El carlisme dins del franquisme (1936-1975). La metamorfosi del carlisme català

/ historiaab / 1 comentari

L’historiador Robert Vallverdú, culmina la seva quadriologia sobre el carlisme català a Catalunya, amb el llibre “La metamorfosi del carlisme català: del Déu, Pàtria i Rei a l’Assemblea de Catalunya (1936-75)”.

A l’acte del dia 17 de juny a les 7 del vespre a l’Ateneu hi intervindrà també Javier Lubelza i Roca, president d’Amics de la Història del Carlisme.

Vegeu l’entrevista a Robert Vallverdú publicada al Núvol. “El carlisme ha incidit en molts aspectes de la nostra vida” http://www.nuvol.com/entrevistes/robert-vallverdu-el-carlisme-ha-incidit-en-molts-aspectes-de-la-nostra-vida/

El llibre tracta d’una època especialment rellevant: la guerra civil, amb les baralles entre carlins i falangistes, el franquisme ­amb les lluites entre els grups carlins profranquistes i antifranquistes­ i els inicis de la transició, quan el carlisme es va desfer després dels embolics dinàstics i de la preponderància del rei Joan Carles.

Entre les principals conclusions destaca el gran esforç del príncep Carles Hug per modernitzar el carlisme. Cal tenir present que des de l’octubre de 1833, quan es varen aixecar les primeres partides carlines fins avui, han passat més de 180 anys i això vol dir dues coses: que el carlisme és el partit més antic d’Espanya i que durant aquests anys les persones han evolucionat i han canviat els costums, la vida, el pensament i l’economia.

Però el carlisme cap als anys seixanta del segle anterior continuava unit al quatrilema del segle XIX (“Déu, Pàtria, Rei i Furs”), mentre que la societat avançava i evolucionava cap a formes més modernes.

Els Borbó-Parma s’adonaren que el carlisme no podia mantenir-se ancorat en el passat i decidiren transformar-lo, actualitzar-lo i adequar-lo als temps moderns, sense renunciar a res del passat. Carles Hug va promoure una espectacular democratització interna i una evolució lògica que el va portar a adoptar el socialisme autogestionari i la participació activa a l’Assemblea de Catalunya i en les plataformes d’oposició al franquisme.

 

Paraules amb geografia i història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts dia 26  de 2015 a les 7 del vespre a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Esteban Calm va impartir la sessió: “Una història particular de les nostres paraules, unes paraules amb geografia i història”

La conferència debat parlarà sobre els nostres mots, testimonis i portaveus de la nostra presència en el món al llarg de la història. El valor patrimonial de la nostra llengua.

Jordi Esteban ens convida a endinsar-nos en l’obra de Joan Coromines per tal de conèixer el recorregut històric i geogràfic que han fet molts mots catalans, i augmentar-ne així el valor i l’estima. Mostrarà un seguit d’exemples que mostren com la nostra llengua és hereva de mil experiències viscudes per generacions i generacions de catalans i promourà l’extensió d’aquests relats entre les persones que s’inicien en l’ús del català, com a proposta altament motivadora i integradora.

“Sabíeu que quiosc és un mot d’origen turc que significa ‘palauet’ i que inicialment es referia al pavelló cobert i voltat de columnes, típic de molts jardins públics i d’avingudes, destinat a l’aixopluc i ocupat sovint per músics i venedors de flors o de diaris?

Tertúlia debat sobre el llibre “Sàpiens. Una breu història de la humanitat”

/ historiaab / 4 comentaris

El grup de tertúlia AMICS DE LA HISTÒRIA organitza el primer debat tertúlia sobre el llibre Sàpiens. Una breu història de la humanitat Dilluns dia 18 de maig a les 17 h de 2015 a la sala Pompeu Fabra.

A la tertúlia hi assistiran com a primers lectors: Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens i Ferran Cortés, ateneista que ha fet un extens resum del llibre. Moderaran la tertúlia: Carme Llobet i Joan Solé.

Autor: Yuval Noah Harari és doctor en Història per la Universitat d’Oxford i professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en Històriadel Món. La seva recerca se centra en les qüestions generals, com ara la relació entre la història i la biologia, si hi ha justícia en la història o si el progrés comporta felicitat. Els seus cursos i conferències en línia han atret centenars de milers de visites. El 2012 va ser guardonat amb el premi Polonsky de creativitat i originalitat en les disciplines humanístiques.

Sinopsi: Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys

Recull d’idees i propostes. Reunió de la secció d’Història del dia 28 d’abril de 2015

/ historiaab / Deixa un comentari

Recull d’idees i propostes dels ateneistes de la Secció d’Història recollides a la darrera reunió del dia 28 d’abril de 2015.

Podeu  veure que hi ha des de propostes molt concretes a idees genèriques. Si voleu fer alguna precisió o detall ens les podeu fer arribar.

L’equip de la Secció d’Història estudiarà la viabilitat de cadascuna de les propostes.

  1. Sobre les Brigades Internacionals i SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) i una presentació de la pàgina web http://sidbrint.ub.edu/ca  (Lídia Martínez Altarriba, CRAI Biblioteca Pavelló de la República)
  2. Debat amb historiadors hispanòfils i catalanòfils tipus Raymond Carr (+) o Iam Gibson, etc. (Proposta de Ferran Cortés). Possible sessió: “Origens i aportacions dels Hispanistes britànics a la historia recent de Catalunya” (Proposta de Maria Mestre).
  3. Sobre “Els mapes i la cartografia com a mostra de la manipulació o interpretació de la història”. Sessió amb una selecció de mapes històrics comentats per un especialista (Josep Sanmartí)
  4. Sobre el Patrimoni industrial. Possible  tertúlia reunió-manifest sobre el Rec de Barcelona (Josep Maria Vilumara).  Sobre el Rec comtal tan el servei d’arqueologia de la Generalitat com el serveis municipals porten anys amb excavacions d’urgència, actuant sobre diferents trams. S’han fet diverses conferències sobre aquest tema en la Tribuna d’arqueologia. Ens podríem posar en contacte amb arqueòloga del Museu Historia de la Ciutat i a partir d’aquí veure la idoneïtat sobre una conferencia, un manifest, un cicle de conferències sobre la Barcelona pre-industrial, o una altra proposta (Maria Mestre).
  5. Sobre la història oculta de l’extrema dreta o l’extrema esquerra.
  6. Sobre el tràfic d’armes: SIPRI organització i web que informa sobre els recursos destinats a l’indústria armamentística:http://www.sipri.org/
  7. Sobre un cicle sobre la història de la cultura o història de la vida quotidiana o de les mentalitats. Exemples: història de l’obrerisme, història de la pagesia, paper de les dones a la història. etc. Proposta de Joan Solé.
  8. Contactes amb la Biblioteca de Catalunya (possible visita o col·laboració). Contacte: Ferran Cortés
  9. Possible contacte sobre el Sàhara del periodista Pau Dalmases.
  10. Possible contacte sobre “Maragall a casa” obra de teatre interpretant la vida de Joan Maragall al menjador de casa seva (conservada com quan hi vivia) Caldria concretar que hi podem fer, a més d’anar-hi. Cada primer dilluns de mes. Contacte: Josep Maria Salvat.

Resum de la reunió de la secció del 27 de gener de 2015

/ historiaab / Deixa un comentari
Temes tractats:
  1. Presentació del ponent i de tots els socis assistents a la sessió
  2. Joan Solé informa sobre el calendari d’activitats del primer quadrimestre 2015 de la Secció Història. La propera sessió serà el 12 de febrer a les 19h “L’alternativa federal del carlisme a Espanya. Carlos hugo versus Juan Carlos I
  3. S’adjunta el programa del proper quadrimestre  2015: 12 febrer, 3, 4, 17 de març i 7 i 28 d’abril.
  4. Es recullen diverses aportacions i suggeriments dels socis:
    • Sobre la guerra civil fóra de Catalunya: “és poc coneguda” pel que fa a la resta de l’estat.
    • Sobre la repressió durant la guerra a la reraguàrdia
    • Sobre la maçoneria.
    • Sobre el moviment ateneista al conjunt de Catalunya com a expresssió d’un moviment popular. En Jordi Casassas president de l’Ateneu ha escrit sobre el tema.
    • Sobre els propis ateneistes. Convindria recollir tota la seva experiència i saviesa. Possible contacte amb Pere Baltà. S’informa sobre les dificultats econòmiques per enregistrar tota la història oral dels ateneistes.
    • Sobre la història de la música. Caldria coordinar-se amb la Secció de Música de l’Ateneu. Zarha Lozano farà arribar una proposta.
    • Sobre l‘autocrítica de la historiografia catalana. Possibles dificultats tècniques. Si que es podria fer un debat amb historiadors del propi Ateneu i altres. Joan Solé demana si Enric Cirici ho pot traslladar a la junta o a diferents historiadors de la Junta de l’Ateneu.
    • Sobre El llibre “Sàpiens una història de la humanitat”. Ferran Cortés lliura un resum del llibre al ponent. Possible seminari de lectura?

Acords presos:

  1. Es forma un equip de treball de la secció d’Història de l’AB format per: Oriol Catalán (Blog), Carme Llobet, Maria Mestre, Maria del Pilar Moya i Zahra Lozano que es trobarà el proper dia 2 de febrer a les 17 al bar jardí de l’AB. Queda oberta a nous voluntaris amb ganes i temps per coordinar les activitats de la secció d’Història.
  2. L’equip de treball prepararà una proposta amb les formulacions dels socis i altres de noves per a la propera reunió general.
  3. Es convoca una nova reunió general de socis de la secció d’història el dia 28 d’abril a les 17 h. Es recorda que el mateix dia a les 19 h hi ha la darrera sessió del Cicle de conferències “L’endemà del 1714”.
​
​Nota final:
Es recorda als socis que poden fer arribar els suggeriments i les propostes genèriques o detallades al ponent amb el benentès que l’equip de treball de la secció el debatrà i l’estudiarà sense que això suposi un compromís en ferm.
Salutacions
Joan Solé Camardons
Ponent d’Història de l’Ateneu Barcelonès

La transició vista pels franquistes

/ historiaab / 1 comentari

Dimarts 14 d’abril de 2015 a les 19:00 a la sala Verdaguer, la sociòloga Marta Rovira, autora d’un llibre dedicat al tema, va impartir  una conferència La transició vista pels franquistes sobre les arrels de la transició, els seus condicionants i el relat dominant.

Sempre s’ha dit que el preu de la Transició va ser l’oblit del franquisme. Però la Transició no és res més que una gran operació política de memòria, que se sosté sobre uns fonaments que necessiten una revisió crítica. Quines són les arrels de la memòria de la Transició? Quins són els seus condicionants? Per què els líders polítics de la Transició han publicat tantes autobiografies i memòries personals? Quins són els elements que configuren el relat dominant de la Transició? A partir d’aquests preguntes, el llibre s’endinsa en la genealogia d’aquest relat, que ha esdevingut des de l’inici de la mateixa Transició, un comú denominador transmès i assumit per la societat i els partits polítics sense gaire discussió. Ara que la Transició és més criticada que mai, ens cal comprendre qui i com construí aquell relat i per què.

Vida i mort de Charles d’Espagnac : el virrei dèspota de Ferran VII, conegut com a comte d’Espanya

/ historiaab / Deixa un comentari

El dia 9 d’abril de 2015 tingué lloc la conferència Vida i mort de Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, el virrei dèspota de Ferran VII a càrrec de Marcel Fité.

Presenta, Joan Solé Camardons, ponent d’Història

Podeu escoltar l’enregistrament de la conferència http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1022

Conferència de l’escriptor Marcel Fité, autor de Coll de Nargó, sobre la biografia de Charles d’Espagnac. La vida i la mort d’aquest personatge té força relació amb l’Alt Urgell. Per això, Marcel Fité començà a estudiar-lo fa temps, fins que ara presenta les darreres novetats d’aquesta recerca històrica. D’Espagnac va entrar a l’exèrcit espanyol, en el qual arribaria a general. Va lluitar al servei dels Borbons a la guerra Gran i a la del Francès i, amb l’entrada a Madrid el 1812, fou designat governador de la plaça. Més tard, participaria també en la batalla de Vitòria, en el bloqueig de Pamplona (en el qual fou ferit) i en la batalla de Sorauren, entre altres. L’any 1827, Charles d’Espagnac va començar a llaurar la seva imatge sinistra a Catalunya amb la persecució de l’Alçament dels Malcontents. Un cop reprimida aquesta revolta, hi restà com a capità general, càrrec en el qual es va fer famós per la seva crueltat. Fou tan important la reacció popular contra la crueltat del comte d’Espanya que finalment, el 1832, fou rellevat del seu càrrec. Tot i això, el 1838, un cop mort Ferran VII i en ple conflicte carlí, va tornar i es posà al costat dels carlins de Catalunya. La manca d’èxits militars provocà que finalment fos destituït i fugís a França, on fou capturat i empresonat.

La Nova Planta, el règim borbònic i la dissidència

/ historiaab

Dimarts 7 d’abril  de 2015 a les 19 hores a la Sala Verdaguer Joaquim Albareda (UPF) va impartir la conferència: La Nova Planta, el règim borbònic i la dissidència. Cicle L’endemà de 1714.

Quan l’any 1700, Carles II de la casa d’Àustria va morir sense descendència després de designar hereu Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, l’equilibri internacional va sofrir un trasbals que va derivar en un conflicte bèl·lic d’abast mundial: la guerra de Successió. Als territoris hispànics la guerra era entre els regnes de la Corona d’Aragó -partidaris del candidat austríac- i la Corona castellana -defensora del candidat borbó-. El Tractat d’Utrecht, l’any 1713, va posar fi a la guerra , però el conflicte va continuar a Catalunya fins a l’històric 11 de setembre de 1714, quan Barcelona, després d’un llarg setge, va ser ocupada per les tropes de Felip V. Amb la derrota, Catalunya va perdre l’Estat i el seu sistema de representació política. Dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar un nou ordre polític absolutista i militaritzat de matriu castellana. D’una manera amena i rigorosa, Joaquim Albareda  explica les claus per entendre millor l’evolució i l’impacte de la guerra, així com les conseqüències que va tenir per a la Catalunya d’aleshores i dels segles següents.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la Paraula: http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1021

 

La construcció d’un mite. Cultura i franquisme a Eivissa.

/ historiaab / Deixa un comentari

Demà dijous 19 de març a la sala Verdaguer, la historiadora Rosa Rodríguez Branchat, el director del MACBA Bartomeu Marí Ribas, i el professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona Carles Santacana, parlaran sobre Eivissa durant el període franquista, l’arribada dels beatniks i dels hippies, el món cultural local i els intel·lectuals eivissencs, i el paper que hi jugà tant el franquisme local com l’estatal.