Lectures per aquest estiu que us recomana la tertúlia Amics de la Història 2016

/ historiaab / Deixa un comentari

Al llarg del segon semestre de 2016 la secció d’Història de l’Ateneu ha programat dues conferències tertúlia al voltant de dos llibres i dues autores que compartiran la seva obra amb nosaltres: Les set caixes de Dory Sontheimer i La maternitat d’Elna d’Assumpta Montellà. Durant el primer semestre de 2017 hem previst almenys dues tertúlies més sobre dos llibres: Les dones de la Principal de Lluís Llach i Vae Victus d’Albert Sànchez Piñol.

Us encoratgem, si encara no els heu llegit, a llegir aquests llibres i a debatre’ls amb nosaltres en les tertúlies que organitza Amics de la Història de l’Ateneu Barcelonès.

Les set caixes: Conferència tertúlia amb Dory Sontheimer el 7 de noviembre de 2016

El primer llibre, Les set caixes (versió en castellà Las siete cajas) es tracta de la reconstrucció real de la vida familiar de Dory Sontheimer. La conferència tertúlia amb la pròpia autora tindrà lloc dilluns dia 7 de noviembre a les 19h a la sala Verdaguer.  Podeu veure el reportatge de TV3 a http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/via-llibre/dory-sontheimer-les-set-caixes/video/5465836/. Dory Sontheimer ha escrit un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi un identitat negada i els diversos membres es descobreixen a si mateixos amb una emoció intensa que el lector comparteix fins a l’última paraula.

Les Set Caixes

La maternitat d’Elna: Conferència tertúlia amb Assumpta Montellà el 14 de novembre de 2016

La maternitat d’Elna escrit per Assumpta Montellà, descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. La conferència tertúlia amb l’Assumpta Montellà tindrà lloc dilluns 14 de novembre a les 19 h a la sala Sagarra. Vegeu més informació a http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/3/481/la-maternitat-d’elna

La maternitat d'Elna

La burgesia empresarial catalana (1814-1923, aprox.)

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns dia 6 de juny  2016 a les 19 h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la sessió “La burgesia empresarial catalana (1814-1923 aproximadament)” a càrrec d’Àngels Solà Parera, doctora en Història Contemporània,  professora titular al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Va realitzar la tesi sobre L’èlit barcelonina a mitjan segle XIX, 1977.

L’objectiu d’aquesta conferencia és mostrar, d’una banda, la considerable heterogeneïtat interna de la classe hegemònica catalana, els membres de la qual tenien diferent origen social i geogràfic i van emprendre activitats econòmiques diverses, i d’una altra, com aquesta heterogeneïtat queda esmorteïda perquè tots ells compartien un mateix sistema de valors i tenien una forma de vida comuna.

Es tracta de definir els trets més característics de la gran i mitja-alta burgesia catalana, la que va gaudir de més bona situació econòmica i major poder polític, els membres de la qual no es van mantenir inalterables en la llista dels que tenien aquesta avantatjosa posició al llarg d’aquests més de cent anys.

Fallides, èxits econòmics i trasllats de residència expliquen una mobilitat prou notable en aquesta nòmina, una característica important a tenir en compte. Un dels factors més decisius d’aquesta mobilitat geogràfica i d’ascens social és deu a la relació que bastants d’aquests homes i dones van tenir amb les colònies americanes, en especial Cuba. Totes les poblacions mercantils i manufactureres tenien la seva pròpia burgesia però la més poderosa era segurament la que vivia a Barcelona, que tanmateix en molts casos havia nascut en una d’aquestes altres poblacions catalanes: els Safont, de Vic; Josep Xifré, de Mataró; els Batlló, d’Olot…

Burgesia_Joaquim_Espadaler

Imatge: Joaquín Espalter: “La familia de Jorge Flaquer”. 1840-45. Museo del Romanticismo

Explicarem trajectòries familiars i negocis individuals. Ens aturarem a analitzar el paper de les dones. Ens referirem a l’associacionisme cultural i d’esbarjo i a la constitució de les patronals, entitats que reforçaven la identitat de classe d’aquest col·lectiu. Considerarem fins quin punt la burgesia empresarial es va relacionar amb la vella noblesa senyorial. Aquests i altres temes ens ajudaran a definir el caràcter d’aquesta classe social.

Informació facilitada per Àngels Solà 

Vegeu l’article: “La societat barcelonina en una època de canvis” d’Àngels Solà i Parera

 

 

Dels menestrals a la petita burgesia catalana

/ historiaab / Deixa un comentari

Dels menestrals a la petita burgesia catalana. Una aproximació des de la manufactura 

Dilluns 23 de maig 2016 a les 19:00 – 20:30 Sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) a càrrec de Josep Maria Benaul, professor de Ciències Econòmiques i Empresarials que ha fet diverses recerques sobre història de la indústria tèxtil a Catalunya s. XVIII-XIX, transferència de tecnologia a Espanya en el segle XIX i història de l’empresa.

Tot i que el títol pot semblar un xic tautològic, ens centrarem en la menestralia i la petita burgesia dels segles XVIII i XIX, i mirarem de fer també un breu excurs a les dinàmiques de les classes mitjanes en el segle XX.

En primer lloc, plantejarem perquè la petita burgesia resulta una classe social incòmoda a l’hora d’abordar-la com a subjecte d’estudi. Veurem que en el cas català hi ha uns problemes seriosos de mesurament, derivats de les fonts disponibles. Tot plegat fa que el cost d’analitzar aquest grup social sigui més elevat comparativament que en el cas d’altres classes socials. D’això n’ha resultat un dèficit d’estudis, que contrasta amb la importància històrica atorgada  a aquesta classe social en el nostre país. Aquest estat del coneixement ens obliga  a una exposició bàsicament impressionista.

En segon lloc, veurem com es va configurar la menestralia preindustrial i com el seu desplegament va estar associat a la construcció institucional de les confraries d’ofici, no solament a Barcelona  sinó també a molts pobles i viles del Principat. I a partir d’aquesta realitat considerarem els atributs nacionals atorgats a aquesta classe social a l’hora d’interpretar la nostra història, des d’Antoni de Capmany fins a Jaume Vicens Vives.

Roca1b

Imatge d’auca d’arts i oficis

En tercer lloc, ens acostarem a l’eclosió de la petita burgesia en el segle XIX, i als canvis associats en termes de mobilitat social (ascendent, descendent i horitzontal) que va experimentar en l’era de la industrialització. Considerarem com van afectar el seu creixement i la seva composició els grans processos de canvi institucional (liberalisme), de transformació econòmica (mecanització de la producció  i integració els mercats) i el gran creixement urbà.  

Finalment, i en la mesura que disposem de temps, farem un cop d’ull a les tendències que es poden detectar en el segle XX. D’una banda, la petita empresa en l’àmbit de la manufactura: des del desplegament de noves indústries fins a la desindustrialització. I de l’altra, el sorgiment de les noves classes mitjanes i la relació d’aquestes amb la vella petita burgesia.

Informació facilitada per Josep Maria Benaul 

 

Vegeu “El món de les auques” 

 

 

 

Ildefons Cerdà, l’Eixample i la càbala jueva

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 9 maig  de 2016 a les 17:00 – 19:00 a la Sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la tertúlia “Ildefons Cerdà, l’Eixample i la càbala jueva amb Francesc Xavier Hernàndez Cardona, historiador, organitzat per la Tertúlia d’Amics de la Història.

Ildefons Cerdà és l’artífex de la construcció de l’Eixample de Barcelona, la quadrícula urbana més famosa del món. Enginyer, urbanista, jurista, economista i polític, va ser un home polifacètic considerat un dels fundadors de l’urbanisme modern. Malgrat tot, va haver de passar gairebé un segle perquè es reconegués el seu llegat i alguns aspectes de la seva biografia ens són desconeguts encara avui dia.

En Francesc Xavier Hernàndez Cardona compta amb una bibliografia considerable sobre Barcelona, amb articles i llibres sobre diversos moments i aspectes de la ciutat. A partir del 2000 va dedicar esforços a estudiar la possible herència del cadastre romà en la trama urbana de la ciutat que ens ha perviscut. Intentava valorar la possibilitat que Cerdà hagués plantejat el seu Eixample a partir de la quadrícula romana. Tanmateix aquesta línia de recerca no va prosperar, tot i que va arribar a assenyalar la continuïtat d’algunes vies rellevants.

A partir de 2012 va avaluar la possibilitat de la pervivència de traçats simbòlics en la trama tenint en compte que Ildefons Cerdà era maçó i, com a tal, estava influït per les formes de pensament i religions orientals. A finals de 2012 va establir la hipòtesi que Cerdà podria haver plantejat el seu disseny a partir de diverses herències, i entre elles la de l’arbre de la vida cabalístic, amb les seves columnes i sefirots. Aquesta hipòtesis, tot i que versemblant i fonamentada a partir de la geometria urbana que ens ha perviscut, no es encara demostrable. És una hipòtesi de treball no demostrada o si voleu una teoria.

La BCN de Cerdà Portada OK.small

En aquest context i per socialitzar el possible coneixement apuntat, a fi que altra gent pugui orientar les seves recerques, en Francesc Xavier Hernàndez, va optar per avançar la hipòtesi a partir de dues vies: un llibre de divulgació centrat en Cerdà i el disseny de l’Eixample (La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la construcció de l’Eixample)  que va elaborar conjuntament amb Mar H. Pongiluppi; i una novel·la d’aventures que aprofitès la suggerent hipòtesi de la presència de l’arbre cabalístic a Barcelona (El Zohar de Barcelona).

Zohar_Coberta.indd

Segons la hipòtesi, Cerdà va dissenyar l’Eixample tenint el compte un arbre cabalístic que s’organitzaria a partir de tres columnes: la central en el que avui es la Gran Via de les Corts Catalanes; la Travessera i la línia de costa. Els extrems de l’arbre vindrien definits per la Plaça d’Espanya (Keter) i per la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el Besòs.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona. És historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona i autor de nombrosos treballs d’història militar. http://www.ub.edu/dcs/francesc_xavier_esp.html

Mar Hernàndez Pongiluppi. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i realitza escultures, maquetes i escenografies amb finalitats museogràfiques. També treballa en el camp de la il·lustració i la iconografia didàctica, principalment en reconstruccions hipotètiques, històriques i d’arqueologia virtual.

Informació facilitada  per F. Xavier Hernàndez Cardona: La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la construcció de l’Eixample  http://www.angleeditorial.com/la-barcelona-de-cerda-627

Reunió anual de la Secció d’història de l’Ateneu 2016

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres dia 4 de maig  de 2016 a les 19 h a la sala Sagarra tingué lloc la reunió anual de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, amb l’ordre del dia següent:

  1. Balanç de les activitats de la Secció d’Història i de les tertúlies “Amics de la Història” 2015-2016
  2. Recollida de noves propostes d’activitats de la Secció i de noves formes d’organització (temes, conferències, debats i tertúlies)
  3. Avançament del programa d’activitats de la Secció d’Història 2016-2017.
  4. Altres temes (com millorar la participació dels ateneistes, el blog de la Secció, etc.)

Esperem la vostra assistència i participació a la reunió anual.

Si voleu repassar les activitats podeu fer un cop d’ull a l’arxiu del Blog de la Secció d’Història,  https://historia.ateneubcn.org/

Us podeu inscriure al Blog de la Secció i rebreu les novetats quan es publiquin. També podeu participar amb comentaris i observacions.

Molt cordialment

Joan Solé Camardons

Ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

Moments clau en la història de Catalunya. Episodis decisius o oportunitats perdudes?

/ historiaab / Deixa un comentari

Dijous dia 21 abril  de 2016 a les 19:00 – 20:30 tingué lloc a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) el debat Moments clau en la història de Catalunya. Episodis decisius o oportunitats perdudes? a càrrec d’Agustí Alcoberro, historiador i de Patrícia Gabancho, escriptora. Dues visions complementàries de dos autors que han publicat dues obres recents: “100 episodis clau de la història de Catalunya ” i “La mateixa pedra. Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res”

Modera el debat Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu.

Entre els moments o episodis decisius Alcoberro destacaria: Pere el Gran, la (no) Decadència, la Guerra de Successió i l’exili austriacista, 1931-1939, el franquisme i la memòria històrica. Mentre que Gabancho triaria, entre altres, els fets al voltant de l’any 900, la Il·lustració o la Transició dels anys 70 que va viure en primera persona.

Al llarg de debat, es plantegen diverses preguntes, com ara:

  1. Per què Catalunya és l’única nació d’Europa que havent iniciat una renaixença cultural al segle XIX avui encara no és independent? I què us fa creure (si és així) que ara pot ser diferent?
  2. Quins trets caracteritzen o singularitzen la història de Catalunya? Hi ha alguns trets que defineixen el tarannà dels catalans ?
  3. Té sentit, parlar sobre la utilitat (o no) de la història ? Es a dir, la història serveix per entendre el present, per construir el futur?

Agustí Alcoberro és doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona. Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya entre els anys 2008 i 2014. S’ha especialitzat en la recerca sobre la Catalunya moderna, i en especial sobre la Guerra de Successió, la postguerra i l’exili. Ha col·laborat i ha dirigit un gran nombre de projectes sobre Història de Catalunya en els àmbits de l’edició, l’ensenyament, la divulgació, la museografia i la televisió. També ha publicat novel·les. El podeu seguir a www.agustialcoberro.cat

Des de la prehistòria fins al segle XXI, Alcoberro repassa els moments clau per entendre d’on venim i qui som els catalans. Com seria Catalunya sense la romanització? Com seria Catalunya si Borrell II no hagués trencat el vassallatge amb els reis francs? Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i potser realment no en sabem gaire cosa? Per què la Catalunya contemporània va emprendre els rumbs de la industrialització, la utopia i la lluita per l’autogovern? Alcoberro ha seleccionat 100 moments sense els quals el nostre país seria diferent.

100episodisclau.small

Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res? No hi ha dubte que Catalunya té, al llarg de la història, moments que, tot i ser brillants, no acaben bé o acaben en no res. Què és el que falla? Patrícia Gabancho fa un recorregut per diversos episodis històrics -poc coneguts i sorprenents- per descobrir-hi unes claus que es repeteixen, prenent en consideració quatre factors: talent, projecte, lideratge i unitat.

LaMateixaPedra

El talent genera una energia positiva que cal traduir en un projecte col·lectiu i, per tant, en unitat d’acció. Tanmateix, no sempre s’hi arriba. Gabancho proposa una reflexió sobre els ritmes profunds de la història, que pot ser útil a l’hora d’enfrontar els reptes d’avui. Des de la Catalunya de l’any 1000 fins a la declaració de sobirania del Parlament, passant per l’ebullició del 1906, una anotació en el dietari de Joan Maragall, les conspiracions al voltant del compromís de Casp, la Barcelona tolerant de Jaume I, els convulsos anys setanta o la recuperació il·lustrada del segle XVIII viscuda a través de la ciència. Què els va faltar, a aquests moments esplèndids, per fer el ple? Som capaços, avui, de trencar el malefici?

Informació facilitada per Agustí Alcoberro i Patrícia Gabancho.

La pagesia. De classe majoritària a sector productiu minoritari.

/ historiaab / 3 comentaris

Dilluns 18 d’abril  de 2016 a les 19 h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la primera sessió del Cicle “Grups i classes socials a Catalunya” La pagesia. De classe majoritària a sector productiu minoritari.  Els grups socials al camp català. Evolució i canvi, a càrrec de Llorenç Ferrer, catedràtic d’Història Contemporània.

Per poder estudiar els grups socials de qualsevol societat és fonamental conèixer quina és l’estructura de producció i, sobretot, de repartició del producte que es produeix. En el cas de Catalunya hem d’arrencar de la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 que, després d’unes guerres remences, va consolidar el sistema d’emfiteusi i va permetre l’aparició amb força de les masies. Els senyors passaven a tenir un paper secundari i tota la iniciativa econòmica quedava en mans d’aquests pagesos.

A partir de les masies sorgeixen alguns grups socials: pagesos de mas acomodats (hisendats en alguns llocs), masovers i els petits pagesos que accedien a la terra que controlaven els masos per la via de la rabassa morta, de la subemfiteusi, de la parceria, de la pràctica de les boïgues (contracte agrari pel qual se cedeix una finca plantada de bosc per convertir-la en conreu emprant per a això i com a adob solament els boïcs o petits feixos de llenya, fets de brancatges recoberts de gleves en disposició de fogar-los.), etc. Anar a jornal no és un estatus sinó un complement als petits pagesos, com fer de mosso és l’etapa prèvia a convertir-se en petit pagès.

Part del producte agrari era canalitzat cap a l’església i senyors feudals per la via del delme i altres drets que, al mateix temps, per poder ésser cobrats eren arrendats a pagesos acomodats, burgesos, comerciants que captaven així una part del producte agrari.

Pagesia_rajoles

Així arribarem al segle XIX quan es produirà la desamortització i la construcció del règim liberal. La propietat de la terra es voldrà clarificar i aquells tres nivells que hi havia al camp, es reduirà a dos que conviuran fins a la II República no sense conflictes. La ciutat esdevindrà ara l’espai important i la renda agrària començarà a disminuir no sense intents de mantenir-la el més elevada possible.

La crisi agrària de finals de segle XIX introduirà molts altres canvis i marcarà un punt d’inflexió al camp català.

Informació facilitada per : Llorenç FERRER i ALOS, catedràtic del Departament d’Història Contemporània, de la Universitat de Barcelona;  llferrer@ub.edu

Podeu trobar bona part de les seves publicacions a

https://sites.google.com/site/llferreralos/

Les obediències maçòniques a Catalunya. La Gran Lògia de Catalunya

/ historiaab / 1 comentari

Dilluns dia 4 abril  de 2016 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la tertúlia Les obediències maçòniques a Catalunya. La Gran Lògia de Catalunya a càrrec de Quim Vendrell i els Amics de la Història.

Sembla que era José Saramago qui afirmava que les persones, les societats, creem tòpics i vivim en ells i d’ells, malgrat que de vegades ens ofeguen. La Maçoneria no s’ha escapat dels tòpics en el passat, i també en el present. Per sort, a partir dels anys 70 sorgí un historiador, paradoxalment de l’orde dels jesuïtes, ressituà la història de la maçoneria a partir de l’objectivitat històrica, que no és altra cosa que el procés d’investigar els fets desconeguts a través de l’evidència que proporciona la documentació existent.

Continua llegint →

Una visió cartogràfica de la Història de Catalunya. El mapa una eina per llegir la història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts dia 15 de març  de 2016 a les 19 h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la sessió “Una visió cartogràfica de la Història de Catalunya. El mapa una eina per llegir la història” a càrrec de Víctor Hurtado, economista i cartògraf. Presenta l’acte Joan Solé, ponent de la secció d’història de l’Ateneu.

El mapa és una eina fonamental per conèixer l’entorn i evidentment una de les modalitats més antigues de comunicació. El mapa històric pretén representar d’una manera clara i precisa els esdeveniments històrics d’un territori determinat, ja sigui per explicar-los, per comprovar-los o simplement per contribuir a la construcció del discurs històric.

Tributari de la cartografia de caràcter purament geogràfic, el mapa històric utilitza els mateixos elements constitutius com són la tipografia, la base geogràfica, l’escala, els signes, els colors, etc., tot seguint una sèrie de convenis més o menys establerts. El  cartògraf esdevé historiador i ha de compaginar les vicissituds de la història amb els condicionants que imposa la geografia.

Centrant-nos en la història de Catalunya, el mapa esdevé especial per la mateixa singularitat de la nostra història. Així, per exemple, si en època romana les terres catalanes formen una part de la Tarraconense, hem de tallar el mapa seguint les fronteres actuals del Principat? Si un mapa de la conquesta de València per Jaume I és un mapa històric de Catalunya, hauria de ser-ho també un mapa de les Germanies valencianes? Que fem amb el Rosselló en els mapes posteriors al tractat dels Pirineus? Podem fer un mapa del Decret de Nova Planta o de les Bases de Manresa?

Aquests i molts altres temes formen aquesta disciplina i el seu interès per comprendre ì divulgar la història del nostre país.

Víctor Hurtado (Mèxic, 1948), economista, doctor en història i un dels cartògrafs més prestigiosos del país, és l’autor de l’Atles manual d’història de Catalunya, el primer dels tres volums amb què resseguirà, amb un total d’un miler de mapes, la història del país des dels temps antics fins al moment actual. Aquest és el primer volum que enceta la trilogia, que cartografia la història de Catalunya des del paleolític fins al segle XIII. Es tracta, com la qualifiquen el mateix Hurtado i Rafael Català, editor de Rafael Dalmau, d’una obra ambiciosa, com tenen la resta de grans cultures europees, que pretén cobrir el coneixement de la història a través d’una eina tan atractiva com els mapes, i en un format senzill i pràctic. Aquesta última característica ha estat especialment valorada a l’hora de fer el plantejament editorial de l’obra. “Hem volgut fer un llibre que estigui fàcilment a l’abast dels lectors i que, a diferència dels grans volums, sigui consultable en un moment”, afirmen Hurtado i Català. Això explica el format reduït de l’obra.

Informació facilitada per Víctor Hurtado, economista i cartògraf autor de: Atles manual d’història de Catalunya, Editorial Rafael Dalmau

La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns dia 7 de març a les 19 h  de 2016 a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la sessió de debat sobre “La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració” amb la participació de Joan Botam, pare provincial dels caputxins de Catalunya; Pau Verrié, enginyer; Carme Trilla, economista; Jordi Casassas, president de l’Ateneu i historiador; Carles Santacana, historiador i vocal de l’Ateneu; i Joan Solé ponent de la secció d’Història de l’Ateneu.

La Caputxinada és el nom amb que fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les facultats i escoles universitàries de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, durant l’acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9, 10 i 11 de març de 1966.

Un element fonamental de contestació al règim franquista es troba en el moviment estudiantil, que des dels anys seixanta va manifestar clarament el seu contingut democràtic. En aquest sentit, la Caputxinada, constituí la culminació de tot un procés que arrenca el 1957 i que anava dirigit a aconseguir la creació d’un sindicat democràtic i funcional dels universitaris, el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va acabar amb l’hegemonia del sindicat franquista (SEU) i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil.

El setge i posterior assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià (11 de març de 1966) suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics i professionals.

Font: Joan Crexell, La Caputxinada, edicions 62, Barcelona, 1987

La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració” amb la participació de Joan Botam, pare provincial dels caputxins de Catalunya; Pau Verrié, enginyer; Carme Trilla, economista; Jordi Casassas, president de l’Ateneu i historiador; Carles Santacana, historiador i vocal de l’Ateneu; i Joan Solé ponent de la secció d’Història de l’Ateneu. 7 de març de 2016.