Dijous 9 de març de 2023 a les 19h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, el Memorial Democràtic recordà la proclamació de la Primera República (1873) amb la conferència La Primera República: una experiència democràtica frustrada a càrrec de Florencia Peyrou, professora de la Universidad Autónoma de Madrid.

Presentà l’acte: Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Clausurà la sessió, Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria

Organitza: Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès

Formulari d’inscripció https://forms.office.com/e/dPcV4iV3SG   Accés gratuït

La Primera República: una experiència democràtica frustrada

Amb motiu de la commemoració de la proclamació de la Primera República, Florencia Peyrou oferí una conferència entorn d’aquesta experiència republicana, en la qual van començar a perfilar-se els fonaments d’un regim representatiu i parlamentari alhora que s’establien les bases de la tradició federalista d’esquerres posterior.

La Primera República (1873-1874) representa un període cabdal en la història de l’Estat espanyol perquè va esdevenir el primer règim democràtic del país durant el qual es va poder gaudir de llibertats i drets llargament reivindicats i, alhora, es va intentar establir un estat federal.

La Primera República és vista i interpretada pels seus oponents i detractors com un període de caos, anarquia i utopia. Després de la fi de la República, també alguns dels propis republicans van alimentar aquesta visió apocalíptica. I ja en ple franquisme, la condemna fou absoluta. D’altra banda, els historiadors se centraren en l’estudi dels moviments socialistes, comunistes i anarquistes, la CEDA o Falange i abandonaren l’anàlisi del republicanisme i dels republicans. Conclusió la Primera República és una gran desconeguda.

Quines són les claus per a la comprensió del període? La República és un període de democratització: un fenomen incomplet i amenaçat d’involució i caracteritzat habitualment per la mobilització i el conflicte econòmic i laboral. En segon lloc, es promou la democràcia des de l’espai públic que implica una participació constant i immediata de la ciutadania vigilant i activa a través de la milícia i del sufragi a tots els homes. La federació és una forma de garantir aquest ideal ciutadà i democràtic. El federalisme és un important mecanisme de politització popular i del control dels ajuntaments. Apareixen projectes de reforma social: bancs de crèdit, cooperatives i desamortització alternativa per a una societat de petits propietaris. La darrera clau: és l’època de transició des dels partits de notables a partits de masses. Faltaven estructures de discussió, de canalització de divergències, mentre que proliferaven les actituds antiplurals, amb controvèrsies i conflictes.

Peyrou, professora d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid, estudia els moviments demòcrates i republicans espanyols vuitcentistes i és autora del llibre La Primera República. Auge y destrucció de una experiencia democrática (Akal).

FLORENCIA PEYROU: La Primera República (1873) Auge y destrucción de una experiencia democràtica. Ed. Akal, 2023, 384 pag.

Sinopsi: La Primera República va ser un moment d’obertura que va permetre l’eclosió de debats i projectes, la pràctica efectiva de llibertats i de drets llargament exigits, l’experiència al poder –així com a l’espai públic– de sectors prèviament exclosos, la realització (o programació ) de tota una sèrie de reformes polítiques i socioeconòmiques de calat, i una molt intensa mobilització i politització popular, tant en àmbit urbà com rural. Tot això en el marc duna situació conflictiva plena de fronts de lluita. En un moment en què els partits polítics no gaudien d’estructures desenvolupades d’organització estratègica i doctrinal, i el règim representatiu i parlamentari no estava totalment consolidat.

Va ser una experiència democratitzadora que mostra una notable implantació del republicanisme a Espanya, i el final del qual no va derivar de la incapacitat dels líders republicans i de la vaguetat dels seus programes i discursos, sinó de l’antipluralisme que dominava les cultures polítiques de l’època i, sobretot, de l’organització d’una trama conspirativa capaç de mobilitzar amplis recursos per tal d’acabar-hi.

Florencia Peyrou és professora d’Història contemporània a la Universidad Autónoma de Madrid. La seva investigació se centra en l’estudi, des d’una perspectiva transnacional, de gènere i història cultural de la política, dels moviments demòcrates i republicans espanyols vuitcentistes.

Conferència sobre La Primera República: una experiència democràtica frustrada a càrrec de Florencia Peyrou, professora de la Universidad Autónoma de Madrid.