Soldats de Catalunya. Els catalans a la Primera Guerra Mundial

Dilluns dia 10 d’octubre de 2016 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra, tingué lloc la sessió  “Soldats de Catalunya. Els catalans a la Primera Guerra Mundial” a càrrec de David Martínez Fiol. L’acte  tindrà una primera part expositiva seguida d’un debat amb tots els participants de la tertúlia “Amics de la Història” de l’Ateneu Barcelonès.
David Martínez Fiol, nascut a Barcelona el 1962, és professor de geografia i història a l’IES Mollet del Vallès. La seva obra historiogràfica se centra en l’estudi del període de la Primera Guerra Mundial, El catalanisme a la Gran Guerra (1914-1918) i Els voluntaris catalans i la Gran Guerra (1914-1918), en l’anàlisi del nacionalisme revolucionari català. El 2006 es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La sindicació de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), de la qual derivà el llibre Estatisme i antiestatisme a Catalunya (1931-1939). Rivalitats polítiques i funcionarials a la Generalitat.
Catalunya va percebre la Gran Guerra com una oportunitat per assolir l’autogovern. Alguns catalanistes van creure que la millor manera d’aconseguir aquest objectiu era participant directament en la guerra de trinxeres. D’aquesta forma, una part important del catalanisme va actuar com si Catalunya fos un país més en guerra: amb uns soldats al front i una població civil a la reraguarda que es preocupava per ells.
bandera_catalana
La figura del Dr. Joan Solé i Pla, membre de la Unió Catalanista, s’encarregà de coordinar tots aquests esforços. La intenció era fer participar Catalunya, com subjecte polític en les negociacions de pau del final de la guerra. Fins i tot, es buscà la complicitat de les diplomàcies francesa i nord-americana amb uns resultats molt desiguals i decebedors.
dr-joan-sole-pla
Retrat que el doctor Joan Solé i Pla lliura al Col·legi de Metges de Barcelona els anys 1920. [Col·legi Oficial de Metges de Barcelona]
Informació facilitada per: David Martínez Fiol
12000_catalans

Ildefons Cerdà, l’Eixample i la càbala jueva

Dilluns 9 maig  de 2016 a les 17:00 – 19:00 a la Sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la tertúlia “Ildefons Cerdà, l’Eixample i la càbala jueva amb Francesc Xavier Hernàndez Cardona, historiador, organitzat per la Tertúlia d’Amics de la Història.

Ildefons Cerdà és l’artífex de la construcció de l’Eixample de Barcelona, la quadrícula urbana més famosa del món. Enginyer, urbanista, jurista, economista i polític, va ser un home polifacètic considerat un dels fundadors de l’urbanisme modern. Malgrat tot, va haver de passar gairebé un segle perquè es reconegués el seu llegat i alguns aspectes de la seva biografia ens són desconeguts encara avui dia.

En Francesc Xavier Hernàndez Cardona compta amb una bibliografia considerable sobre Barcelona, amb articles i llibres sobre diversos moments i aspectes de la ciutat. A partir del 2000 va dedicar esforços a estudiar la possible herència del cadastre romà en la trama urbana de la ciutat que ens ha perviscut. Intentava valorar la possibilitat que Cerdà hagués plantejat el seu Eixample a partir de la quadrícula romana. Tanmateix aquesta línia de recerca no va prosperar, tot i que va arribar a assenyalar la continuïtat d’algunes vies rellevants.

A partir de 2012 va avaluar la possibilitat de la pervivència de traçats simbòlics en la trama tenint en compte que Ildefons Cerdà era maçó i, com a tal, estava influït per les formes de pensament i religions orientals. A finals de 2012 va establir la hipòtesi que Cerdà podria haver plantejat el seu disseny a partir de diverses herències, i entre elles la de l’arbre de la vida cabalístic, amb les seves columnes i sefirots. Aquesta hipòtesis, tot i que versemblant i fonamentada a partir de la geometria urbana que ens ha perviscut, no es encara demostrable. És una hipòtesi de treball no demostrada o si voleu una teoria.

La BCN de Cerdà Portada OK.small

En aquest context i per socialitzar el possible coneixement apuntat, a fi que altra gent pugui orientar les seves recerques, en Francesc Xavier Hernàndez, va optar per avançar la hipòtesi a partir de dues vies: un llibre de divulgació centrat en Cerdà i el disseny de l’Eixample (La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la construcció de l’Eixample)  que va elaborar conjuntament amb Mar H. Pongiluppi; i una novel·la d’aventures que aprofitès la suggerent hipòtesi de la presència de l’arbre cabalístic a Barcelona (El Zohar de Barcelona).

Zohar_Coberta.indd

Segons la hipòtesi, Cerdà va dissenyar l’Eixample tenint el compte un arbre cabalístic que s’organitzaria a partir de tres columnes: la central en el que avui es la Gran Via de les Corts Catalanes; la Travessera i la línia de costa. Els extrems de l’arbre vindrien definits per la Plaça d’Espanya (Keter) i per la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el Besòs.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona. És historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona i autor de nombrosos treballs d’història militar. http://www.ub.edu/dcs/francesc_xavier_esp.html

Mar Hernàndez Pongiluppi. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i realitza escultures, maquetes i escenografies amb finalitats museogràfiques. També treballa en el camp de la il·lustració i la iconografia didàctica, principalment en reconstruccions hipotètiques, històriques i d’arqueologia virtual.

Informació facilitada  per F. Xavier Hernàndez Cardona: La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la construcció de l’Eixample  http://www.angleeditorial.com/la-barcelona-de-cerda-627

Les obediències maçòniques a Catalunya. La Gran Lògia de Catalunya

Dilluns dia 4 abril  de 2016 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la tertúlia Les obediències maçòniques a Catalunya. La Gran Lògia de Catalunya a càrrec de Quim Vendrell i els Amics de la Història.

Sembla que era José Saramago qui afirmava que les persones, les societats, creem tòpics i vivim en ells i d’ells, malgrat que de vegades ens ofeguen. La Maçoneria no s’ha escapat dels tòpics en el passat, i també en el present. Per sort, a partir dels anys 70 sorgí un historiador, paradoxalment de l’orde dels jesuïtes, ressituà la història de la maçoneria a partir de l’objectivitat històrica, que no és altra cosa que el procés d’investigar els fets desconeguts a través de l’evidència que proporciona la documentació existent.

Continua llegint

Les Homilies d’Organyà i la Ruta de la llengua

Presentació de l’Associació Amics de les Homilies d’Organyà i de la Ruta de la Llengua, dilluns, ​22 de febrer  de 2016 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a càrrec Joan Estragués, president d’Amics de les Homilies d’Organyà. També intervindran Teresa Casals i Conxa Planas.

Audició de les “Homilies” musicades per Albert Carbonell amb comentaris a càrrec de Ramon Torremilans.

Les Homilies d’Organyà

La nostra llengua, una llengua romànica d’abast mitjà viu moments difícils. És una llengua sense estat en un context de globalització unificadora que tendeix a minimitzar les llengües amb relativament pocs parlants en benefici de llengües de gran abast, llengües universals.

La societat catalana és ben conscient que la continuïtat del nostre model d’escola catalana, amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges, és un element essencial per garantir la preparació de l’alumnat d’acord amb els paràmetres d’arrelament al país, de cohesió social, de qualitat i d’equitat que totes les societat modernes han de promoure per assegurar-se el seu futur nacional i la seva capacitat d’incidir, amb singularitat, en el context europeu i universal. Com a resposta global als atacs constants contra la llengua, l’Associació Amics de les Homilies d’Organyà, proposa una resposta, també global, de tota la ciutadania.

Els Amics de les Homilies, reclamen el compromís de tots els catalans i catalanes, dels partits polítics i de les associacions culturals i cíviques en la defensa de la nostra llengua i, com a símbol, reivindica i es compromet a difondre el primer gran document en prosa de la llengua catalana, “Les Homilies d’Organyà”.

Accions que es desenvoluparan,

Donar suport i promoure conferències, taules rodones i actes que contribueixin a conèixer les Homilies i el seu context social i històric.

Amics de les Homilies d’Organyà impulsa aquesta iniciativa però no en vol el monopoli. La llengua és un patrimoni col·lectiu. Per això donarem suport i celebrarem totes les iniciatives que sorgeixin de la societat civil, associacions, universitat i que tinguin com a objectiu donar a conèixer les Homilies i el seu context social i històric.

Un espai a casa nostra per a les Homilies

Reivindicar que la nostra llengua tingui, en el territori que li és propi, el lloc que li correspon, car és una tasca col·lectiva. Per això, que presentem mocions a tots els ajuntaments de Catalunya demanant que donin el nom d’Homilies d’Organyà a un espai de cada poble o ciutat catalana.

El moment de donar el nom “Homilies d’Organyà” a un institut, biblioteca, carrer o plaça serà un bon moment per conscienciar els parlants de la nostra llengua de la importància d’usar-la sempre i arreu i advertir-los que cal reivindicar el passat per projectar-nos cap al futur.

Ruta de la Llengua Catalana

La nostra llengua, llengua romànica perquè prové del llatí, és el resultat de l’evolució de la comunitat que la parla, dels parlants que han creat i recreat aquesta llengua a través dels segles. Així com tenim diverses Rutes Literàries que ens apropen als nostres creadors, no tenim cap ruta de la llengua catalana.

Ens proposem, en aquest marc d’actuació que us presentem, iniciar la Ruta de la Llengua Catalana, que té com a objectiu reforçar el nostre compromís amb el català i establir lligams i complicitats entre diversos indrets on es parla la mateixa llengua.

Hem triat, com a simbòlics, els següents indrets que constituirien la Ruta de la Llengua:

  • ORGANYÀ – Les Homilies. Els orígens (1204).
  • PALMA – Ramon Llull (Palma 1232-1315) La consciència lingüística.
  • L’ALGUER – Ocupació de l’Alguer, 1354. L’expansió.
  • BENIARJÓ – GANDIA – L’interès per la llengua. Ausiàs March (1397-1459) i Joanot Martorell (aprox. 1413 – València, 1468).
  • FOLGUEROLES- Verdaguer (1845-1902) Cristal·lització de la Renaixença.
  • PRADA DE CONFLENT – Pompeu Fabra (1868-1948) La normativització. La normativització. El català, llengua de cultura moderna.
  • MONTSERRAT – La resistència.
  • ANDORRA – El català, llengua pròpia, nacional i oficial d’Andorra.

A cada un d’aquests indrets es proposen una sèrie d’actes que culminaran amb la plantada d’un monòlit representatiu.

La Ruta de la Llengua Catalana és un projecte que estem definint amb representants culturals i polítics dels diferents indrets i que anirem concretant properament.

Font: Ruta de la llengua. Homilies d’Organyà. Amics de les Homilies d’Organyà

“La formació d’una identitat. Una història de Catalunya” . Tertúlia d’Amics de la Història

Dilluns dia 16 de novembre a les 5 de la tarda a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, Amics de la Història de l’Ateneu Barcelonès organitza una tertúlia sobre el darrer llibre de Josep Fontana. “La formació d’una identitat. Una història de Catalunya”.

Els primers lectors i tertulians del llibre en aquesta ocasió seran els historiadors Jordi Casassas, Carles Santacana i Maria Mestre. Tot seguit s’iniciarà la tertúlia oberta a tots els tertulians (socis o no de l’Ateneu) que s’hagin inscrit prèviament. Moderaran la sessió Carme Llobet i Joan Solé.

Per inscriure’s cal adreçar un missatge a historiaateneu@gmail.com o bé Administració de l’Ateneu

Si encara no heu llegit el llibre, ara teniu una bona excusa. Aquest llibre extraordinari només el podia haver escrit un historiador excepcional com Josep Fontana.

“La primera motivació que m’ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món.La identitat, és per a mi, una realitat que neix d’una llarga existència compartida, no pas un producte de la terra o de la sang, i és per això que em sembla que és la història qui pot explicar-la millor”

“He tractat d’escriure un llibre senzill i entenedor, deixant de banda tota erudició que no fos estrictament necessària. No he posat gaires notes a peu de pàgina; però qui consulti les referències que figuren al final del volum, veurà que he procurat documentar-me, usant llibres, articles i documents, amb una especial atenció a la recerca més recent” (Josep Fontana)

Podeu llegir un fragment reproduit per la revista Núvol recollit del capítol 11. Transició i recuperació de l’autonomia, dins l’apartat “Un autogovern limitat”

Tertúlia debat sobre el llibre “Sàpiens. Una breu història de la humanitat”

El grup de tertúlia AMICS DE LA HISTÒRIA organitza el primer debat tertúlia sobre el llibre Sàpiens. Una breu història de la humanitat Dilluns dia 18 de maig a les 17 h de 2015 a la sala Pompeu Fabra.

A la tertúlia hi assistiran com a primers lectors: Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens i Ferran Cortés, ateneista que ha fet un extens resum del llibre. Moderaran la tertúlia: Carme Llobet i Joan Solé.

Autor: Yuval Noah Harari és doctor en Història per la Universitat d’Oxford i professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en Històriadel Món. La seva recerca se centra en les qüestions generals, com ara la relació entre la història i la biologia, si hi ha justícia en la història o si el progrés comporta felicitat. Els seus cursos i conferències en línia han atret centenars de milers de visites. El 2012 va ser guardonat amb el premi Polonsky de creativitat i originalitat en les disciplines humanístiques.

Sinopsi: Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys