Any: 2015

Recull d’idees i propostes. Reunió de la secció d’Història del dia 28 d’abril de 2015

/ historiaab / Deixa un comentari

Recull d’idees i propostes dels ateneistes de la Secció d’Història recollides a la darrera reunió del dia 28 d’abril de 2015.

Podeu  veure que hi ha des de propostes molt concretes a idees genèriques. Si voleu fer alguna precisió o detall ens les podeu fer arribar.

L’equip de la Secció d’Història estudiarà la viabilitat de cadascuna de les propostes.

  1. Sobre les Brigades Internacionals i SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) i una presentació de la pàgina web http://sidbrint.ub.edu/ca  (Lídia Martínez Altarriba, CRAI Biblioteca Pavelló de la República)
  2. Debat amb historiadors hispanòfils i catalanòfils tipus Raymond Carr (+) o Iam Gibson, etc. (Proposta de Ferran Cortés). Possible sessió: “Origens i aportacions dels Hispanistes britànics a la historia recent de Catalunya” (Proposta de Maria Mestre).
  3. Sobre “Els mapes i la cartografia com a mostra de la manipulació o interpretació de la història”. Sessió amb una selecció de mapes històrics comentats per un especialista (Josep Sanmartí)
  4. Sobre el Patrimoni industrial. Possible  tertúlia reunió-manifest sobre el Rec de Barcelona (Josep Maria Vilumara).  Sobre el Rec comtal tan el servei d’arqueologia de la Generalitat com el serveis municipals porten anys amb excavacions d’urgència, actuant sobre diferents trams. S’han fet diverses conferències sobre aquest tema en la Tribuna d’arqueologia. Ens podríem posar en contacte amb arqueòloga del Museu Historia de la Ciutat i a partir d’aquí veure la idoneïtat sobre una conferencia, un manifest, un cicle de conferències sobre la Barcelona pre-industrial, o una altra proposta (Maria Mestre).
  5. Sobre la història oculta de l’extrema dreta o l’extrema esquerra.
  6. Sobre el tràfic d’armes: SIPRI organització i web que informa sobre els recursos destinats a l’indústria armamentística:http://www.sipri.org/
  7. Sobre un cicle sobre la història de la cultura o història de la vida quotidiana o de les mentalitats. Exemples: història de l’obrerisme, història de la pagesia, paper de les dones a la història. etc. Proposta de Joan Solé.
  8. Contactes amb la Biblioteca de Catalunya (possible visita o col·laboració). Contacte: Ferran Cortés
  9. Possible contacte sobre el Sàhara del periodista Pau Dalmases.
  10. Possible contacte sobre “Maragall a casa” obra de teatre interpretant la vida de Joan Maragall al menjador de casa seva (conservada com quan hi vivia) Caldria concretar que hi podem fer, a més d’anar-hi. Cada primer dilluns de mes. Contacte: Josep Maria Salvat.

Resum de la reunió de la secció del 27 de gener de 2015

/ historiaab / Deixa un comentari
Temes tractats:
  1. Presentació del ponent i de tots els socis assistents a la sessió
  2. Joan Solé informa sobre el calendari d’activitats del primer quadrimestre 2015 de la Secció Història. La propera sessió serà el 12 de febrer a les 19h “L’alternativa federal del carlisme a Espanya. Carlos hugo versus Juan Carlos I
  3. S’adjunta el programa del proper quadrimestre  2015: 12 febrer, 3, 4, 17 de març i 7 i 28 d’abril.
  4. Es recullen diverses aportacions i suggeriments dels socis:
    • Sobre la guerra civil fóra de Catalunya: “és poc coneguda” pel que fa a la resta de l’estat.
    • Sobre la repressió durant la guerra a la reraguàrdia
    • Sobre la maçoneria.
    • Sobre el moviment ateneista al conjunt de Catalunya com a expresssió d’un moviment popular. En Jordi Casassas president de l’Ateneu ha escrit sobre el tema.
    • Sobre els propis ateneistes. Convindria recollir tota la seva experiència i saviesa. Possible contacte amb Pere Baltà. S’informa sobre les dificultats econòmiques per enregistrar tota la història oral dels ateneistes.
    • Sobre la història de la música. Caldria coordinar-se amb la Secció de Música de l’Ateneu. Zarha Lozano farà arribar una proposta.
    • Sobre l‘autocrítica de la historiografia catalana. Possibles dificultats tècniques. Si que es podria fer un debat amb historiadors del propi Ateneu i altres. Joan Solé demana si Enric Cirici ho pot traslladar a la junta o a diferents historiadors de la Junta de l’Ateneu.
    • Sobre El llibre “Sàpiens una història de la humanitat”. Ferran Cortés lliura un resum del llibre al ponent. Possible seminari de lectura?

Acords presos:

  1. Es forma un equip de treball de la secció d’Història de l’AB format per: Oriol Catalán (Blog), Carme Llobet, Maria Mestre, Maria del Pilar Moya i Zahra Lozano que es trobarà el proper dia 2 de febrer a les 17 al bar jardí de l’AB. Queda oberta a nous voluntaris amb ganes i temps per coordinar les activitats de la secció d’Història.
  2. L’equip de treball prepararà una proposta amb les formulacions dels socis i altres de noves per a la propera reunió general.
  3. Es convoca una nova reunió general de socis de la secció d’història el dia 28 d’abril a les 17 h. Es recorda que el mateix dia a les 19 h hi ha la darrera sessió del Cicle de conferències “L’endemà del 1714”.
​
​Nota final:
Es recorda als socis que poden fer arribar els suggeriments i les propostes genèriques o detallades al ponent amb el benentès que l’equip de treball de la secció el debatrà i l’estudiarà sense que això suposi un compromís en ferm.
Salutacions
Joan Solé Camardons
Ponent d’Història de l’Ateneu Barcelonès

La transició vista pels franquistes

/ historiaab / 1 comentari

Dimarts 14 d’abril de 2015 a les 19:00 a la sala Verdaguer, la sociòloga Marta Rovira, autora d’un llibre dedicat al tema, va impartir  una conferència La transició vista pels franquistes sobre les arrels de la transició, els seus condicionants i el relat dominant.

Sempre s’ha dit que el preu de la Transició va ser l’oblit del franquisme. Però la Transició no és res més que una gran operació política de memòria, que se sosté sobre uns fonaments que necessiten una revisió crítica. Quines són les arrels de la memòria de la Transició? Quins són els seus condicionants? Per què els líders polítics de la Transició han publicat tantes autobiografies i memòries personals? Quins són els elements que configuren el relat dominant de la Transició? A partir d’aquests preguntes, el llibre s’endinsa en la genealogia d’aquest relat, que ha esdevingut des de l’inici de la mateixa Transició, un comú denominador transmès i assumit per la societat i els partits polítics sense gaire discussió. Ara que la Transició és més criticada que mai, ens cal comprendre qui i com construí aquell relat i per què.

Vida i mort de Charles d’Espagnac : el virrei dèspota de Ferran VII, conegut com a comte d’Espanya

/ historiaab / Deixa un comentari

El dia 9 d’abril de 2015 tingué lloc la conferència Vida i mort de Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, el virrei dèspota de Ferran VII a càrrec de Marcel Fité.

Presenta, Joan Solé Camardons, ponent d’Història

Podeu escoltar l’enregistrament de la conferència http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1022

Conferència de l’escriptor Marcel Fité, autor de Coll de Nargó, sobre la biografia de Charles d’Espagnac. La vida i la mort d’aquest personatge té força relació amb l’Alt Urgell. Per això, Marcel Fité començà a estudiar-lo fa temps, fins que ara presenta les darreres novetats d’aquesta recerca històrica. D’Espagnac va entrar a l’exèrcit espanyol, en el qual arribaria a general. Va lluitar al servei dels Borbons a la guerra Gran i a la del Francès i, amb l’entrada a Madrid el 1812, fou designat governador de la plaça. Més tard, participaria també en la batalla de Vitòria, en el bloqueig de Pamplona (en el qual fou ferit) i en la batalla de Sorauren, entre altres. L’any 1827, Charles d’Espagnac va començar a llaurar la seva imatge sinistra a Catalunya amb la persecució de l’Alçament dels Malcontents. Un cop reprimida aquesta revolta, hi restà com a capità general, càrrec en el qual es va fer famós per la seva crueltat. Fou tan important la reacció popular contra la crueltat del comte d’Espanya que finalment, el 1832, fou rellevat del seu càrrec. Tot i això, el 1838, un cop mort Ferran VII i en ple conflicte carlí, va tornar i es posà al costat dels carlins de Catalunya. La manca d’èxits militars provocà que finalment fos destituït i fugís a França, on fou capturat i empresonat.

La Nova Planta, el règim borbònic i la dissidència

/ historiaab

Dimarts 7 d’abril  de 2015 a les 19 hores a la Sala Verdaguer Joaquim Albareda (UPF) va impartir la conferència: La Nova Planta, el règim borbònic i la dissidència. Cicle L’endemà de 1714.

Quan l’any 1700, Carles II de la casa d’Àustria va morir sense descendència després de designar hereu Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, l’equilibri internacional va sofrir un trasbals que va derivar en un conflicte bèl·lic d’abast mundial: la guerra de Successió. Als territoris hispànics la guerra era entre els regnes de la Corona d’Aragó -partidaris del candidat austríac- i la Corona castellana -defensora del candidat borbó-. El Tractat d’Utrecht, l’any 1713, va posar fi a la guerra , però el conflicte va continuar a Catalunya fins a l’històric 11 de setembre de 1714, quan Barcelona, després d’un llarg setge, va ser ocupada per les tropes de Felip V. Amb la derrota, Catalunya va perdre l’Estat i el seu sistema de representació política. Dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar un nou ordre polític absolutista i militaritzat de matriu castellana. D’una manera amena i rigorosa, Joaquim Albareda  explica les claus per entendre millor l’evolució i l’impacte de la guerra, així com les conseqüències que va tenir per a la Catalunya d’aleshores i dels segles següents.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la Paraula: http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1021

 

La construcció d’un mite. Cultura i franquisme a Eivissa.

/ historiaab / Deixa un comentari

Demà dijous 19 de març a la sala Verdaguer, la historiadora Rosa Rodríguez Branchat, el director del MACBA Bartomeu Marí Ribas, i el professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona Carles Santacana, parlaran sobre Eivissa durant el període franquista, l’arribada dels beatniks i dels hippies, el món cultural local i els intel·lectuals eivissencs, i el paper que hi jugà tant el franquisme local com l’estatal.

L’exili austriacista

/ historiaab / Deixa un comentari

El 17 de març de 2015 tingué lloc la conferència L’exili austriacista a càrrec d’Agustí Alcoberro dins del cicle L’endemà del 1714

Presenta, Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

L’exili austriacista va ser l’abandó forçós d’Espanya d’austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d’Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat l’Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d’Àustria Carles II. Entre 25.000 i 30.000 persones van fugir del govern borbònic. Molts dels exiliats es van refugiar a Viena al costat de l’Arxiduc Carles, qui des de desembre de 1711 era l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el títol de Carles VI.

Un episodi per a molts desconegut, l’exili dels catalans a Àustria després de la pèrdua de la Guerra de Successió rep per fi el tractament que es mereixia de la mà d’Agustí Alcoberro. Amb aquest detallat estudi veurem les peripècies d’uns homes que marxaren a milers de quilòmetres lluny de la seva llar natal per, de manera insospitada fins ara, viure i prosperar a l’Imperi Austríac, on deixaren una empremta que encara avui en dia hom pot sentir en aquelles terres.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la paraula http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/992

Cicle l’endemà del 1714: Repressió i resistència antiborbònica a Catalunya

/ historiaab

Dimecres 4 de març de 2015 tingué lloc la conferència Repressió i resistència antiborbònica a Catalunya, a càrrec  de Josep Maria Torras Ribé, catedràtic d’Història Moderna, dins del Cicle L’endemà del 1714

Repressió i resistència antiborbònica a Catalunya

Conferència sobre les operacions militars i polítiques ordenades per Felip V a fi d’aconseguir la derrota i el sotmetiment de Catalunya. La fase final de la Guerra de Successió, és a dir, la guerra franco-castellana contra Catalunya, no va acabar l’11 de setembre de 1714 amb la rendició de la ciutat de Barcelona davant dels exèrcits borbònics, sinó que va continuar en forma de resistència de guerrilles, dirigides sovint per oficials catalans que havien participat en la Guerra de Successió, que lluitaven contra l’ocupació del Principat. Un dels líders guerrillers més famosos va ser Pere Joan Barceló i Anguera, un capità de fusellers que, en resposta a la repressió borbònica, va alçar-se en armes contra les tropes filipistes que ocupaven Catalunya a finals de 1714. Involucrat en les principals guerres que van assolar Europa durant la primera meitat del segle, el Carrasclet va esdevenir un dels principals malsons dels Borbons en el segle XVIII.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la paraula http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/958

 

L’associacionisme andalús a Catalunya + concert

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 3 de març a les 19h se celebrà a la Sala d’actes Oriol Bohigas una xerrada sobre l’associacionisme andalús a Catalunya.

Lluís Cabrera, president de la Plataforma Altres Andalusos, analitzà el fenomen, vinculat entre d’altres a la Casa de Andalucía i a la Feria de Abril.

L’any 1964, Francesc Candel publicava l’emblemàtic llibre Els altres catalans sobre el fenomen de la immigració interior derivat del període de creixement industrial de la postguerra. Després de quaranta-un anys, un grup de catalans d’origen andalús que s’aglutina al voltant de l’associació Els altres andalusos s’ha tornat a qüestionar el paper que ells tenen i el que han de tenir en el futur de Catalunya.
Amb aquesta obra, Els altres andalusos, els autors busquen iniciar un nou cicle de reflexió política i ens avisen que, per a ells, la terra natal o heretada, amb reminiscències nostàlgiques o que apunten a recuperar a Catalunya una Andalusia actualment inexistent, ha deixat de ser la qüestió a defensar. Observen que si Catalunya no assoleix els objectius que té –la reforma de l’Estatut i el nou finançament– seran ells els qui hi sortiran perdent perquè correran el risc que l’ideari polític es consagri com a neolerrouxista i Catalunya acabi esdevenint la novena província andalusa.
Els altres andalusos és una crítica de l’actitud que defensa la Espanya uniformada, la que no vol entendre a Catalunya. Però també és una crítica de la Catalunya que continua pensant que els qui hi van arribar ara fa més de quatre dècades encara responen a l’estereotip i al tòpic. És un llibre on el lector trobarà una gran quantitat d’arguments per a continuar qüestionant-se el fet nacional de Catalunya.

 

Després de la conferència, la soprano Elisabet Gimeno, acompanyada per al piano per Anna Puigmartí, interpretarà obres del disc Soñando las playas.