant la Restauració i de la moral protestant interioritzada.

3.4. La cultura de la Restauració: el retorn del plaer

Després de l’austeritat del període purità sota Oliver Cromwell, la Restauració de 1660 comportà una autèntica rehabilitació del gaudi: a) La cort esdevingué un centre de luxe i diversió; b) El teatre recuperà un paper destacat; c) La moda es refinà; d) la sexualitat es féu més visible. En aquest context, menjar, vestir i sexe formaven part d’una mateixa cultura del plaer i de l’ostentació.

3.5. Pepys com a testimoni de l’aspiració social

Pepys no és un gran aristòcrata, sinó un funcionari ambiciosament integrat a les elits. El seu dietari mostra una mentalitat en què: a) L’èxit es mesura també en comoditats materials; b) el gust pel luxe és compatible amb la disciplina laboral; c) el plaer i l’ambició conviuen constantment. La importància que atorga a aquests aspectes revela els valors d’una societat on la prosperitat, l’aparença i el desig són dimensions essencials de la identitat social.

4. EUROPA I LES GUERRES AL SEGLE XVII

En l’ època de la Restauració, Europa és un continent dominat per la guerra i la rivalitat entre monarquies i repúbliques comercials. El dietari de Samuel Pepys mostra amb una precisió extraordinària com aquests conflictes internacionals condicionen la política anglesa, la vida de la cort i el funcionament quotidià de l’Estat. A través de les seves observacions, s’entén que les guerres del segle XVII no només decideixen fronteres i imperis, sinó que contribueixen decisivament a la construcció de l’Estat modern i del sistema europeu d’equilibri de poder.

4.1. Una Europa gairebé permanentment en guerra

La guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la Monarquia hispànica fins al 1659. Es considera un dels conflictes més mortífers de l’edat moderna.

La Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651.

Guerres entre França i la Monarquia Hispànica:

• Guerra dels Trenta Anys (1618-1648): Encara que va començar com un conflicte religiós a l’Imperi, França va entrar en la guerra per limitar el poder dels Habsburg.
• Guerra dels Segadors (1640-1652): Revolta de Catalunya contra la monarquia hispànica per la pressió dels terços i la centralització, en què la Generalitat es va aliar amb França (Lluís XIII).
• Guerra franco espanyola (1635-1659 (enfrontament directe): França i Espanya van lluitar directament per la supremacia europea, amb Catalunya com a front de batalla. Aquest conflicte va ser la peça central de l’enfrontament, iniciat quan França va decidir intervenir directament en la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) per a debilitar la posició dels Habsburg. Tractat dels Pirineus (1659): Finalitzà la guerra entre les dues potències, suposant la cessió per part d’Espanya del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya a França.
• Guerra de Devolució (1667-1668). Iniciada per Lluís XIV, qui reclamava part dels Països Baixos espanyols com a herència de la seva esposa Maria Teresa (la “devolució” d’aquests territoris). Va acabar amb el Tractat d’Aquisgrà, on Espanya va perdre algunes places fortes a Flandes
• Guerra dels Nou Anys (1688-1697). Enfrontament de França contra una coalició (la Lliga d’Augsburg) on participava la monarquia espanyola. El conflicte va tornar a tenir escenaris a Catalunya (setge de Barcelona el 1697). Va acabar amb el Tractat de Ryswick, on França va retornar algunes ciutats ocupades com a part d’una estratègia política, però la debilitat espanyola era ja evident.

Guerres anglo-holandeses. El gran conflicte internacional del dietari és la Second Anglo-Dutch War entre England i la Dutch Republic. Un dels episodis més dramàtics és el Raid on the Medway, quan la flota holandesa penetra al riu Medway i humilia profundament Anglaterra. La Peace of Westphalia no significà el final de les guerres, sinó l’inici d’un nou sistema d’Estats sobirans que competien pel comerç, el poder naval i les possessions colonials.

4.2. La Restauració anglesa i el retorn a la política europea

Amb la restauració de Charles II el 1660, England es reincorpora plenament al joc diplomàtic europeu. El nou règim necessita: estabilitat interna; recursos fiscals; una marina poderosa; aliances internacionals. Pepys mostra com la consolidació de la monarquia depèn directament de la capacitat d’Anglaterra per mantenir una flota competitiva.

4.3. França, Espanya i l’equilibri europeu

Pepys és conscient del pes creixent de France sota Louis XIV, que construeix un Estat centralitzat i un exèrcit modern. Mentrestant, Espanya, mostra signes evidents de declivi, tot i mantenir un vast imperi. Pepys reflecteix la percepció anglesa d’un continent en què l’equilibri entre grans potències és fràgil i canviant.

4.4. Guerra, finances i administració

Un dels grans ensenyaments del dietari és que les guerres modernes exigeixen: a) burocràcies eficients; b) comptabilitat rigorosa; c) fiscalitat estable; d) crèdit públic; e) logística complexa. Pepys dedica moltes pàgines a salaris impagats, contractes, drassanes i subministraments. La guerra esdevé un problema administratiu tant com militar.

4.5. El cost humà i psicològic de la guerra

Tot i que Pepys no és combatent, transmet: a) la por a invasions; b) les tensions polítiques; c) el descontentament popular; d) la incertesa econòmica. La guerra afecta tota la societat, no només els soldats.

4.6. La formació de l’Estat modern

El dietari mostra com la competència militar entre potències europees impulsa la consolidació d’Estats cada vegada més organitzats i professionals.

En aquest sentit, Pepys és testimoni de la transició cap a un model d’Estat on: a) La marina és una eina estratègica central; b) L’administració es professionalitza; c) El Parlament (anglès) controla els recursos; d) La guerra accelera la modernització institucional.

5. L’EXPANSIÓ COLONIAL I LA RIVALITAT AMB LA DUTCH REPUBLIC

El dietari de Samuel Pepys (1660–1669) és un testimoni excepcional dels inicis de l’expansió colonial anglesa i de la intensa rivalitat amb la Dutch Republic, coneguda sovint com els Països Baixos. Pepys no és un teòric de l’imperi, però com a alt funcionari de l’Royal Navy observa de prop les guerres navals, el comerç i les ambicions geopolítiques que marcaran l’ascens d’Anglaterra com a potència marítima.

Segons el dietari de Samuel Pepys, l’expansió colonial anglesa i la rivalitat amb els Països Baixos són dues cares d’un mateix procés històric. El control del comerç, de les colònies i de la mar impulsa Anglaterra a modernitzar la seva marina i la seva administració. Pepys mostra, des del cor mateix de l’Estat, com la competència amb la Dutch Republic  contribueix decisivament al naixement de l’British Empire i a l’ascens d’Anglaterra com a potència mundial.

5.1. Comerç i imperi: les bases de la rivalitat

A mitjan segle XVII, el domini del comerç mundial depenia del control de: a) les rutes atlàntiques; b) els ports estratègics; c) les colònies; d) les companyies mercantils. La Dutch Republic era la principal potència comercial europea, amb una poderosa marina mercant i institucions com la Dutch East India Company. Anglaterra aspirava a disputar aquesta hegemonia mitjançant les Navigation Acts, que reservaven el comerç amb les colònies als vaixells anglesos.

5.2. Pepys i la construcció del poder naval

Pepys treballa al Navy Office i descriu amb detall: a) la construcció i reparació de vaixells; b) la contractació de mariners; c) el subministrament de fusta, veles i artilleria; d) la gestió financera de la flota. El dietari mostra que la marina és l’instrument essencial tant per a la defensa del regne com per a la projecció comercial i colonial.

5.3. La Segona Guerra Anglo-Holandesa

La Second Anglo-Dutch War constitueix el nucli internacional del dietari. Les causes principals inclouen: a) la competència comercial; c) el control de rutes oceàniques; d) les possessions colonials; e) el prestigi marítim. Pepys descriu grans victòries, com la Battle of Lowestoft, però també el desastre del Raid on the Medway, que revelà les debilitats financeres i administratives angleses.

5.4. Colònies i possessions estratègiques

Durant aquests anys, Anglaterra consolida diverses possessions clau: a) New York City (presa als holandesos el 1664, antiga New Amsterdam); b) Jamaica; c) Barbados; d) Bombay, incorporada arran del matrimoni de Charles II amb Catherine of Braganza. Pepys no descriu extensament la vida colonial, però és plenament conscient que el poder naval i les guerres amb els holandesos tenen una dimensió imperial.

5.5. El paper de les companyies comercials

La colonització es vincula estretament a empreses com la East India Company i la Royal African Company. Aquestes companyies: a) combinaven interessos privats i suport estatal; b)controlaven rutes comercials; c) impulsaven el tràfic d’esclaus; d) establien bases colonials. El dietari reflecteix indirectament aquesta fusió entre comerç, finances, guerra i política.

5.6. La rivalitat amb els holandesos

Pepys mostra una barreja d’admiració i rivalitat envers la Dutch Republic. Reconeix: a) la seva eficàcia comercial; b) la qualitat de la seva marina; c) la solidesa financera; d) la disciplina administrativa. Precisament aquestes virtuts converteixen els holandesos en el principal adversari d’Anglaterra.

5.7. Un imperi en formació

El dietari captura un moment de transició: Anglaterra encara no és la principal potència colonial, però ja disposa dels instruments que li permetran esdevenir-ho: a) una marina permanent; b) una administració especialitzada; c) companyies comercials globals; d) una política orientada al domini marítim.

6. LA ROYAL NAVY. ELS PROBLEMES DE GOVERNABILITAT I LA SITUACIÓ DELS MARINERS

Com a funcionari del Navy Office, Pepys visqué des de dins els problemes d’administració, finançament i disciplina d’una marina que era essencial per a la supervivència i l’expansió d’Anglaterra. El seu dietari mostra alhora les dificultats de governabilitat de l’Estat i les dures condicions de vida dels mariners. Segons el dietari de Samuel Pepys, la Royal Navy és alhora una eina de poder i un enorme repte de governabilitat. La seva eficàcia depèn del finançament, de l’organització administrativa i de la capacitat de l’Estat per superar la corrupció i la improvisació. Al mateix temps, Pepys mostra la realitat sovint precària dels mariners: salaris endarrerits, condicions dures i riscos constants. El dietari revela així que darrere de l’ascens marítim d’Anglaterra hi havia tant l’esforç de milers d’homes com la lenta construcció d’un Estat més eficient i professional.

6. 1. La Royal Navy com a instrument estratègic de l’Estat

Per a Pepys, la marina és molt més que una força militar: a) la principal defensa del regne; c) l’eina per competir amb la Dutch Republic; d) el suport del comerç i de l’expansió colonial; e) un indicador de la capacitat organitzativa de l’Estat. La fortalesa naval determina la posició d’Anglaterra a Europa i al món.

6. 2. Els problemes de governabilitat

El dietari revela constants dificultats estructurals: a) Insuficiència financera. La Corona depèn del Parlament per obtenir recursos. Sovint no hi ha diners per pagar: salaris, proveïdors, reparacions, avituallament. b) Corrupció i favoritisme. Pepys denuncia contractes poc transparents, negligència i interessos particulars. c) Desorganització administrativa. Les decisions arriben tard i la coordinació entre institucions és deficient. d) Dependència política. La marina està condicionada per les tensions entre la cort, els ministres i el Parlament.

6.3. Pepys com a reformador

Pepys apareix com un administrador modern que impulsa: a) comptabilitat rigorosa; b) controls de qualitat; b) inspeccions; c) professionalització dels càrrecs. La seva trajectòria exemplifica el naixement d’una burocràcia especialitzada.

6.4. La vida dels mariners

Pepys descriu unes condicions sovint molt duresa: A) Salaris impagats. Els mariners poden passar mesos sense cobrar, fet que genera protestes i desercions. B) Alimentació i higiene. La dieta és repetitiva i la salut precària. C) Disciplina estricta. La jerarquia és severa i les sancions poden ser molt dures. D) Risc constant. Combats, tempestes, malalties i accidents formen part de la vida quotidiana.

6.5. El problema del reclutament

Per dotar les flotes, el govern recorre sovint a la impressment, és a dir, el reclutament forçós de mariners, una pràctica molt impopular que reflecteix les limitacions de l’Estat.

6.6. La Segona Guerra Anglo-Holandesa

Durant la Second Anglo-Dutch War, Pepys mostra la pressió extraordinària sobre l’administració naval. El desastre del Raid on the Medway posa de manifest: a) manca de recursos, b) improvisació; c) debilitats de govern.

6.7. La Royal Navy com a escola de l’Estat modern

El dietari permet veure com la gestió de la marina impulsa: a) noves tècniques administratives; b) una burocràcia professional; c) mecanismes de control; d) major capacitat estatal. La necessitat de governar la marina obliga a modernitzar l’Estat anglès.

7. LA ROYAL SOCIETY: QUINA IMPORTÀNCIA TÉ?

La Royal Society ocupa un lloc molt significatiu en la trajectòria intel·lectual de Samuel Pepys i en el context cultural de la Restauració anglesa. Tot i que en el dietari (1660–1669) la institució encara és jove i no hi apareix de manera constant, Pepys reflecteix clarament l’interès creixent de les elits angleses per la ciència experimental, la tecnologia i l’observació empírica. La seva pròpia evolució culminaria quan fou elegit president de la Royal Society el 1684.

Segons el dietari de Samuel Pepys, la Royal Society és una de les institucions més representatives de la nova Anglaterra de la Restauració. Simbolitza la confiança en l’experimentació, la tecnologia i l’observació empírica com a eines per comprendre i transformar el món.

Per a Pepys, la ciència no és una activitat marginal, sinó una força estretament vinculada al govern, a la navegació i a l’expansió marítima. La Royal Society representa, en definitiva, el vessant intel·lectual de la mateixa modernització política i administrativa que el dietari descriu amb tanta precisió.

7.1. La Royal Society i la nova ciència

Fundada el 1660 i reconeguda oficialment per Charles II el 1662, la Royal Society simbolitza el triomf d’una nova manera d’entendre el coneixement basada en: a) l’observació directa; b) l’experimentació; c) la verificació dels fets; d)l’intercanvi col·lectiu de resultats. El seu lema, Nullius in verba (“no acceptar la paraula de ningú com a autoritat definitiva”), expressa aquesta actitud crítica.

7.2. Pepys i la curiositat científica

El dietari mostra Pepys com un home profundament interessat per: a) l’astronomia; b) la cartografia; c) la navegació; d) els instruments òptics; e) la música i l’acústica. Aquest interès no és només teòric. Com a administrador naval, necessita coneixements pràctics per millorar la marina i l’administració.

7. 3. La trobada amb Robert Hooke i altres savis

Pepys mantingué una estreta relació amb figures com Robert Hooke i Isaac Newton (ja en una etapa posterior). En el període del dietari, Hooke destaca com a inventor i experimentador, i Pepys se sent fascinat per les seves demostracions i instruments.

7. 4. Ciència i govern

Segons Pepys, la ciència té una utilitat pràctica directa en: a) la navegació oceànica; b) la construcció naval; c) la mesura del temps; d) la cartografia; e) la medicina. La Royal Society apareix així com una institució vinculada al poder de l’Estat i a l’expansió marítima.

7. 5. La Gran Pesta i el Gran Incendi

La Great Plague of London i el Great Fire of London reforcen la necessitat d’un coneixement basat en l’observació i l’anàlisi racional. Pepys testimonia com aquests desastres estimulen nous enfocaments en medicina, urbanisme i arquitectura.

7.6. Un símbol del nou esperit de la Restauració

La Royal Society representa un dels aspectes més innovadors de la Restauració: a) confiança en la raó; b) valoració de la tècnica; c) cooperació entre savis; d) suport de la monarquia. La mateixa societat que celebra el luxe i el teatre també impulsa la revolució científica.

7.7. Pepys com a home de la modernitat

Pepys encarna la síntesi entre: a) administració, b) curiositat intel·lectual, c)ambició social, d)cultura científica. El seu dietari reflecteix la mentalitat d’una elit que considera el coneixement útil com un instrument de progrés personal i col·lectiu.

8. QUINS LLIBRES LLEGEIX PEPYS?

El dietari de Samuel Pepys revela que el seu autor era un lector apassionat i extraordinàriament divers. Les seves lectures reflecteixen tant els interessos professionals d’un alt funcionari de l’Royal Navy com la curiositat intel·lectual d’un home de la Restauració fascinat per la història, la literatura, la religió, la ciència i el teatre. El dietari no ofereix un catàleg sistemàtic, però permet reconstruir una biblioteca personal d’una gran riquesa.

El dietari de Samuel Pepys mostra un lector infatigable que combina interessos professionals, literaris i científics. Llegeix llibres de navegació, història, religió, teatre i ciència, i converteix la seva biblioteca en una extensió del seu projecte vital. Les seves lectures reflecteixen perfectament l’esperit de la Restauració: una època en què el coneixement, la curiositat i la cultura escrita esdevenen instruments d’ascens social, d’eficiència administrativa i de comprensió del món.

8.1. Llibres de navegació, matemàtiques i tècnica

Com a administrador naval, Pepys estudia obres relacionades amb: navegació i cartografia; arquitectura naval; aritmètica i comptabilitat; astronomia aplicada; tècniques marítimes. Aquestes lectures responen a necessitats pràctiques i mostren la seva voluntat de professionalitzar-se.

8.2. Història antiga i moderna

Pepys llegeix nombroses obres històriques, especialment sobre: Roman Empire; England medieval i moderna; les guerres civils; la política europea. Li interessen especialment les biografies i els relats sobre govern i poder.

8.3. Literatura clàssica i humanista

La seva educació a University of Cambridge l’havia familiaritzat amb autors llatins i grecs. El dietari mostra la continuïtat d’aquest interès per: Virgili; Ciceró; Ovidi; Plutarch.

8.4. La Bíblia i llibres religiosos

Pepys manté una relació constant amb la Bíblia i amb sermons i obres de devoció. Encara que el seu comportament sovint contradiu els ideals morals, la religió continua ocupant un lloc important en la seva vida.

8.5. Teatre i literatura contemporània

Pepys és un entusiasta del teatre i llegeix, compra i comenta obres dramàtiques, entre elles les de William Shakespeare, Ben Jonson i John Dryden.  També adquireix cançoners i obres literàries de moda.

8.6. Obres polítiques i memorialístiques

Li interessen els llibres que ajuden a comprendre els mecanismes del poder i la conducta dels governants, incloent memòries, correspondència i tractats polítics.

8.7. La biblioteca com a símbol d’estatus

Pepys dedica molt de temps i diners a comprar, enquadernar i ordenar els seus llibres. La seva biblioteca és: una eina de treball; una font de plaer; un símbol de prestigi; un projecte personal de tota la vida. La seva col·lecció, conservada avui a Magdalene College, Cambridge, és una de les biblioteques privades més importants del seu temps.

8.8. Alguns títols i autors especialment significatius

Entre els llibres i autors més vinculats a Pepys destaquen: Don Quixote; Hudibras; Micrographia; obres de William Shakespeare; obres de John Evelyn.

9. QUINA IMPORTÀNCIA TÉ EL TEATRE A L’ANGLATERRA DE PEPYS?

El teatre ocupa un lloc central en la vida cultural de l’Anglaterra de la Restauració i en el dietari de Samuel Pepys. Pocs testimonis ens permeten conèixer amb tanta precisió què significava anar al teatre al segle XVII. Pepys hi assisteix desenes de vegades entre 1660 i 1669, comenta les obres, jutja els actors i actrius, descriu el públic i expressa les seves emocions amb una franquesa extraordinària.

A l’Anglaterra de Charles II, el teatre és un dels principals símbols de la Restauració cultural i del retorn del gaudi després del període purità. El dietari de Samuel Pepys mostra fins a quin punt anar al teatre era una activitat central per a les elits urbanes. Per a Pepys, el teatre és entreteniment, crítica artística, espai de sociabilitat, aparador de moda i observatori privilegiat de la naturalesa humana. Gràcies a les seves anotacions, disposem d’un dels testimonis més vius i detallats sobre la cultura teatral de la Restauració anglesa.

9.1. El retorn del teatre després del puritanisme

Durant el govern de Oliver Cromwell, els teatres havien estat tancats per motius morals i religiosos. Amb la restauració de Charles II el 1660, el teatre renaix amb força i es converteix en un dels símbols més visibles del nou clima cultural. Per a la societat de la Restauració, el teatre representava: la recuperació del plaer i de l’entreteniment; una ruptura amb l’austeritat puritana; un espai de sociabilitat urbana; un aparador de moda i de comportaments.

9.2. Pepys, espectador apassionat i crític exigent

Pepys és un veritable aficionat al teatre. Va sovint a sales com el Theatre Royal, Drury Lane o el Lincoln’s Inn Fields Theatre. En el dietari comenta: la qualitat de les obres; la interpretació dels actors; la música i l’escenografia l’ambient del públic; l’atractiu de les actrius. Les seves opinions són directes i personals, i converteixen el dietari en una valuosa crònica teatral.

9.3. L’aparició de les actrius

Una de les grans novetats de la Restauració és la incorporació de dones a l’escenari, fet inèdit a England. Pepys manifesta fascinació per actrius com Nell Gwyn, que acabaria esdevenint amant de Charles II. La presència femenina reforça l’atractiu social i eròtic del teatre.

9.4. Shakespeare i els nous dramaturgs

Pepys veu obres de William Shakespeare, Ben Jonson, Francis Beaumont i John Fletcher, així com autors contemporanis com John Dryden. Les seves observacions són sorprenentment lliures: algunes obres que avui considerem clàssiques no li agraden gaire, mentre que d’altres el captiven intensament.

9.5. Un espai de sociabilitat i de prestigi

El teatre és també un lloc on: veure i ser vist; establir relacions; comentar política i moda; exhibir estatus social. Assistir-hi regularment forma part del estil de vida de les elits urbanes.

9.6. Un indicador dels gustos de l’època

Les anotacions de Pepys revelen les preferències del públic de la Restauració: interès per la comèdia i la sàtira; gust per la música i els efectes visuals; atracció pel contingut amorós i picant; valoració de la vivacitat i de l’enginy.

9.7. El teatre com a escola d’observació humana

Per a Pepys, el teatre és també una forma d’aprendre sobre: les passions humanes; la política; la conducta social; les contradiccions morals. El seu interès per l’escena encaixa amb la seva curiositat general per tots els aspectes de la vida.

10. PER QUÈ ES VA ESTENDRE TANT L’INCENDI DE LONDRES? I COM ES VA RECONSTRUIR LA CIUTAT?

El Great Fire of London va ser una catàstrofe que va transformar radicalment la ciutat i que Pepys va viure de molt a prop. Les seves anotacions ofereixen una visió immediata tant de les causes de la propagació del foc com del procés de reconstrucció posterior. L’incendi de Londres es va estendre per la combinació d’una estructura urbana medieval de fusta, forts vents, indecisió de les autoritats i abundància de materials inflamables. La reconstrucció es va fer amb criteris nous: ús de maó i pedra, regulació urbanística i grans projectes arquitectònics liderats per Christopher Wren. Així, de les cendres del 1666 va sorgir una ciutat més segura, ordenada i moderna.

Significat històric segons Pepys: L’incendi representa alhora una tragèdia i una demostració de la capacitat de resposta de la monarquia restaurada. El seu dietari combina la mirada personal —la por, el desconcert, la voluntat de salvar els seus béns— amb la consciència que estava presenciant un esdeveniment que marcaria un abans i un després en la història de Londres

Per què es va estendre tant l’incendi

1. Una ciutat construïda amb materials altament inflamables: Pepys descriu una ciutat densament edificada, amb la majoria de cases fetes de fusta i amb teulades de quitrà. Els carrers eren estrets i les cases sovint sobresortien sobre la via pública, gairebé tocant-se entre elles. Aquest urbanisme medieval convertia qualsevol foc en una amenaça enorme.
2. Condicions meteorològiques adverses: El foc, iniciat la matinada del 2 de setembre de 1666 a la fleca de Thomas Farriner a Pudding Lane, es va veure afavorit per un vent molt fort de l’est que empenyia les flames cap al cor comercial de la ciutat.
3. Retards i indecisió de les autoritats: Pepys és molt crític amb la lentitud inicial del Thomas Bloodworth, alcalde de la ciutat, que va dubtar a ordenar l’enderrocament de cases per crear tallafocs. Aquesta indecisió va permetre que el foc esdevingués incontrolable.
4. Emmagatzematge de mercaderies combustibles: Els magatzems del port i dels comerciants contenien oli, brea, fusta, carbó i altres materials inflamables. Pepys relata la destrucció de molls i magatzems al llarg del River Thames.
5. Desorganització i pànic: El dietari transmet el caos general: famílies fugint, carros plens de béns, rumors de conspiracions i una població desconcertada. Pepys mateix enterra vi i formatge al jardí de casa seva per salvar-los del foc, un detall molt conegut del seu relat.

El testimoni personal: Pepys va pujar a la Tower of London per observar l’abast de l’incendi i va informar directament el rei Charles II, qui li ordenà transmetre la necessitat de derruir cases per frenar el foc. El dietari mostra la proximitat de Pepys al poder i la seva capacitat d’observació.

Com es va reconstruir Londres?

1. Una oportunitat per modernitzar la ciutat: Després de l’incendi, arquitectes com Christopher Wren van proposar plans amb avingudes àmplies i places monumentals inspirades en ciutats europees com Paris. Tot i que aquests projectes no es van aplicar íntegrament per la complexitat de la propietat del sòl, van influir en la nova arquitectura.
2. Materials més resistents: Les noves normes urbanístiques van exigir que les cases es construïssin principalment amb maó i pedra, reduint molt el risc d’incendis futurs.
3. Nous carrers i regulació: Es van eixamplar alguns carrers i es van establir regulacions sobre l’alçada dels edificis i les tècniques constructives.
4. Reconstrucció religiosa i monumental: St Paul’s Cathedral, destruïda pel foc, va ser reconstruïda sota la direcció de Wren. També es van reedificar més de cinquanta esglésies parroquials.

El Monument al Gran Incendi: Per recordar la catàstrofe es va erigir The Monument to the Great Fire of London, projectat per Wren i Robert Hooke.

11. LA GRAN PLAGA DE LONDRES: QUINA IMPORTÀNCIA TÉ I QUINES MESURES ES PRENEN?

Segons el dietari de Samuel Pepys, la Great Plague of London és un dels episodis més impactants del seu temps i un dels grans telons de fons del seu relat. Pepys no només descriu els efectes demogràfics i socials de l’epidèmia, sinó també les reaccions personals, les mesures de les autoritats i la manera com la vida quotidiana es transforma sota l’amenaça constant de la mort.

Per a Samuel Pepys, la Gran Plaga de Londres és una experiència decisiva que revela la fragilitat de la vida urbana i la capacitat de resistència de la societat. Les principals mesures van ser el confinament de cases, el control de moviments, la suspensió d’activitats i la fugida de les autoritats i de les classes acomodades. El dietari converteix aquesta epidèmia en un dels testimonis més valuosos de la història de les crisis sanitàries europees del segle XVII.

La importància de la Gran Plaga segons Pepys

1. La major catàstrofe sanitària del seu temps: La pesta de 1665 va causar prop de 70.000 morts oficials a London, tot i que moltes estimacions moderns eleven la xifra per sobre de les 100.000 persones, aproximadament una quarta part de la població de la ciutat.
2. Una experiència de por permanent: Pepys transmet amb intensitat la por al contagi. Les seves anotacions esmenten carrers buits, campanes fúnebres constants i les famoses marques vermelles amb la inscripció “Lord have mercy upon us” a les cases infectades.
3. Impacte econòmic i administratiu: El comerç es paralitza, moltes famílies benestants abandonen la ciutat i l’activitat governamental es veu alterada. Pepys, però, continua treballant a Navy Board, fet que mostra la necessitat de mantenir el funcionament de l’Estat.
4. Una prova moral i religiosa: El dietari reflecteix la interpretació religiosa de la pesta com a possible càstig diví, alhora que mostra el contrast entre devoció, oportunisme i resistència quotidiana.

Mesures adoptades durant la pesta

1. Tancament de les cases infectades: Quan es detectava un cas, la casa era segellada durant quaranta dies. A la porta s’hi pintava una creu vermella i la frase “Lord have mercy upon us”.
2. Vigilància i control: Es nomenaven guardians per impedir que els habitants sortissin. Aquesta mesura era molt controvertida, ja que podia condemnar famílies senceres al contagi.
3. Recollida de morts: Carros especials recorrien la ciutat de nit recollint els cadàvers per portar-los a fosses comunes.
4. Suspensió d’activitats públiques: Es van tancar teatres, es van limitar reunions i es van reduir moltes activitats comercials i socials.
5. Fugida de la cort i de les elits: El rei Charles II i bona part de la cort van abandonar Londres temporalment. Molts ciutadans amb recursos també van marxar al camp.
6. Mesures sanitàries rudimentàries: Es cremaven fogueres i herbes aromàtiques, es fumigaven espais i es sacrificaven animals considerats transmissors de la malaltia.

La mirada personal de Pepys: Pepys combina prudència i pragmatisme. Redueix els contactes socials, observa les xifres de mortalitat publicades als Bills of Mortality i descriu l’angoixa d’una ciutat que continua funcionant sota una amenaça invisible. El seu testimoni mostra tant la vulnerabilitat humana com la sorprenent persistència de les rutines administratives i personals.

Conseqüències històriques: La Gran Plaga va ser l’última gran epidèmia de pesta a Anglaterra. Va debilitar profundament Londres i, un any després, la ciutat patiria el Gran Incendi de 1666. Aquests dos desastres consecutius marquen, en el dietari de Pepys, un moment de crisi però també de transformació urbana i institucional.