Amics de la Història i la Biblioteca de l’Ateneu organitzen l’acte “La Biblioteca de l’Ateneu, una biblioteca amb història i que fa història”dijous dia 28 de gener a les 7 del vesprea càrrec de Lluís Vicent, director de la Biblioteca de l’Ateneu.
Aquest acte està adreçat principalment als ateneistes i requereix d’inscripció prèvia a “Administració de l’Ateneu” o bé a historiaateneu@gmail.com
S’informarà sobre les col·leccions, els serveis i els projectes de la Biblioteca, especialment la documentació sobre historiografia i història de Barcelona, Catalunya i Espanya. S’explicaran la col·lecció patrimonial, la col·lecció moderna i el fons de l’Arxiu Històric.
També s’informarà sobre el Portal Almirall, el portal de pensament i cultura del segle XIX i l’Arxiu de la Paraula, repositori digital amb les conferències fetes a l’Ateneu des de l’any 1973.
I finalment, s’explicarà la campanya “Apadrina un llibre!“ La campanya solidària Apadrina un llibre! té per objectiu la captació de fons per a la restauració dels llibres que formen part de la col·lecció de reserva de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Una recuperació imprescindible que la Biblioteca no pot afrontar. Per això recorrem al micromecenatge i a la col·laboració ciutadana per preservar aquest destacat patrimoni bibliogràfic.
La Secció d’Història de l’Ateneu organitza una sessió sobre “Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones” dimecres 20 de gener a les 7 del vespre a la sala Verdaguer
Intervendran: Jordi Martí-Rueda, escriptor i historiador i Lourdes Prades documentalista i historiadora, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República (UB)
Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu
La història té l’estranya qualitat de reservar alguns capítols en què les raons i les passions conflueixen en un moment efímer i en un minúscul tros de terra. I poques vegades les passions humanes han estat tan intenses com al 1936. La creació de les Brigades Internacionals i l’arribada de 40.000 persones de més de 50 països per lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola n’és l’exemple més rotund.
Des d’aleshores s’ha escrit molt, sobre aquell grup d’homes i dones. Sovint, des de l’oposició més furibunda o des de l’enaltiment. Altres vegades, des de l’academicisme i la voluntat d’explicar. Però s’ha parlat poc de les persones de carn i ossos que van protagonitzar aquest episodi històric.
Sota el títol de “Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones”, l’historiador i escriptor Jordi Martí-Rueda respondrà als perquès que sempre han acompanyat el nom de les Brigades Internacionals i enfocarà el zoom en alguns dels seus protagonistes. Com Oliver Law, que va dirigir el batalló Lincoln i es va convertir en el primer negre de la història dels Estats Units que comandava soldats blancs. I Penny Phelps, una infermera anglesa refinada que a la península Ibèrica hi va trobar el fang i l’amor. I l’alemany Ernst Busch, que va animar la vida cultural del front organitzant un cor de cent veus. I Salaria Kea, l’única dona negra de la Guerra Civil. I George Nathan, un misteriós oficial britànic que es va trobar dirigint una companyia de rebels irlandesos. O Henri Rol-Tanguy, el cap de la resistència francesa, que cinc anys després de la Guerra Civil va dirigir l’alliberament de París vestit amb el seu antic uniforme de brigadista, perquè els parisencs sabessin on havia començat de veritat la Segona Guerra Mundial.
A continuació, la documentalista i historiadora Lourdes Prades, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República (UB), presentarà SIDBRINT.
SIDBRINT és un lloc web sobre les Brigades Internacionals. Es tracta d’un portal de la Universitat de Barcelona en el qual hi participen investigadors de diverses universitats i centres de recerca i hi col·laboren més de 50 especialistes.
Actualment, la documentació existent sobre les Brigades Internacionals està dispersa en nombrosos arxius, biblioteques i fons particulars d’arreu del món. SIDBRINT es proposa recollir en un únic espai tota la informació disponible i documentar la història personal de cada un dels brigadistes que van venir a lluitar al costat de la República a partir de l’any 1936.
La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès va organitzar la sessió sobre “Josep Maria Ainaud de Lasarte: L’home, l’historiador i l’humanista” dijous dia 19 de novembre a les 7 del vespre a la sala Oriol Bohigas.
Intervenen: Patrícia Gabancho vicepresidenta de l’Ateneu i Josep Lluís Martín i Berbois, historiador i biògraf. Presenta: Joan Solé Camardons, ponent d’Història.
Podeu veure la sessió aquí:
Josep Maria Ainaud (Barcelona, 1925-2012) ha estat i continua sent un referent de la cultura catalana del segle XX. Historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític, va estudiar els personatges més emblemàtics del catalanisme, com ara Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol i Enric Prat de la Riba.
Ainaud, però també fou un home d’acció, que actuà en la clandestinitat i que va espiar per a l’MI6 servei d’intel·ligència britànic contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial. També fou un activista cultural i polític que lluità en la clandestinitat durant la llarga nit del franquisme.
Una persona generosa, que va actuar des dels camps més diversos i que no tingué un no per a ningú. I també un home amb una visió de govern, i més enllà, amb visió d’estat, si bé mai no va voler assolir quotes de protagonisme i preferia actuar des de la segona línia.
Font: Josep Lluís Martin i Berbois: “Josep Maria Ainaud de Lasarte. Un humanista al servei de Catalunya” ed. Base, 2015.
Ignasi Aragay ha escrit l’article “Qui tingués avui un Josep Maria Ainaud” onelogia la figura d’Ainaud arran de la biografia que n’ha escrit Josep Lluís Martín. Podeu llegir-lo al diari ARA
Presentació del ponent i de tots els socis assistents a la sessió
Joan Solé informa sobre el calendari d’activitats del primer quadrimestre 2015 de la Secció Història. La propera sessió serà el 12 de febrer a les 19h “L’alternativa federal del carlisme a Espanya. Carlos hugo versus Juan Carlos I
S’adjunta el programa del proper quadrimestre 2015: 12 febrer, 3, 4, 17 de març i 7 i 28 d’abril.
Es recullen diverses aportacions i suggeriments dels socis:
Sobre la guerra civil fóra de Catalunya: “és poc coneguda” pel que fa a la resta de l’estat.
Sobre la repressió durant la guerra a la reraguàrdia
Sobre la maçoneria.
Sobre el moviment ateneista al conjunt de Catalunya com a expresssió d’un moviment popular. En Jordi Casassas president de l’Ateneu ha escrit sobre el tema.
Sobre els propis ateneistes. Convindria recollir tota la seva experiència i saviesa. Possible contacte amb Pere Baltà. S’informa sobre les dificultats econòmiques per enregistrar tota la història oral dels ateneistes.
Sobre la història de la música. Caldria coordinar-se amb la Secció de Música de l’Ateneu. Zarha Lozano farà arribar una proposta.
Sobre l‘autocrítica de la historiografia catalana. Possibles dificultats tècniques. Si que es podria fer un debat amb historiadors del propi Ateneu i altres. Joan Solé demana si Enric Cirici ho pot traslladar a la junta o a diferents historiadors de la Junta de l’Ateneu.
Sobre El llibre “Sàpiens una història de la humanitat”. Ferran Cortés lliura un resum del llibre al ponent. Possible seminari de lectura?
Acords presos:
Es forma un equip de treball de la secció d’Història de l’AB format per: Oriol Catalán (Blog), Carme Llobet, Maria Mestre, Maria del Pilar Moya i Zahra Lozano que es trobarà el proper dia 2 de febrer a les 17 al bar jardí de l’AB. Queda oberta a nous voluntaris amb ganes i temps per coordinar les activitats de la secció d’Història.
L’equip de treball prepararà una proposta amb les formulacions dels socis i altres de noves per a la propera reunió general.
Es convoca una nova reunió general de socis de la secció d’història el dia 28 d’abril a les 17 h. Es recorda que el mateix dia a les 19 h hi ha la darrera sessió del Cicle de conferències “L’endemà del 1714”.
Nota final:
Es recorda als socis que poden fer arribar els suggeriments i les propostes genèriques o detallades al ponent amb el benentès que l’equip de treball de la secció el debatrà i l’estudiarà sense que això suposi un compromís en ferm.
Salutacions
Joan Solé Camardons
Ponent d’Història de l’Ateneu Barcelonès
Secció d'Història 