Setze llibres sobre la República, la Guerra civil i el franquisme

Aquest segon recull de llibres recomanats per la Tertúlia Amics de la Història, inclou 16 llibres de temàtica històrica publicats de 2017 a 2021 i disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. No s’han inclòs els llibres que ja s’han presentat anteriorment en alguna activitat de l’Ateneu o un altre recull d’Amics de la Història com aquest de 2021 o aquest altre de 2020. No és, ni pretén ser, un llistat exhaustiu, sinó només indicatiu.

La temàtica predominant és la República i la Guerra civil i també el franquisme, enguany se celebren els 90 anys de la proclamació de la República i els 85 del cop d’estat feixista. Hi ha dos llibres d’Ángel Viñas, un sobre la Guerra Civil entesa com una història d’una conspiració i un altre sobre una anàlisi del principal error de la República. Trobareu també una anàlisi molt interessant  de David Martínez Fiol sobre el paper de la política com a creadora i destructora de llocs de treball durant la República i un altre sobre el naixement i desenvolupament de l’extrema dreta a la Barcelona republicana.  

També hi ha un llibre de Begoña Barrera, molt ben documentat sobre La Sección Femenina i el paper que va tenir en la configuració del paper de la dona en el franquisme, i un altre sobre Ángeles López de Ayala, una de les principals ideòlogues i activistes del moviment feminista de finals del segle XIX i principis del segle XX. La selecció inclou també tres llibres sobre activistes, militants i republicans (1868-1977), els brigadistes i joves llibertaris, sovint molt poc coneguts o directament anònims.  

Quant al franquisme, s’analitza des de diferents punts de vista en quatre llibres que es complementen. Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza  l’especificitat de la política franquista a Catalunya. Un segon llibre col·lectiu,  mostra la naturalesa, els mecanisme de pervivència i l’empremta de la dictadura. Un tercer és el dietari de Gaziel Meditacions en el desert (1946-1953) i el quart una història de l’exili jueu a Barcelona o com el franquisme va fer desaparèixer les famílies jueves.

Sobre la corrupció s’han editat en aquest breu període, almenys, el llibre de Josep Maria Torras i Ribé sobre la corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808) i un altre sobre la corrupció a l’Espanya contemporània amb un enfocament interdisciplinar, dirigit entre altres, per Borja de Riquer. Finalment, un llibre col·lectiu coordinat per Carles Viñas amb 22 capítols, 22 autories i 900 pàgines sobre la història de l’esquerra independentista.

Cada llibre té una breu fitxa bibliogràfica, una sinopsi i una o més ressenyes, que no estalvien de llegir el llibre, però que ens ajuden enfocar o potser a decidir la nostra lectura.   Selecció de les obres: Joan Solé Camardons, coordinador de la Tertúlia Amics de la Història.

¿Quién quiso la guerra civil? Historia de una conspiración, Ángel Viñas, ed. Crítica, 2019, 504 p.

Sinopsi: Sembla que, més de vuitanta anys després de l’inici de la guerra, la pregunta del títol d’aquesta obra hauria de tenir una contestació clara. No obstant això, no és així. Fruit d’una rigorosa investigació, aquest llibre aborda les encara poc conegudes maniobres monàrquico-feixistes contra la República: al principi des de França per obtenir fons, en general de les classes adinerades i, en particular, de Juan March. Menys coneguts són els reeixits contactes per emparaular el subministrament de modern armament estranger i rentar el cervell de les guarnicions a través d’un mecanisme de coordinació civil i militar que ara es desvetlla. Amb documents procedents d’arxius espanyols, britànics, francesos i noves evidències localitzades a Roma queden per fi al descobert l’estratègia dels conspiradors, les gestions dels seus principals homes de confiança i la intenció de restaurar la monarquia per establir un règim similar al de Mussolini i en el qual Franco no hagués estat mai el principal protagonista. Més info aquí. Vegeu-ne un fragment

Ressenya de Jaime Salinas, J. (2020). “¿Quién quiso la Guerra Civil? Una conspiración y varias tramas. Cultura De La República”. Revista De Análisis Crítico (CRRAC), (4), 175–176. https://revistas.uam.es/crepublica/article/view/13299/13096

Article de Javier Andrés aquí a “Reflexión ante la obra ¿Quién quiso la Guerra Civil? de Ángel Viñas” a Sociología crítica. Artículos y textos para debate y análisis de la realidad social.

El gran error de la República. Entre el ruido de sables y la ineficacia del Gobierno. Ángel Viñas, ed. Crítica, 2021, 576 p.

Sinopsi:  Per què la República no va parar el cop d’Estat? El pronunciament de juliol de 1936 i la guerra civil no van ser inevitables. La República va poder preveure el cop d’estat i desarticular la conspiració que havia anat teixint durant anys. Ángel Viñas revela com els serveis de defensa interior i exterior van detectar els riscos i amenaces d’involució, però també com els governs d’Azaña i Casares Quiroga no van fer cas del soroll de sabres contra la democràcia. Això va permetre que romanguessin en el cor mateix dels mecanismes de defensa republicans elements de la clandestina Unió Militar Espanyola (UME), partícips de la confabulació monàrquica. Gràcies a documentació procedent d’una dotzena d’arxius espanyols, francesos, anglesos, italians i belgues, aquest nou llibre reconstrueix tant les maquinacions dels futurs revoltats com, i sobretot, el fracàs governamental a l’hora de decapitar una conjura emparada per Itàlia feixista. Vegeu-ne un fragment.

Ressenya de Jesús María Montero Barrado: “Acerca del llibro El gran error de la República de Ángel Viñas” a Rebelión 05-04-2021.

Leviatán en Cataluña. La lucha por la administración de la Generalitat republicana (1931-1939), David Martínez Fiol, ed. Espuela de Plata, 2019, 296 p.

Sinopsi: La documentació d’aquest llibre mostra i exposa les lluites internes que van tenir lloc en el sí de d’Esquerra Republicana de Catalunya per controlar l’administració pública, tant la central com l’autònoma a Catalunya. No només això, sinó també les ràbies i frustracions de republicans, socialistes, comunistes i separatistes anti-ERC que van quedar fora del repartiment de càrrecs i llocs de treball públics de la reinventada, per l’Estatut d’autonomia de 1932, Generalitat de Catalunya. Acusacions de favoritisme, de malversació de fons públics, prevaricacions que van sortir a la llum dels editorials del moment com a mostra de la lluita per l’administració de la Generalitat republicana.

Ressenya de Carles Geli aquí “La política, un lloc de treball”, Quadern EL PAÍS, 31-10-2019

Ressenya d’Andreu Navarra aquí “Desfent mites sobre la República a Catalunya”, El Nacional, 31-10-2019

Viva Cataluña española! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936), José Fernando Mota Muñoz, Publicacions Universitat de València, 2020, 462 p.

Sinopsi: L’obra s’estructura en quatre parts. La primera es titula “Orígens” i traça un panorama de l’extrema dreta abans de la proclamació de la Segona República que constitueix una mena de retrat de família, a l’aparèixer l’univers esportiu (amb la Penya Ibèrica) i el polític. La segona part, “Reconstrucció”, exposa com es va recompondre la ultradreta durant la Segona República fins als anomenats fets d’octubre de 1934. La tercera part, “Oportunitat” analitza la important connexió amb els militars que es van revoltar el 1936 i la quarta i última, “Fracàs”, se centra en el triomf de les esquerres a les eleccions de febrer de 1936 i la revolta. Més info aquí. Fitxa del llibre.

Ressenya de Xavier Casals a “Así era la ultraderecha de Cataluña en los años republicanos” a Blog Xavier Casals. Blog sobre extremisme i democràcia.

Ressenya de Francesc Valls: “Fascistas catalanes: pocos, pero al abrigo de los poderes” ElDiario.es 4-04-2020.

La Sección Femenina, 1934-1977. Historia de una tutela emocional, Begoña Barrera, Alianza editorial, 2019, 552 p.

Sinopsi: El record de la Sección Femenina està lligat de manera indissociable a la memòria del Franquisme. Fundada en l’època republicana, l’organització dirigida des del seu naixement per Pilar Primo de Rivera es va consolidar durant la Guerra Civil i va aconseguir la seva més gran autoritat durant la dictadura, quan va intentar, i en bona mesura va aconseguir, fer-se omnipresent en la vida de les dones. Des de la postguerra, diverses generacions de dones van créixer a la seva ombra i van ser educades d’acord amb els seus principis ideològics. Begoña Barrera estudia, en una completa cronologia de l’organització que cobreix des de 1934 a 1977, els mitjans que la Sección Femenina va emprar en la seva tasca de formació i propaganda: revistes, manuals escolars, documentals cinematogràfics i de el NO-DO, programes de ràdio i televisió al costat d’una àmplia i variada documentació consultada, majoritàriament inèdita, l’autora realitza una exploració tan exhaustiva com precisa de l’estructura de la pròpia organització i de la visió que sobre la dona i la feminitat que les falangistes van projectar.

Ressenya de Gabriela de Lima Grecco aquí:  “Begoña Barrera: La Sección Femenina 1934-1977. Historia de una tutela emocional”, Madrid, Alianza Editorial, 2019, 546 págs. Historia Y Política, 43, 440-442. https://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/69759

Ángeles López de Ayala. Republicana revolucionària, lliurepensadora, anticlerical, maçona i feminista (1858-1926), Raül Aguilar Cestero, Icaria editorial &UPEC, 2019, 144 p.

Sinopsi: Ángeles López de Ayala, és una de les principals ideòlogues i activistes del moviment feminista de finals del segle xix i principis del segle xx. Una dona excepcional amb una biografia extraordinària, equivalent al que seria Emma Goldman per al món anglosaxó, però no tan coneguda ni estudiada com aquesta. La vida de López de Ayala està plena d’exemples de superació personal i de valentia davant les adversitats, d’intel·ligència emocional i de capacitat professional i creativa, d’altruisme i de solidaritat i d’una gran capacitat per a l’anàlisi social i el pensament crític i teòric. Fruit d’aquestes capacitats, la seva vida es va veure immersa en continus escàndols causats per les seves idees, accions polítiques i intervencions públiques; va ser objecte de persecució política per part de governs, d’enemics polítics i de poders omnipresents com l’Església catòlica; va haver d’afrontar diversos judicis i condemnes de presó i, fins i tot, va ser objecte de diversos intents d’assassinat que van estar a punt d’acabar amb la seva vida. Aquesta convulsa biografia i les seves grans virtuts i capacitats van convertir Ángeles López de Ayala en un dels principals referents del moviment feminista a Catalunya i Espanya, des de finals del segle xix fins als anys vint del segle XX.

Pròleg de Jordi Serrano Blanquer Rector de la UPEC aquí

Activistas, militantes y propagandistas. Biografías en los márgenes de la cultura republicana (1868-1978), Eduardo Higueras Castañeda, Rubén Pérez Trujillano i Julián Vadillo Muñoz (coords), 2018,  ed. Athenaica, Clásicos e inéditos del Derecho público español, 440 p.

Sinopsi: En aquesta col·lecció d’aproximacions biogràfiques, s’exploren els marges de la cultura republicana i el moviment obrer, allunyant-nos del discurs i l’experiència dels màxims dirigents de les agrupacions democràtiques i les organitzacions obreres, per destacar la dels seus quadres intermedis i inferiors. Si des de mitjans de segle XIX la democràcia va articular un moviment de masses, no va ser només per la brillantor d’aquests líders que sovint van donar nom als partits republicans. Igualment, es pot afirmar respecte a les organitzacions obreres. Per contra, l’aportació dels activistes, els militants i propagandistes que impulsaven comitès, difonien les doctrines en fullets i periòdics locals, aixecaven partides armades o agitaven a les masses en les reunions polítiques, va ser crucial.

Per a això, s’ha assignat un conjunt de figures representatives. El propòsit no és tant rescatar de l’oblit, sinó projectar-hi un marc en aquest espai en el qual es vertebrava l’arquitectura de la mobilització obrerista i republicana en tota la seva heterogeneïtat. Perquè, precisament, la parcel·lació interna de les cultures polítiques ha estat un dels problemes que més han ocupat als historiadors en els darrers anys. Més enllà de la taxonomia que diferencia cultures o subcultures polítiques com espais homogenis, com imaginaris ben definits i amb fronteres nítides, la perspectiva biogràfica permet observar com els marges entre tradicions polítiques van ser, sovint, inexistents. La fluïdesa entre diferents imaginaris, les zones de contacte, les vies per travessar aquestes límits o fins i tot la possibilitat del transfuguisme mostren una imatge menys rígida o immòbil d’aquesta cartografia política. Explorar les zones de contacte és el segon dels objectius d’aquest llibre.

Finalment, s’ha prioritzat dins de la selecció una presència important de personatges que van traduir el seu imaginari polític en propostes jurídiques concretes. Projectaven i reproduïen, d’aquesta manera, una cultura política; una visió constitucional, en termes jurídics. L’objectiu, en aquest cas, és subratllar el pes de la cultura constitucional en el si del magma radical que es desenvolupava en els confins de el moviment republicà i les organitzacions obreristes.

Ressenya de “Archivos de la Historia”aquí

Brigadistes. Vides per la llibertat. Jordi Martí-Rueda, pròleg de Jordi Borràs i epíleg de Raül Romeva a la 4a edició, ed. Tigre de paper, 2020, 160 p.

Sinopsi: A Fanny Schoonheyt li deien la dona més valenta de Barcelona. Felicia Browne va decidir que havia arribat l’hora de deixar els pinzells i agafar un fusell. Els germans Nielsen es van enfilar a tres bicicletes i van pedalar des de Copenhaguen fins al Pirineu. En un vagó de tren ple de soldats, a la infermera Penny Phelps l’amoïnava la bota de vi que s’acostava, de mà en mà i de boca en boca. Durant la Guerra Civil va passar una cosa extraordinària. Milers d’homes i dones d’arreu del món van deixar família, feina i un món en pau per creuar la frontera i combatre el feixisme a la península Ibèrica. Mai en la història s’havia vist un gest de solidaritat com aquest, i mai s’ha tornat a veure. Brigadistes hi posa noms i mirades, amb seixanta relats i seixanta fotografies. Podrien ser històries de novel·la, però son reals i ben humanes. I ens diuen una cosa: sota l’èpica de la Guerra Civil també s’estimava, es tenia coratge i por, i ganes de plorar i fins i tot de riure. Reviure aquestes vides, avui, és més oportú i saludable que mai.

Ressenya de Marc Geli Taberner aquí “Brigadistes. Vides per la llibertat. La Guerra Civil en el laberint internacional” a AB Origine.

Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939), Sònia Garangou, ed. Gregal, 2017, 430 p.

Sinopsi: La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d’aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil. Les Joventuts Llibertàries s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit l’explotació laboral la possibilitat d’accedir a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l’avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo. Més info aquí

Ressenya aquí a “Notes de Lectura. Els joves anarquistes catalans durant la República i la Guerra Civil” a Serra d’Or.

¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Martí Marín, ed. Eumo, 2019, 224 p.

Sinopsi: Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza  l’especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l’Estatut d’Autonomia de 1932 i el 1977 quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista. El resultat és un exercici de síntesi que demostra que a Catalunya l’oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l’Estat, però també desvela la trama d’interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.

Ressenya de Marc Gil aquí a Segle XX. Revista catalana d’història, 13 (2020)

La alargada sombra del franquismo. Naturaleza, mecanismos de pervivencia y huellas de la dictadura, Asunción Esteban Recio, Dunia Etura i Mateo Tomasoni (cordinadors),  Comares editorial,  2019,  464 p.

Sinopsi: El franquisme és un assumpte recurrent en la historiografia espanyola i possiblement un dels principals temes de debat en la història d’Espanya. No obstant això, encara queden qüestions pendents d’estudi com la seva naturalesa, els motius de la seva llarga durada o les empremtes que ha deixat en la societat actual. Amb un enfocament multidisciplinari, reconeguts experts en la matèria aborden en aquest llibre aquestes preguntes des de diferents perspectives, que van des de l’anàlisi històrica, sociològica, o educativa al de gènere. El resultat és una ponderada i estesa reflexió que afronta qüestions essencials com les arrels ideològiques, la construcció i consolidació del sistema, els instruments de dominació i legitimació del règim; el control i el paper exercit pels mitjans de comunicació en la configuració de la mentalitat, i l’herència político-institucional i sociològica del franquisme. Ja seria hora de tancar aquest negre capítol de la nostra història recent, per la qual cosa resulta imprescindible, com defensen els especialistes en els arxius, conservar les proves escrites de les violacions dels drets humans. Avui més que mai, el plantejament aquí proposat contribueix a aportar nous enfocaments per tal d’ampliar i enriquir el debat sobre el franquisme. Per això, l’objectiu  de l’obra és demostrar que només a través de l’estudi crític del passat pot entendre el present i, alhora, recuperar una memòria que ens pertany a tots. Més info aquí

Ressenya de Matteo Tomasoni aquí

Meditacions en el desert (1946-1953) Agustí Calvet “Gaziel”, pròleg de Jordi Amat, L’Altra editorial, 2018, 352 p.

Fragment a títol de sinopsi: «Aquesta és la part més crua dels aplecs de notes que durant vint anys –de 1936 a 1956– jo escrivia per a mi tot sol, constituint així una mena de dietari molt íntim. Les pàgines que el componen no foren pas confegides certament per ser publicades. Nascudes del 1946 al 1953, són filles d’una gran esperança fallida: la que jo tenia –com altres incomptables espanyols– de veure redreçada una de les més abominables iniquitats del nostre temps: l’esclafament brutal de tota llibertat a Espanya. Avesat per la meva professió de periodista a observar i comentar al dia la vida pública del meu país i la del món, un cop acabada el 1939 la darrera Guerra Civil Espanyola –passada totalment a l’exili i sense barrejar-me per res en l’esgarrifosa matança, ni amb els uns ni amb els altres–, vaig trobar-me que aquí havia estat arrasada tota opinió lliure: els diaris eren convertits en òrgans de propaganda oficiosa, dirigits i controlats pel Govern, i els periodistes, enregimentats, en agents de la dictadura. Debolida de soca-rel la meva professió, no em quedà altre remei que fer-me’n una de nova. Un instint irreprimible, però, m’empenyia sovint a continuar comentant, ni que fos tot sol, els esdeveniments. Aquestes meditacions solitàries són articles nonats.»

Ressenya de Jaume Claret aquí: “La nostra història és pura zoologia” a Llegim ARA, 06/10/2018.

Voces caídas del cielo. Historia del exilio judío en Barcelona (1881-1954), Manu Valentín,  2019, Ed. Comanegra, 240 p.

Sinopsi: Aquest llibre vol omplir un buit deixat per la historiografia i teixir el fil de la memòria col·lectiva d’una comunitat d’exiliats jueus que van lluitar per establir-se a la ciutat de Barcelona gairebé sense suport. L’historiador Manu Valentí aconsegueix rescatar la memòria dels protagonistes i eleva les seves experiències personals a la categoria d’esdeveniments històrics basant-se en una àmplia documentació, en gran part inèdita (corresponent a arxius no consultats), en fonts que han tractat les crisis dels exiliats a diverses etapes i en entrevistes amb els refugiats i els seus descendents.

Ressenya de Sílvia Marimon: “Les famílies jueves que el franquisme va fer desaparèixer de Barcelona” diari ARA 20/10/2019.

Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808), Josep Maria Torras i Ribé, Rafael Dalmau ed., 2020, 224 p.

Sinopsi: La tesi principal d’aquesta obra és que la implementació del decret de Nova Planta a Catalunya no només va abolir les institucions catalanes, sinó que va intentar canviar el model social, «imposant una estamentalització obsessiva de la societat i les institucions, en detriment de la burgesia mercantil, de la menestralia i dels gremis». Estem davant, així doncs, d’un treball d’història social que es pregunta per les conseqüències que va tenir la implantació del règim borbònic en la societat catalana després de 1714. Dit d’altra manera, l’obra narra el fracàs que va experimentar el model institucional de la Nova Planta a Catalunya i les dificultats que va haver d’afrontar per esdevenir funcional.

Ressenya d’Ivan Gracia Arnau a la revista AB Origine.

La Corrupción política en la España contemporánea: un enfoque interdisciplinar, Borja de Riquer, Joan Lluís Pérez Francesch, Gemma Rubí, Lluís Ferran Toledano (dirs), Marcial Pons Ediciones de Historia, 2018, 696 p.

Sinopsi: La corrupció política s’ha convertit avui en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Són molts els que la consideren un problema de primera magnitud perquè afecta de manera perillosa la confiança en la política i la qualitat de la democràcia. Per analitzar amb rigor com ha estat possible arribar a una situació tan greu com la present, aquesta obra ofereix una sèrie d’aproximacions de caràcter interdisciplinari (història, ciència política, economia, dret penal, etc.) que contemplen els dos últims segles de l’Espanya contemporània, així com aspectes rellevants dels estudis europeus sobre aquesta xacra.

Ressenya de Carlos Dardé aquí . “La corrupción, bajo la lupa històrica” a RdL Revista de Libros

Història de l’Esquerra Independentista, Carles Viñas (coordinació), pròleg de Blanca Serra i epíleg d’Anna Gabriel, ed. Tigre de Paper, 2021, 900 p.

Sinopsi:  Història de l’Esquerra Independentista, coordinat per Carles Viñas, és una obra enorme que relata en profunditat i rigor la trajectòria de cinquanta anys d’aquest moviment, des de la seva gestació fins a l’actualitat, amb l’objectiu d’oferir al lector una eina que li permeti conèixer amb precisió la seva incidència en els esdeveniments polítics i socials dels darrers temps als Països Catalans. A recer del Maig del 68 i de la descolonització, el març de 1969 es fundava oficialment el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, el PSAN. Els seus promotors procedien del Front Nacional de Catalunya, la formació que d’ençà de 1940 va aglutinar l’aleshores anomenat separatisme. Els seus objectius es van centrar a assolir la independència, establir un estat socialista i unificar territorialment els Països Catalans.

El PSAN va ser el germen del que anys més tard es coneixerà com l’Esquerra Independentista. El llibre recull la història d’aquest moviment que ha crescut, s’ha diversificat i ha esdevingut decisiu en l’evolució de l’independentisme i les esquerres dels Països Catalans. Al llarg dels 22 capítols, descobrim l’evolució i plantejaments d’un moviment que ha estat determinant en la política contemporània.

Ressenya de Joan Esculies aquí : “Història de la mà esquerra (independentista)” Quadern EL PAÍS, 20 de maig de 2021.

Ressenya de Ferran Lupescu aquí: “Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer” Vilaweb, 13-04-2021

Més info aquí

Catorze llibres

A partir de setembre de 2021 hem previst, si les condicions sanitàries ho permeten, reiniciar les tertúlies d’Amics de la Història. Mentrestant, us informem d’una selecció de diversos llibres de temàtica històrica, alguns dels quals, si són del vostre interès, podrem debatre amb tertulians convidats per l’ocasió. 

La llista de llibres que us proposem és provisional i podrà ser modificada en funció dels interessos de la Tertúlia Amics de la Història. La majoria dels llibres seleccionats estan disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB).

Hem seleccionat dos llibres sobre la Comuna de París de 1871 en ocasió del 150 aniversari i dos més sobre Napoleó Bonaparte quan fa 200 anys de la seva mort.  També hi ha altres novetats i reedicions de clàssics que s’han actualitzat.

Selecció de les obres: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història.

La destrucción de la democracia en España: Reforma, reacción y revolución en la Segunda República. Paul Preston. Ed Debate, 2018. Llibre suggerit per comprar BAB.

Vegeu un extensa ressenya de Miquel Nistal:  Blog Gaudir la Cultura

Un Poble traït: Corrupció, incompetència política i divisió social. Paul Preston. Ed Base, 2019.  Disponible BAB (versió en castellà).

Ressenya de Miquel Nistal: Blog Gaudir la Cultura

La bullanga de Barcelona: La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835: Jordi Roca i Núria Miquel, Ed. Rosa del Vents, 2021, 221 p.

Sinopsi: El 25 de juliol de 1835 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular en què es van cremar diversos convents. Va començar a la plaça de braus d’El Torín de la Barceloneta, des d’on es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l’assalt i destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l’energia del vapor i l’assassinat del governador militar. Abans ja s’havien produït revoltes, però aquesta bullanga -en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica- convertirà Barcelona en la ciutat capdavantera del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola en els següents vuit anys. Altres ciutats encendran la teia de la revolució, però cap altra com Barcelona serà capaç de fer caure governs i fer trontollar la monarquia. Disponible BAB. Més info aquí.

El Diluvio y la prensa en la Segunda República:  Gil Toll, Icaria editorial, 2021, 360 pàg

Sinopsi: El Diluvio va ser durant més de vuitanta anys el gran diari popular, republicà i federalista de la ciutat de Barcelona. El seu final abrupte, el 1939, explica parcialment el desconeixement d’aquesta institució ciutadana. Aquest llibre sintetitza una tesi doctoral en Història que ha significat la recuperació d’El Diluvio. El treball es centra en la Segona República per ser l’episodi de més transcendència de la història del diari. A més, emmarca la història del diari en el context de la premsa de Barcelona i Madrid durant aquells anys.

El Diluvio va ser l’únic suport mediàtic de Francesc Macià i la recentment fundada Esquerra Republicana a les eleccions municipals de 1931. Va encoratjar la revolta pacífica el mateix 14 d’abril, va assenyalar a Lluís Companys com el millor candidat a succeir a Macià, va presentar una candidatura electoral de síntesi per superar la divisió republicana el 1933, va animar sense descans la formació del Front Popular i va defensar la República fins a darrer dia. No disponible BAB. Més info aquí

Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas: Martín Rodrigo Alharilla, Editorial Ariel, 424 p.

Sinopsi: Les llums i les ombres del primer marquès de Comillas. Qui fou Antonio López? Per què, més d’un segle després de la seva mort, aquest personatge genera tanta controvèrsia? ¿Va estar realment implicat en el tràfic d’esclaus durant els seus anys d’estada a Cuba? Quins negocis van ser decisius perquè fes una enorme fortuna i com va articular el major holding empresarial de l’economia espanyola a la fi del segle XIX? Aquesta extraordinària biografia dona resposta a preguntes com aquestes a través del relat més complet al voltant de la vida del primer marquès de Comillas. Disponible BAB. Més info aquí.

Historia de la Comuna de París de 1871: Prosper-Olivier Lissagaray, Ed. Capitán Swing, 2021, 656 p.  

Sinopsi: Al març de 1871, la classe treballadora de París, indignada per la seva falta de poder polític i cansada de ser explotada, va prendre el control de la capital. Aquest llibre és l’excepcional història de la Comuna, de les heroiques batalles lliurades en la seva defensa i de la sagnant massacre que va acabar amb l’aixecament. Lissagaray, un jove periodista que no només va viure els fets, sinó que va lluitar per la Comuna a les barricades, narra la glòria de la resistència a París, els grans èxits aconseguits per la revolució i el valor de les dones i homes que van donar la seva vida per la causa de la llibertat. Disponible BAB. Més info aquí.

La comuna de París: historia y recuerdos: Louise Michel [pròleg de Dolors Marín], La Malatesta Editorial, Col·lecció: Tierra de Fuego, 2014, 346 p.

Sinopsi: En aquest llibre de records i memòria, l’anarquista francesa, narra els esdeveniments de la Comuna de París de 1871. Incansable lluitadora, Louise Michel va dedicar la seva vida a l’educació i la transformació de la societat cap a la revolució social. Lluitadora infatigable en les barricades de París en contra dels excessos del govern de Versalles durant la Comuna de París en 1871. Disponible BAB.

Ressenya de Josep Sauret al Blog Gaudir la Cultura

Una violència indòmita. El Siglo XX Europeo. Julian Casanova, Ed. Crítica.

Sinopsi: Casanova contempla des d’un punt de vista innovador i aplicant una anàlisi comparada la rellevància d’Europa central i de l’est -tenint en compte també Espanya- en la narració de les polítiques de violència en el considerat «llarg» segle xx. Pren com a punt de partida l’efecte explosiu del colonialisme abans de 1914, considerant la rellevància de l’etnonacionalisme, racisme i darwinisme social com a llavors de la Gran Guerra.

Més enllà de les conseqüències de la primera guerra mundial més divulgades pels historiadors, aquesta investigació incorpora temes menys estudiats com la violència sexual, el paper de les dones en la resistència, en el terrorisme i en els camps d’extermini, l’explotació dels nens a les guerres i el retorn de les execucions públiques després de la segona guerra mundial, entre d’altres, així com, ja en la segona meitat de segle XX, les insurreccions contra la dominació soviètica -des Berlín el 1953, fins a Praga el 1968, passant per Budapest en 1952-, l’impacte de totes aquestes dictadures, fins a la guerra genocida dels anys noranta a l’antiga Iugoslàvia. Disponible BAB.

La guerra dels pobres,  Éric Vuillard, edicions 62, Traductor: Jordi Martin Lloret, 96 pàg.

Sinopsi: Un relat-crònica històrica, com L’ordre del dia, sobre la figura de Thomas Müntzer. El 1524, al sud d’Alemanya, la gent pobra s’aixeca i ràpidament la insurrecció s’estén cap a Suïssa i Alsàcia. Entre el caos d’aquell dia, una figura es manté dreta, la d’un teòleg, Thomas Müntzer, un home jove que lluita entre els insurgents i es converteix en un dels seus líders. Acusa les autoritats de no complir correctament amb el seu paper. La seva vida va valdre la pena i ara es mereix ser narrada. La seva vida és terrible i novel·lesca. Ningú millor que el premi Goncourt Éric Vuillard per seguir els passos d’aquest predicador que simplement volia justícia. També per retratar altres personatges que, com John Wyclif o John Ball a l’Anglaterra de dos segles abans, o Jan Hus, van obrir una bretxa i, esgrimint la Bíblia -traduïda ja a les llengües vulgars, i el missatge arriba a tots-, es van alçar contra els privilegiats. Disponible BAB. Més info aquí.

El mito de la conspiración judía mundial. Los Protocolos de los Sabios de Sión: Norman Cohn Traductor: Fernando Santos Fontenla.  

Sinopsi: “Els Protocols dels Savis de Sió”, és una grotesca falsificació nascuda en l’estrany món d’agents contrarevolucionaris i pseudomístics que va florir durant els anys de decadència de l’imperi tsarista. Consten d’una sèrie d’actes en què el membre d’un suposat govern secret jueu mundial exposa els plans conspiratoris de la implacable secta per aconseguir la dominació del planeta. Aquest difús, tortuós i il·lògic text realitza una crítica del liberalisme, explica els mecanismes de la sinistra conjura i descriu les característiques del futur Estat mundial regit per un sobirà de la Casa de David. Malgrat el seu contingut demencial, aquesta burda mentida donaria la volta al món, especialment a partir del 1920, data de la seva divulgació general fora de Rússia, i es convertiria en una justificació del genocidi que el nazisme va perpetrar contra els jueus durant la Segona Guerra Mundial. En aquest text de referència Norman Cohn investiga els tèrbols orígens i els mecanismes de difusió d’aquest gegantí frau a fi d’explicar el paper que aquest mite va exercir com a coartada d’algunes de les explosions més notables de barbàrie del segle XX. Disponible BAB. Vegeu l’article: «Els Protocols dels savis de Sió», Sàpiens 225, desembre 2020. Assessorat per Daniel Roig.

Napoleó, la revolució i els catalans, Antoni Gelonch Viladegut; Prolèg de Joan Josep Queralt Jiménez, Ed. Viena, B, 2021, 400 p.

Sinopsi: El 2021 se celebra el bicentenari de la mort de Napoleó. Aquest llibre explora per què no van arribar prou aquí les idees de la Revolució Francesa i per què es va produir un tancament de files. I explica per què la mala gestió dels fets de començaments del segle XIX va comportar misèria, guerra i absolutisme tot al llarg d’aquell segle. El llibre també parla de relacions entre veïns, dels plans de Robespierre i de Napoleó per a Catalunya, de l’organització administrativa napoleònica a casa nostra, d’animadversions, de revoltes, de Baiona, de Cadis, de pors, de lligams, de rebomboris, de guerres…, de la condició humana! Disponible BAB. Més info al Blog d’Història Ateneu.

Napoleón Bonaparte: Albert Manfred, Pròleg de V.M. Daline, Traducció de Vicente Bordoy, Ed. Akal Biografías, 2021, 620 pàg.

Sinopsi:  Napoleó és sobretot el fill d’una època de transició, la que va del vell món feudal a una nova societat burgesa. Encarna totes les contradiccions d’aquesta època, el seu nom està associat a una ambició desmesurada i un poder despòtic, a guerres cruels i sagnants, evoca els horrors de Saragossa, el saqueig de l’Alemanya sotmesa, la invasió de Rússia. Però també ens recorda el coratge i l’audàcia manifestats en les campanyes italianes, el talent que va saber atrevir-se, l’home d’Estat que va clavar cops mortals a una Europa feudal ja decrèpita.

L’historiador soviètic Albert Manfred, mestre en l’art de narrar la història, comença traçant un excel·lent retrat del jove Bonaparte, deixeble de Rousseau i de Raynald, jacobí i robespierrista, defensor dels ideals republicans de la Revolució per anar desgranant la seva evolució gradual i la seva transformació en autòcrata, subjugador d’Europa i constructor d’un Imperi a cop de baioneta. Considera que Bonaparte va trair el gran secret de les seves rutilants triomfs militars: l’entusiasme revolucionari del poble que empenyia als seus soldats, el que el va portar al seu fracàs final. Manfred aconsegueix plasmar en aquestes pàgines tots els matisos d’un home extraordinari, així com els excel·lents retrats psicològics de nombroses personalitats històriques que van acompanyar, presentant un retrat verídic i fidel de Bonaparte i de l’època que va il·luminar.

L’armadura del Rei, Calatrava, Albert ; Hurtado, Eider ; Pardo De Vera, Ana; Ara Llibres; 2021

Sinopsi: Una investigació periodística rigorosa i trepidant que revela tot allò que encara no sabem sobre els escàndols que han dut a l’exili al rei Juan Carlos I El rei, ara emèrit, Joan Carles I va ocupar la cúspide de la piràmide de l’Estat espanyol protegit per una armadura que, des de la mort de Francisco Franco, li va servir per consolidar i augmentar el seu poder i per ser agraït i generós amb els que el van ajudar. Mitjançant un centenar d’entrevistes a protagonistes i còmplices, i després d’investigar durant mesos material i documentació inèdita sobre el monarca espanyol, els periodistes Eider Hurtado, Albert Calatrava i Ana Pardo de Vera uneixen totes les peces d’un trencaclosques complex que, vist en conjunt, dona una idea clara de les complicitats i els enganys que han caracteritzat una època. Una radiografia completa, rigorosa i contrastada amb les millors fonts sobre la fugida de l’emèrit, el cop d’estat que va fundar el joancarlisme, tota la colla d’amics i aprofitats que l’envoltaven i se’n servien, les amants, el blindatge legislatiu que el feia immune, els vestits fets a mida pels tribunals quan les coses anaven mal dades, el periodisme servil i la crisi institucional que va provocar. I, finalment, també sabrem com s’està construint l’estratègia per dotar d’una altra armadura al seu fill, Felip VI, l’últim Borbó que regna. L’armadura del rei és una obra necessària i valenta que ningú més s’ha atrevit a escriure. El llibre definitiu que dibuixa el retrat d’un regnat que va fer hegemònic allò queavui dia coneixem com el règim del 78. Demanat BAB.

Les memòries del notari Espriu: vida i records de Francesc Espriu i Torres: Agustí Espriu Malagelada, Crea’t Edicions, 2018

Sinopsi: La proposta de la Fundació Noguera de fer una ressenya biogràfica del notari Francesc Espriu i Torres (Arenys de Mar, 1875 – Barcelona, 1940), pare de l’escriptor Salvador Espriu, va anar-se ampliant fins a esdevenir l’actual obra. Ja en la primera fase del seu treball, Agustí Espriu va tenir a les seves mans les “Memòries” dels records d’infantesa i joventut que Francesc Espriu va dictar, els darrers mesos de la seva vida i ja greument afectat per la malaltia que el duria a la mort, a la seva filla Maria Lluïsa Espriu i Castelló i a l’amiga d’aquesta, Maria de la Pau Lossius i Viñas, que els transcriviren a mà. L’autor de l’edició ha fet un treball molt més extens amb una introducció, on tracta la història d’Arenys de Mar al segle XIX, des de l’economia, la política, l’esbarjo i la cultura locals del darrer terç? d’aquella centúria, així com de les festes i tradicions especifiques de la vila. Una immersió al lector, sobretot el foraster, en el món fabulós de l’Arenys vuitcentista, per tal que, en encetar la lectura tant de la biografia com de les Memòries, tingui una idea global del que va ser el teló de fons de la infantesa i la joventut de Francesc Espriu.

Quant a Barcelona, Francesc Espriu fa una exhaustiva relació de personatges destacats del darrer quart del segle XIX i, per tant, no tan complicats de localitzar: des de polítics, eclesiàstics, banquers, fabricants i membres de l’alta burgesia i de l’aristocràcia, fins a comerciants i botiguers d’anomenada, passant per actors de teatre, cantants d’òpera i sarsuela, escriptors, artistes i arquitectes, toreros i jugadors de pilota basca. També es refereix a edificis notables i als incidents polítics i militars més importants del moment.  No disponible BAB.